El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, ha destacat aquest divendres l'aposta de la seva secretaria per a facilitar als ciutadans l'accés a productes i serveis que contribueixin al coneixement i ús del català, en la seva participació a la jornada 'Innovació a Catalunya: el camí cap a la productivitat'.
Un dels productes més destacats, segons Joan, és el portal 'Parla.cat', un entorn virtual d'aprenentatge de la llengua catalana, que actualment compta amb 20.700 inscrits.
Segons ha informat la Generalitat en un comunicat, Joan ha assegurat que les empreses de serveis dins del sector de la informàtica són una eina bàsica per a la promoció del català i per avançar cap a la seva plena normalització. Ha mencionat com a exemple les últimes novetats en llengua catalana de Microsoft, que ha rebut recentment el premi 'Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol', atorgat pels governs de Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes Balears.
Ahir, a Barcelona, la rebuda a l'equip campió va tornar a congregar una munió de gent que va rebre com a herois un grup de jugadors que han fet història. Aquesta il·lusió col·lectiva en temps de vaques magres té molt a veure no només amb les victòries del Barça sinó amb la manera com s'han aconseguit: un entrenador de casa, amb una filosofia basada en el treball, l'autoexigència i la persistència ha comandat un grup de jugadors, la meitat dels quals s'han format a l'entitat, que han perseguit l'excel·lència utilitzant amb honestedat les armes de les quals disposaven: una filosofia de club que demana guanyar jugant bé a futbol.
La gran feina de Josep Guardiola ha estat, pel damunt dels enfrontament cruents i autodestructius habituals a l'entitat, formar un grup en què joves i veterans, gent del planter i grans fitxatges, actuessin com un tot a la recerca de l'èxit.
Un triomf que transcendeix el món de l'esport i serveix de lliçó, com a símbol que la feina ben feta, basada en l'esforç i el rigor, acaba tenint premi.
elPeriódico: Una pel·lícula per passar a la història
El president de la Generalitat, José Montilla, ha reclamat al govern espanyol que tracti les autonomies com a Estats i ha assegurat que no acceptarà que s'utilitzi l'Estatut per atacar l'Estat de les Autonomies.
A més, el president català ha negat que l'Estat de les Autonomies pugui ser una amenaça per a la unitat de mercat , "tal com s'està plantejant en una polèmica interessada a la qual s'estan sumant cada vegada més veus".
Montilla ha recordat que "aquestes veus identifiquen el nou Estatut de Catalunya com el principal exemple d'aquest model que, segons ells, està provocant excessos en la política autonòmica", cosa que el president català no comparteix.
En la conferència inaugural de la XXV Reunió del Cercle d'Economia, que se celebra a Sitges, Montilla ha contestat així les paraules de l'expresident del govern espanyol Felipe González, que la setmana passada va dir que l'Estat hauria de recuperar competències autonòmiques per poder actuar amb més efectivitat davant la crisi, i va demanar harmonitzar els milers de normatives "de les autonomies que trenquen la unitat de mercat".
El portaveu de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha afirmat aquest divendres que aquest sector polític "està preparat" per afrontar "en els pròxims mesos" un procés de diàleg i negociació per aconseguir un "acord polític" al País Basc. Otegi ha participat, com a convidat, en una roda de premsa d'Iniciativa Internacionalista, a la qual també hi ha assistit la candidata d'aquesta formació Doris Benegas i l'exdirigent d'ETA Eugenio Etxebeste, Antxon.
La compareixença s'ha celebrat a l'exterior de la basílica de Loiola, a Azpeitia (Guipúscoa), a l'interior de la qual es van celebrar les converses polítiques de l'últim procés de pau del País Basc, que Otegi ha demanat "recuperar". El líder abertzale ha recordat que en les converses de fa dos anys les "portes del diàleg van estar obertes" i en el santuari es van poder reunir "totes les sensibilitats tradicionals" d'Euskadi.
