Joel Joan al Parlament Europeu: "Espanya maltracta Catalunya"

L'actor i president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, ha denunciat aquest dimarts a l'Eurocambra que l'Estat espanyol "maltracta" Catalunya i li ha demanat que faci "d'observadora" quan convoqui un referèndum d'independència. Joan ha presentat a Brussel·les el documental britànic sobre el conflicte Catalunya-Espanya 'Spain's Secret Conflict' amb la professora d'Economia de la UE, Elisenda Paluzie, i el professor de Sociolingüística de la UOC, Miquel Strubell. "En pocs anys, tal com van les enquestes i com s'està desenvolupant la història al nostre país, ens podem trobar que Europa tingui un nou Estat i volem fer-la partícip de les nostres angoixes i inquietuds", ha defensat Joan.

"Que el món sàpiga com funcionem catalans i espanyols i de quina manera l'Estat ens tracta i a estones ens maltracta", ha proclamat Joan al Parlament Europeu. "Volem que el món vigili, que estigui pendent de nosaltres", ha reivindicat l'actor, convençut que "tenir a Europa d'observadora i saber que el seu marc democràtic ens empara ens dóna força i ens treu pors". Joan ha avisat els eurodiputats que "aquest conflicte s'està portant de manera educada però algun dia pot ser que Catalunya convoqui un referèndum vinculant i això canviarà les coses".

Joan Tardà amb Alfred Bosch al Congrés

El president electe d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que Joan Tardà repetirà probablement com a número 2 al Congrés, al costat d'Alfred Bosch, que va ser escollit en les primàries celebrades aquest dissabte passat com a cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals del pròxim 20 de novembre.

En una entrevista al programa Àgora de TV3, Junqueras considera que amb aquesta combinació de Bosch i Tardà s'ofereix a l'electorat “la renovació i l'experiència”, una de les idees més reiterades i defensades per Junqueras per encarar la nova etapa del partit.

No a la renovació del permís de funcionament: TANQUEM ASCÓ!!!

Unes 400 persones van ocupar ahir la Plaça de St Jaume convocades per Tanquem Les Nuclears per demanar que el Govern espanyol no permeti la renovació automàtica de la llicència d'Ascó, i per demanar a la classe política de Catalunya que s'impliqui en aquesta demanda en defensa del medi ambient i la salut de la població.

La concentració responia a la crida pel fet que el proper 1 d'octubre el Govern de l'Estat ha de concedir, o denegar, l'allargament del permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó per un període de 10 anys, és a dir, fins al més d'octubre de l'any 2021. L'acte va estar part del la campanya de recollida d'adhesions a un manifest demanant que no s'allargui la llicència a Ascó al que ja han donat suport més de 450 entitats de base. Ascó ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El 26 de novembre de 2007 va tenir una fuita massiva de radioactivitat que va contaminar l'entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear (l'organisme que, teòricament, hauria de vetllar per protegir la població dels perills radioactius) van amagar la fuita radioactiva i la contaminació durant més de 4 mesos, fins que l'organització Greenpeace va rebre la denúncia dels propis treballadors d'Ascó i ho va dir públicament.

Ascó ha generat fins l'any 2009, a més del combustible gastat que guarda a les seves piscines, més de 22.000 bidons radioactius d'entre180 i 1300 litres de capacitat. La incineració de bidons com aquests va ser el que va provocar l’accident nuclear de Marcoule, a França. Un accident ple d'interrogants que ha permés descobrir que els residus radioactius també s'incineren, i que una part de la seva radioactivitat es dispersa “legalment” per l'atmosfera.

El TC admet el recurs del govern espanyol contra la llei de l'aranès

No tenen res millor que fer? El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei de l'aranès. L'aplicació de la norma queda en suspens de manera cautelar fins que els magistrats resolguin el recurs en ferm, com passa cada vegada que el TC admet a tràmit un recurs procedent del govern espanyol.

L'executiu de Zapatero entén que una llei aprovada pel Parlament de Catalunya no pot regular l'ús de les llengües cooficials a l'administració general de l'Estat.

Salvador Cot: Estaca de fusta

Era, purament, una qüestió de temps. ERC necessitava tant una renovació de cares i projecte com -sobretot- una nova estratègia electoral que recuperés la connexió amb l'electorat perdut. D'aquí el simbolisme màxim de la victòria d'Alfred Bosch en les primàries que es van fer ahir.

