Joan Puigcercós recorda a CiU que el finançament surt de l'Estatut pactat d'esquena al Parlament

Joan Puigcercós 180709 CATinfo

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha retret a CiU que s'oposin al nou finançament quan l'acord és producte d'un Estatut 'retallat' i pactat' a esquenes del Parlament. És per això que ha demanat una reflexió 'serena' a la federació nacionalista. Una setmana després de dir sí al nou finançament, Puigcercós creu que el país ha sabut aguantar a 'amenaces' i 'pressions' de fora de Catalunya donant exemple de 'coratge' i 'seriositat'. El republicà creu que 'la tempesta està a punt d'acabar' i ha afirmat que s'ha aconseguit fer una 'pica' que té l'origen en la publicació de les balances fiscals. En declaracions després de visitar l'Acampada Jove de les joventuts d'ERC, la JERC, a Montblanc (Tarragona), ha considerat lícit que la federació, en el seu paper de principal partit de l'oposició, tingui una posició crítica vers el model i que, per aquest motiu, no s'hagi sumat a l'acord. Tot i això ha criticat als convergents perquè, mentre el finançament es podrà canviar i millorar, l'Estatut no variarà.

Avui: Puigcercós demana una reflexió "serena" a CiU perquè el finançament surt d'un Estatut "pactat" a esquenes del Parlament

PSC: Vint-i-cinc diputats i algun dubte

Malgrat la imatge d'unitat dins del tripartit i les felicitacions creuades entre els executius espanyol i català, abans d'arribar a un pacte de finançament han estat molts els socialistes que, en privat, han expressat el seu suport a Ferran Mascarell per les crítiques al PSC exposades en l'article de l'AVUI El socialisme català. Públicament, una altra maragallista i federalista reconeguda, la consellera Tura, s'ha queixat de les “relacions rovellades” amb el PSOE. Una altra veu intel·lectual i crítica opinant al respecte ha estat Joan Barril en l'article La mania de pensar a El Periódico. Per això, ara s'hi afegeixen el director de CCCB, Josep Ramoneda, i l'excap de comunicació de Pasqual Maragall, Jordi Mercader. Tots insinuen que tant temps de negociació amb el PSOE per l'Estatut i el finançament ha fet aflorar tensions apaivagades en temps de bonança: quan el socialisme no governava a tot arreu alhora.

Avui: Montilla considera superades les "tensions" amb el PSOE i qualifica "d'irresponsable" la "catalanofòbia" del PP

Vicent Sanchis: Encara ens alimenten molles (Avui)

El Constitucional no emetrà sentència sobre l'Estatut fins després de l'Estiu, segons el govern espanyol

El proper 31 de juliol farà tres anys que la norma institucional bàsica de Catalunya es troba en qüestió El govern espanyol preveu que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) no faci pública la seva sentència sobre l'Estatut fins després de les vacances d'estiu, al mes de setembre, segons apunten fonts de La Moncloa que recorden que el document no està enllestit fins que no està redactat, votat i signat. La vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha demanat al PP que respecti el TC i no continuï fent manifestacions que 'sembla que van en la línia de voler pressionar els tribunals'. Un cop més, ha assegurat que el govern confia en la constitucionalitat del text, i ha recordat que l'Estatut té 'tota la legitimitat democràtica' perquè ha estat aprovat pel Parlament, per les Corts, i en referèndum.

Avui: De la Vega situa la sentència del TC sobre l'Estatut al setembre

Acte de Sobirania farà una concentració a la plaça Sant Jaume el dia que es conegui la sentència de l'Estatut

El Grup Acte de Sobirania ha anunciat ja algunes de les accions que pensa emprendre un cop es conegui la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut. Creuen que la sentència, que es preveu per al mes de setembre, certificarà el final de la via estatutària i per això han convocat una concentració el mateix dia que es faci pública la sentència, a les 8 del vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. A partir d'aquell dia es repetirà la concentració cada vespre de 8 a 9. També preveuen organitzar concentracions als ajuntaments del país.

