lo carrer del riu

lo carrer del riu

29 de març, 2010

Els anticementiri nuclear recullen prop de 7.000 al·legacions en contra del magatzem de residus d'Ascó

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha presentat aquest dilluns al matí a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona prop de 7.000 al·legacions en contra del magatzem de residus nuclears d'Ascó (Ribera d'Ebre). El portaveu de la coordinadora, Sergi Saladié, ha valorat aquesta xifra de forma 'molt positiva', especialment, pel fet d'haver-la assolit en 'únicament' 20 dies, segons ha explicat. També ha recordat que un total de 124 ajuntaments, entre Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, han mostrat ja el seu rebuig al cementiri així com vuit consells comarcals i les diputacions de Lleida i Tarragona. Saladié ha anunciat noves mobilitzacions a mitjans d'abril. El portaveu de la coordinadora anticementiri nuclear ha insistit que la candidatura d'Ascó està 'aïllada' perquè, tret de les declaracions d'alguns regidors del municipi i del mateix alcalde, 'cap altra institució i organisme li dóna suport'.

Ascó exhibeix suports per convèncer el govern de ZP

El rebuig del Parlament a la candidatura d'Ascó per acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus radioactius no ha fet tirar la tovallola al municipi riberenc, al contrari: amb la col·laboració de l'Associació de Municipis Nuclears (AMAC), l'Ajuntament d'Ascó ha engegat una campanya informativa sobre els beneficis del magatzem, i l'aprofita per lluir les entitats que li donen suport. El ministeri d'Indústria vol prendre una decisió al juny, i Ascó necessita fer contrapès al no del Parlament, argumentat en la "falta de consens territorial". Paral·lel·lament, Vinebre va fer ahir una consulta organitzada per quatre entitats per saber l'opinió dels ciutadans sobre la implantació de l'MTC a Ascó. Van participar-hi 123 persones, de les quals 109 van votar no, 12 sí i dues en blanc. La localitat té 496 habitants.

Els interessos militars de l'energia nuclear

El rebuig al Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears no només es demostra amb mobilitzacions ciutadanes; també es justifica amb arguments científics. En una xerrada a l'Ametlla de Mar, Joaquim Corominas, doctor en enginyeria industrial, va argumentar aquest dissabte el perquè molta gent, incloent-hi ecologistes i científics, estan en contra d'aquesta instal·lació a Ascó o en qualsevol altre punt de l'Estat. «No podem parlar de residus si no parlem abans d'aturar el que els genera», va explicar Corominas, que es va mostrar escèptic respecte al discurs d'alguns partits polítics que diuen que estan en contra de l'MTC però no de l'energia nuclear. La conferència es va centrar en l'ús militar de l'energia nuclear. Els residus que generen les centrals, urani empobrit, s'utilitzen per al material bèl·lic: «Amb un reactor fas electricitat i alhora tens una fàbrica d'urani molt barata.» Pel doctor, «amb els residus dels reactors d'Ascó o Vandellòs II es podrien fer 25 bombes atòmiques cada any». Per això, Santiago Vilanova, de l'associació Una Sola Terra, que va acompanyar Corominas durant la xerrada, va dir que en tot el que envolta l'energia nuclear «hi ha uns interessos militars que s'han ocultat». «Mentre no es trobi un lloc geològic segur per dipositar els residus, que cada central es quedi els seus, tal com fins ara», va reclamar. «És un tema molt seriós, no es pot dir així a la lleugera a quin ajuntament li tocarà la loteria.» A més, va qüestionar que els residus de Vandellòs I, que es troben a l'Estat francès, hagin de tornar a l'Estat espanyol: «No hem d'assumir uns acords militars franquistes, primer hauríem de conèixer quins convenis es van signar i veure si són legals.» Tot un seguit d'arguments sobre interessos polítics i econòmics que generen encara més desconfiança entre els ciutadans. Tal com va afirmar Corominas, «és difícil confiar que l'MTC es gestionarà bé després de les trampes i mentides de les centrals nuclears».

El TC retallarà una vintena d'articles de l'Estatut i vol tenir la sentència a mitjan d'abril, segons l'ABC i El Mundo

Preparem-nos !!! Els rotatius ABC i El Mundo recullen aquest dilluns que sis dels deu magistrats del Tribunal Constitucional espanyol (TC) podrien donar suport a la nova proposta de resolució de la ponent Elisa Pérez Vera, la cinquena des que es discuteix el tema, sobre el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra el nou Estatut de Catalunya, aquest dimarts farà quatre anys. Un dels aspectes més discutits, el concepte de Catalunya com a nació recollit al preàmbul (sense valor jurídic) podria ser respectat per la sentència, que tot i això remarcaria que l'única nació és l'espanyola, segons recull la Constitució. La ponent i la presidenta del TC, María Emilia Casas, busquen ara el suport d'un setè magistrat.

Avui: Pujol augura que l'Estatut sortirà "molt ferit" d'un TC "caducat"

L'Estat francès no salvarà els correfocs de la Catalunya del Nord de la directiva europea del foc

L'Estat francès no derogarà la directriu europea 2007/23/CE, que exigeix una distància de seguretat de 15 metres entre el públic i els instruments pirotècnics i per tant fa gairebé impossible la celebració dels correfocs. El Butlletí Oficial de la República Francesa ha fet públiques dues respostes parlamentàries de dos diputats de la Catalunya del Nord que demanaven a l'estat francès que es preservi la tradició popular del foc. La resposta estatal deixa clar que els correfocs tenen un futur negre al sud de l'estat francès: 'L'excepció cultural evocada per la pregunta plantejada no sembla suficient per permetre anar en contra de la directriu'.

L'Ebre dóna el tret de sortida a una nova campanya de navegabilitat coincidint amb la Setmana Santa

Ja tenim los iots preparats !!! L'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) donarà el tret de sortida a la campanya de navegabilitat per l'Ebre aquest dijous, 1 d'abril, coincidint amb la Setmana Santa. Segons les dades de cabal, facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), està previst que se situï entorn els 300 i 400 metres cúbics per segons durant aquestes vacances, garantint la viabilitat de la navegació. L'IDECE ha adjudicat el manteniment de la via navegable a l'empresa Copisa i, com a novetat, s'ha inclòs també en la contractació la neteja de les ribers i façanes fluvials dels municipis. La navegació pel riu Ebre té un recorregut de 104 quilòmetres, entre Tortosa i Ascó, i es faran dragats puntuals a municipis d ela Ribera d'Ebre. Amb un pressupost de 685.000 euros, el manteniment de la navegació inclou enguany, a petició dels municipis riberencs, la neteja de les façanes fluvials amb una embarcació més petita que permet l'acostament a les ribes.

Dilluns de passió

Moren en un dia tres dones per violència domèstica a Barcelona, Vic i Castelló Jordi Basté 290310 RAC1

Jornada negra als Països Catalans. Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir a la matinada un veí de l'Hospitalet de Llobregat, de 38 anys, que acabava de matar la seva mare en el seu pis de Barcelona durant una discussió. La víctima, de 70 anys, va morir al mateix lloc. L'home s'havia separat recentment i tenia problemes psicològics, segons van assegurar ahir els veïns. També ahir a la matinada, els Mossos van arrestar un jove de 35 anys que va escanyar la seva parella, de 33, en el domicili que compartien a Vic i es va intentar suïcidar. L'home està custodiat per la policia en un hospital. D'altra banda, una dona de 64 anys va morir dissabte a la nit a Castelló d'un tret que el seu marit li va disparar, i després es va suïcidar. En cap cas s'havien interposat denúncies contra els agressors.

Coc Ràpid: El forat negre ... són 10, 11, 12!

28 de març, 2010

Milers de manifestants refusen que el cementiri nuclear s'instal·li a Zarra

Reclamen a la Generalitat que s'oposi rotundament a la instal·lació Milers de manifestants, gairebé cinc mil, segons l'organització, han recorregut avui la distància que hi ha entre Teresa de Cofrents i Zarra per protestar contra la possible instal·lació del cementiri nuclear a la Vall de Cofrents, on ja hi ha una central nuclear en funcionament. A la manifestació, convocada per diverses entitats ecologistes aplegades a la plataforma Tanquem Cofrents, han assistit representants del PSPV i d'EUPV i els batlles de Cofrents i d'Aiora.

Una de les entitats avui present en la manifestació és Greenpeace, que ha presentat un recurs a l'Audiència espanyola per la suposada vulneració de l'anomenat conveni Aarhus sobre l'accés a la informació i la participació del públic en la presa de decisions. Segons Greenpeace, la declaració del Parlament de Catalunya contra la instal·lació del cementiri nuclear al Principat, amb els vots favorables de tots els partits tret del PP ja reconeix explícitament aquesta vulneració. En aquest sentit, el responsable de la campanya nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, ha demanat al batlle de Zarra 'que no es deixi empènyer pel ministeri d'Indústria en aquest procés antidemocràtic, que només ha causat rebuig i crispació al poble i, per tant, que retiri la candidatura presentada'.

Justament fa un mes que una manifestació amb aquest mateix propòsit ja va aplegar tres mil manifestants a Zarra i prop de deu mil manifestants van sortir al carrer a començament de mes a Móra d'Ebre per refusar la instal·lació a Ascó. Zarra i Ascó són ciutats candidates a instal·lar el cementiri nuclear, juntament amb Albalá, Melgar de Arriba, Santervás de Campos, Torrubia de Soria, Yebra, Villar de Cañas i Congosto de Valdavia.

VilaWeb: Nova mobilització a la Vall de Cofrents contra el cementiri nuclear

ERC proposarà a Madrid que es modifiqui la llei de la Memòria Històrica

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha anunciat aquest diumenge que el grup parlamentari al Congrés presentarà aquest dilluns una proposta de modificació de la llei de Memòria Històrica. En referència a la demanda per anul·lar el sumari al president Lluís Companys, Ridao ha mostrat la seva desconfiança davant les mesures que ha anunciat el govern espanyol.

"No hi hauria d'haver problema si la Fiscalia i el govern espanyol creuen que amb un simple certificat d'il·legitimitat n'hi ha prou per declarar nul un sumari com el de Companys", ha assenyalat. "Farem la prova del cotó per demostrar que l'actual proposta és un simple joc de mans", ha afegit.

El dirigent republicà ha recordat que "en un Estat de dret, o bé una llei o bé la justícia ordinària pot considerar nul un sumari com el del president Companys".

L'alcalde d'Horta critica que s'hagi polititzat l'oferta de Nadal per "representar gratis" els veïns

L'alcalde d'Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs, ha lamentat que es creï una nova polèmica després de l'oferiment de l'advocat i exalcalde de Tarragona de CiU, Joan Miquel Nadal, per representar gratuïtament els veïns afectats per l'incendi d'Horta que decideixin presentar-se com acusació particular.

Ferràs assegura que l'ajuntament només ha informat als veïns d'aquesta oportunitat que Nadal ha ofert voluntàriament després que algun veïns haguessin contactat amb el seu bufet d'advocats.

Segons Ferràs, el propi Nadal va explicar dijous als afectats que es desvincula de la política i que aquest gest el fa en honor al seu pare qui ja va defensar al 1978 els afectats per l'accident del càmping dels Alfacs.

La plataforma valenciana 'En Moviment' es presenta com la veu dels ciutadans per influir en les decisions dels partits

La plataforma d'acció política 'En Moviment' s'ha presentat en societat davant la seu de les Corts Valencianes escenificant de manera simbòlica unes Corts ciutadanes que donen veu a la ciutadania i reclamen que els polítics escoltin les seves preocupacions. Una trentena de col·lectius i persones del territori engeguen un projecte que uneix sensibilitats progressistes i valencianistes amb la intenció d'influir en la política valenciana i criticant 'tant qui governa com qui aspira a governar', ha destacat un dels portaveus, Antoni Rubio. El impulsors d'En Moviment descarten presentar-se a les eleccions autonòmiques i municipals de 2011 però deixen la porta oberta a presentar llistes en un futur.

Avui: Neix la nova plataforma valenciana 'En Moviment'

Més de 1.000 persones protesten a Madrid contra els toros sota el lema "La tortura no és cultura"

Centenars de persones s'han manifestat aquest diumenge al centre de Madrid contra la intenció de diverses comunitats de declarar Bé d'Interès Cultural les corrides de toros. Entre els manifestants hi havia una representació d'antitaurins de Catalunya, on cal recordar que s'està debatent si es prohibeix o no les corrides de toros al Parlament.

La manifestació, convocada a les 12 del migdia, ha denunciat que polítics de Madrid, Múrcia i el País Valencià s'hagin deixat portar per un "oportunisme que causa mal amb el seu deure de vetllar pel bé comú". Pels organitzadors, les pràctiques culturals que involucren la tortura d'animals "són inacceptables" i entenen que, a la pràctica, es tracta d'un "signe de barbàrie". La manifestació, encapçalada per una pancarta amb el lema La tortura no és cultura, s'ha acabat a la Puerta del Sol, on s'ha llegit un manifest.

L'Eurocambra revisarà la decisió d'exposar la Constitució espanyola amb símbols franquistes

El president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, sol·licitarà al Comitè Artístic de l'Eurocambra que reexamini la decisió d'exposar la Constitució espanyola amb símbols franquistes a l'edifici a Brussel·les del Parlament Europeu. En una carta en resposta a l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, Buzek explica que en cap moment hi ha hagut la voluntat de ferir la sensibilitat dels ciutadans.

Amb tot, Junqueras ha afirmat que "el jou, les fletxes i el lema 'Una, grande y libre' ofenen profundament els ciutadans amb sensibilitat democràtica" i per això considera "lògic" que el Parlament Europeu revisi la decisió. "No podem permetre que aquests símbols s'exposin en una cambra democràtica", ha subratllat.

Felip V no va guanyar

L’historiador Joaquim Albareda (Manlleu, 1957) fa un gir interpretatiu de la contesa que va portar la derrota catalana del 1714. Entre les novetats que aporta, hi ha l’existència d’un pensament republicà català al tombant dels segles XVII-XVIII, Anglaterra com a gran beneficiada d’un conflicte que titlla de primera guerra mundial, la ruïna de les finances franceses i espanyoles, la corrupció a l’administració de Felip V i la falsa modernitat de l’absolutisme borbònic. El seu llibre La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (Crítica) suposa una sacsejada a la historiografia espanyola, que contra vent i marea persisteix a donar pàtina de modernitat al rei que va sotmetre els catalans amb una violència inusitada, obsessiva i neuròtica, d’acord amb el seu caràcter, per dir-ho suau, inestable: “No he volgut fer sang amb la seva figura, era massa fàcil”, diu Albareda. Josep Fontana feia temps que li demanava que fes una síntesi per al públic peninsular. I finalment s’ha decidit. De moment ha rebut elogis de col·legues anglesos com John H. Elliot i John A. Lynn, i ara només falta que arribin les garrotades espanyoles. Les conclusions de l’obra són demolidores. Qui va guanyar la guerra? “Els grans beneficiats van ser els britànics, i més concretament els anglesos, que van saber fer ús en tot moment dels fils del conflicte i administrar el tempo”. I en segon lloc, els holandesos –les dites Províncies Unides–. Els uns i els altres van treure beneficis comercials evidents, sobretot en el comerç americà. Pel que fa a Espanya, “va pagar l’alt preu de les concessions territorials i de la pèrdua del control comercial dels dominis americans, cosa que va suposar, en definitiva, la conclusió política de la decadència espanyola”. I com en el cas de Franco al segle XX, “el tarannà venjatiu de Felip V va llastar el seu prolongat regnat”, que segons Albareda en cap cas es pot qualificar de “despotisme il·lustrat”. Per als territoris de la Corona d’Aragó, el balanç encara va ser més magre: “Van experimentar un retrocés polític sense precedents. Per a un habitant d’aquests territoris, ¿quina modernitat significava la pèrdua de la representació política, la militarització, la imposició d’una contribució abusiva sense l’aprovació de les Corts i, finalment, l’aristocratització dels càrrecs municipals en prejudici dels representants gremials?”

Diumenge de Rams

Lo papa no baixa de la "somereta" El papa Benet XVI, que afronta una de les crisis més greus del seu pontificat per un escàndol d'abús sexual que afecta l'Església, ha dit aquest diumenge que la seva fe li dona el coratge suficient per no veure's intimidat per les crítiques.

Tot i que no ha esmentat directament l'escàndol d'abús sexual contra menors per part de capellans, parts del seu sermó podrien ser aplicables a la crisi que ell i el catolicisme afronten.

El Pontífex ha dit que la fe en Déu ajuda a tenir suficient coratge per no "veure's intimidat per la xafarderia mesquina de l'opinió dominant". També ha parlat de com l'home de vegades "cau a nivells vulgars" i "s'afegeix al pantà del pecat i la manca d'honradesa". laVanguardia: El Papa dice que Dios da la valentía para no dejarse intimidar por las murmuraciones

El Punt: El Papa afirma que Déu dóna valentia per no deixar-se intimidar per les murmuracions

elPeriódico: El blindatge de l’Església als capellans pederastes manté dividits els catòlics

27 de març, 2010

Mallorca 0 - Barça 1

Puyal 270310

El Barça s'ha convertit en el segon equip que guanya aquesta temporada a l'Ono Estadi i, gràcies al gol d'oportunisme d'Ibrahimovic, posa pressió una jornada més al Madrid, que rep l'Atlético sabent que, o guanya, o cedirà el lideratge. El duel amb destí al Bernabéu el 10 d'abril continua. Guardiola ha deixat Messi a la banqueta i ha confiat en Jeffren i, un cop superat l'ensurt del minut 3 (xut al pal d'Aduriz i rematada posterior de Chori Castro desviada per Valdés), el Barça ha trepitjat sovint l'àrea en una primera mitja hora en què hauria pogut marcar. Ho ha fet Pedro (13') però estava en fora de joc. Ibra ha tingut un parell de rematades perilloses i Milito ha enviat un cop de cap buscant l'escaire que Aouate ha desviat. El Mallorca, sense possessió i reculant descaradament en busca del contraatac, només ha tingut una ocasió en una falta executada per Borja Valero que entre Valdés i el pal han neutralitzat. Messi ha trepitjat la gespa ocupant el lloc d'Iniesta –amb molèsties– en el minut 6 de la segona meitat. També ha entrat Xavi i en la segona pilota que ha tocat –un córner– ha arribat el gol. Entre Puyol i Martí han aconseguit que la pilota arribés al segon pal, on Ibra l'ha empès a gol. Messi ha estat a punt de fer el segon en un xut duríssim després de rebre una assistència d'Ibra amb l'esquena, i ha tornat a perdonar a vuit minuts del final enviant als núvols la pilota que havia recuperat ell mateix en zona de risc. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Els dos diputats de la Ribera d'Ebre es desmarquen del rebuig de la Diputació al magatzem nuclear

Tot i que el ple de la Diputació de Tarragona, en sintonia amb la declaració del Parlament, va aprovar una moció de rebuig a la instal·lació del magatzem de residus nuclears a Ascó, els dos diputats de la Ribera d'Ebre, Sabanza (CiU) i Aparicio (PSC), van mostrar el seu desacord i van votar en contra del que prediquen els seus partits després de defensar la seva comarca. El dos diputats del PP també s'hi van oposar, mentre que Benaiges (PSC) va optar per l'abstenció. La resta, tots a favor.

Malgrat que tant el PSC com CiU van votar favorablement la moció del Parlament de Catalunya en què es mostrava clarament el seu rebuig a la instal·lació dins del territori català del magatzem temporal centralitzat, ahir els dos representants de la Ribera d'Ebre a la Diputació de Tarragona, els alcaldes de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza (CiU), i el seu homòleg de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio (PSC), van trencar la disciplina de vot i van deixar clar que en aquest assumpte pensen de manera radicalment oposada al seu partit. De fet, el signe del vot dels representants del PP –Fernández i Miquel López Mallol, partidaris del magatzem– tampoc no es va correspondre al del seu grup al Parlament, on els populars es van abstenir. Fins aquí, els vots favorables, ja que excepte l'abstenció de l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges (PSC), els vint-i-un diputats restants van votar en contra del magatzem.

Després de confessar: «Jo no sóc cap polític», en una intervenció emotiva, el batlle de Riba-roja va recordar que «algú pot criticar des del coneixement, però no quan no se sap res», tot assegurant que «ningú dels que defensen el ‘no' mai ha dit que sigui dolent». Aparicio va insistir que «qui hauria de demanar solidaritat és la Ribera, perquè aportem el 80 per cent de l'energia de Catalunya. Dir ‘no' al magatzem equival a perdre 300 llocs de feina en els propers cinc anys». Aparicio va restar valor a l'acord del Parlament «perquè només és entre polítics». Per la seva banda, Sabanza va afirmar que «es crea un mal precedent perquè es va contra un ajuntament i això desvirtua les atribucions d'una Diputació. No som el Parlament». Tal com havia fet abans Aparicio, el batlle moranovenc també va acusar ERC –la moció de rebuig a l'MTC era seva–, als quals va qualificar «d'oportunistes polítics». Sabanza va destacar que es tracta d'un projecte «legal i recomanat pel govern espanyol», tot preguntant al portaveu republicà, Tomàs Bigorra, «que si tant defensen l'Ebre, on és l'altre diputat?», en referència a l'absència de l'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa. El portaveu socialista, Josep Guasch, va admetre que la votació de la moció «dóna peu a una dinàmica perillosa», mentre que el president, Josep Poblet, va acabar admetent la «incomoditat» que li provocava la moció, encara que la va atribuir «a la insistència d'ERC i a la petició del Ministeri d'Indústria perquè la Diputació es manifestés abans de vint dies».

Diari de Tarragona: El ‘no’ al almacén nuclear rompe la disciplina de voto en la Diputació

PSC i PP s'alien per impedir que l'Ajuntament de Barcelona doni suport a qualsevol consulta popular

El front PSC-PP ha tornat a funcionar aquest divendres a l'Ajuntament de Barcelona per rebutjar, per segona vegada, una proposta d'ERC perquè el consistori doni suport 'a tota activitat que estimuli la participació i l’aprofundiment democràtic dels ciutadans'. Els republicans han comptat amb el suport de CiU i ICV, que ha canviat el sentit del seu vot respecte l'anterior proposta quan va abstenir-se. Paradoxalment, en la mateixa sessió el govern municipal havia presentat una proposició cridant a la participació ciutadana en la consulta de la Diagonal. En aquest sentit, el president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, ha demanat que el govern 'no faci el ridícul' recordant que la proposta presentada al ple no conté cap terme que es refereixi a la consulta sobre la independència.

'El PSC té un problema que no té el PP; diuen que estan a favor de la participació ciutadana però després voten en contra d’aquesta participació ciutadana. Tenen una deformació professional que consisteix en afegir la paraula Independència a qualsevol text on hi posi consulta ciutadana', ha ironitzat Portabella.

Montilla creu que les consultes sobre la independència són una frivolitat i titlla els promotors d'irresponsables

Alegria, alegria !!! El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a menystenir les consultes sobre la independència que continuen estenent-se pel país. Montilla s'ha mostrat contrari a 'aventures' com les consultes que troba una 'frivolitat' i, a més, ha criticat les persones que les organitzen acusant-les de tenir 'una actitud irresponsable'. Pocs dies abans de la primera consulta a Arenys de Munt, Montilla va assegurar que només serviria per 'donar arguments a la caverna de la dreta'. Per contra, el president ha reiterat la seva aposta pel desplegament de l'Estatut i per 'articular una cultura federal'. Desplegament de l'Estatut? Cultura Federal? El Punt: Montilla considera «irresponsable» promoure consultes sobiranistes o reclamar el concert econòmic

El centre 'Internacionals a l'Ebre' de La Fatarella completa l'oferta de turisme històric de la Terra Alta

La xarxa d'Espais de la Batalla de l'Ebre es completa a la Terra Alta amb la inauguració aquest dissabte del cinquè i últim centre de la comarca. La inauguració del centre d'interpretació 'Internacionals a l'Ebre' de La Fatarella s'ha celebrat aquest dissabte al matí de la mà de la directora del Memorial democràtic de Catalunya, Maria Jesús Bono, l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, i el director territorial d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Felip Monclús. Amb els cinc centres en marxa, '115 Dies' de Corbera d'Ebre, 'Hospitals de Sang' de Batea, 'Soldats a les Trinxeres' de Vilalba del Arcs i 'Les veus del front' del Pinell de Brai es posa en marxa un projecte 'imprescindible per abordar el conflicte bèl·lic des d'una perspectiva integral i contextualitzada'. El centre de La Fatarella repassa en diferents àmbits la ràpida internacionalització que va patir la Guerra Civil Espanyola quan amb l'aixecament militar el 1936 es va demanar ràpidament ajuda per part de la República. Aquesta ajuda, no sempre equitativa, va ser d'especial pes i rellevància amb la Batalla de l'Ebre quan s'intenta evitar la caiguda de València i frenar l'amenaça a Madrid. L'ajuda internacional, en canvi, també va arribar en molts altres aspectes com la solidaritat, l'ajuda sanitària, l'acollida de refugiats o la falta d'aliments. L'exposició permanent valora el suport desigual que van rebre els dos bàndols de la Guerra. Per una banda, els nacionals van tenir l'ajuda d'Alemanya, Itàlia i Portugal mentre la República rebia recolzament des de Rússia i Mèxic. També s'explica el paper dels països de 'No intervenció' que van acabar participant al conflicte com Gran Bretanya, França i els Estats Units. La cara humana de tots aquests exèrcits arribats durant la Guerra Civil es reflecteixen en grans panells amb fotografies d'alguns dels personatge i soldats que van arribar a Espanya per participar al conflicte. El Punt: Internacionals a l'Ebre