El cementiri nuclear no anirà a Ascó

El Govern espanyol tria el municipi de Zarra, proper a la central de Cofrents, i descarta les altres opcions, entre les que hi havia Ascó. L'executiu autonòmic recorrerà la decisió, tot i que la família del conseller Juan Cotino és propietària de bona part dels terrenys on s'ha de fer la instal·lació.

Zarra ha estat, finalment, la població escollida pel Govern espanyol per ubicar-hi el magatzem temporal centralitzat (MTC), també conegut com a cementiri nuclear. La decisió, que es farà oficial en el consell de ministres de divendres vinent, suposa descartar les altres nou candidatures, entre les que destacava la d'Ascó (Ribera d'Ebre). El Govern valencià, que encapçala el conservador Francisco Camps, però, ja dóna per feta la decisió. Zarra és un municipi de la Vall de Cofrents d'uns 550 habitants, ubicat a pocs quilòmetres de la central nuclear de Cofrents, l'única que hi ha al País Valencià.

De fet, la comissió la Comissió Interministerial encarregada de trobar la ubicació per aquesta polèmica instal·lació va transmetre aquest dijous al vespre al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, l'informe definitiu que assenyala la localitat de Zarra com la millor per rebre el cementiri nuclear. Segons fonts coneixedores del procés, Sebastián va comunicar el contingut de l'informe a Zapatero el mateix dijous a la nit.

Avui: El cementiri nuclear s'allunya d'Ascó

elPeriódico: Ascó, descartada com a seu del cementiri nuclear per l'informe dels especialistes

Avui: Els anticementiri recelen de l'estudi que desvincula nuclears i càncer

laVanguardia: El Gobierno valenciano asegura que Zarra acogerá el cementerio nuclear

CANC: COMUNICAT DE PREMSA: El Govern de Zapatero utilitza Zarra com una cortina de fum i per guanyar temps per decidir-se per Ascó

Miquel Martí i Pol: Ara mateix

Lluís Llach - Ara Mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no els val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots, solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I, en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

(Miquel Martí i Pol)

La retallada de l'Estatut fa crèixer l'independentisme i desmobilitza els partidaris de la via autonòmica, segons el CEO

El Baròmetre d'Opinió Política d'Estiu del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) constata allò que ja és palpable al carrer. Els partidaris de la independència creixen a Catalunya arran de la topada amb l'Estat espanyol per la retallada de l'Estatut. Fins a un 24,3% dels enquestats aposten perquè Catalunya sigui un Estat independent (en l'anterior onada eren un 21,5%) que, sumats als que voldrien que fos un Estat federal, augmenten fins a un 57,6% els partidaris de que Catalunya esdevingui un Estat. L'enquesta, que va ser realitzada entre el 28 de juny -data de la sentència del Constitucional espanyol- fins al 8 de juliol mostra que alhora que el creixement de l'independentisme va acompanyat d'una davallada dels partidaris de l'autonomia, que veurien la retallada de l'Estatut com el fracàs d'aquesta via.

Les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol ja són vistes per la ciutadania com el quart problema més important que afecta al país, només per darrere de l'atur, la situació econòmica i la insatisfacció per la política. Aquesta percepció ha anat en augment en els darrers anys. Després de la sentència de l'Estatut un 20,8% dels catalans ho assenyalen com un dels principals problemes mentre que a l'abril d'aquest mateix any la xifra tan sols arribava al 14%. La preocupació per les relacions amb l'Estat espanyol han experimentat un fort creixement en els darrers anys agreujat sobretot en els darrers mesos que ha arribat a doblar les xifres que es registraven al març de 2007.

Aquelarre independentista, avui a Arenys

Una vintena de personalitats del món polític, econòmic i cultural debaten a Arenys de Munt, 'Què ha canviat des del 13-S a Catalunya?'. L'acte ha començat a les 19.30 i omple la sala municipal. Hi són, per exemple, el sociòleg Salvador Cardús; l'eurodiputat Oriol Junqueras; el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena; l'escriptora Patrícia Gabancho; l'economista Elisenda Paluzie; i el cantant Francesc Ribera 'Titot'. Més, també es presentarà el I Aplec Independentista que es farà el 13 de setembre d'enguany. Tampoc hi falta el batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, un dels impulsors de la primera consulta sobre la independència. Una iniciativa que va néixer el 13 de setembre de 2009 en aquesta vila i que després s'ha estés arreu del Principat, amb la participació fins ara de mig milió de catalans. De fet, moltes de les personalitats que intervenen en el debat van tancar la campanya de suport al referèndum que es va celebrar en aquesta vila del Maresme.

