La PDE obre una nova etapa de lluita a Europa pel cabal ambiental de l'Ebre

L'endemà de la multitudinària manifestació a Barcelona per reclamar un cabal ambiental per a l'Ebre, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) es mostrava molt satisfeta. «Més enllà de la guerra de xifres, hem aconseguit el que preteníem: demostrar el suport de les organitzacions ambientalistes i la capacitat de la gent de l'Ebre de mobilitzar-se», va dir ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Ara, el moviment antitransvasament comença una nova etapa en què centrarà tots els seus esforços a Europa, amb l'objectiu que force l'Estat espanyol a complir la directiva marc d'aigua i determini un cabal sostenible.

«Habitualment les manifestacions tanquen una etapa, però en aquest cas marca l'inici d'una altra etapa», va assenyalar Tomàs. I és que la PDE busca la complicitat de la Comissió Europea perquè force l'Estat a complir la directiva marc de l'aigua. «Posarem la política de regadius de l'Estat a l'agenda de tècnics i polítics europeus, ens veurem les cares amb el govern estatal», va dir el portaveu de la PDE, que celebra el suport aconseguit en la mobilització de diumenge amb més d'un centenar d'entitats adherides, entre les quals, els principals grups ecologistes com SEO/Bird Life o WWF, i en què milers de persones es van manifestar pels carrers de la capital catalana.

A més de la manifestació de diumenge, per fer sentir la seua veu a Europa la PDE (amb el suport d'entitats ecologistes) organitzarà unes jornades de treball a Brussel·les després de l'estiu per discutir la directiva marc de l'aigua. «Formarem un lobby d'ONG per fer unes jornades amb científics i alts funcionaris europeus», va dir Tomàs. De fet, la PDE ja fa dos mesos que treballa en l'organització d'aquestes jornades i tot i que en principi havia valorat la possibilitat de celebrar-les al Delta, finalment es faran a Brussel·les. Abans d'aquestes jornades, però, el juliol vinent tindrà lloc la tradicional piraguada en defensa de l'Ebre.

La manifestació va rebre poc suport polític, però la PDE valora positivament el suport de les bases dels partits, alguns dels quals es van desplaçar a Barcelona. «El govern de l'Estat estava molt tranquil amb el seu pla i aquesta setmana se li ha complicat la vida», va manifestar Tomàs, que ahir va rebre una trucada de la directora general de l'Aigua del Ministeri de Medi Ambient, Marta Morén. Precisament, Morén sosté que les dades de nous regadius que s'inclouen al pla de conca de l'Ebre són una «errada». Segons aquest document, la suma de regadius (incloent-hi el Xerta-Sénia) supera les 400.000 hectàrees. Per la seua banda, el secretari d'Estat d'Aigua, Josep Puxeu, ha dit a que en el cas del Xerta-Sénia se substituirà l'aigua de pous per la de canal.

Dies abans de la manifestació un dels portaveus de la PDE assenyalava que se sentien sols per la falta de suport d'institucions i partits polítics a la mobilització. També és cert que ara ja no existeixen totes aquelles plataformes locals, moltes de les quals es van dissoldre després de la derogació del transvasament. «Som los que som», va dir Tomàs, i la veritat és que va ser molta la gent que es va tornar a posar la samarreta blava per defensar l'Ebre i garantir la supervivència del Delta. De fet, es van mobilitzar els mateixos ciutadans ebrencs que tantes vegades han sortit al carrer per denunciar l'espoli de l'Ebre. La diferència aquesta vegada és el suport polític: només ERC i ICV, però amb els dirigents locals.

El CSN pretén que l'estudi en què es diu que les nuclears no provoquen càncer contribueixi a la pau social