"Tot i que no vam arribar a un resultat final, és important remarcar que sí que vam ser capaços d'avançar i de construir espais de diàleg i negociació que han de ser recuperats", ha afegit Otegi. "L'esquerra abertzale vol dir avui aquí de manera oficial i solemne que aquest país no té més alternativa que la negociació i el diàleg", ha assegurat. Otegi ha insistit que l'esquerra abertzale vol "jugar la segona part d'aquest partit, que va acabar en l'anterior procés de diàleg i negociació" per aconseguir "un acord que estableixi una situació de pau justa en aquest país".
El ple de l'Ajuntament d'Alacant ha acceptat avui per unanimitat (PP i PSPV) la moció presentada pel grup socialista que sol·licitava la retirada dels títols i medalles concedits pel consistori al dictador espanyol Francisco Franco, així com l'eliminació dels símbols d'exaltació a la dictadura que encara es troben a la ciutat. Fa un any, quan l’alcalde alacantí era Luis Díaz Alperi, els populars van votar contra la moció. Ara, amb la també popular Sonia Castedo al capdavant del consistori, s’hi han repensat. Díaz Alperi va qualificar la proposta d'oportunista, per entrar en el ple en dates pròximes a la campanya electoral, i va justificar la seva posició per entendre que era una cosa que no preocupava la ciutadania.
La moció demana al ple que l'Ajuntament d'Alacant iniciï els tràmits legals per retirar el títol de Fill Adoptiu de la ciutat, concedit el 1940, així com el títol d'Alcalde Honorari Perpetu de la ciutat d'Alacant (1964) i la Medalla d'Or del Consistori (1966) "al dictador Francisco Franco". Anteriorment a la intervenció del portaveu socialista, Roque Moreno, en la qual ha defensat la proposta i ha sol•licitat el desenvolupament de la Llei de la Memòria Històrica, representants de CC.OO. i UGT han recolzat públicament amb sengles intervencions la moció presentada pel PSOE.
La repressió franquista al País Valencià, quan fa setanta anys que Franco ocupà el país, és l'objecte del congrés que comença avui a la ciutat de València. És la segona Trobada d'Investigadors de la Comissió de la Veritat, a base de ponències, conferències, comunicacions i debats d'un bon nombre d'experts de les universitats de tot el nostre país. La seu del congrés, que es clausurarà demà, és el Centre de Cultura Contemporània Octubre (CCCO).
Avui la conferència de Pelai Pagès, professor de la Universitat de Barcelona (UB), examina la repressió als Països Catalans i l'aplicació de la legislació franquista. També avui, Vicent Gabarda farà una ponència sobre les execucions de la postguerra a la ciutat de València i Ricard Camil Torres Fabra, de la Universitat de València (UV), en farà una altra sobre la casuística de les depuracions municipals en la ruralia valenciana. També hi haurà una sessió de comunicacions.
Demà Josep Lluís Barona i Marc Baldó, tots dos de la UV, parlaran de la repressió franquista en l'àmbit científic i universitari, respectivament. Rosa Monlleó, de la Universitat Jaume I (UJI) exposarà la repressió contra les dones i Vicent Sampedro, de la UV, dissertarà sobre la repressió contra la francmaçoneria valenciana. També hi ha haurà ponències sobre la repressió personal que afectà tanta gent del nostre país.
Clourà el congrés una taula rodona, moderada per Xavier Navarro, amb Ana Aguado, Carmen Agulló, Albert Girona i Vicenta Verdugo. Tots cinc, professors de la UV, discutiran si és necessari o no continuar investigant la repressió franquista.
El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha apostat aquest dijous per un protocol a la Unió Europa (UE) que reguli el dret a decidir de les nacions sense estat que formen part d'estats europeus que vulguin ser independents. Junqueras creu que cal que aquest protocol reculli l'experiència històrica i antecedents com els casos de Kosovo i Montenegro. En aquests dos casos, ha assegurat, la UE "ha fixat de forma explícita les regles de joc per esdevenir Estat". El candidat d'ERC ha dit confiar tenir el suport d'altres partits catalans que han reconegut el dret a l'autodeterminació al Parlament de Catalunya, en referència a CiU i ICV.