L'Estat i la Generalitat impulsen un pla nou per garantir l'aigua als municipis ebrencs

Sense un calendari clar ni per a les obres prèvies i molt menys per a l'extracció de llots tòxics de l'embassament de Flix, l'Estat i la Generalitat van presentar ahir un pla d'actuacions en el qual els pròxims divuit mesos s'invertiran 44 milions d'euros. Aquest pla, anomenat «pla de restitució territorial amb motiu de les obres de Flix», inclou un total de 144 actuacions, que afectaran 71 municipis del Baix Ebre, el Montsià, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, i servirà per millorar l'abastament d'aigua a municipis que actualment tenen problemes i per garantir la seguretat en el subministrament d'aigua potable als pobles en el cas d'un hipotètic accident durant la neteja de l'embassament. Aquest pla posa en evidència les mancances del pla d'emergència actual. «Es dóna la paradoxa que allí on es passa més set és al costat del riu», va ironitzar ahir el secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, durant la presentació del pla de restitució territorial amb motiu de les obres de Flix. L'han batejat així però en realitat, i en paraules del mateix Puxeu, és un «pla de correcció» que corregeix les mancances del pla d'emergència que es va elaborar al seu moment per garantir la seguretat en el subministrament d'aigua potable als municipis riberencs en cas d'un hipotètic accident durant les obres de neteja de l'embassament de Flix.

Bloc de Pere Muñoz: REUNIÓ AMB ESPECTATIVES...

Les àrees nuclears rebutgen, de moment, albergar el magatzem de residus centralitzat

L'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) no presentarà, de moment, cap candidatura d'alberg del futur magatzem de residus centralitzat (ATC) un cop s'obri el procés per determinar-ne la seu. Així, l'AMAC pressiona l'Estat en la seva reclamació de més fons pels plans d'emergència nuclear i els plans nous desenvolupament econòmic local.

L'AMAC considera que, quan falta poc per l'obertura del procés formal de presentació de candidatures per a l'ATC, no té cap indici que l'Estat compleixi, i per això no farà cap pas endavant, tot i que això no significa que ara no vulguin l'ATC: «Continuem pensant que és necessari, però amb les condicions que ja vam fixar el 2006». Pel ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, el procés de candidatures s'ha d'obrir després de l'estiu, tot i que encara no hi ha data. Per la seva banda, el corrent contrari a la instal·lació de l'ATC en territori català, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va interpretar el gest de l'AMAC com una mostra més «de la seva ambivalència i dels seus moviments fruit d'interessos estratègics i econòmics». Fonts de la coordinadora afegeixen que, més enllà de l'acord d'ahir, qualsevol municipi pot presentar de manera unilateral la seva candidatura.

L'assemblea d'ahir de l'AMC també va servir per fer el canvi de presidència: l'alcalde de Cofrents, Raúl Mateo Ángel, substitueix el batlle d'Ascó que treballa a la nuclear, Rafel Vidal.

HEMEROTECA Levante-emv.com: El alcalde de Cofrentes será sustituido por su hijo al frente de la lista del PP

El cop de peu d'un operari de Tele 5 a una ampolla amb benzina va causar l'incendi de la pantalla de Terrassa

Una ampolla d’aigua petita amb benzina i un drap a la punta. Aquest petit i rudimentari artefacte va ser el que va provocar l’incendi de la pantalla gegant que Tele-5 va instal·lar al centre de Terrassa per retransmetre un partit de la selecció espanyola, el 20 de juny. Segons es desprèn de les investigacions, el petit artefacte no va desencadenar el foc per si sol. Va ser la puntada de peu que li va clavar un dels operaris de la cadena de televisió el que va provocar la deflagració i el posterior incendi.

Moments abans de l’inici del partit entre Espanya i Sud-àfrica, l’operari de Tele-5 va veure com un desconegut deixava la motxilla sota la pantalla. En un acte reflex, li va donar una puntada de peu i això va originar el foc.

