El 80% del nou finançament haurà d’anar a serveis bàsics

Un altre capítol del culebrot del finançament. A poc a poc, l’executiu central va perfilant quina serà la seva proposta de model de finançament, que donarà a conèixer gairebé segur la setmana vinent. Zapatero ha anat apuntant-ne alguns elements, i avui subratllava que el 80 per cent dels recursos que aportarà l’Estat al sistema aniran destinats a la sanitat, l’educació i la dependència.

En una entrevista a la televisió del PSOE, el cap de l’executiu ha assenyalat quin serà el destí final dels diners addicionals que el govern central injectarà al nou sistema que encara s’està negociant amb el conjunt dels territoris.

Zapatero ha reiterat que totes les comunitats hi sortiran guanyant amb el model, però un cop més no ha explicat d’on pensa treure els diners (preparem les butxaques, catalans!) en un any en què la crisi ha deixat les arques de l’Estat en números vermells. Potser precisament és aquesta situació la que permetrà saltar-se tots els equilibris pressupostaris i ampliar encara més el dèficit previst pel 2009.

Reivindicació i comiat

Juga Catalunya. La selecció nacional és futbol i reivindicació a parts iguals, i ni les recurrents baixes de pes –en aquesta ocasió Valdés, Xavi, Tamudo, Cesc o Oleguer– treuen importància al partit de demà al Camp Nou, on l’equip de Pere Gratacós s’enfrontarà a Colòmbia en l’amistós número 201 de la selecció. No és un partit qualsevol. Juga Catalunya. Ni un partit més de la selecció, ja que serà l’últim de Gratacós a la banqueta catalana i molt probablement l’últim que jugarà el combinat sota el qüestionat model d’amistós nadalenc, a l’espera que tiri endavant la possibilitat d’organitzar el Torneig de les Nacions en dates FIFA i amb seleccions de primer nivell. Falta l’OK espanyol.

Milers de persones es manifesten a Bilbao per reclamar l'oficialitat de la selecció d'Euskal Herria

Diversos futbolistes bascos, com Garmendia, de l'Athletic; Labaka, de la Reial Societat; o Garitano, ara a les files de l'Alabès, han encapçalat una manifestació a Bilbao per reclamar l'oficialitat de la selecció d'Euskal Herria.

A la mobilització, convocada per la plataforma Esait i en què també ha pres part una àmplia representació de l'esquerra abertzale, s'hi han afegit més de 2.000 persones. Aquest cap de setmana, la selecció basca no jugarà cap partit perquè els jugadors exigien fer-ho sota la denominació d'Euskal Herria i no sota la d'Euskadi. La marxa s'ha celebrat després de la suspensió del partit de futbol que la selecció autonòmica basca tenia previst disputar aquest Nadal davant l'Iran, motivada per la negativa dels futbolistes bascos a jugar sota la denominació d'Euskadi, ja que pretenien que disputar la trobada amb el nom d'Euskal Herria.

El Tribunal Suprem avala una altra batalla contra el català a l'escola

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència dictada el 14 de setembre del 2004 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va obligar el departament d'Educació a consultar la llengua habitual de la família o tutors dels menors en la preinscripció escolar i tenir-la en compte en l'educació infantil i primària, segons estableix la llei de política lingüística.

La sentència de l'alt tribunal considera que el procediment que utilitza la Generalitat en cada curs escolar "incompleix la previsió de l'article 21.2 de la llei de política lingüística, en ometre en el model de preinscripció que s'entrega als pares les preguntes dirigides a conèixer la llengua habitual dels nens". Aquest article estableix que "els nens tenen el dret de rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, sigui català o castellà. L'administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans per fer-lo efectiu".

Els fulls de preinscripció incloïen aquesta opció fins el curs 1998/1999, i posteriorment va ser eliminada. En el seu recurs davant el TS, la Generalitat defensava que la determinació dels mitjans a través dels quals s'ha de fer efectiu aquest dret formen part de la discrecionalitat reservada a l'Administració.