ERC surt d'una situació de col·lapse ideològic causada per les decisions successives que van acabar col·locant José Montilla com a president de la Generalitat. Durant quatre anys llargs, ERC ha estat el partit del tripartit, al marge de l'opinió que hi tinguéssin la militància i els electors, sempre menystinguts per una direcció especialment predeterminada. Però tot això s'ha acabat. Hi ha full de ruta conegut i els republicans tornen, i no pas per la porta del darrere. Duran Lleida i Alfred Bosch són alguna cosa més que la dreta i l'esquerra d'aquest país, que cada cop es defineix més per l'eix nacional. Sigui com sigui, el cas és que el tripartit no ressuscitarà: Junqueras i Bosch li han clavat l'estaca definitiva.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8... MAAAMBO!!!

Barça 8 - Osasuna 0

Quico Sallés: ERC, un exemple

Viu una ciutat a Catalunya que els dissabtes és especialment sensacional. Es diu Vic. La plaça del Mercadal s'omple de gent de dins i de fora i és tradició ensopegar amb aquell que fa dies que no veus. L'excusa perfecta per encetar una conversa, entre crits de gitanos venent calces i esgarips de capsigranys de Barcelona que es disfressen d'Indiana Jones per venir de visita "on fa fred".

Un d'aquests dissabtes de sol agraït i olor de mimosa vaig ensopegar amb un homenot de la ciutat. Un home del qui sempre escolto, amatent, la seva descripció de la vida. Llegit, llarg, mesurat i amb el toc murri que ha de tenir qualsevol vigatà que vol ser vigatà. S'anomena Josep Maria Font i Purtí. És un militant d'ERC de pedra picada. Fa molts anys que les ha vist totes i de tots colors. En Josep Maria ha arribat a la conclusió que la vida amanida amb humor de morro fi és més mengívola i, per tant, perquè una cosa esdevingui tragèdia, ha de ser molt, molt, però que molt grossa.

Sempre he pensat que en Josep Maria ha nascut tard. És un empresari d'aquells que si hagués nascut el 1900, al 1930 hagués estat president d'un ateneu o d'un socors català per a desemparats de lletres o de rebost. Font em comentava aquell dissabte que ERC tenia tres sigles, però només una marcava la diferència, l'ADN de la formació. "D'esquerres n'hi ha moltes", sentenciava. Tota la raó. "De Catalunya com independentistes, també". Més raó encara, fins i tot hi trobem algun socialista despistat. "Però de republicans, només quedem nosaltres", afirmava amb contundència. "El dia que perdem això ho haurem perdut tot", reblava. Raó absoluta i de sant.

Potser els seus líders han equivocat l'estratègia i estan en crisi - com tota la matèria viva d'aquest món que està permanentment en crisi- però l'exemple és de genuflexió. Qualsevol militant amb un carnet a la butxaca pot postular ser candidat i lliurar-se al beneplàcit de la militància per optar a qualsevol càrrec orgànic o electe. Aquí rau la gràcia, aquí hi respira el republicanisme i la radicalitat democràtica. La resta són collonades. Valors republicans que han portat a un partit en hores baixes a lluir dos candidats de bandera per enfrontar-se a unes difícils eleccions el proper 20 de novembre. Ridao i Bosch són dos tipus que expressen els seus projectes. Els militants al corrent de pagament decidiran quin dels dos ha convençut. Pocs partits poden presumir d'aquest valor i de la gràcia de discutir-se contínuament. Potser l'entorn pot fer estrany ERC, però tal i com està canviant el món, la virtut de tenir unes sigles que s'estan discutint cada dia pot ser la garantia de la supervivència. De fet, quan ERC ha volgut imposar un model leninista de partit ha fracassat en resultats i estratègia.

Aquest dissabte ERC obre una nova etapa. De moment decideix la militància, d'aquí uns mesos els votants. Però l'exemple és exfoliant. Agradi o no, són els últims republicans. I ja saben què diuen dels últims... que seran els primers.

D'on surten estos números?

Conseqüència directa de l'espoli sense límit. Sense espoli tindríem superàbit fiscal! Lladres! La crisi ha obligat les administracions a fer despeses extres per reduir-ne l'impacte mentre els seus ingressos cauen dràsticament per una recaptació d'impostos menor.

Catalunya continua com la segona comunitat més endeutada respecte al seu PIB, amb el 19,2%, només al darrere del País Valencià (19,9%). La mitjana de les comunitats és del 12,4%. Catalunya sí que lidera el rànquing en nombres absoluts, i el seu endeutament és de 38.530 milions d'euros, un 8,8% més que al primer trimestre.