En una roda de premsa al Fossar de les Moreres, on es recorden els caiguts durant el setge de Barcelona de 1714, i acompanyat d'un grup d'alcaldes i regidors d'ERC, Junqueras ha assegurat que "la normalitat a Europa és que les nacions esdevinguin Estats a través de processos d'autodeterminació".
A més, però, el candidat republicà ha afegit que la UE "ha fixat de forma explícita les regles del joc per esdevenir estat" a partir dels casos de Montenegro i Kosovo. Davant d'aquestes experiències, Junqueras ha explicat que ERC i els seus socis a l'eurocambra "estan decidits a estendre aquesta normalitat democràtica" i "fer possible que l'exercici d'aquest dret democràtic s'apliqui també a aquells territoris que formen part d'estats de la UE".
De què tenen por?
El govern espanyol manté la seva negativa al reconeixement de la declaració d'independència unilateral de Kosovo. Aquesta és una qüestió en què el govern espanyol difereix en relació amb la resta d'Estats europeus que, majoritàriament han reconegut Kosovo com un nou estat. Fins i tot el Parlament europeu ha instat els països que s'hi neguen Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia a fer aquest pas. La incorporació de països balcànics a la Unió Europea crearia polèmica per la possibilitat de l'entrada de Kosovo. Respecte això, els candidats catalans del PP, el PSC i Ciutadans coincideixen en censurar el reconeixement per part de la UE d'un nou estat que ha modificat fronteres. Per altra part, CiU, ERC i ICV-EUiA reconeixen desacomplexadament la independència de Kosovo i es mostren favorables a que els països balcànics ingressin a la UE.
El cap de llista socialista Juan Fernando López Aguilar ha criticat que la comunitat internacional hagi reconegut 'sense més' un nou estat. Miguel Duran, cap de llista de Libertas-Ciudadanos de España, creu que el reconeixement de Kosovo s'ha fet amb 'moltíssima precipitació' i denuncia que la UE ha demostrat 'molt poca cohesió' en aquest aspecte.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha sorprès anunciant que presentarà candidatura pròpia a les properes eleccions municipals de Perpinyà que se celebren els dies 21 i 28 de juny després que les darreres van ser anul·lades per frau electoral. ERC ha decidit presentar-se en solitari després d'haver-ho fet dins de la candidatura de la socialista Jacqueline Amiel-Donat. Segons ha informat el diari digital La Clau, la llista estarà encapçalada per l'advocat Enric Vilanova. El proper cap de setmana es donaran a conèixer la resta d'integrants de la candidatura republicana que té la intenció de ser oberta a persones externes al partit.
El col·lectiu edita paperetes amb el nus i planteja l'acció com una mobilització
«És la primera vegada que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) es defineix tan directament davant d'unes eleccions.» Així va definir el portaveu Manolo Tomàs la importància de la crida que la PDE va fer ahir als ciutadans de les Terres de l'Ebre perquè el 7 de juny practiquen el vot nul, «sobretot si tenien intenció d'anar a votar i estan decebuts amb tots els partits». Segons la PDE, al territori existeix «un desencís molt gran» amb els partits catalans, que han demostrat ser «transvasistes».
La plataforma Apaguem les Nuclears, que reclama que no es renovin les llicències de les centrals d'Ascó i de Vandellòs II, ha reiterat que les plantes atòmiques catalanes no són necessàries. El col·lectiu va assenyalar, tot coincidint que dimarts les tres nuclears estaven desconnectades de la xarxa, que el sistema de distribució de Catalunya no va tenir cap problema per subministrar electricitat. Ascó II va tornar a connectar-se a la xarxa ahir al matí, després de comprovar un possible desajust a les vàlvules.
El candidat a les eleccions europees d'ICV-EUiA, Raül Romeva, ha proposat aquest dimecres impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) a escala europea per obrir el debat sobre el dret a morir dignament.
En un acte celebrat a la Fundació Hospital de Mataró, Romeva ha presentat el seu programa electoral en matèria de protecció social, amb especial atenció a la pobresa, la gestió de les pensions i l'eutanàsia.