La sentència del TSJC del 2004 va estimar parcialment la demanda presentada l'any 2000 per l'entitat Convivencia Cívica Catalana, fundada per Aleix Vidal-Quadras, coneguda per la seva línia contrària a la política lingüística de la Generalitat. Bernat Joan: "La sentència del Suprem no canviarà en res el nostre model lingüístic"(Avui)

Fred, aigua i neu

No va ser ni de bon tros un Sant Esteve de temporal com el que es va veure a les comarques gironines, però la neu també va arribar ahir a les comarques del Camp i l'Ebre, això sí, amb menys intensitat, amb més aigua que no pas neu i sense arribar a la costa. Algunes poblacions com ara Tivissa, Prades i Falset, o part de la comarca de la Conca de Barberà, van quedar emblanquinades, mentre que en altres municipis, tot i que la neu hi va acabar fent acte de presència més tard, es van despertar també emblanquinades per la boira gebradora, que aquesta setmana ha afectat bona part de la Terra Alta. Les temperatures han arribat als zero graus en la majoria de municipis, i per aquest cap de setmana es preveu que es mantindran o pujaran en algunes zones.

Zapatero no garanteix encara tenir l'acord del nou finançament abans de cap d'any

Manquen tan sols cinc dies perquè s'acabi el termini del 31 de desembre que va fixar el PSC al govern espanyol perquè s'acordi el nou finançament i José Luís Rodríguez Zapatero tampoc no ha garantit que aleshores estigui enllestit. En la conferència de premsa de balanç del 2008, el president espanyol ha dit que el compliment del termini era 'probable' i que veia 'possible que totes les comunitats en quedin raonablement satisfetes'.

Ridao retreu a Zapatero la "paràlisi" en el desplegament de l'Estatut

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha retret al president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, la gestió en política autonòmica, que ha desembocat en un "nul desenvolupament autonòmic". Segons Ridao, "la mandra, el centralisme i la imminent sentència del Tribunal Constitucional en relació amb l'Estatut" ha portat el PSOE a una situació "d'autèntica paràlisi" a l'hora de desplegar l'Estatut i a incompliments de terminis "legals" en finançament així com dels diferents compromisos en aquesta matèria. Ridao ha fet aquestes declaracions després de la compareixença del president de l'Estat en què ha fet balanç de l'any i ha considerat "probable" presentar una proposta en matèria de finançament abans de finals d'any.

Pel que fa a l'àmbit econòmic, segons Ridao, la situació real s'assembla poc al país "d'Alícia" descrit per Zapatero. "Durant la gran part dels 9 mesos transcorreguts des de les eleccions del 9-M, el govern espanyol s'ha abandonat a la crisi, primer negant-la, i després, minimitzant el seu impacte", ha dit, i ha criticat l'absència de mesures de reforma estructural del model productiu i energètic pensant "en el llarg termini".

Quant al programa legislatiu, Ridao opina que ha estat "de molt baix perfil" i ha acusat el govern espanyol d'anar "al ralentí", a l'espera que els processos electorals de Galícia i el País Basc "aclareixin el mapa d'aliances per als pròxims 3 anys". Mentrestant, el govern espanyol "només va dissimulant amb grans anuncis no concretats com ara l'avortament o la laïcitat", ha lamentat Ridao. Arrencada de matxo i parada de ruc, en diem per aquí.

El rei perd audiència

El missatge tradicional de la nit de Nadal del rei d'Espanya va ser seguit per un total de 8'4 milions d'espectadors, xifra que significa un 77'9 per cent de l'audiència que en aquell moment estava davant del televisor. El discurs reial va ser retransmès per una xifra rècord de 21 cadenes, a tot l'Estat i de forma simultània, amb l'única excepció rellevant dels dos canals de la televisió pública basca (ETB).

Aquesta quota de pantalla és la més baixa dels darrers anys. El rei d'Espanya ha estat escoltat, en xifres absolutes, per 200 mil persones menys que l'any passat (82'3 per cent de share) i que la nit de Nadal 2006 (amb una quota del 81'8 per cent). Un any abans, el discurs reial va captar l'atenció de 8'5 milions de persones (share: 83'1), cent mil més que la darrera edició.

En canvi, el de Polònia cada dia té més fans.

Montilla recorda que Macià va posar "els fonaments del catalanisme polític"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a lloar aquest dijous la figura de Francesc Macià, en l'ofrena de flors que les institucions fan el dia de Nadal en commemoració de la mort del president, de la qual avui es compleixen 75 anys.

Montilla ha reivindicat la "capacitat de cor i de pacte" de Macià. A més, "va ser una persona capaç de defensar els interessos de Catalunya en una etapa complicada" i mantenint la seva dignitat, ha afegit.

El president ha acudit al cementiri de Montjuïc a retre homenatge a Macià davant la seva tomba l'endemà que es donés el tret de sortida a l'any Macià. En l'ofrena també hi eren el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, els tres caps de les tres branques polítiques del govern tripartit de l'actual Generalitat.

Macià "va contribuir als fonaments del catalanisme polític" i "gràcies a ell existeixen els valors de la Catalunya", ha afirmat Montilla. El cap de l'executiu català ha destacat el sacrifici i la lluita del "primer president democràtic de Catalunya" per les institucions catalanes.

"La figura de Macià ens ajuda als qui estem en la política", ha afegit Montilla, per a qui l'expresident és tot "un referent", doncs "va mantenir la dignitat i va defensar Catalunya". "El somriure de Macià és inoblidable, estimava Catalunya i Catalunya estimava Macià", ha sentenciat.

eldebat.cat: 75 anys sense Macià

Homenatges a Miró en els vint-i-cinc anys de la seva mort

El pintor Joan Miró va morir-se a Palma un dia de Nadal com avui, ara fa vint-i-cinc anys, quan en tenia noranta. Amb motiu d'aquest vint-i-cinquè aniversari, la Fundació Miró ha programat cinc exposicions dins el cicle que analitzen l'obra del pintor com a referència artística.

Miró és considerat un dels artistes surrealistes més originals del segle XX. Va incorporar a la seva obra inquietuds del Moviment surrealista, com ara el jeroglífic i el signe caligràfic, que es poden veure a 'El carnaval de l'arlequí'. El primer reconeixement internacional va arribar el 1928, quan el Museu d'Art Modern de Nova York (MoMa) va adquirir dues de les seves obres. Va produir escultures i ceràmiques, com els murals 'La lluna' i 'El Sol' que hi ha a la seu de la UNESCO a París i pels quals va rebre el 1959 el Premi Guggenheim. Les seves obres, de gran influència, es poden veure al MoMa i al Guggenheim de Nova York, al Centre Pompidou de París, a la National Gallery de Washington i al Reina Sofia de Madrid. Joan Miró va ser soterrat a Barcelona, on hi ha la major part de la seva obra i la fundació que duu el seu nom.

Viquipèdia: Joan Miró

Un altre macroabocador? No, gràcies!!!

Xavier Sabaté 241208 CATr

Click To Play

El delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabaté, s'ha mostrat contrari a ubicar un nou magatzem de residus nuclears a la demarcació. Tot i això, assegura que una part del territori estaria disposada a assumir la instal·lació si s'acaben tancant les tres plantes que hi ha a la demarcació. La incertesa respecte cap on anirà la diversificació econòmica de la Ribera d’Ebre una vegada s’haja d’anar diluint el pràcticament monocultiu industrial –o bicultiu, per ser més exactes– que ha estirat del progrés econòmic en les darreres dècades és motiu d’intranquil•litat per a la majoria d’alcaldes de la comarca, però això no ha de ser la base perquè actuen de manera autista i precipitada a l’hora d’acceptar determinats projectes als municipis.

La Ribera ha de plantejar-se i consensuar un model de diversificació econòmica conjunt i ha de decidir si realment aquest passa per acceptar projectes com un cementeri nuclear o un dipòsit de residus que triplica la capacitat del macroabocador de Tivissa que ja té i que podrà rebre residus generats en altres zones de Catalunya en contra dels paràmetres que marquen les darreres lleis aprovades en matèria de residus, que entre altres coses prioritzen la proximitat entre els focus emissors i els dipòsits.

Els alcaldes poden estar intranquils i el seu paper és buscar solucions, però amb el temps ells marxen per gràcia de la democràcia, i el seu llegat podria quedar malauradament com a càrrega al territori per molts anys.

BON NADAL !!!

...i nasqué com un altre home qualsevol...

El govern apel·la a Macià

“Que mai no es pugui dir que havíem fracassat col·lectivament per no saber-nos entendre”. Aquestes paraules del primer president de la Generalitat contemporània, Francesc Macià, adreçades als polítics catalans en el context de les complexes relacions del seu govern amb el de la República espanyola per l’Estatut del 1932, han servit avui a l’actual president, José Montilla, per reivindicar “unitat” política i “cohesió de la societat catalana” davant la negociació amb el govern espanyol pel nou sistema de finançament de la Generalitat.

