lo carrer del riu

lo carrer del riu

20 de setembre, 2008

En un país multicolor...

El 2009 es farà un simulacre d'emergència a Ascó i Vandellòs, el primer després de 20 anys En un país multicolor L'acord signat entre el Departament d'Interior i el Consell de Seguretat Nuclear ha satisfet els alcaldes de l'àrea nuclear del Camp de Tarragona i l'Ebre, que ahir es van reunir a Tortosa amb el secretari general d'Interior, Joan Boada. L'acord permetrà a la Generalitat rebre informació immediata de qualsevol incident, tant si s'activa el pla Penta com si no. El Centre d'Emergències de Catalunya reenviarà aquesta informació via telemàtica als ajuntaments afectats. Al marge d'aquest nou protocol d'actuació, els alcaldes celebren el compromís del govern d'abordar la modificació del Penta per adaptar-se a les necessitats actuals. «Fa vint anys es va crear l'AMAC amb unes premisses bàsiques, però l'evolució de la societat ens fa adonar que hem fet curt», va manifestar l'alcalde de Vandellòs, Josep Castellnou. En aquest sentit, els alcaldes de l'àrea nuclear d'Ascó i Vandellòs es mostren satisfets per l'acord aconseguit entre la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear. «Se'ns ha presentat un protocol que és l'inici de la millora del pla d'emergències nuclears de Tarragona», va dir Castellnou. La Generalitat i els ajuntaments reclamaran a l'Estat la revisió del pla Penta. «Donarem suport a les reivindicacions dels municipis afectats com ara l'ampliació de la megafonia, la millora de les línies d'evacuació, etc.», va explicar Boada. Amb aquestes mesures es pretenen evitar situacions com les viscudes darrerament durant la fuita radioactiva d'Ascó I i l'incendi de Vandellòs II, quan ha regnat la manca d'informació. Una altra de les reivindicacions dels alcaldes dels municipis de l'àrea nuclear és la realització d'un simulacre d'emergència general. «Des que l'any 1987 es va fer la prova a Vandellòs II no s'ha fet cap més simulacre», va assenyalar el director general de Protecció Civil, Joan Ramon Mora, que també va assistir a la reunió de presentació del protocol signat entre la Generalitat i el Consell de Seguretat Nuclear. En aquest sentit, els ajuntaments i la Generalitat faran la petició a l'Estat perquè el 2009 es faci un simulacre d'accident nuclear. «Fa massa anys del darrer simulacre», va admetre Boada. «S'han de fer simulacres perquè la població aprengui a conviure amb aquest tipus d'instal·lacions», va manifestar l'alcalde de Vandellòs. També l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, considera que els simulacres i la informació i formació a la població són importants. «Fa vint-i-cinc anys que vivim amb les nuclears però encara no hi ha convivència», va dir Vidal.

VilaWeb/ElPunt: Satisfacció entre els alcaldes pel compromís de revisar el pla Penta

Montilla diu a l’Alguer que l’estat espanyol s’ha d’adaptar al federalisme

El president visita avui la ciutat en motiu dels 60 anys de l’autonomia sarda El president de la Generalitat, José Montilla, visita avui la ciutat de l’Alguer, convidat pel president de la regió sarda Renatu Sori, en motiu del 60è aniversari de l’autonomia especial sarda. Montilla ha participat en una taula rodona sobre estatuts d’autonomia, durant la qual ha declarat que l’estat espanyol ha d’adaptar les seves institucions per a tendir cap a un estat federal. A la taula rodona hi ha participat també el president basc Juan José Ibarretxe.

Montilla també ha dit que l'actual model de finançament és indefensable perquè ha perjudicat Catalunya, 'que aporta més diners que la mitjana, però en rep menys'. També ha defensat que la negociació sobre aquest aspecte amb el govern espanyol havia de ser bilateral.

També hi han intervingut el president de la regió de Sicília, Raffaele Lombardo; el president de la província autònoma de Trento, Lorenzo Dellai; el president emèrit de la República italiana, Francesco Cossiga, i el president del Conselvial Regional de Sardenya, Giacomo Spissu.