"Cal establir marcs que permetin optar d'una manera lliure i amb totes les garanties a decidir acabar unilateralment amb la pròpia vida sense que es persegueixi la persona i el seu entorn", ha reclamat Romeva.
L'eurocandidat ha afirmat que aquesta proposta és un "compromís" seu i que té la intenció d'explicar aquesta iniciativa a diferents organitzacions i institucions perquè la ILP, que necessitaria un milió de firmes a tot Europa, tiri endavant i "se situï l'eutanàsia a l'agenda política europea".
El PP ha refusat a la comissió de coordinació, organització i règim de les institucions de les corts valencianes una proposició no de llei de Compromís que reclamava la 'recepció normalitzada i estable dels canals de TV3 i Canal 33' al País Valencià. La iniciativa incloïa la reclamació al govern espanyol perquè concedeixi el múltiplex necessari per a l'emissió de TV3 i Canal 33 al País Valencià. El PP no ha explicat els motius de la seva negativa.
PSPV i Compromís han dit que la negativa del PP no tenia sentit, ja que el senat espanyol havia aprovat per unanimitat, al febrer, una iniciativa per a la reciprocitat. De fet, l'endemà que el senat aprovés la moció de CiU per garantir la reciprocitat, el congrés espanyol va aprovar-ne una altra, presentada per Esquerra, amb la mateixa finalitat.
Per garantir aquesta reciprocitat, cal que el Ministeri d'Indústria permeti la instal·lació d'un tercer múltiplex al País Valencià. Per la seva banda, però, la Generalitat valenciana opta per tancar els repetidors d'Acció Cultural.
De les mans del tècnic del Barcelona, Josep Guardiola, i del seu capità, Carles Puyol, la Copa d'Europa ha trepitjat terres catalanes a les sis de a tarda, quan l'avió en el qual viatjava l'expedició blaugrana ha aterrat, procedent de Roma, a l'aeroport del Prat.
Secundats pel president, Joan Laporta, Guardiola i Puyol han baixat les escalinates de l'aeroplà amb la prestigiosa 'Copa de les orelles'.
Darrere d'ells, la resta de jugadors, els quals lluïen una samarreta blava en la qual podia llegir-se 'Copa, Lliga i Champions', en referència al triplet conquistat aquesta temporada.
Al final, no hi ha hagut bany multitudinari, i la plantilla s'ha introduït a l'autobús oficial, que els ha portat fins al port de Barcelona, des d'on ha començat la celebració de la caravana blaugrana.
El millor Barça de la història ha conquistat la seva tercera Champions a costa del Manchester United (2-0) i ha firmat una temporada de somni, ja que per primera vegada en la història un equip d'aquí aconsegueix el triplet: la Lliga, la Copa i la Copa d'Europa, cosa que fins a la data només quatre equips més han aconseguit fins ara.
En una nit rodona, l'equip de Pep Guardiola ha estat fidel a si mateix des del principi fins al final i ha entrat en la història del barcelonisme. Aquest equip, hereu del dream team de Johan Cruyff i del conjunt del jogo bonito de Ronaldinho, ha destrossat tots els registres en la seva primera temporada.
Un ansiós Etoo ha marcat a la primera part, i Messi, Leo Messi ha rubricat la victòria del seu equip a 20 minuts del final i tot plegat amb un equip fet a casa, amb set del planter, i una defensa de circumstàncies, sense tres titulars fixos.
El Barça havia de ser el Barça. No hi havia dubtes. Si no tenia defenses, jugaria amb més atacants. El seu futbol és transparent, sempre sap a què juga: toc, toc i toc.
El United ha començat assetjant Víctor Valdés i Cristiano Ronaldo, hipermotivat, xutant tot el que li arribava a les botes. Però els blaugranes no han desesperat. El Barça sempre té un pla, un pla al qual el seu rival ha d'acomodar-se quan la pilota és dels catalans, encara que el principi ha estat sofert. Els red devils han pressionat i han generat dubtes en la defensa blaugrana.