Montilla no ha esmentat el procés de negociació pel finançament que ara hi ha en dansa, però el seu discurs només es podia interpretar en aquesta clau, ja que ha remarcat que les velles paraules de l’Avi suposen “una reflexió que manté avui tot el sentit”. Per la seva part, el vicepresident republicà ha afirmat que d'en Macià “prenen cos com mai” dues línies del sentiment col·lectiu de Catalunya: “La recuperació de les llibertats nacionals i la justícia social”. I desmentint els qui anteposen el nacionalisme de Macià al seu esquerranisme, ha afirmat: “Ni Macià era només un catalanista independentista, ni Companys només un home d’esquerres”. Carod ha remarcat que el fundador d’Estat Català i d’ERC va entendre “la defensa del país sempre unida a conquestes socials i democràtiques”.

Al seu torn, el president d’ICV ha remarcat que “rememorar Macià suposa recuperar la memòria de la lluita per les llibertats nacionals i els drets socials”, ja que “no hi pot haver progrés social sense progrés nacional”.

Avui: Macià, l’heroi insurrecte

Puigcercós crida el Govern a encapçalar un clam unitari català si no hi ha acord el 31 de desembre

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha instat el govern català a encapçalar una resposta unitària de la societat catalana en cas que el 31 de desembre, o al voltant d'aquesta data, no hi hagi acord amb el govern espanyol sobre el nou model de finançament.

"Si el 31 no hi ha un acord visible, entrem en una nova dimensió", ha assegurat, i ha reclamat una "proposta seriosa" per part del govern, els partits, les patronals, les cambres de comerç i els sindicats, per dir "ja n'hi ha prou".

Puigcercós no veu a prop un possible acord i ha alertat que ERC no acceptarà un acord de bases, ja que ho considera "fum". Per axiò, ha cridat a "plantar-se" si l'acord no és bo i seguir negociant, encara que la resta de territoris de l'Estat acceptin la proposta de Solbes i Rodríguez Zapatero.

eldebat.cat: Puigcercós crida el Govern a liderar un clam unitari si l'any acaba sense acord

Les JERC reparteixen adhesius amb la frase ‘Mori el Borbó!’

Aprofitant que aquesta nit el rei emet el seu particular missatge de Nadal, els joves d’ERC de Barcelona repartiran durant tot el dia 25.000 adhesius amb la frase que ha suscitat més polèmica les últimes setmanes, el Visca la república, mori el Borbó! que el diputat republicà Joan Tardà va exclamar en un acte amb les JERC el dia de la Constitució. Es tracta d’una mena d’acció de solidaritat amb el diputat, que ha rebut les crítiques de la majoria de la classe política espanyola i de determinats mitjans de comunicació.

A més de la frase, els adhesius s’il·lustren amb una foto de Felip V de cap per avall i la sentència Prou imposicions, avancem cap a la independència. Els joves tenen intenció de posar en marxa a partir de l’any que ve una campanya “antimonàrquica” i censuren que el rei tingui avui quota de pantalla i que, en canvi, s’hagi “criminalitzat” Tardà per haver exclamat la frase.

El cant de la Sibil·la tornarà a sonar avui a tot el país

El Cant de la Sibil·la, un anunci de la fi del món, tornarà a sonar aquesta nit en força poblacions del nostre país, com cada nit de Nadal. És el drama més antic que hom coneix, car sabem que ja es cantava a Ripoll el segle X. Sembla que deriva de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí però de mica en mica es va anar adaptant al català, a l'occità i al francès.

El cant es podrà sentir a moltes esglésies de Mallorca, en particular al santuari de Lluc. També a la catedral de Santa Maria del Mar de Barcelona i a l'Alguer. Aquests últims anys el Cant de la Sibil·la s'ha recuperat també a Ontinyent, on es representa cada 22 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria.