El cap de l’executiu català visitarà aquesta tarda les entitats catalanes amb seu a l’Alguer, com Òmnium Cultural, entitat que treballa des de fa quinze anys pel manteniment de la llengua catalana a la ciutat. També visitarà l’Obra Cultural de l’Alguer, i el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori. Avui: Montilla explica a Sardenya que negocia el finançament de tu a tu amb Madrid i amb el suport de CiU

Deu mil manifestants a Nantes, per la reunificació bretona

Deu mil persones han desfilat aquest migdia pel centre de Nantes per a reclamar la reunificació de la seva regió amb la resta de Bretanya. Els manifestants han reclamat també l'oficialitat de la llengua bretona i el respecte a les entitats culturals amateurs, amenaçades per una llei francesa. La desfilada ha donat inici al Festimanif, que continua amb música fins a la matinada.

Tot de grups polítics i entitats culturals de la Bretanya han donat suport a aquesta manifestació per reclamar la reunificació de la Bretanya. Nantes no en forma part oficialment degut a la segregació des de fa més de seixanta anys.

Ouest France: 8 000 manifestants à Nantes pour défendre l'expression de la culture bretonne

Vídeo: Els Bretons reclamen la reunificació

"An Alarc'h" (El cigne), un dels himnes de la música bretona cantat a cor per lo milloret de la música bretona: Gilles Servat, Dan Ar Braz, Tri Yann, Alan Stivell i L'héritage des Celtes.

Cercabloc.cat, un nou directori de blocs en català

Si sou lectors habituals de blocs, segur que ja coneixeu Catapings.cat i Bitàcoles.net, els principals directoris de blocs en català que mostren els que s'han actualitzat les últimes vint-i-quatre hores. Doncs bé, ara d'hi ha un altre de nou: Cercabloc.cat, que mostra els blocs segons el lloc des d'on s'escriuen. Amb la tecnologia de Google Maps podeu visitar comarca per comarca els blocs que s'hi publiquen.

El directori, a més, també inclou una pàgina amb informació per a cada bloc registrat, hi trobareu una imatge del bloc, enllaços amb els últims articles publicats, una breu descripció i la seva posició en una sèrie de rànquings. Si a més de llegir blocs en teniu un, podeu registrar-vos-hi per incloure'l al directori.

19 de setembre, 2008

L'Audiència Nacional obre diligències per la crema de retrats dels borbons el passat Onze de Setembre

L'Estado es rearma. Volen marcar territori de totes totes i això no s'acabarà aquí. Per quan vingui un altre juny... L'Audiència Nacional ha acordat obrir diligències per la crema de retrats dels borbons i banderes espanyoles i franceses al passeig del Born de Barcelona durant la celebració de la Diada. El departament d'Interior ha fet arribar les identificacions de diversos participants en la manifestació, tal com havia sol·licitat el fiscal en cap del tribunal, Javier Zaragoza, que considera que els fets constitueixen un delicte d'ultratge a Espanya i injúries greus a la corona.

Els Mossos d'Esquadra segueixen treballant en la identificació de la resta de participants en els fets dels quals encara no consta el nom. Amb les dades que ja han arribat a Madrid, la fiscalia començarà a citar els denunciats per declarar a l'Audiència Nacional.

La fiscalia va demanar a la conselleria d'Interior que proporcionés informació "amb la màxima urgència possible" sobre les actuacions realitzades pels Mossos d'Esquadra sobre la crema de retrats dels borbons i de banderes d'Espanya i de França al passeig del Born de Barcelona durant la celebració de la Diada Nacional.

El fiscal del tribunal, Javier Zaragoza, vol tenir proves que "acreditin la realització dels fets" que i facin possible la identificació dels "executors materials" d'aquests actes.

Música i parlaments per retre homenatge a Xirinacs

L'ex-senador Lluís Maria Xirinacs, que morí l'agost de l'any passat, rebrà un homenatge al Palau de la Música Catalana, el 13 d'octubre a les nou del vespre, en un acte amb actuacions musicals i diversos parlaments que durà per nom 'Xirinacs al Palau'. Els organitzadors han explicat que no busquen fer un homenatge nostàlgic i que, amb aquest motiu, han escollit una bona colla de grups d'estils ben diferents per animar els assistents.