El director tècnic de protecció radiològica del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Juan Carlos Lentijo, va presentar ahir un estudi, elaborat amb la col·laboració de l'Institut de Salut Carles III de Madrid, en què s'assegura que no hi ha cap relació entre els casos de càncer i la proximitat a les instal·lacions nuclears. Lentijo va assegurar que, després de quatre anys de treballar-hi, la presentació de l'estudi en ple procés d'elecció de l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears és una casualitat i va dir que no es vol «presentar cap aval per l'energia nuclear»; tot i això, va dir que «ha de contribuir a la tranquil·litat i a la pau social» dels ciutadans que viuen a prop d'aquest tipus d'instal·lacions. En la investigació, demanada pel Congrés el 2005, s'ha analitzat l'evolució de disset càncers, entre els quals hi ha la leucèmia, a 982 municipis de l'Estat des del 1975 fins al 2003 i es conclou que «no s'han detectat resultats consistents que mostrin un efecte d'increment de la mortalitat per diversos tipus de càncer associats a l'exposició de les persones a les radiacions ionitzants a conseqüència del funcionament de les instal·lacions». Els «excessos de mortalitat» detectats no són «estadísticament significatius», conclouen els investigadors. Els nivells de radiació de l'Estat estan molt per sota dels límits màxims permesos pel públic, però les zones amb una exposició a la radiació més elevada són les zones on hi ha les instal·lacions més antigues. Entre aquestes hi ha les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó, juntament amb les de Guadalajara i Burgos. L'estudi ha comparat la radiació que pateixen els residents de tots els municipis situats a prop de les centrals amb els que estan més lluny.

El Punt: Greenpeace sosté que el Consell de Seguretat Nuclear minimitza les dades sobre radioactivitat en l'estudi epidemiològic

Ridao planteja 'la superació de l'Estat autonòmic' després d'una sentència 'imminent' de l'Estatut

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha exposat aquest dimarts que després d'una 'imminent' sentència adversa a l'Estatut 'tothom s'ha d'anar mentalitzant que la disjuntiva ara mateix no passa per renovacions ni dilacions, encara que volguessin, sinó per la involució i anar endarrere o bé plantejar la superació de l'Estat autonòmic i el dret a decidir'. Ridao considera que 'aquests seran els eixos del proper cicle històric, i el que caldrà debatre de cara a les properes eleccions'. Ha fet aquestes declaracions el mateix dia que CiU i Entesa han demanat al TC espanyol que no dicti sentència abans de la renovació.

La presidenta del TC convoca una nova reunió el 10 de juny

La presidenta del Tribunal Constitucional (TC), María Emilia Casas, ha convocat una nova reunió per debatre la sentència de l'Estatut el proper dijous 10 de juny, en què s'han de resoldre els recursos interposats contra l'estatut. Casas ha convocat aquesta reunió després que el passat 19 de maig assumís la ponència de la resolució quan el magistrat Guillermo Jiménez va abandonar la ponència en constatar que el text que havia elaborat no reunia els suports suficients.

El Punt: Casas convoca un ple del TC el 10 de juny per debatre el seu esborrany de sentència

La Mesa del Parlament demana un informe jurídic abans de pronunciar-se sobre les Iniciatives Populars pel referèndum d'independència

La Mesa del Parlament ha decidit encarregar un informe als serveis jurídics de la cambra per tal de poder avaluar si les dues Iniciatives Populars (IP) presentades per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya compleixen els requisits necessaris fixats a la Llei de Consultes. Fonts del Parlament afirmen que el més probable és que un cop s'elabori l'informe els membres de la Mesa sotmetin a votació les IP en una nova reunió la setmana vinent. En aquest punt de procés la Mesa tan sols ha de verificar que les propostes presentades compleixin amb els requisits que marca la Llei de Consultes deixant al marge criteris ideològics o d'oportunitat política. En aquest sentit la IP presentada per Uriel Bertran i Alfons López Tena inclou una frase introductòria per tal que sigui tècnicament impecable fins al punt d'afirmar que, si la Mesa la tomba, estarà 'prevaricant'. La IP presentada per David Vinyals, en canvi, no inclou aquest text introductori sabent que és refutable tècnicament ja que creuen que la decisió depèn de la voluntat política de la Mesa. Tot i això, aquest dilluns denunciaven un 'pacte' entre CiU i ERC per tombar la seva IP i donar suport a la de Bertran i López Tena.

El Govern aprova apujar 2 punts de l'IRPF per a les rendes superiors a 120.000 euros i 4 per a les de més de 175.000

Després de prop d'una setmana de negociacions entre els socis del tripartit, el Govern ha aprovat aquest dimarts augmentar en dos punts (del 21,5% al 23,5%) el tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes superiors a 120.000 euros i que s'incrementaran quatre punts (del 21,5% al 25,5%) per a les rendes de més de 175.000 euros anuals. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha explicat que els canvis afectaran aproximadament 20.000 contribuents, que signifiquen un 0,5% dels declarants d'aquest impost, i que pot suposar un 75 milions d'euros addicionals. Castells ha remarcat que amb l'acord s'ha demostrat l''harmonia' i la coincidència que hi ha entre els socis de Govern.