Per arribar al culpable, els Mossos d’Esquadra intenten esbrinar si la motxilla es va adquirir en algun comerç de Terrassa. Bona idea!

Cremen la pantalla gegant de Tele-5 que retransmetia el partit de la selecció espanyola a Terrassa

Puigcercós creu que la catalanofòbia seguirà fins que Catalunya sigui independent

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha afirmat que la catalanofòbia no s'acabarà fins que Catalunya sigui independent i ha demanat als catalans que no es deixin 'intimidar' per aquestes actituds. Segons Puigcercós, pel PP i per alguns sectors del PSOE, anar contra Catalunya 'dóna resultats' i ha reclamat 'fermesa' sense caure en la provocació. Quant a les xifres anunciades aquest dijous pel conseller Castells, pel president d'ERC demostren l'actitud 'conservadora' de la seva formació a l'hora de fer els càlculs pel nou finançament. El republicà ha afirmat que ha enviat un article al diari El Mundo com a contribució en la lluita contra la catalanofòbia.

El president d'ERC, que ha fet aquestes declaracions després d'una reunió de la permanent nacional d'ERC a Sitges (Garraf), ha dit que la novetat en la catalanofòbia d'aquests darrers dies és que els que la denuncien a Madrid són els que la proposaven, com Ibarra, Chavez o Bono. 'M'agradaria pensar que algun dia s'acabarà, però això només passarà quan Catalunya sigui independent i hi mantinguem una relació d'ambaixadors', ha assegurat. Catalanofòbia: Una passa que rebrota (Avui)

Salvador Cot: Els espanyols davant el seu mirall (Avui)

Visions crítiques de l'acord de finançament (3): Paluzie: 'Aquest model de finançament encara és menys transparent'

La degana de la Facultat d'Economia de la UB, Elisenda Paluzie, explica que el model de finançament aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera és 'encara menys transparent que no l'actual: 'és igual que el que va proposar Solbes el mes de desembre de l'any passat'. Per Paluzie, que subratlla que el document aprovat per l'estat espanyol no concreta ni xifres ni criteris de càlcul, s'ha fet 'un mal acord multilateral'.

Antoni Castells es pregunta si 'entre Catalunya i Espanya poden seguir així les coses'

Antoni Castells 170709 RAC1

Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances, s'ha mostrat preocupat per la situació del 'cordó umbilical entre Catalunya i Espanya' i es pregunta si 'entre Catalunya i Espanya poden seguir així les coses' creu que 'no podem ignorar les lliçons' que es desprenen de les negociacions i les declaracions contra els catalans. Quant a una possible retallada de l'Estatut al Tribunal Constitucional espanyol (TC) creu que seria 'un fet molt seriós i d'unes conseqüències molt greus' que portaria a demanar a l'Estat espanyol 'què hem de fer?'. Aquesta posició contrasta amb la de Miquel Iceta demanant 'seny' si el TC retalla l'Estatut.

Castells ha fet aquestes declaracions en una entrevista a El món a RAC1 on ha criticat que 'veure qui la diu més grossa contra Catalunya' sigui un 'argument que ajuda a aconseguir vots'. Castells ha explicat que 'tots aquells que estan jugant tan frívolament, tan irresponsablement, a crear aquest clima anticatalà, haurien de mirar-s'ho, haurien de pensar-hi, perquè després no els ha d'estranyar que a Catalunya hi hagi desafecció' i ha afegit que 'si l'esport principal d'alguns partits polítics espanyols és veure qui la diu més grossa contra Catalunya, què volen que pensem els catalans?'