L'actor Joel Joan, un dels organitzadors, ha explicat que el toc musical de l'acte el posarien els grups De Calaix, Maria del Mar Bonet, Feliu Ventura, Elèctrica Dharma, Obrint Pas, la Coral Sant Jordi, Joan Reig amb Refugi, Aramateix, At versaris, Manel Camp i Jaume Arnella. A l'acte, que durarà uns noranta minuts, hi intervindran també diverses personalitats per explicar qui va ser Xirinacs i quin era el seu compromís amb el país. En concret, parlaran l'historiador Oriol Junqueras; el periodista i escriptor Víctor Alexandre; el sacerdot i escriptor Josep Dalmau; l'activista Josep Guia; la doctora en filologia catalana, Rosa Calafat; el president del Servei de Participació i Sostenibilitat (PAS), Lluís Planes; i l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres. També s'hi projectarà un vídeo amb declaracions de diverses personalitats que han volgut mostrar el seu suport a Xirinacs, com Vicent Sanchis o Josep Cuní.

La Generalitat i els municipis catalans en àrees nuclears demanaran a l'Estat la revisió del pla PENTA i un simulacre d'emergència

El Govern i els ajuntaments de les àrees nuclears catalanes demanaran conjuntament a l'Estat que el pròxim 2009 es dugui a terme un simulacre general d'emergència nuclear, ja que fa més de 20 anys que no se'n fa cap, així com una actualització del Pla d'Emergències Nuclears de Tarragona (PENTA). Els alcaldes dels municipis propers a les centrals nuclears catalanes i el secretari general del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, han acordat fer aquestes peticions al govern espanyol en el transcurs de la reunió que han mantingut aquest divendres, en la qual Boada ha explicat amb detall el protocol signat amb el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

VilaWeb/ElPunt: La Generalitat rebrà informació «immediata» dels incidents nuclears via correu electrònic. Per pixar-se de la rissa!!!

Oriol Junqueras: Virtuts pansides

En la confusa primera meitat del segle XX, Wittgenstein constatava que: "El llenguatge és un veritable laberint. Segons d'on véns, et saps orientar; però, sovint, si arribes a aquest mateix indret per un altre camí, ja no et retrobes mai més...". I, probablement, l'actual perplexitat de la societat catalana deriva de la manifesta incapacitat, que hem demostrat durant les darreres dècades, a l'hora de compartir un ventall de referents intel·lectuals, de seguir una trajectòria política col·lectiva i fer servir un vocabulari més o menys consensuat. La multiplicitat dels nostres orígens emocionals i ideològics hauria de ser extremadament enriquidora, però la manca d'un clar projecte de futur ens impedeix avançar en cap direcció concreta. Els nostres enemics són poderosos. De ben segur que Sèneca ens en felicitaria, atès que sabia que "sense uns adversaris adequats, les nostres virtuts es panseixen". I, certament, després de diversos segles d'experiència, l'Estat espanyol ha après a fer-nos por, a alimentar la nostra vanitat i a satisfer els nostres petits afanys de lucre... en dosis que cada vegada li resulten més barates. Tal com Newton va formular matemàticament, qualsevol cos en repòs o en moviment tendirà a mantenir-se en aquest estat, si no hi intervé cap altra força. I, sens dubte, les inèrcies psicològiques i sociològiques no en són pas una excepció. Ans al contrari. En aquest sentit, hauríem de tenir ben present que Stefan Zweig ja ens va advertir que "la mesura més segura de qualsevol força és la resistència que ha de vèncer"; i el mateix Wittgenstein va reblar el clau de la nostra pròpia responsabilitat, en assegurar que tan sols serà revolucionari "qui pugui revolucionar-se ell mateix".

Carod perd el control d'ERC a Tarragona pels pèls

Un estretíssim marge de 12 vots -195 contra 183- va donar ahir a la nit la presidència de la federació regional d'ERC al Camp de Tarragona a l'exalcalde de la Secuita Albert Pereira, al capdavant d'una candidatura renovadora i alhora crítica amb la direcció del partit els darrers anys, enfront d'Adam Manyé, que encapçalava una llista igualment renovadora però més afí a les tesis de l'expresident, Josep-Lluís Carod-Rovira. El congrés regional, que es va fer a Reus, va tenir un rècord de participació.

Tot just acabat de nomenar, l'exalcalde la Secuita -que també va veure aprovada la seva llista a la permanent- dibuixava un discurs de mà estesa, demanant sobretot als militants que no l'havien votat un marge de confiança.

Manyé, pel seu cantó, es posava «a disposició del nou president regional»: «Pereira ha de gestionar ara la victòria, té feina i li he desitjat els millors èxits».

VilaWeb/ElPunt: Reagrupament Independentista diu que no usarà la victòria de Tarragona amb finalitats partidistes

Un jutge crida a declarar un batlle per haver penjat l'estelada

Sant Martí de Tous, a l'Anoia, es va sumar a la campanya de la comissió 100 anys d'estelada El batlle de Sant Martí de Tous (Anoia), David Alquézar, va haver de declarar dilluns en un jutjat de Barcelona arran d'un recurs contenciós-administratiu que va interposar la delegació del govern espanyol a Barcelona perquè havia penjat l'estelada l'Onze de Setembre. El van acompanyar el secretari general del partit, Joan Ridao, i el de política municipal, Marc Sangles, que critica l'excés de zel de la delegació en un tema que diu que mai no ha generat conflictivitat a Catalunya. Sangles explica que la delegació es basa en un tecnicisme per impugnar la decisió del ple municipal de penjar l'estelada. El batlle explica que la moció va ser aprovada pel vots dels tres regidors d'ERC i amb les abstencions de CiU (3) i PSC (2). A més, argumenta que l'ajuntament és en obres i que per això no hi havia cap bandera als pals oficials, sinó que es va penjar l'estelada al balcó de darrera del consistori. Lamenta que es posin traves a un acord del plenari i espera que el recurs no tingui més conseqüències.

El Congrés Mundial de la Natura debatrà sobre la conservació del Delta de l'Ebre

El Congrés Mundial de la Natura, que se celebrarà del 5 al 12 d'octubre a Barcelona, tindrà com a un dels seus temes de debat la conservació de la conca i el Delta de l'Ebre. El debat ha estat proposat pel grup ecologista Mediterrània-CIE per promoure la conservació i el desenvolupament sostenible de la regió deltaica. L'entitat ha instat les administracions espanyoles i europees a rebutjar les mesures que afectin negativament els rius i les seves condicions ecològiques, com ara els transvasaments, alhora que ha demanat el suport de les organitzacions internacionals a les administracions espanyoles en la implementació de polítiques de protecció i conservació de l'Ebre i el Delta.

18 de setembre, 2008

El Tribunal Suprem il·legalitza el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK)

La decisió deixa sense veu política l'esquerra abertzale La Sala Especial del Tribunal Suprem ha acordat il·legalitzar el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), segons han informat fonts judicials. L'acord, pres per unanimitat dels seus membres pren en consideració les demandes acumulades interposades pel Ministeri Fiscal i l'Advocacia de l'Estat.

La il·legalitazació d'EHAK, amb totes les conseqüències previstes en la Llei Orgànica de Partits Polítics, deixa sense veu política l'esquerra abertzale.

La Llei de Partits estableix que, després de la notificació de la sentència en la que s'acorda la disolució d'una formació, "es procedirà a l'aturada immediata de tota l'activitat del partit polític disolt".

A més, la llei assenyala que "la disolució determinarà l'obertura d'un procés de liquidació patrimonial, dut a terme per tres liquidadors designats per la Sala sentenciadora" i que "el patrimoni net resultant es destinarà pel Tresor a activitats d'interés social o humanitari".

Isabel-Clara Simó: No ho oblidarem

Mentre hi ha qui vol tancar el passat amb set claus, perquè no es doni el cas que algú comenci a demanar responsabilitats, la societat fa la seva via. En aquests moments, hi ha un munt d'estudis sobre el que no s'ha contat de la guerra incivil que va demolir la democràcia espanyola l'any 1936. Així, hem vist aparèixer els tres primers volums de la col·lecció Memòria, resultat de la feina de la Comissió de la Veritat i del sarcasme de la llei de la memòria històrica. Impressiona també el llibre Justícia, no venjança, de Joan Corbalán, sobre els executats pel franquisme a Barcelona entre el 1939 i el 1956. Els nostres joves podran saber com va ser la venjança franquista. ¿Que hi va haver abusos per totes dues bandes? Sí, és cert, però, mentre unes víctimes rebien tots els honors, les altres són a les cunetes de les carreteres amb un tret al clatell, i mentre uns feien la vida normal d'una democràcia, els altres perpetraven un cop d'Estat militar seguit d'una guerra espantosa, les ferides de la qual encara sagnen. En aquest context, al meu poble, Alcoi, hom està recordant els vuitanta anys dels bombardejos sobre la ciutat i han aparegut llibres com Alcoi, objetivo de guerra, d'Àngel Beneito, profusament il·lustrat -les localitzacions dels refugis no es poden mirar sense sentir un pessic al cor- i avui mateix es presenta La desfeta d'Alcoi: una vila valenciana entre l'Àustria i el Borbó, de Josep Lluís Santonja. No voldria oblidar Yo burlé al Tercer Reich, les memòries de Gerardo Story, un ancià amb Alzheimer que viu a la residència geriàtrica d'Alcoi, d'un interès internacional. Les tones de pedra del Valle de los Caídos no han bastat per ensorrar la memòria d'un poble.