Un minut, un ensurt. Una falta a cinc metres de la frontal, en el perfil favorit de Cristiano Ronaldo. Cinc passos cap enrere, cames obertes i un remat enverinat del portuguès. El Barça estava ofegat, sense pilota no és res. No hi ha hagut notícies dels de Guardiola en vuit, en nou minuts. La primera vegada que el Barça ha entrat en joc, ha marcat.
L'exquisit Iniesta ha aparegut entre línies, ha generat dubtes entre la defensa anglesa. La pilota ha arribat a Etoo, una retallada sobre Vidic, un tir pròxim i el 1-0. El Barça ha exercit d'equip gran, un gol a les primeres de canvi amb deu minuts jugats. El camerunès, ansiós en els últims partits, el sacrificat nou del Barça, el jugador que segurament no guanyarà ni el pitxitxi ni la Bota d'or aquest any ha marcat, com ja ho va fer a París, en aquella final del 2006.
I el United ha sentit el gol. Han aparegut els dubtes, malgrat que als blaugranes se'ls veia descoordinats en defensa i que Cristiano Ronaldo era un perill constant, però a partir de llavors, el Barça ha minimitzat la presència del portuguès amb una recepta que no admet resposta: la possessió de la pilota.
I així ha anat creixent el joc dels de Guardiola. Cada vegada més ha aparegut Xavi i també Iniesta. Messi s'ha situat entre Ferdinand i Vidic. Guardiola, l'aprenent de bruixot, ha començat a guanyar-li la partida al gran mestre, a Alex Ferguson.
L'argentí s'ha mogut molt bé entre línies. En el 19, ha tingut el 2-0 en un remat per sobre del travesser d'Edwin van der Sar, un porter massa nerviós.I Xavi, també, en un un xut directe (m.27). El United no tenia respostes davant el futbol del Barça. Quan s'ha acabat el factor sorpresa dels primers minuts, els anglesos semblaven perduts.
I en aquestes que amb 1-0 i 45 minuts per davant. Ferguson ha decidit estripar les cartes. Ha posat Tévez en joc, un davanter més, i la superioritat del Barça al centre del camp ja ha estat incontestable. El United buscava la velocitat dels seus davanters i cedir el pes del partit al Barça i així els ha anat.
En els primers 10 minuts del segon temps, els blaugranes podien sentenciar el partit. Primer Henry, en una jugada en què ha regatejat a O'Shea i no ha pogut decidir, sol, davant de Van der Sar. Després Messi, que no ha arribat a un servei d'Etoo. Però sobretot Xavi, que en el 53 ha rematat al pal esquerre de la meta del United.
Com que el Barça no s'acabava de decidir, Ferguson ha donat una altra pas de rosca, un altre davanter, el búlgar Dimitar Berbatov per Park. Rooney, Cristiano Ronaldo, Rooney i Tévez, a 23 minuts per al final.
Però Messi, que ha superat Cristiano Ronaldo en el particular duel d'estrelles, s'ha encarregat de sentenciar el partit en el minut 70. L'argentí ha rematat de cap un centre de Xavi. El Barça tenia la seva tercera Champions, el seu primer triplet. Guardiola li ha guanyat la partida a Ferguson, Messi a Cristiano Ronaldo i Iniesta i Xavi han il·luminat un triomf per a la història.
A la grada blaugrana, una pancarta premonitòria: "Ells --els anglesos-- van inventar el futbol, però nosaltres l'art del futbol". I així ha estat.
FOTOGALERIA SPORT: Campions de la Champions
Fonts del Departament d'Educació van rebatre ahir els arguments que asseguren que els llibres de text digitals podrien ser una amenaça per a la llengua catalana a les aules i van repetir que la llengua vehicular de l'ensenyament a les aules serà el català i que l'alumnat no podrà accedir a cap altre idioma, ja que aquest haurà estat seleccionat prèviament pel professorat. L'empresa Digital Text va explicar ahir que, en cap cas, els alumnes podran escollir de manera aleatòria en quina llengua poden fer una o altra matèria. Seran els professors i els centres educatius els que decidiran en quina llengua o llengües s'imparteix aquella assignatura. Els docents sí que podran accedir a les diferents versions, però els alumnes hi tindran l'accés restringit.