Carme Pérez: 'La victòria de Felip V ens portà a una via morta'

Carme Pérez Aparicio fa dècades que estudia la guerra entre Àustries i Borbons que va arranar la independència política del Regne de València i dels altres territoris de la corona catalano-aragonesa. Ara acaba d'editar 'Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València' (3i4), en què exposa la victòria borbònica i les greus repercussions que va tenir. Repercussions que encara ens afecten avui. Diu Carme Pérez Aparicio que la fi del Regne de València va ser un daltabaix terrible, imposat per la nova monarquia, contra l'opinió fins i tot dels mateixos partidaris valencians del Borbó, que també van protestar per l'abolició dels furs i per la violència desfermada. Les conseqüències d'aquella derrota es faran sentir durant segles, i encara avui, perquè el debat d'aleshores encara perdura: o un model d'estat uniformista o un model d'estat compost.

Vídeo: Entrevista amb la historiadora Carme Pérez, que acaba de publicar la monumental obra 'La fi del Regne de València'

Escepticisme de Puigcercós sobre el finançament

Joan Puigcercós 231208 CATr

Click To Play

El president d’ERC, Joan Puigcercós, veu amb escepticisme l'estat actual de les negociacions pel finançament, després de la reunió entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Puigcercós ha qualificat de “vodevil” les trobades successives del cap de l’executiu espanyol amb els presidents autonòmics que s’han fet després de la reunió amb Montilla: “Més que res, és com un vodevil a La Moncloa, on es van obrint i tancant portes i va entrant i sortint gent”. També ha dit que encara hi haurà “moltes reunions i molts debats sobre el finançament que generaran molt de fum”, i s’ha mostrat escèptic respecte a la manera com es desenvolupen ara les negociacions. “Fins que no hi hagi un paper seriós del Govern de l’Estat, un document negre sobre blanc, amb xifres, condicions, garanties i blindatges, tot això a mi em fa sospitar”, ha afirmat.

Puigcercós ha alertat de la necessitat d’estar pendent de l’evolució del model de finançament que s'aprovi, que ha de ser “revisable, perquè quan Catalunya perdi llocs en el rànquing els pugui recuperar”. El president d’ERC també ha assegurat que la decisió que prengui el Govern sobre el finançament serà “col·lectiva” i no passarà com amb l’Estatut, “quan una part del Govern va decidir que sí i l’altra s’hi va oposar”.

Ecologistes en Acció considera 'contradictòria i frustrant' l'autorització de la tèrmica de carbó de Mequinensa

L'Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) va comunicar a Ecologistes en Acció el passat 16 de desembre que concedia l'Autorització Ambiental Integrada al projecte de central tèrmica de Mequinensa (Baix Cinca). Segons Ecologistes en Acció, es tracta d'una central que podria ser una de les últimes tèrmiques, basada en la crema convencional de carbó, que es construeixin a l'Europa occidental, fet que presumiblement es pot atribuir, segons diu l'entitat, a la pressió exercida per certs sectors del govern aragonès i empresaris miners que tenen interès en el projecte. Ecologistes en Acció considera 'contradictòria i frustrant' aquesta autorització.

La Conca de Barberà aprova la polèmica entrada de residus orgànics d'altres comarques

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha donat llum verda a la polèmica entrada de residus orgànics d'altres comarques a la planta de compostatge del Centre Comarcal de Tractament de Residus (CCTR), ubicat al terme de l'Espluga de Francolí. Més d'un centenar de persones han assistit al plenari celebrat aquest dilluns a la tarda, una assistència massiva poc habitual, ni tan sols equiparable a la del ple de constitució. Amb 11 vots a favor i 7 en contra, els alcaldes que s'oposen a l'obertura de la planta no han pogut fer res davant la suma de vots favorables de l'equip de govern del Consell (CiU, PSC i ICV). El destí dels impropis ha centrat bona part del ple, que ha durat dues hores.

El president del Consell, David Rovira, està convençut que els elevats costos de transportar residus farà que només les comarques pròximes a la Conca hi portin l'orgànica. L'ambient ha pujat de to quan el portaveu de la FIC, Valentí Gual, alcalde de Rocafort de Queralt, ha insistit que aquest canvi en la llicència ambiental és un 'engany' i una 'traïció', i que això 'obrirà la caixa dels trons'. Junt amb els altres alcaldes contraris, i que han estat presents al ple com a consellers, Gual ha demanat, sense èxit, que es retirés el punt de l'ordre del dia i que s'obrís un debat polític i social.

VilaWeb/ElPunt: Tensió a la Conca per l'entrada de residus aprovada ahir