Pujol troba primordial que el tripartit concreti la xifra del finançament

Jordi Pujol 180908 RAC1 Jordi Pujol ha dit aquest matí que el tripartit ha de fer un pas i concretar una xifra per al finançament de Catalunya, si és que "ells es posen d'acord", referint-se als partits que formen la coalició de govern. Pujol ha tornat a manifestar el seu suport a Montilla però ha matisat que aquest suport li dóna per dir que no a la proposta de finançament que va plantejar Solbes. Pujol ha afirmat que ara cal que hi hagi un acord del govern i de l'oposició per dir "sí" a una xifra i és en aquest punt que insta el govern a fer el pas.

Jordi Pujol, en declaracions en una entrevista a RAC 1, ha explicat que ara com ara la negociació del finançament és una negociació a les fosques perquè es desconeixen les xifres concretes. "No sabem què proposarà el govern", ha dit.

El TC diu que no ha tingut temps per dictar sentència sobre l'Estatut

Xavier Graset 180908 CATr Comunicat insòlit del Tribunal Constitucional (TC). Els magistrats han decidit emetre una nota en què expliquen les raons que, segons ells, han provocat el retard en la sentència sobre l'Estatut. Asseguren que donen explicacions "davant de les informacions i declaracions aparegudes en diversos mitjans de comunicació", ja que l'endarreriment s'ha relacionat amb interessos polítics.

En el text difós, el TC, que no dóna mai explicacions sobre afers pendents de resoldre, detalla fil per randa el recorregut del cas des que va ser presentat el primer recurs, per part del PP, el 31 de juliol de 2006. Recorda que després van arribar sis recursos més, l'últim dels quals el 8 de novembre del 2006. A continuació va arribar el primer escull, la recusació de quatre jutges. Per aquesta raó, el procés va haver d'estar "paralitzat per ministeri de la llei", segons el comunicat. TC: NOTA INFORMATIVA DEL PLENO DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

El Llibre dels fets de Jaume I, a internet

Al Tall-Epístola a un Amic(a propòsit de l'ocupació de València per Jaume I) Experts de les universitats de Barcelona, Girona, Rovira i Virgili i València han digitalitzat l'edició més antiga de 'El llibre dels fets', escrit pel bon rei en Jaume (1208-1276) pocs anys abans de morir. Trobada al monestir de Poblet i guardada a la Universitat de Barcelona, data del 1343. Els fragments més significatius d’aquesta digitalització es poden llegir al portal de Recerca en Acció, on s’acabaran de publicar a mitjan novembre. Aquesta publicació a la web forma part de la celebració del vuit-centè aniversari del naixement del monarca.

L'obra, un relat autobiogràfic de Jaume I, detalla alguns esdeveniments cabdals de la història del país i fa un retrat dels costums de la societat i de la vida de l'època.

L'internauta té l’opció de llegir-ne el text antic o la versió moderna que n'ha fet Josep M. Pujol i, encara, la d’escoltar-lo. També té a disposició els comentaris que han escrit per al cas un seguit d'experts en l'obra.

Viquipèdia: Llibre dels fets

Troben dues partitures inèdites de Mozart en una mediateca francesa

Mozart-Clarinet Concerto A Major Investigadors alemanys han trobat dues partitures inèdites del compositor austríac Wolfgang Amadeus Mozart en la mediateca de la localitat francesa de Nantes, més de dos-cents anys després de la seva mort, ha confirmat aquest dijous l'ajuntament de la ciutat.