Les tres centrals nuclears de Catalunya (Ascó I i II, i Vandellòs II) estan actualment desconnectades de la xarxa elèctrica. La central Ascó II va haver d'aturar-se dilluns a la nit, amb un procés reglamentari de baixada de potència que va iniciar-se a les 21.00 hores, ja que l'empresa va decidir comprovar el possible desajust del punt d'obertura de dues vàlvules de seguretat fora del seu valor de tolerància. Segons va informar el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), la intenció del titular de la planta era comprovar que no hagués passat el mateix que a Ascó I, que diumenge va detectar aquest mateix incident durant el procés de recàrrega del combustible. Amb tot, el CSN va aclarir que l'aturada dels dos grups d'Ascó no ha suposat cap risc per als treballadors, la població o el medi ambient. Així, un cop fetes les comprovacions i, si és necessari, reajustar les vàlvules, Ascó II es tornarà a connectar a la xarxa. En el cas d'Ascó I, una nota difosa per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) assegurava que les vàlvules ja havien estat reajustades dins dels paràmetres establerts. Per la seua banda, Vandellòs II també es troba en procés de recàrrega, i per tant aturada, des del 15 de març passat.
Totes tancades abans del 2050 i, en concret, entre els anys 2024 i 2028 en el cas dels tres reactors nuclears catalans, els dos de la central d'Ascó i el de Vandellòs II. Així ho puntualitza l'estudi en què es fonamenta la Fundación Ideas, de l'òrbita del PSOE, per proposar el tancament progressiu de totes les centrals estatals i la substitució de la generació nuclear per altres fonts més netes. La primera de tancar-se seria Ascó I, on ahir va començar la vintena recàrrega de combustible de la central.
Per investigar la desaparició de persones durant el franquisme i l'obertura de fosses comunes
La Sala del Penal del Tribunal Suprem espanyol (TS) ha admès a tràmit una querella del sindicat d'extrema dreta Manos Limpias contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, al què acusa de prevaricació per les seves actuacions per esbrinar la desaparició de milers de republicans durant i després de la Guerra Civil espanyola perquè, segons afirmen, el jutge 'era conscient que no era competent' per a fer-ho ja que més tard va inhibir-se a favor de 62 jutjats territorials. El Suprem accepta la querella, tot i que no n'entra a valorar el contingut, i designa con a instructor de la causa el magistrat Luciano Varela. Garzón haurà de declarar com a imputat.
La UEFA ha reconegut per primer cop el català com a idioma oficial de la final de la Champions. La junta directiva del Barça ha aconseguit que l'organisme que presideix Michel Platini doni "tractament de cap d'Estat" al president de la Generalitat, José Montilla.
Joan Laporta 270509 RAC1
Segons ha explicat el president Joan Laporta a RAC 1, fins ara el Barça havia de convidar les autoritats catalanes, entre les quals també el president del Parlament, com a "directius" del club. Ara, la UEFA els ha convidat com a autoritats del país i, segons Laporta, a la llotja de l'Estadi de Roma "seuran en el lloc que pertoca", en un lloc "destacat".
Sobre l'oficialitat del català, en cada final de la Champions hi ha tres idiomes oficials, els dels països dels dos equips finalistes i el de la ciutat amfitriona on es juga el partit. Aquest cop, per primera vegada, el català serà idioma oficial. Això també vol dir que en els actes i documents oficials que tenen lloc durant el dia de la final i en els dies previs, el català hi ha estat present, com també l'anglès i l'italià.
Laporta ha destacat que les negociacions amb la UEFA s'han fet sense que cap dels estaments futbolítics espanyols, entre els quals la Federació Espanyola de Futbol i el president Ángel María Villar, hagin posat cap tipus "d'obstrucció".
José Montilla ha destacat aquest fet perquè representa un pas més en "el reconeixement de la nostra llengua fora de Catalunya" i perquè "dóna a conèixer la singularitat del nostre país" a nivell internacional.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr