Benach reivindica els Països Catalans en rebre la Flama del Canigó

El president del Parlament, Ernest Benach, va reivindicar ahir els Països Catalans, i va demanar que no es parli d'ells com un acte de resistència sinó de normalitat, després de l'arribada de la Flama del Canigó fins a la seu parlamentària catalana amb motiu de la festivitat de Sant Joan.

Representants de les entitats Tradicions i Costums i Òmnium Cultural van portar per vint-i-vuitena vegada la Flama del Canigó al Palau del Parlament procedent de la muntanya del Canigó.

Benach, que va rebre la flama en un acte al qual van assistir un centenar de persones, va demanar "coratge i determinació" perquè en el futur "quan es parli dels Països Catalans no es faci com un acte de resistència, sinó de normalitat".

Segons Benach, "sempre ens hem d'estar justificant, perquè TV3 es vegi al País Valencià, per esvair dubtes sobre la unitat de la llengua... hi ha massa elements que haurien de ser normals", i "com passa amb l'economia, el turisme o la protecció del medi ambient, tot això és el que acaba configurant la nació, i per això és bo que intentem aconseguir la normalitat".

El president del Parlament es va mostrar convençut que "la tradició de la Flama del Canigó tindrà la continuïtat garantida" i, dirigint-se a un nombrós grup de nens presents a l'acte, els va dir que espera que "algun dia el que ara són desitjos, per a ells sigui un acte de normalitat".

Per part d'Òmnium Cultural, el seu president, Jordi Porta, va recordar que "la Flama és el símbol de la llengua", per la qual cosa "el fet que circuli és un símbol de la unitat dels Països Catalans".

Després de la lectura d'un manifest, els assistents es van traslladar a la porta principal del Parlament, on Benach va encendre les torxes que servirien per encendre moltes fogueres de Sant Joan als territoris de parla catalana.

La tradició de la Flama del Canigó es remunta a 1955, quan l'excursionista Francesc Pujadé es va inspirar en la poesia de Mossèn Cinto Verdaguer que porta per títol el nom d'aquesta muntanya i va tenir la iniciativa d'encendre una foguera en la cimera durant la nit de Sant Joan.

Des d'aquest punt, la flama es va repartir per les diverses terres de parla catalana "com a símbol de la identitat comuna" i, des d'aleshores, cada any es renova amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos llocs d'aquestes mateixes terres.

Un monòlit de granit amb una 'X' accentuada simbolitza la figura de Lluís Maria Xirinacs en el lloc on va morir a Ogassa

Un monòlit de granit amb una 'X' accentuada simbolitza la figura i la lluita de Lluís Maria Xirinacs per a la nació catalana. L'escultura és obra de l'artista Jaume Rodri, amic íntim de Xirinacs, que ha explicat que el símbol de l''X' accentuada el va treure d'un dels llibres inèdits de Xirinacs titulat 'Història d'una 'x''.

Aquest dimarts al migdia s'ha descobert l'estàtua davant d'unes 200 persones admiradores de Xirinacs, que s'han desplaçat fins al pla de Can Pegot, al municipi d'Ogassa, lloc on va morir l'homenatjat. Rodri ha dit que en aquest llibre Xirinacs explicava que els xinesos utilitzen el símbol de l''X' accentuada per simbolitzar els homes rectes i bons.

El secessionisme lingüístic crea la plataforma 'No Hablamos Catalán'

Entitats contràries a la unitat de la llengua catalana d'Aragó, el País Valencià, les Illes Balears i el Principat de Catalunya han presentat aquest dimarts a Saragossa la plataforma No Hablamos Catalán, (PNHC) que bassa la seva raó de ser en la negació del fet que més enllà del Principat es parla la llengua catalana.

La Plataforma, que compta amb el suport de les joventuts del PAR, ha convocat a una manifestació a Saragossa per al 4 de juliol dins d'una campanya contrària al projecte d'elaboració d'una llei de llengües que podria oficialitzar el català i l'aragonès en els territoris on es parla.

La nova plataforma, que en realitat és una refundació de la FACAO, entitat vinculada a l'extrema dreta que considera que el català de la franja de Ponent és una variant oriental de l'aragonès, compta igualment amb el suport d'entitats secessionistes de les Illes Balears i el País Valencià. A més, també s'han adherit a la plataforma entitats catalanes com Convivencia Civica Catalana.