Els organitzadors de l'acte també volen saber quines passes ha de seguir el moviment sobiranista en el futur, després de la sentència estatutària i la manifestació històrica del 10-J.

ERC crida a la vaga general el 29-S per rebutjar tant les retallades socials com les nacionals

La vaga general del proper 29 de setembre ha de ser un èxit segons Joan Ridao. La convocatòria de la aturada ha de servir, segons el republicà, per demostrar ‘el malestar social generat després ‘d’una reforma laboral que és una regressió’, però també, ha dit, ha de tenir un ‘marcat caràcter nacional després de les retallades del constitucional’. El secretari general d’ERC ha qualificat la reforma laboral aprovada aquest dijous a Madrid com ‘una regressió’ duta a terme amb ‘precipitació i matusseria’.

Nació Digital: Ridao vol que la vaga general sigui un gran èxit

Pas endavant per garantir l'abastament d'aigua

El consell d'administració de la societat estatal Acuamed ha aprovat posar a licitació les set primeres obres del pla de restitució territorial, que ha de garantir el subministrament d'aigua als municipis que s'abasteixen de l'Ebre en cas que es produeixi un episodi de contaminació del riu durant els treballs de neteja dels llots tòxics a Flix. Així ho va explicar ahir el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, en la visita al pantà de Flix per veure l'avanç de les obres del mur que ha d'aïllar els llots.

Puxeu va explicar que es preveu que aquestes set primeres actuacions es comencin a executar a principi de la tardor. Aquestes set primeres obres costaran cinc milions d'euros i pertanyen a la primera fase del pla, que afecta els municipis que s'abasteixen directament del riu. Concretament, dos són de la Ribera d'Ebre –Ascó i Móra d'Ebre-; dos més, del Baix Ebre –Tivenys i Tortosa-, i tres de la Terra Alta –Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.

Ascó emmagatzemarà energia eòlica

La que mos faltava! Si és que fotrem un pet tots!!! L'empresa Itaca Wind Power, dedicada a l'energia eòlica, desenvoluparà a Ascó un projecte pioner que consisteix en l'emmagatzematge de l'electricitat que generen els aerogeneradors. I ha triat Ascó per un doble motiu: per la vinculació d'aquest municipi riberenc en la producció energètica i per la proximitat a múltiples parcs eòlics. “Buscàvem l'emplaçament idoni per instal·lar aquest projecte de recerca i Ascó ens aporta un clúster energètic amb molt de coneixement”, va explicar ahir el director general d'Itaca Wind Power, Juan Carlos Martínez-Amago, després d¡'haver signat un conveni amb l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafel Vidal.

Mig món mira cap a Catalunya

Els trets diferencials de Catalunya respecte a Espanya estan arribant amb més força que mai aquests dies a tot el món arran de l'abolició de les corrides de toros. Ahir, la gran majoria de diaris internacions recollien la noticia sobre la desaparició de la fiesta, aprofundien en la identitat de Catalunya com a país i la desafecció que es viu envers Espanya i emmarcaven l'acord del Parlament més en un àmbit polític que no pas animalista. Le Monde, The Times, Le Figaro i The Herald són uns quants dels mitjans que van obrir les seves portades amb la prohibició d'una de les tradicions espanyoles per excel·lència. Cap criticava la decisió, a l'inrevés. Per exemple, una foto immensa d'un brau i un torero obria el prestigiós diari britànic The Times sota el títol. “Mort a la tarda per a les corrides a Catalunya”. També explicava que “els catalans donen un cop mortal a un art antic i sagnant” i en el seu editorial assegurava que la decisió de dimecres al Parlament poc té a veure amb els drets de les bèsties, sinó que es tracta d'una demostració de força de Catalunya per “ampliar” distància amb la resta d'Espanya. Una idea més o menys semblant es va repetir a l'Internacional Herald Tribune, que també reservava una columna a la portada per a la notícia. Una bona part de l'Estat ha vist com una agressió l'acord que es va prendre a l'hemicicle i els mitjans espanyols són un bon termòmetre per mesurar aquesta indignació. Parlaven d'atac a la fiesta i a Espanya i carregaven durament contra els nacionalistes, als quals acusaven de voler destruir tot allò que és espanyol.

Solsona, Mollerussa i Viladecavalls insten el parlament a convocar un referèndum sobre la independència

Els ajuntaments de Solsona, Mollerussa (Alt Urgell) i Viladecavalls (Vallès Occidental) van aprovar ahir mocions similars que insten el Parlament de Catalunya a convocar un referèndum sobre la independència. El ple de l'Ajuntament de Solsona va aprovar la moció per unanimitat, si bé aquesta no esmenta explícitament la 'independència'. En canvi, sí que ho fan les mocions de Mollerussa i a Viladevalls, que no van aconseguir el suport de tots els grups del consistori; per exemple, els regidors de CiU van votar opcions diferents.