El manuscrit és del tamany d'una pàgina de quadern i està dividit en dues parts. La primera consta d'una quinzena de compassos de quatre temps en re menor, que constitueixen un credo, és a dir, un episodi religiós. Segons un pianista de la localitat que ha tingut accés a la partitura, probablement aquesta primer peça formi part d'una obra musical. A més, ha assegurat que es tracta d'una escriptura i d'uns ritmes antics que no s'utilitzen actualment.

La segona part del document es "molt més difícil de desxifrar" perquè hi ha "notes per tot arreu, com un esborrany" il·legible a primera vista. El pianista ha explicat que és possible que es tracti de la mateixa obra i d'una sonata, tot i que ha reconegut que moltes notes estan esborrades, la qual cosa obliga a endevinar-les, "com si estiguessin escrites en un tovalló".

Fins al moment, es desconeix com ha arribat l'obra a la mediateca de Nantes, que pertany a l'Ajuntament de la ciutat.

17 de setembre, 2008

L'Audiència Nacional marca territori !!!

Condemnats a 9 anys de presó 21 dirigents de Gestoras Pro Amnistia L'Audiència Nacional ha condemnat avui a penes d'entre 8 i 10 anys de presó 21 dels 27 acusats en el judici contra els responsables de Gestores Pro Amnistia, perquè considera que tots formaven part de l'organització terrorista ETA, segons ha avançat la presidenta del tribunal, Teresa Palacios.

Entre els condemnats a la màxima pena hi ha el líder i històric portaveu del moviment pro amnistia, Juan María Olano, i els responsables nacionals Julen Zelarain i Aitor Ángel Jugo, als quals s'imposen 10 anys de presó, tres menys dels sol·licitats pel fiscal Carlos Bautista i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que ha exercit l'acusació popular.

El tribunal condemna a vuit anys de presó 18 condemnats més pel delicte d'integració en organització terrorista, mentre que n'absol sis més, entre els quals n'hi ha tres als quals les acusacions van retirar els càrrecs.

I damunt, mal vistos!!!

França atribueix l'augment del consum de drogues a la Catalunya del Nord No són les 4 barres sinó les 4 ratlles. Un informe de la prefectura dels Pirineus-Orientals considera que la primera causa de l'augment del consum de drogues, tabac i alcohol, és deguda a 'una situació geogràfica desfavorable que facilita l'accés a les drogues il·lícites'. Segons les autoritats franceses, 'degut a la seva línia fronterera amb Espanya', la Catalunya del Nord és veïna 'd'un país europeu on la legislació en matèria de drogues és més permissiva que a França'. A més a més, els preus més atractius practicats al sud dels Pirineus, tant en matèria d'estupefaents com en matèria d'alcohol i de tabac afavoreixen els petits tràfics, més difícils a detectar que les grans xarxes organitzades.

Una estafa solidària

Un activista barceloní ha aconseguit préstecs per un total de 492.000 euros de trenta-nou entitats bancàries durant més de dos anys. Una part els ha invertit en crear la publicació extraordinària 'Crisi', que es reparteix avui a 150 punts del país. Hi explica que ho ha fet per criticar el sistema capitalista, detalla com ho ha fet i diu que no els tornarà. Una altra part dels diners, l'ha donada a moviments socials que miren de construir alternatives.

L'activista, Enric Duran, explica que és una acció individual d'insubmissió a la banca que ha fet premeditadament per a denunciar el sistema bancari. Defineix l'estafa com una nova forma de desobediència civil.

Explica que va estudiar el funcionament del sistema bancari a la primavera de fa dos anys. Va inventar-se una professió i una nòmina falsa que feia creure que era solvent. Va començar a demanar crèdits a bancs i caixes argumentant que volia fer reformes al seu pis o que volia comprar-se un cotxe.

També va crear una empresa per a poder justificar algunes inversions, com la compra de material audiovisual per a una productora. Diu que l'avantatge de demanar préstecs a través d'una societat és que el deute no apareix en l'historial personal ni en el sistema d'informació d'impagats del Banc d'Espanya.

Després de liquidar interessos, comissions, notaris, impostos i d'altres despeses, van quedar-li 360.000 euros nets, els que ha invertit en la publicació i en d'altres accions destinades a conscienciar sobre la crisi econòmica. Just abans que 'Crisi' sortís al carrer, Duran explica que ha fugit del país.