VilaWeb: El govern català diu que rebrà 4.028 milions addicionals el 2012 segons els seus càlculs

El TC només deixarà la closca de l’Estatut

“La sentencia dejará entero el caparazón del Estatut, pero el interior quedará hueco de contenido a través de la reinterpretación”. És la frase que fonts polítiques coneixedores de l’evolució dels treballs del Tribunal Constitucional fa servir per definir com quedarà el marc català quan l’alt tribunal hagi resolt sobre els recursos en contra que hi van presentar el PP, el Defensor del Poble i cinc autonomies. Tant des del PSOE com des del PP coincideixen que el continent –els grans pilars del text– semblarà que quedin incòlumes, però que perdrà contingut amb una sentència interpretativa i algun article retallat. De fet, en cercles polítics s’admet que es busca una sentència que tant PP com PSOE puguin vendre com un aval a les seves posicions i la metàfora de la nou serveix perfectament.

Antich defensa Catalunya i qualifica d'injustes les crítiques pel finançament

El president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, ha assegurat que els atacs mediàtics contra Catalunya no són bons. Antich diu que les acusacions fetes per la premsa madrilenya 'no són justes'. El president ha recordat les paraules de José Luís Rodríguez Zapatero, dient que 'va deixar clar que les comunitats autònomes que havien creat més riquesa, s'havien de seguir desenvolupant' però que 'el sistema no ho permetia'. Segons Antich 'la situació era clara i els números objectius'. El president ha afegit que no es tracta de crear comunitats 'més riques o més pobres' si no de que les institucions 'puguin donar resposta als ciutadans'.

Duran reconeix que CiU té dificultats per explicar el seu no al finançament

El president del comitè de govern d'Unió i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, destaca les "dificultats" que té la federació nacionalista per fer arribar a la ciutadania catalana les seves raons per oposar-se a l'acord de finançament, que el govern de la Generalitat està presentant a l'opinió pública de forma "magistral".

Duran considera que la ciutadania està molt farta del debat sobre el finançament perquè fa més d'un any que dura. El cansament, doncs, fa que molta gent celebri que s'ha arribat a un acord “sense entrar en detalls del seu contingut". A més, el dirigent de CiU constata que la presentació del tancament de la negociació s'ha presentat de forma “magistral” per part del tripartit i sobretot del PSC, i ha tingut una cobertura mediàtica “excepcional".

Terres de l'Ebre: Reserva mundial de la biosfera?

D'entrada la proposta per declarar les Terres de l'Ebre com a reserva mundial de la biosfera no ha provocat grans reticències entre els agents socioeconòmics del territori, uns agents que sovint es queixen de les restriccions que representa per a l'Ebre català tindre dos parcs naturals i altres figures de protecció ambiental. Ara bé, en la jornada informativa d'ahir a la Cambra de Comerç es va poder copsar algun recel i sobretot molts dubtes. «Els empresaris no s'acaben de creure que ser reserva de la biosfera siga compatible amb la implantació d'indústries a la zona», explicava Jaume Sabaté, secretari de la Cambra de Comerç, i Agustí Castells, de la Federació de Cooperatives de Catalunya, manifestava obertament la seua «temor» a la paraula reserva.

La Mostra de l'Auberge de Benissanet

A Benissanet, el 90% de les terres de cultiu es dediquen a conrear fruita, especialment auberges, que és com anomenen els préssecs en aquest poble de la Ribera d'Ebre.

Diumenge, en una jornada festiva, els pagesos mostraran el resultat d'aquesta dedicació, amb una exposició de més de cinquanta varietats de préssecs i nectarines cultivades a la zona. «La crisi ha arribat a tot arreu: la campanya ha estat normal, però els preus són dolents», explica Joaquim Ripoll, regidor d'Agricultura, que afegeix: «Entre un 80 i un 90% de la nostra producció de préssecs es destina a l'estranger. A Catalunya també tenim els nostres punts de venda.»

La Mostra de l'Auberge té dues vessants diferenciades. Per una banda s'ofereixen dues xerrades tècniques adreçades als productors i per una altra es programa tot d'actes festius. En aquest apartat cal destacar els concursos de postres (que es convidarà a degustar) i de centres de taula fets amb auberges, les exposicions i les activitats infantils i d'animació, que s'han concentrat a la tarda.