INDEPENDÈNCIA JA !!!

Els pantans de Riba-roja i Mequinensa ja es troben a més del 94%

La reserva d'aigua embassada a la conca de l'Ebre és de 6.156 hectòmetres cúbics, que significa un 83,2% de la capacitat total dels pantans d'aquesta conca, segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Amb aquesta quantitat d'aigua en reserva se supera en gairebé 1.000 hm³ la mitjana dels darrers cinc anys, que és de 5.226 hm³.

Fa un any els pantans de la conca de l'Ebre estaven al 76% de la seua capacitat, 6 punts per sota en comparació de l'aigua que acumulen aquesta setmana i que és de més de 6.000 hm³. Amb tot, la situació a l'Ebre fa un any ja superava la mitjana dels darrers anys. Ara, però, amb l'abundància de pluges d'aquesta primavera, les reserves hídriques de la conca de l'Ebre són d'uns 1.000 hm³ més que els darrers cinc anys. Segons la CHE, la mitjana d'aigua embassada en el període 2003-2007 és de 5.226 hm³. L'any més dolent pel que fa a reserves hídriques va ser el 2006 quan a final de juny els pantans només acumulaven 4.3171 hm³, uns 1.800 hm³ menys que actualment. Pel que fa als pantans de Mequinensa i Riba-roja, estan al 94,6% i el 95,2% de la seua capacitat, respectivament.

Aquest espectacular increment de les reserves dels embassaments de la conca de l'Ebre és conseqüència d'una de les primaveres més plujoses de la història. De fet, l'Observatori de l'Ebre, situat a Roquetes, va registrar durant el mes de maig un rècord històric de pluja, amb precipitacions acumulades de 229,3 litres per metre quadrat, el valor més alt registrat per aquesta estació meteorològica des que el 1880 va començar la sèrie històrica de precipitacions.

Saura assegura que alguns al govern espanyol no entenen l'Estatut

El conseller d'Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, ha assegurat que el retard en l'aplicació de l'Estatut dos anys després de la seva aprovació demostra que alguns sectors del govern espanyol no entenen que han d'acatar la llei.

"Hi ha parts de l'administració central que no entenen encara que l'Estatut significa dues coses: més poder polític per a Catalunya, o sigui més competències, i més recursos econòmics", ha indicat el conseller català.

Saura ha dit detectar "resistència" en alguns sectors al govern espanyol per complir amb el que estableix l'Estatut i espera que el govern espanyol acceleri les seves actuacions en aquesta matèria a la reunió de transferències que se celebraran a Madrid el 10 de juliol i en la de la comissió bilateral a Barcelona el 14 de juliol. "En cas contrari, el govern català haurà de presentar una queixa contundent per incompliment".

Saura ha recordat que la Generalitat ha de fer el 9 d'agost que ve un balanç del compliment de l'Estatut en matèries com el traspàs de competències, les modificacions a lleis estatals per acomodar-les a la nova realitat autonòmica i la política de subvencions.

"L'executiu de Zapatero ha de tenir clar que quan demanem aquestes coses, no demanem res sinó que es compleixi la llei", ha reiterat. "Hi ha un Estatut que diu clarament el que s'ha de traspassar".

El mosquit tigre ja es troba a 55 municipis catalans

El mosquit tigre asiàtic, aedes albopictus, ja es troba a 55 municipis de set comarques catalanes, que són que són l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, segons un estudi elaborat el 2007. Preparemos !!!

Aquest és el tercer estudi de seguiment anual de la població del mosquit tigre per conèixer la seva distribució territorial, avaluar la seva evolució i la capacitat d'expansió, i l'ha dut a terme el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General del Medi Natural.

Els primers exemplars d'aquesta colònia a la península ibèrica es van detectar a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) l'any 2004.

Els catalans compraran unes 2.000 tones de petards per la revetlla de Sant Joan

Sisa-La nit de Sant Joan

Click To Play

La revetlla de Sant Joan se celebrarà avui amb una important càrrega de petards i fogueres. A tot Catalunya s'han autoritzat 866 punts on es poden adquirir petards, amb una previsió de vendes d'un 80% dels que es consumeixen en tot l'any; això representa entre 1.800 i 2.000 tones de petards i una despesa d'uns 30 milions d'euros. Hi ha hagut una disminució dels accidents per l'ús de petards en els darrers anys. Amb tot, s'ha detectat que la majoria dels accidents els han tingut els adults sota els efectes de les begudes alcohòliques, i, en el cas de menors, han estat per la utilització de petards de potència inadequada. En la varietat hi ha el gust, i si no que els ho diguin a la multitud de persones que aquests dies omplen les botigues de coets i petards. En alguns casos, els compradors han de triar entre més de 300 tipus diferents d'explosius. Els preus oscil·len entre els 75 cèntims i els més de 100 euros que pot costar una bateria de míssils. Pel que fa als petards i coets més venuts, els clàssics s'imposen entre els més petits, amb cebetes, chinos i bengales. Per contra, els pares es decanten més per l'espectacularitat i els efectes de llum i so, tot intentant deixar clar qui té'ls quartos.

Intel·lectuals de Madrid signen un manifest en defensa de l'ús del castellà

Com que la selección egspañola ha passat de quarts de final i "aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid" els talibans egspañolistes marquen paquet i passen altre cop a l'atac. Dijous que ve, potser, tornaran a callar. Tant de bo !!! Una vintena d'intel·lectuals han signat, a l'Ateneu de Madrid, El manifest per una llengua comuna, que reivindica la importància del castellà com a llengua comuna per al "joc polític" de la democràcia i la seva posició asimètrica respecte a la resta de llengües oficials, en ser l'"universalment oficial" de tot l'Estat.

A la presentació del manifest, l'escriptor Fernando Savater ha assenyalat que els signants sol·liciten al Parlament les modificacions o aclariments de la Constitució i dels Estatuts d'autonomia per garantir "en tots els camps i en tot el territori nacional" els drets dels qui optin pel castellà.

Ha assegurat que són els ciutadans els qui tenen drets lingüístics, i no els territoris o les pròpies llengües, i ha reconegut que les autoritats regionals volen que els seus ciutadans coneguin la llengua cooficial. Això, ha continuat, no justifica decretar la llengua autonòmica com a "vehicle exclusiu ni primordial d'educació o de relacions amb l'administració pública".

Per tot això, demanen que el parlament elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua comuna i oficial de tot el territori i l'única "que pot ser-li suposada" als seus ciutadans.

Ha de reconèixer a tots el dret a ser educats en aquesta llengua, sense que l'altra mai sigui la vehicular exclusiva, i la no obligatorietat dels funcionaris a conèixer l'altra llengua en les seves relacions amb els ciutadans. A més, la retolació dels edificis oficials i les vies públiques podrà ser bilingüe, però mai únicament en la llengua autonòmica.

Savater creu que "els polítics de tots els colors sempre han estat jugant" amb aquest assumpte i "cap dels dos grans partits s'ho han plantejat de forma coordinada i seriosa".

Necessiten un partit

Després d'afirmar que "estarien encantats" que algun partit recollís el seu manifest i el convertís en una iniciativa parlamentària, ha precisat que també els ciutadans han d'estar en "agitació coherent" amb aquesta qüestió.

Carlos Martínez Gorriarán, membre d'UPD, ha assegurat que el manifest es convertirà en una iniciativa d'aquest partit i ha precisat que a 16 milions de ciutadans "se'ls està negant la possibilitat" de matricular els seus fills en castellà.

La historiadora Carmen Iglesias ha indicat que "tothom" està preocupat i descontent amb la política lingüística i que és important que la societat civil es mobilitzi. "No estem preocupats pel castellà -ha continuat-, que parlen 450 milions de ciutadans, sinó perquè s'estan conculcant drets". Segons la seva opinió, la immersió lingüística que practiquen les comunitats autònomes va acompanyada "d'una història falsejada" i "d'uns odis als que no és allò propi i a on no s'ha nascut".

A més dels esmentats, signen el manifest Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Félix de Azúa, Álvaro Pombo o Luis Alberto Cuenca.

Uiiiiiiiiiiiiiii !!! Per poc !!!

Egspaña s'ha classificat, per poc, per jugar les semifinals de l'Eurocopa de futbol, juntament amb les altres tres, Alemanya, Turquia i Rússia. Aquesta classificació ha estat per la victòria contra Itàlia a la tanda de penals (4-2) després d'empatar el partit 0-0. El porter de la selecció egspañola, Iker Casillas, no ha estat, contràriament al que diuen totes les teles, el protagonista d'aquesta tanda de penals. El veritable protagonista, per desgràcia, ha estat Cesc que ha marcat el penal de la victòria. Però, clar, és català. Ja està tot dit !!! A les semifinals els egspañols s'enfrontaran a Rússia dijous a Viena, i Turquia jugarà contra Alemanya dimecres a Basilea. A veure si amb una mica més de sort se'ls carreguen d'una. Carod-Rovira 080108 CATr

Click To Play

Els seguidors han escampat una bandera que riu-te'n tu de la de la Plaza de Colón. Com diu Carod: "Sort que, evidentment, a Egspaña no són nacionalistes !"

Crida a celebrar la derrota d'Espanya

Sectors independentistes han fet una crida a través de la Xarxa a celebrar la victòria d'Espanya en el cas que aquest diumenge acabi derrotada per Itàlia en el partit oficial de l'Eurocopa (20.45). En una plana web recomanen comprar petards "perquè pot arribar a ser memorable", seguir el partit per internet o en un bar "així t'assegures que no et comptaran com a espectador de la 'selección'"; "llençar petards per cada gol de la selecció italiana" i "tots a Canaletes amb banderes estelades i molta festa si guanya Itàlia". Els autors de la crida justifiquen la mesura perquè "si poguéssim competir a nivell internacional faríem uns molts bons resultats esportius i el nostre poble seria reconegut a qualsevol part del món, com és el cas d'Escòcia, una nació sense Estat que pot participar amb la selecció de futbol en competicions internacionals" i "ho diem clar: estem farts d'aquesta situació".

Adéu Espanya: AVUI SI LA SELECCIÓ ESPANYOLA PERD CONTRA ITÀLIA... TOTS/ES A CANALETES!

Més de la meitat de les coques que es vendran per Sant Joan són industrials

El president de la Federació Catalana de Gremis de Pastissers de Catalunya, Joan Turull, ha assegurat que més de la meitat de les coques que es vendran per Sant Joan estan fetes industrialment, fet que suposa uns 2.000.000 de coques enfront de les 1.700.000 coques que la Federació preveu vendre per la Revetlla. Turull, escombrant cap a casa, recomana que la coca es compri a pastisseries o forners associats al gremi perquè treballen amb productes naturals mentre que les coques de producció industrial contenen productes químics. No en teniem prou amb la polémica del Santi Santamaria i el Ferran Adrià i Turull també s'hi afegeix.

Arran de les intoxicacions per la crema de les coques, Turull assegura que els pastissers 'encara tenen més cura' i demana que el client mantingui les coques farcides en fred.

Lo carrer del riu us recomana que les torneu a fer a casa perquè, fins i tot les pastisseries, fan servir aquelles bases congelades que no tenen ni suc ni muc !

Viquipèdia: coca de Sant Joan

Recepta

Presenten un manifest per impulsar la Tercera República

Himno de Riego

Click To Play

Organitzacions socials i representants de la vida política presenten un manifest en què reclamen els canvis legislatius necessaris per avançar cap a l’articulació d’una Espanya federal i republicana.

Després d’una certa letargia durant la dècada dels noranta, el moviment republicà ha reviscolat coincidint amb el debat successori a la Corona espanyola, la redacció de la Llei de la memòria històrica i, molt especialment, quan el 14 d’abril de 2006 va commemorar el 75è aniversari de la Segona República en diversos actes unitaris. En aquest context, les famílies que pivoten al voltant d’Izquierda Unida han confluït per reclamar els valors democràtics, laics i federals del sistema polític sorgit l’any 1931 i que, dissortadament, la Transició pactada entre les forces vives del franquisme i els partits democràtics va bandejar l’any 1978 sota el soroll de sabres.

Fruit d’aquesta revifalla ha vingut el Manifest a favor d’un procés constituent per la Tercera República, presentat enmig de la polèmica per l’exhibició de l’ensenya tricolor al Congrés dels Diputats i el judici celebrat fa setmanes contra el conegut activista i periodista republicà Jaume d’Urgell. El document, subscrit, entre d’altres, per l’excoordinador d’IU Julio Anguita, l’escriptor Luis García Moreno, l’exdirectora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs, el cineasta Julio Medem i una dotzena de càrrecs i dirigents del Partit Comunista d’Espanya, apel·la el Govern central a convocar un referèndum sobre el model d’Estat. Els firmants recorden que els ciutadans no han pogut pronunciar-s’hi i han hagut de conformar-se amb «un rei imposat pel general Franco, símbol d’un sistema obsolet i feudal».

Per tot plegat, insten la societat a liderar un moviment de regeneració política i social i l’Executiu de Rodríguez Zapatero a «instal·lar urnes als carrers perquè la ciutadania expressi lliurement si desitja construir un país més just, fraternal, sense privilegis i radicalment democràtic». La presentació del manifest, que compta amb l’adhesió de nombroses formacions de l’esquerra transformadora de l’Estat, entronca amb un anterior text signat per alcaldes i regidors d’Izquierda Unida en què s’invocava a una reforma constitucional que permeti la consulta popular sobre la república i el reconeixement del dret a l’autodeterminació. A Catalunya, aquesta iniciativa es vehicula a través d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i de les entitats que treballen per la consecució de la Tercera República.

Les platges freguen el ple en el primer cap de setmana d'estiu

Les platges de la costa catalana han registrat una ocupació massiva de banyistes, en el primer cap de setmana de l'estiu.

Després d'una de les primaveres més plujoses dels últims anys, Catalunya ha registrat temperatures ben altes: al migdia de dissbate es va arribar als 30 graus al litoral i entre 28 i 33 al Pirineu, Prepirineu, Prelitoral i a la depressió central, mentre que a Ponent s'espera que el termòmetre pugi fins als 30 i 35 graus.

El clima, la finalització del curs escolar i el pont de Sant Joan han animat a la gent a anar a la platja, tant en els seus llocs de residència com en els d'estiueig.

Declararan el proper dilluns, Dia Internacional de l'AFTERSUN !!!

Montilla creu que el desplegament de l'Estatut és millorable

Montilla diu que el pacte d'Entesa "no és renegociable", però sí que es pot avaluar. El president ha recordat que en els primers sis mesos, l'Estatut no es va poder desplegar perquè estaven convocades eleccions autonòmiques a Catalunya. Tot i això, malgrat fer una valoració global "positiva", ha admès: "Podríem haver anat més ràpid".

A més de les autonòmiques, ha al·legat que Catalunya també ha estat immersa en unes eleccions municipals i, com la resta d'Espanya, en unes generals. "Durant els períodes electorals, tot el món té altres prioritats", ha admès.

Travessant fronteres: Maria del Mar Bonet a Chicago

MdM Bonet-País Secret

Click To Play

Maria del Mar Bonet va ser l'encarregada d'obrir la primera vetllada d'aquest any del Music without borders amb un repertori que incloïa temes del seu últim treball, Terra secreta, com La dansa d'amor i Salònica, i d'altres més antics com Camí florit, Jota marinera, De sentir i Des de Mallorca a l'Alguer. Acompanyada del seu grup (Vicenç Solsona, Dani Espasa, Jordi Gaspar i Antonio Sánchez), en poc més de mitja hora la veu de la mallorquina va saber captivar les més de 5.000 persones que omplien el recinte i que van acabar dretes ovacionant la cantant amb aplaudiments i algun ram de flors.

MdM Bonet-Dansa d'Amor

Click To Play

Va ser un enamorament pausat i progressiu, però per sempre. La prova està en el fet que ahir al vespre la mallorquina va tornar a cantar en el mateix escenari, en aquest cas, però, en el marc del Grant Park Music Festival de clàssica. Envoltada pels millors músics de la Simfònica de Chicago, Bonet va repetir el concert que ja va oferir el maig de l'any passat per celebrar els seus 40 anys de carrera al Palau de la Música Catalana amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. En aquesta segona actuació, Bonet va fer un repàs de tota la seva trajectòria de música mediterrània amb cançons turques, gregues, mallorquines, catalanes... com Dansa de la primavera, Dos anònims, A la platja, Epitalami, Les illes o clàssics com La balanguera. I per a tots aquells que no havien pogut escoltar-la dijous a la nit, en la part final d'aquest segon concert va tornar a cantar una desena de cançons amb el seu grup.

MdM Bonet-Salònica

Click To Play

Diuen els de Chicago que al cor de la ciutat hi tenen un oasi, que no està envoltat de dunes i sorra sinó d'enormes gratacels, veritables obres d'art dissenyades per arquitectes com Mies van der Rohe i Ricard Bofill. Tot plegat, a tocar d'un dels llacs més grans del món, l'immens llac Michigan. Aquest oasi urbà és el Millenium Park, un gran espai verd de lleure al bell mig del districte financer, amb el Jay Pritzker Pavilion com a gran centre neuràlgic i artístic.

MdM Bonet-Epitalami

Click To Play

Aquests últims dies, la cultura i la música catalanes han estat les grans protagonistes al Jay Pritzker Pavilion de la mà d'artistes com Maria del Mar Bonet, Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona; el saxofonista Llibert Fortuny, i el guineà Nino Galissa, que dijous al vespre va voler ser ell qui expliqués al públic de Chicago què hi feien dalt d'aquell escenari actuant junts per primera vegada. "Tot i que pertanyem a comunitats molt diferents (Marroc, Guinea Bissau, València...) aquesta és la música feta a Barcelona", va dir Galissa en un anglès tan simplificat com efectiu.

MdM Bonet-La Balanguera

Click To Play

Conjuntament i per separat, durant un parell d'hores tots aquests músics van oferir una combinació de sons i ritmes que exemplifica a la perfecció l'esperit del cicle Music without borders (música sense fronteres), que cada dijous porta fins a l'auditori del Millenium Park artistes d'arreu del món.

Carod reclama que els populars catalans demanin la retirada del recurs contra l'Estatut

Carod-Rovira 210608 CATr

Click To Play

Segons Carod-Rovira, si el PP vol deixar de ser considerat com un partit que per molta gent "va contra Catalunya o és hostil" als seus interessos, l'únic gest que de veritat ha de fer és retirar el recurs pendent.

"Per això, demano formalment al PP i sobretot als compromissaris del PP que plantegin aquesta qüestió en el congrés i que finalment el PP retiri el recurs contra l'Estatut que va votar el poble de Catalunya", ha reclamat.

El vicepresident del Govern ha fet aquestes declaracions a Guissona, on ha inaugurat la gesta artificial del camp de futbol d'aquesta localitat de Lleida.

Reobren el procés a Rubianes per ultratge a Espanya

L'Audiència de Barcelona ha ordenat la reobertura del judici contra l'actor Pepe Rubianes per ultratge a Espanya. El jutjat d'instrucció 5 de Sant Feliu de Llobregat havia arxivat la causa oberta el maig de 2007 per unes declaracions realitzades en un programa de TV3 el 20 de gener de 2006. La secció dècima de l'Audiència considera que el sobreseïment no es va efectuar correctament, i que mancava de fonament.

Durant el programa, el presentador i periodista Albert Om -també imputat en aquesta causa com a cooperador necessari- va preguntar a Rubianes la seva opinió sobre el presumpte perill que corria la unitat d'Espanya, i l'actor va respondre: "A mí, la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Que se metan a España en el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgados de los campanarios. Que se vayan a cagar a la puta playa de la puta España. Que llevo desde que nací con la puta España. Que se vayan a la mierda con el país y dejen de tocar los cojones".

Dies després, la fundació Defensa de la Nación Española (Denaes) va presentar una querella contra l'actor i el presentador per un delicte de provocació i incitació a l'odi contra una part de la població per motius del seu origen. La fiscalia va acusar Rubianes d'un delicte d'ultratge a Espanya, i va demanar una multa de 21.600 euros. El jutjat d'instrucció va arxivar el cas per considerar que "no existeixen indicis racionals de criminalitat", al·ludint a la "notòria fama de bufó" de Rubianes.

Puigcercós es queixa de "l'extrema bel·ligerància" de la premsa

El nou president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha criticat, en un article en el seu bloc, el paper que han jugat els mitjans de comunicació en el congrés de la formació independentista. "L’altre mal sabor de boca que em queda ha estat per l’extrema bel·ligerància amb què alguns han tractat el Congrés del partit i la seva organització", expressa el dirigent, a més de lamentar que "ha estat un exercici de transparència de cap a peus però no n’han tingut prou i enlloc de remarcar això s’han dedicat a amplificar que si només se’ls va deixar entrar en un parell d’intervencions, que si estaven molt lluny...".

"M’estic referint a alguns mitjans de comunicació. Espero que amb la resta de congressos de partits catalans i estatals facin les mateixes cròniques que han fet amb nosaltres perquè el sistema que hem seguit ha estat el mateix que d’altres partits: fer unes intervencions en obert i d’altres que són per a la militància d’Esquerra i prou. Perquè Esquerra es deu, en primera instància, a la seva gent. I un Congrés no es un xou perquè alguns puguin fer córrer rius de tinta. De vegades em sembla que amb Esquerra tothom s’hi veu a amb cor. Repeteixo: vull creure que tractaran amb el mateix zel els congressos del PSC, del Partit Popular de Catalunya i el de Convergència Democràtica", expressa.

D'altra banda, el president d'Esquerra aposta per "una constant que em traslladaven els militants: havíem de fer possible recuperar aquell orgull que sentíem quan sortíem al carrer i parlàvem amb veïns i amics i dèiem ‘sóc d’Esquerra’". "Potser no és que s’hagués perdut l’orgull de ser d’Esquerra sinó que un determinat clima creat des de fora i contra tot allò que faci Esquerra ha fet forat en la societat i, per tant, també entre la nostra militància", manifesta en aquest sentit. El dirigent també apunta que "no puc obviar una de les notes més tristes del 25è Congrés: la xiulada acompanyada d’insults contra els convidats. Els qui van protagonitzar-la que reflexionin a fons perquè Esquerra no pot ser ni serà mai ni excloent ni maleducada".

Finalment, Puigcercós recorda que "estem cavalcant com a pioners sobre l’onada del canvi que reclama la societat als partits polítics" i reitera que el "compromís" de la nova direcció és "valentia i bona feina. Estic -estem- disposats a arriscar. Qui vulgui, que ens segueixi".

Neix una pàgina web que demana una rectificació de l'Acadèmia francesa per la seva càrrega contra el català

Aquest mes el parlament francès ha aprovat una resolució que permet incloure les "llengües regional" de França, com el català, el basc, l'occità o el bretó, a la constitució. Amb aquesta proposta, es permet mostrar la diversitat cultural que existeix a França.

L'Acadèmia francesa de la llengua, però, va exigir en un comunicat que es retirés la proposta de l'Assemblea francesa al·legant que el reconeixement d'aquestes llengües "atempta" contra la identitat nacional.

La pàgina web www.dignitatdelcatal.ppcc.cat acull un manifest, al qual conviden a adherir-s'hi, per demanar que l'Acadèmia francesa rectifiqui.

Més d'un centenar de pagesos de la Ribera, la Terra Alta i el Priorat es mobilitzen a Móra la Nova

Més d'un centenar de pagesos i una trentena de tractors han participat aquest divendres al matí en la mobilització convocada per Unió de Pagesos (UP) a Móra la Nova per reclamar mesures urgents davant l'augment desorbitat dels costos de producció i del preu del gasoil, increments que "posen en perill" la viabilitat de moltes explotacions agrícoles catalanes. Els pagesos han tallat durant aproximadament una hora l'eix de l'Ebre (carretera C-12) i l'N-420 al seu pas per Móra la Nova, fet que ha provocat el col·lapse circulatori en els accessos al municipi i en les connexions entre Móra d'Ebre i la C-44, carretera que uneix la Ribera d'Ebre amb la costa tarragonina.

Els pagesos també han dut a terme una marxa lenta amb els tractors per l'avinguda Comarques Catalanes de Móra d'Ebre, que travessa el municipi, per finalment acabar la mobilització a la rotonda ubicada vora l'alberg del Mas de la Coixa de Móra la Nova, on els tractors han tallat els accessos a l'N-420, tant en direcció a Gandesa com a Falset.

Carles Vicente, membre de la Comissió Permanent Nacional d'UP, ha reconegut que "potser hauria pogut haver-hi un major seguiment i per això hem de convèncer tots els pagesos que es mobilitzen".