Aprovada per tots els grups municipals (ERC, el Comú, PSC i CiU), la moció de Solsona demana al parlament que convoqui un referèndum per a començar una nova etapa històrica, amb la implicació de les institucions i de la societat civil. El batlle, David Rodríguez, va destacar durant el ple que, vista la sentència estatutària, ara cal superar el marc jurídic espanyol i exercir el dret a l'autodeterminació.

Sant Pere de Vilamajor declara persones no grates els membres del TC

Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) és el segon municipi de la comarca que es declara moralment exclòs de la Constitució espanyola. El ple municipal celebrat aquest dijous a Sant Pere ha aprovat pels pèls la moció que sol·licitava aquesta exclusió, presentada per Sant Pere de Vilamajor Decideix, la plataforma que va organitzar la consulta sobre la independència el 13D. La moció aprovada a Sant Pere, però, va més enllà que les votades per altres municipis catalans, ja que és la primera que aprova declarar els membres del Tribunal Constitucional espanyol 'persones no grates en el nostre municipi'.

La federació mundial de partits liberals dóna suport a la nació i a la llengua catalanes

Emil Kirjas, secretari general de la Internacional Liberal, ha declarat que ‘no té sentit’ que el Tribunal Constitucional tombés l’Estatut de Catalunya que es va aprovar en referèndum. El macedoni, ha donat també ple suport a l’existència de la nació catalana i a la necessitat que el català sigui reconegut’. El secretari general de la Internacional Liberal ha celebrat el milió i mig de persones que van sortir al carrer en la manifestació del 10-J, i ha apostat per aquesta via per assolir el dret a l’autodeterminació.

Diversos ajuntaments catalans recuperen arxius confiscats durant la Guerra Civil

43 llibres d’actes, caixa i arqueig corresponents al període 1930-1939 han retornat avui als seus ajuntaments tres dècades després del final de la dictadura. Els documents van ser dipositats a l'arxiu general de la delegació del govern espanyol a Catalunya que aquest dijous els ha lliurat als alcaldes de Capellades, Falset, Guissona, La Floresta, Marçà, Preixens, Sant Sadurní d'Anoia, Sarral, Vallbona d'Anoia i Sant Jaume dels Domenys. El retorn dels documents ajuda a la recuperació de la memòria històrica segons Joan Rangel, delegat del govern espanyol a Catalunya. El retorn dels arxius ha estat gràcies al treball de l'historiador Carles Querol, que va trobar-los mentre investigava fets de la Guerra Civil.

La primera pedra de les columnes Puig i Cadafalch es col·locarà el setembre

Vuitanta-dos anys després que el dictador espanyol Primo de Rivera manés enderrocar-les, les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc tornaran a alçar-se aquesta tardor. Segons ha explicat l'impulsor de la recuperació i president de l'associació Roca Ferreras, Enric Padrosa, els fonaments a la plaça plaça de Marquès de Foronda, just darrere la Font Màgica, ja són a punt, i una constructora del Papiol ja té pràcticament finalitzades els diversos segments que composaran les quatre columnes en homenatge a la senyera, així com els capitells. Ara només falta col·locar la primera pedra, una cerimònia que previsiblement es farà el setembre, i procedir a alçar les torres durant la tardor. Si els pronòstics es compleixen, el monument catalanista s'inaugurarà abans de final d'any, set anys després d'iniciar les demandes per la seva recuperació.

El Parlament remata la ‘fiesta'

El Parlament va donar ahir l'estocada final a les curses de braus que, a partir de l'1 de gener del 2012, seran un espectacle prohibit a Catalunya. Amb màxima expectació de taurins i animalistes i en un debat seguit per mitjans d'arreu del món, la cambra catalana va donar llum verda a la iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per la plataforma Prou –amb 180.000 signatures al darrere– per vetar les corrides en una votació en la qual els diputats del PSC i CiU van fer-ho segons la seva consciència, sense directriu de grup.

La llibertat a l'hora de prémer el botó va ser la clau, i la federació és qui va decantar la balança cap a la prohibició. Al suport ja clar d'entrada dels 21 diputats d'ERC i 12 d'ICV-EUiA s'hi van sumar 32 vots de les files de CiU –entre els quals Artur Mas– i 3 del PSC. El resultat va ser contundent: 68 vots a favor davant dels 55 en contra i les 9 abstencions. Tres diputats no hi van participar.

L'hemicicle va rebre la decisió amb eufòria i aplaudiments dels pares de la ILP, que, reforçats per la victòria catalana, prometen continuar la batalla contra la tauromàquia a la resta de l'Estat. Les valoracions van traspassar fronteres i la decisió, històrica, va aparèixer als mitjans digitals d'arreu del món. VilaWeb: La plataforma Prou es felicita per l'aprovació de la ILP contra les corregudes bous Nació Digital: La prohibició dels braus a les portades dels diaris europeus

Carod avisa els contraris al model lingüístic català que no podran acabar amb la 'unitat civil' de Catalunya

El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha avisat aquest dimecres els contraris al model lingüístic i social català que no podran acabar amb la 'unitat civil del poble de Catalunya', de la mateixa manera que no va aconseguir fracturar-la la dictadura franquista amb totes les eines de què disposava. El vicepresident ha carregat contra els diputats del Grup Mixt que 'volen fer creure' que el futur del castellà es juga a Catalunya. A més, ha deplorat que es diferenciï la 'comunitat castellanoparlant' de Catalunya quan 'el millor que ha fet aquest país és fer una sola xarxa escolar on no es discrimini els infants per la llengua d'origen de la seva família'.

Neix SI, una altra coalició independentista que concorrerà a les eleccions

L'independentisme català compta a partir d'aquest dimecres amb una altra formació sobiranista. Es tracta de SI, una coalició sorgida de la unió de les diverses entitats que van signar el manifest realitzat per Conferència Nacional del Sobiranisme que defensava la creació d'una candidatura sobiranista única i transversal. Els responsables de la coalició s'han mostrat optimistes de cara a l'adhesió de Reagrupament i Solidaritat Catalana amb els quals ja han iniciat converses. La formació està integrada per diverses entitats com Bloc Sobiranista Català, CUP d'Arenys de Munt, Crida per la terra o Suma Independència.

Sèrbia continua lluitant a l'ONU contra la independència de Kosovo

Quin mal perdre ! Preparem-nos pels d'aquí !!*!! Sèrbia es manté ferma en la seva decisió de no reconèixer la independència de Kosovo i lluitar per aconseguir el suport internacional que li permeti seguir negociant una sortida diplomàtica del conflicte amb la que encara considera la seva província del sud del país. Per això, Sèrbia ha traslladat aquest dimecres a l'Assemblea General de l'ONU una resolució en la que demana una sortida dialogada del problema amb Kosovo, al mateix temps que reitera la seva posició de no reconèixer la independència del territori. Aquest document proposa que les parts implicades trobin una solució acceptable, mentre que senyala que la secessió unilateral no és una forma correcta de solucionar les qüestions territorials.

'No trauré l'estelada del balcó encara que els veïns es queixin'

La Mercè Escarrà viu de lloguer a un pis de la zona de les antigues casernes de Girona, és ex militant de Convergència i Unió i actualment milita a Solidaritat Catalana per la Independència. El dimarts va trobar a la seva bústia una nota de la immobiliària que li va llogar el pis, Administracions Girona SL, que li demanava en espanyol que 'un cop finalitzats els esdeveniments esportius o fora de dates senyalades' s'han de 'retirar les banderes de la façana'. Escarrà sospita que hi ha alguns veïns que els 'molesta' l'estelada però ha assegurat que demanar-li que la tregui vulnera la seva llibertat d'expressió. La immobiliària s'ha disculpat i ha atribuït a un 'error' haver-li enviat el comunicat en castellà.

Nació Digital: «No trauré l'estelada del balcó encara que els veïns es queixin»

Catalunya diu Prou! a les curses de braus

Jornada històrica al Parlament de Catalunya. El darrer ple de la cambra ha servit per aprovar finalment la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la plataforma Prou! per a l'abolició de les curses de braus al Principat. Després de mesos de tràmit parlamentari i de les pressions dels lobbies taurins, el vot favorable de 68 diputats en front de 55 vots en contra i nou abstencions ha permès que la tortura dels toros a les places ja no estigui permesa a Catalunya. Aquest tipus d'espectacles no es podran celebrar al Principat a partir de l'1 de gener del 2012. D'aquesta manera, la majoria de la cambra s'ha decantat per la prohibició en una votació que era una incògnita per la llibertat de vot que tenien els diputats de CiU i PSC.

Ripoll i Manlleu insten al Parlament a iniciar un procés cap a la independència

Ripoll i Manlleu aposten per la independència. Les dues localitats han aprovat dues mocions en les quals s'insta al Parlament a que iniciï un procés cap a la sobirania de Catalunya. Esquerra Republicana, que ocupa l'alcaldia a les dues ciutats, ha estat la formació que ha presentat les mocions després que aquestes fossin tombades dues setmanes abans a la cambra catalana. Convergència i Unió ha votat a favor en les dues localitats, mentre que el PSC s'ha abstingut a Ripoll i ha votat en contra a Manlleu.