Els castells, candidats a ser declarats per la Unesco patrimoni cultural i immaterial de la humanitat

Toc de castells

El Consell General del Patrimoni Històric ha decidit incloure els castells a la llista de candidats a ser declarats per la UNESCO patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. La candidatura dels castells ha rebut el suport del Parlament de Catalunya, amb una declaració on reconeix que els castells, que van començar a agafar protagonisme el segle XVIII, s'han convertit en una de les expressions més rellevants de la cultura popular catalana. Els castells, que van néixer a partir dels balls populars de cercavila de les moixigangues o ball de valencians, apleguen avui més de 7.000 persones repartides entre una cinquantena de colles que participen en un miler d’actuacions cada any.

Les últimes falles de l'any baixen avui de les muntanyes de l'Alta Ribagorça

Avui, en fer-se fosc, les últimes falles de l'any baixaran de la muntanya al poble de Taüll. La temporada d’enguany, va obrir-la Durro, el 13 de juny. És una festa cultural del foc, tradicional de l'Alta Ribagorça, per a donar la benvinguda a l'estiu, foragitar els mals esperits i demanar bones collites. Seguint la tradició, una bona part del poble porta falles enceses, menys a Durro on la baixada amb falles es reserva a la població masculina. En realitat, la festa comença uns quants dies abans de la baixada, quan els fallaires pugen a muntanya a triar els arbres que talaran, unten de resina troncs d'uns dos metres i planten el far (un pi molt alt) en un lloc elevat perquè sigui visible des del poble, i la nit de la festa encenen el far amb què s'encendran també les falles.

El nombre de pobres creix el 30% en un any

Més de 5.600 persones han començat a cobrar la renda mínima d'inserció des del gener La renda mínima d’inserció (RMI) l’han cobrada tradicionalment dones soles amb fills a càrrec seu, sense formació i amb dificultats per trobar feina. Però ara, des de fa uns mesos, també hi ha caps de família que havien treballat tota la vida, que van perdre el lloc de treball en un temps que es parlava de desacceleració econòmica, han esgotat la prestació d’atur i en plena crisi no troben feina. Són cada cop més diversos els perfils de les famílies –18.127– que cobren la renda mínima, la prestació pensada per ajudar els que no disposen de mitjans suficients per atendre les necessitats mínimes mentre es preparen per a la inserció social i laboral.

Per cobrar la RMI és obligatori seguir un procés d’inserció social i laboral. El govern s’està plantejant una reforma de la prestació que pot passar per flexibilitzar els criteris d’accés i fer més reals els plans d’inserció.

Visions crítiques de l'acord de finançament (2)

Les visions crítiques sobre el nou model de finançament creixen a mesura que passen els dies. En aquest vídeo el sociòleg Salvador Cardús comenta que l'acord 'té molt poc a veure amb els grans objectius que s'havia proposat la reforma de l'estaut'; Rut Carandell, de Reagrupament.cat, confessa que ha viscut l'acord 'com una gran enredada'; i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, demana que s'aclareixi 'en què es redueix el dèficit fiscal'.

Mas veu un brindis al sol les xifres que estima la Generalitat per al 2011 i 2012

Artur Mas 150709 RAC1

El president de CiU, Artur Mas, ha afirmat que les xifres que la Generalitat estima obtenir als anys 2011 i 2012 són "un brindis al sol" perquè no estan garantides. Creu que no ho estan perquè depenen de factors com l'evolució de l'economia espanyola i l'estabilitat pressupostària del govern.

Mas ha criticat que s'estiguin donant per segures les xifres anunciades quan el govern espanyol "no té ni idea" de com estarà la seva economia el 2011 i 2012, per la qual cosa ha denunciat que el govern català consideri que es compleix amb l'Estatut català.

"Ens prenen el pèl perquè ens venen que això compleix fil per randa el contracte (l'Estatut), i ells (el govern) saben que no és veritat. Ens estan donant unes xifres per al 2012 que ningú ens pot garantir en aquests moments", ha denunciat Mas, que tot i això ha assenyalat que les quantitats estipulades per a 2009 i 2010 vindran "segur".