Avui: El recàrrec de l'IRPF afectarà 20.000 contribuents i només reportarà 75 milions

El jutge imputa el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, per suborn i tràfic d'influències

El jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Nules (Plana Baixa) ha acordat transformar les diligències prèvies obertes contra el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, en judici, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià. Les imputacions a Fabra i altres 12 persones, entre les quals es troba la seva dona, són per presumptes delictes de suborn i tràfic d'influències. El jutge instructor també determina que aquests fets s'han de sumar a d'altres relatius a la Hisenda pública. El pròxim 25 de juny se celebrarà a Nules la compareixença en la qual es concretarà la imputació, se sol·licitarà l'arxivament o es demanarà que es practiquin noves diligències.

El Parlament votarà la prohibició de les curses de braus el 9 de juny

El debat de la llei sobre la prohibició de les corrides de toros a Catalunya s'ha inclòs en l'ordre del dia del ple del Parlament del 9 de juny, pendent només que el dictamen de la ponència passi aquest dimecres per la comissió de Medi Ambient. La votació podria endarrerir-se, no obstant, si finalment el PP decideix portar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

La mesura es traduïria en una modificació de la llei de protecció d'animals, la iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per la plataforma animalista Prou!. El grup de CiU ha presentat una esmena perquè la prohibició tingui una moratòria tècnica de 18 mesos fins a l'1 de gener de 2012, amb l'objectiu que la norma pugui aplicar-se amb "garanties i lògica". El grup de CiU ha donat llibertat de vot als seus diputats.

El PSC, el PP i Ciutadans s'oposen a la prohibició. En canvi, ERC i ICV-EUiA són partidaris de la prohibició de les corrides de toros. El col·lectiu Prou! ha assumit la moratòria proposada per CiU i, pel que fa a l'endarreriment que podria causar el PP si decideix portar el tema al Consell de Garanties Estatutàries, només suposaria retardar un mes l'aprovació de la prohibició, però que no afectaria la seva entrada en vigor, prevista per a l'1 de gener de 2012.

La plataforma antitransvasament reclama el cabal ecològic de l’Ebre

Set anys després de l’última gran protesta antitransvasament a Barcelona, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va tornar ahir a protagonitzar una manifestació a la capital catalana. Unes 3.000 persones van exigir al Govern central que fixi un règim de cabals per a l’Ebre. L’anomenat cabal ecològic que reclamen oscil·la entre els 7.300 i els 12.783 hectòmetres cúbics anuals d’aigua en funció de si es tracta d’un any sec o humit, tal com va aprovar al seu dia el Parlament. Reclamen que així quedi fixat en el pla de la conca de l’Ebre, un document que està sent elaborat i que en el seu esborrany no incorpora cap proposta de cabals.

La PDE, que va comptar ahir amb el suport d’un centenar d’oenagés, partits polítics (ERC i ICV) i sindicats (UP), recorda que la directiva marc europea de l’aigua exigeix als diferents països plans de conca que garanteixin el bon estat ecològic dels rius, i per això amb aquesta protesta va intentar cridar l’atenció de les autoritats europees sobre l’incompliment en què incorre el Govern espanyol amb l’Ebre. «Avui comença la lluita de l’Ebre a Brussel·les», va dir Manolo Tomàs, portaveu de la plataforma. Consideren que garantir un cabal suficient per al riu en el seu tram final és l’única manera de vetar projectes de transvasament futurs, i van citar-ne alguns com els regadius del Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues.

Manifestació multitudinària en favor del cabal ecològic dels rius

La plataforma en defensa de l'Ebre porta dos mil manifestants a Barcelona, que demanen al govern espanyol que compleixi les directives europees La Plataforma en Defensa de l'Ebre va anar ahir a reivindicar a Barcelona. Dos mil manifestants van exigir a les institucions europees que instessin el govern espanyol a complir les directives ambientals sobre aigua i a fixar el cabal ecològic dels rius. La manifestació, de caràcter festiu i amb la participació de cent deu entitats ecologistes, va durar dues hores i es va acabar a la catedral de Barcelona, on es va llegir el manifest pactat per totes les entitats convocants.

El manifest propugna un nou model agroalimentari, un pla urbanístic de Barcelona divers, i una gestió pública de l'aigua perquè 'el 70% de l'aigua és gestionat per multinacionals privades'; també demana cura per la qualitat de l'aigua i pel compliment de la normativa marc europea.

Segons Joan Antoni Panisello, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), el tram final del riu Ebre 'no té assignat un cabal ecològic' i d'aquí ve que no es cobreixin les necessitats del Delta; en canvi, hi ha pensats 'regadius que són transvasaments encoberts'. El perill de la desaparició dels recursos hídrics afecta molts més rius, però el govern espanyol s'estima més de pagar la sanció corresponent que no pas de corregir la política de gestió de l'aigua i del territori.

Les entitats participants van criticar, a més, la Generalitat de Catalunya perquè el transvasament deixa de fer-se no pas per raons vitals, sinó econòmiques. Raó de més perquè la Unió Europea estableixi el cabal ecològic de l'Ebre.

Els manifestants saben què volen i per què i no deixaran de reivindicar el cabal ecològic; si cal, van dir, portaran la infracció de la normativa europea al tribunal d'Estrasburg.

TV3 ofereix un primer tastet en xarxa del documental 'Adéu, Espanya'

El documental Adéu, Espanya, que TV3 emetrà dijous a les 21.50, ja pot començar a assaborir-se 'on-line' des de tv3.cat/adeuespanya. El documental, que compara les realitats nacionals de Catalunya, Grenlàndia, Escòcia i Québec, ja pot consultar-se parcialment a la Xarxa, amb una sèrie de breus vídeos on hi apareixen el primer ministre escocès, Alex Salmond, el primer ministre de Grenlàndia, Kuupik Kleist, el jutge del Tribunal Suprem del Canadà Michel Bastarache, i el president de la Fundació Privada Empresaris FemCAT, Josep Mateu, entre d'altres.

Comença la reconstrucció de les quatre columnes Puig i Cadafalch a Montjuïc

Després d'anys d'espera i de diversos retards, sembla que l'Ajuntament de Barcelona ha posat fil a l'agulla i ja han començat els treballs previs a Montjuïc per tal de tornar a aixecar les quatre torres de Puig i Cadafalch, instal·lades el 1919 com a monument d'homenatge a les quatre barres i enderrocades per ordre de Primo de Rivera l'any 1928. Segons ha avançat el diari El Punt, de moment ja s'ha començat a marcar l'emplaçament a la plaça de Marquès de Foronda. Les obres per aixecar les quatre monumentals torres, que tindran 19 metres d'alçada, començaran aquest mes de juny, i s'espera que la inauguració del monument recuperat pugui fer-se el setembre, coincidint amb l'11 de setembre o la Mercè.

Els diables, contra l'enduriment dels tràmits per fer correfocs

La indignació s'ha tornat a estendre entre les colles de diables catalanes. Quan tot just semblava que el nou decret de transposició al reglament europeu salvaria els correfocs, ara es presenten nous punts espinosos en el mateix decret del govern espanyol. Per començar, els organitzadors d'un correfoc hauran de fer molts més tràmits burocràtics que els que feien abans.

Els permisos es circumscrivien fins ara a l'àmbit municipal, però el decret fixa que els grans correfocs de festa major, per exemple, necessitaran el vist-i-plau de la Delegació del govern central a Catalunya. Aquesta "Loapa per a diables", com l'han batejat algunes colles, intenta que l'Estat recuperi protagonisme en el control de les festes populars i amenaça de retallar una part de l'autonomia dels municipis catalans.

L'imparable creixement d'Internet fa encara més evident la davallada dels mitjans tradicionals

La segona onada d'aquest 2010 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que promou la Fundacc, ha tornat a fer evident l'actual crisi dels mitjans de comunicació tradicionals en contraposició al creixement imparable d'Internet. Segons les dades d'aquesta darrera onada, que retrata les audiències catalanes a partir de més de 30.000 entrevistes el darrer any mòbil, de maig de 2009 a abril de 2010, el consum de diaris ha caigut un 1,2%, els oients de ràdio han disminuït un 1,3% i la televisió també ha perdut un 0,2% d'espectadors, mentre que els usuaris d'Internet han augmentat un 2,1% el darrer any, de manera que ja es superen els 2.781.000 internautes catalans.

La XECNA comercialitzarà la primera 'tònica catalana'

L'empresari Ramon Carner, impulsor de les begudes amb consciència nacional, prepara la sortida al mercat de la que considera 'la primera tònica catalana'. Segons ha explicat Carner, la tònica 'és una beguda que cada cop té més adeptes' i per això l'han escollit, però també ha reconegut que han d'oferir un producte de qualitat per garantir que els usuaris la compraran no només pel component emocional. Carner presentarà la nova beguda a la fira De tot CAT que tindrà lloc a Girona a partir d'aquest divendres i preveu començar-la a distribuir a partir del 8 de juny.

Milers de manifestants a Barcelona per evitar la desaparició del Delta de l'Ebre

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha portat aquest migdia les seves reivindicacions fins a Barcelona. Uns dos mil manfiestants han recorregut el centre de la ciutat per demanar a les institucions europees que instin el govern espanyol a complir les directives ambientals sobre aigua i fixi els cabals ecològics dels rius. Justament ahir a Sueca, desenes de milers de manifestants van reclamar un 'Xúquer viu'. La manifestació, en què han participat 110 entitats ecologistes, ha transcorregut amb tranquil·litat durant dues hores fins a la catedral de Barcelona, on la periodista Pilar Sampietro ha llegit el manifest que han consensuat totes les entitats convocants. El text reclama un nou model agroalimentari, que es replantegi el pla urbanístic de Barcelona i una gestió pública de l'aigua perquè, segons els organitzadors, 'el 70% de l'aigua la gestionen multinacionals privades'. El manifest també demana que es vetlli per la qualitat de l'aigua i que es compleixi la normativa marc europea. 'Les conseqüències negatives poden ser tant ambientals com econòmiques' diu Manolo Tomás, membre de la PDE. I és que, per exemple, l'Ebre arriba molt debilitat al delta a causa de la sobreexplotació que hi ha riu amunt, bé sigui pel consum agrari a través de canalitzacions, o bé pel creixent ús humà. Això, diu Tomás, fa que l'aigua de mar guanyi terreny en detriment de l'aigua dolça i augmenti la salinització del delta posant en perill moltes espècies animals i naturals. De la mateixa manera, aquest problema pot afectar activitats econòmiques com ara la pesca o el turisme, ja que un delta sec no pot aportar cap mena de riquesa. La reivindicació de la PDE es basa en l'incompliment per part del govern espanyol de la Directiva europea sobre el Marc d'Aigües (DMA) que proposa un control del cabal ambiental dels rius. També suposa l'obligació de fixar-ne un mínim i vetllar perquè aquest es mantingui regular al llarg de tot l'any. Per això, aprofitant que el dia 7 es fa a Barcelona una cimera europea per tractar la gestió de l'aigua a la Mediterrània, es vol instar al govern espanyol que fixi els cabals mínims dels rius de la península tot complint amb Brussel·les. 'El govern espanyol ha declarat públicament i en múltiples ocasions que no pensa aplicar la directiva' diu Tomás. També argumenta que el govern prefereix pagar les sancions de la Unió Europea abans que reorientar la seva política hidrològica. 'Per aquest motiu, explica Tomás, volem que la societat prengui consciència, perquè aquestes multes es paguen amb els diners de tots'. Igualment, des de la PDE i les altres entitats convocants de la manifestació es busca la complicitat amb l'administració catalana perquè aquesta pressioni el govern espanyol, 'ja que les Terres de l'Ebre formen part del patrimoni natural català'. La manifestació ha estat una bona oportunitat per mostrar altres problemes de les Terres de l'Ebre. Així ho ha confirmat Sergi Saladié, de la Coordinadora anticementiri nuclear. 'Històricament, les Terres de l'Ebre han estat marginades' ha dit Saladié, fent referència a la distància amb 'la Catalunya oficial'. 'Ja comencem a estar una mica farts de tot això', ha constatat, i ha afegit: 'A les Terres de l'Ebre quan sortim d'un problema sempre entrem en un altre', i ha posat com a exemple el 'greuge' que suposaria la instal·lació a Ascó d'un magatzem de residus nuclears. Avui: Multitudinària manifestació a Barcelona per evitar la desaparició del delta de l'Ebre

elPeriódico: Multitudinària manifestació a Barcelona per evitar la desaparició del delta de l'Ebre

laVanguardia: Miles de personas reclaman en Barcelona que el Gobierno cumpla la directiva de la UE sobre los ríos

La PDE ha estat dos anys sense convocar cap gran mobilització

Tot i que la PDE es manté activa, fa dos anys que no convoca cap gran mobilització. La darrera va ser el maig del 2008, quan el govern tripartit va plantejar un transvasament de l'Ebre a Barcelona, a través de la interconnexió de xarxes, per resoldre l'episodi de sequera. Finalment, va ploure a bots i barrals i el projecte d'interconnexió de la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona amb Aigües Ter-Llobregat va quedar al calaix.

La manifestació d'avui serà la quarta que la PDE fa a Barcelona. Les anteriors van ser el 25 de febrer del 2001, el 10 de març del 2002 i el 6 d'abril del 2003. En els tres casos es van concentrar a la capital desenes de milers de persones. La PDE sap que aquest matí no hi haurà tanta gent a la plaça de la Catedral. «Som conscients que estem sols i, si hi ha gent que el 2001 i el 2002 tenia uns altres objectius que la defensa del riu i el delta, ara ja no estan a la plataforma», ha manifestat el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, que ha assegurat també que la seua pancarta «és sempre la mateixa, el que canvia és la gent que hi ha al darrere».

300.000 hectàrees de nous regadius a la conca de l'Ebre

La PDE centra la reivindicació d'avui al voltant de la qüestió del cabal ambiental de l'Ebre i, en principi, s'evitaran altres temes polèmics, com per exemple la posada en funcionament de regadius com ara el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues que, segons la plataforma, són la porta d'un transvasament de l'Ebre cap al País Valencià i del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, ERC s'ha adherit a la protesta que es fa avui a Barcelona però ha deixat clar que està a favor del canal Xerta-Sénia. La PDE sosté que les 300.000 hectàrees de regadius que es projecten a la conca de l'Ebre (entre els quals hi ha el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues) tindran l'impacte ambiental de dos transvasaments semblants als que pretenia el Plan Hidrológico Nacional (PHN) del PP. «Sembla un repartiment de l'aigua del riu que deixa el tram final amb una gran incertesa sobre el futur, i posa en perill l'estabilitat del delta», recull un decàleg de la PDE. A més del cabal de l'Ebre, en l'acte també es defensarà la resta de rius catalans i es reclamarà que s'acabe amb la contaminació dels aqüífers.

La participació a Sabadell deixa en evidencia els 3 MEUR abocats a la consulta de la Diagonal

El referèndum sobre la independència de la capital vallesana aconsegueix mobilitzar el 13,76% dels votants El percentatge de participació a la consulta sobre la independència de Sabadell, que ha estat d'un 13,76%, ha superat el de la consulta sobre la Diagonal que va organitzar l'Ajuntament de Barcelona fa dues setmanes i que va assolir un 12,17%. Ho ha subratllat aquest diumenge al vespre el director de campanya de la votació de Sabadell, Marc Monràs, qui també ha informat que a Sabadell s'han aconseguit un 92% de vots pel sí. Segons Monràs, la inversió a Sabadell ha estat de 0,23 euros per habitant, 10 vegades menys que en la consulta de Barcelona. Monràs no ha estat l'únic que ha comparat els resultats de les consultes independentistes amb la de la Diagonal i el 12,17% aconseguit pel PSC barceloní ja comença a esdevenir la nova referència de cara a les properes votacions sobre la independència.

Avui: La consulta de Sabadell arriba al 13,7% de suport

VilaWeb: Més de 23.800 sabadellencs voten a la consulta sobre la independència

Els nouvinguts voten a Sabadell convençuts que la seva situació seria millor en una Catalunya independent

A mig matí d'aquest diumenge, diversos sabadellencs nouvinguts des d'Àfrica i Amèrica s'han apropat a votar en les consultes de la cocapital del Vallès Occidental. L'uruguaià Hugo Colacho i el gambià Sanna Manniah ho han aprofitat per a declarar la seva convicció que, en una Catalunya independent, la seva situació milloraria. 'La nostra veritable integració passa per una Catalunya independent, perquè els recursos públics puguin quedar-se a Catalunya i no es col·lapsin els serveis. Així no es criminalitzaria els immigrants, dient que es col·lapsen per culpa nostra', ha confiat Colacho. 'La independència de Catalunya pot servir-nos per tenir drets com a ciutadans i treballadors', ha afegit Manniah.