Les CCAA que tenen més endeutament i més atur són les que tenen més immigració. Molta de la despesa se'n va per subvencionar la immigració.

«No em fa cap por anar cap a l'estat propi» - Artur Mas dixit.

Ah, pos què! Vénen eleccions!!! "Tot el que ha passat fa veure a molta gent de Catalunya que cal que Catalunya agafi un camí diferent que no pot ser el de l'abraçada constitucional, perquè això ja ho hem fet durant 30 anys; ha donat pel que ha donat de si, no té massa futur tal com s'estan orientant les coses. Hi hauria d'haver un canvi radical a Espanya, un canvi de 180º perquè poguéssim tornar a confiar-hi".

"No em fa cap por anar cap a l'estat propi".

"L'estructura territorial de l'estat que marca la Constitució i pel que fa a la relació entre Catalunya com ens amb personalitat política i nacional i la resta de l'estat demostra que aquesta constitució està superada per la via dels fets i de la interpretació regressiva que es fa d'aquesta Constitució".

"Però (Oh, tan bé que anaves!!!) s'ha de ser conscient que avui per avui una part significativa de l'economia catalana depèn del conjunt d'Espanya, agradi més o menys aquesta és la nostra realitat".

Guardiola defensa la immersió lingüística

L'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola, ha agraït aquest divendres a un periodista italià que li fes una preguntà en català i l'ha qualificat de “crac” pel seu ràpid aprenentatge de la llengua catalana. Guardiola ha defensat així la immersió lingüística a Catalunya.

En la roda de premsa prèvia al partit de dissabte contra l'Osasuna, corresponent a la quarta jornada de la Lliga, el tècnic blaugrana ha interromput el corresponsal de Sky Sports Itàlia per, dirigint-se a la resta de periodistes, etzibar: “Veieu la immersió lingüística?” No content amb això, un somrient Guardiola ha tornat a interferir en la tasca del reporter italià per dir-li que era un “crac” per la seva adaptació entre l'aplaudiment i riallades de la resta de companys.

Per la seva banda, el sorprès periodista, que va arribar a Barcelona fa uns dos anys, ha acceptat l'elogi amb un punt d'autocrítica malgrat el seu excel·lent català i ha assenyalat: “Això ho veurem quan acabi la pregunta”.

Guardiola, nascut a Santpedor, va rebre el passat 8 de setembre la Medalla d' Honor en categoria d'Or del Parlament de Catalunya per la seva carrera esportiva, tant com a jugador i entrenador, i sobretot a causa dels valors personals que representa.

La millor defensa /ElPunt/Avui)

Condemnen Otegi a deu anys de presó per reconstruir Batasuna

A Espanya li interessa acabar amb ETA? Ah, que no hi havia caigut. Venen eleccions!!! L'Audiència Nacional ha condemnat a deu anys de presó l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i l'ex-dirigent del sindicat LAB Rafael Díaz Usabiaga en considerar que van actuar com a dirigents d'ETA en tractar de reconstruir la formació il·legal a través del projecte Bateragune, han informat fonts jurídiques.

L'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, ha dit després de conèixer la seva condemna a presó “que ningú abandoni aquest camí perquè guanyarem”.

Otegi, detingut a la presó de Logronyo, ha penjat aquesta reacció en el seu twitter.

L'Ajuntament d'Alfés retira la foto del rei de la sala de plens municipal

L'Ajuntament d'Alfés (Segrià) va aprovar en el ple celebrat aquest dimecres retirar la fotografia del rei Joan Carles I de la sala de plens municipal així com que l'estelada onegi a la façana del consistori en dates locals i nacionals assenyalades, arran de dues mocions presentades per la CUP.

Així mateix, el ple va rebutjar amb els vots contraris de l'equip de govern, de CiU i ERC, un altra moció de la CUP defensant l'elaboració d'un reglament municipal per a la celebració de consultes populars, quan ho determini una majoria important de la població.

En les municipals passades , la CUP va obtenir a Alfés tres regidors mentre CiU i ERC, en van obtenir dos cadascuna, amb els quals van poder sumar una majoria per formar govern, deixant la CUP a l'oposició. ElPunt/Avui: L'alcalde d'Alfés (CiU) no retirarà la imatge del rei Joan Carles

L'Acadèmia de cinema espanyol preselecciona ‘Pa negre' per als Oscar

És la primera vegada que es preselecciona un film en català. Però, no us feu ilusions!!! La piel que habito, de Pedro Almodovar, La voz dormida, de Benito Zambrano, i Pa Negre, d'Agustí Villaronga, són les pel·lícules preseleccionades per representar l'Estat en la pròxima edició dels Oscar de Hollywood.

El 28 de setembre, l'Acadèmia anunciarà el film que optarà a ser seleccionat per a un Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.

Miravet: "Per un país de tots, l'escola en català"

Milers de persones arreu de Catalunya han secundat la crida de la plataforma somescola de manifestar-se aquest dilluns a la tarda davant els ajuntaments de Catalunya en defensa del sistema d'immersió lingüística. A la Plaça Major de Miravet mestres, pares i alumnes han seguit la crida. Des de les set de la tarda s'han concentrat davant l'ajuntament. Toni Borrell, l'alcalde, ha llegit el manifest de somescola en defensa de l'actual model educatiu català.

Escola de Miravet: Miravet: "Per un país de tots, l'escola en català"

Explosió en una planta de residus nuclears a França

Encara hem d'esperar més? Una explosió a un magatzem de residus nuclears situat al municipi de Marcoule ja ha provocat un mort i tres ferits greus, segons France 3 . La zona està sent evacuada i s'ha creat un perímetre de seguretat. La instal·lació es troba a només 250 quilòmetres de la Jonquera i a 450 de Barcelona.

L'Autoritat de Seguretat Nuclear de França (ASN) ha confirmat a través d'un comunicat que, almenys de moment, "no hi ha residus a l'exterior de les instal·lacions" del magatzem.

La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) manté comunicació constant amb la Sala d'Emergències del Consell de Seguretat Nuclear per recopilar més informació.

Onze de Setembre

Rosell: "Guardiola és un model de comportament, un mirall en què es reflecteixen des d'esportistes a empresaris"

El dia que l'entrenador del Barça rebrà la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, el president blaugrana escriu una carta on glosa la seva figura i els seus valors

L’essència del Barça feta persona

Ser profeta a la teva terra no està a l’abast de qualsevol. Ser estimat, reconegut, admirat i respectat com ho és Josep Guardiola a casa seva i arreu del món és un privilegi que només està reservat als escollits. La Medalla d’Or del Parlament és un reconeixement que, de ben segur, l’omple d’orgull, un sentiment que comparteixen els seus pares Dolors i Valentí i tota la seva família, però també tots els barcelonistes, els milions de catalans i tots aquells que consideren l’esport una eina extraordinària de transmissió de valors. Uns valors que en Pep representa com ningú, dins i fora dels terrenys de joc. Uns valors que el FC Barcelona sent seus i que el nostre país ha sabut convertir en un actiu i un exemple per a tots. Josep Guardiola és un model de comportament, un mirall en què es reflecteixen els esportistes, els entrenadors, els empresaris, els polítics, els educadors, els directius..., i qualsevol persona que, com ell, assumeix la seva responsabilitat amb principis, honestedat i passió, sobretot molta passió.

Guardiola personalitza l’essència del Barça. És el nen que s’ha format a La Masia, el jove del planter que arriba al primer equip i acaba lluint el braçal de capità, i el tècnic de la casa que dirigeix el millor Barça de la història. És la persona que ha liderat la construcció d’un equip que ens omple a tots de felicitat. El seu compromís i la seva fidelitat al club i a Catalunya l’han convertit en un barcelonista i un català universal. Ell contribueix a la projecció del Barça i del país, conscient de la gran responsabilitat que això comporta. Per la nostra Junta Directiva, en Pep és molt més que el millor entrenador que s’ha assegut mai a la banqueta del FC Barcelona. És el garant d’una manera de fer única. Com a president del club de la seva vida, només li puc agrair tot el que ens dóna i expressar el nostre desig i el de tots els culers: Pep, tant de bo, per molts anys, segueixis escoltant el teu cor.

Sandro Rosell i Feliu - President del FC Barcelona

Manel Cuyàs: Guardiola de tots els valors (El Punt/Avui)

Isabel-Clara Simó: Un estat propi

Hi ha un romanç castellà, après en la meva remota infància escolar, del qual recordo aquest fragment: “Vinieron los sarracenos / y nos molieron a palos / que Dios ayuda a los malos / cuando son más que los buenos”. Obviem ara això de “malos” i “buenos” perquè no fa al cas. Però això d'afirmar que guanya qui té més efectius és certíssim. Ara mateix, el Congrés espanyol ha posat sobre la taula la seva majoria numèrica (hi ha més habitants a Espanya que a Catalunya, per tant, sempre serem minoritaris) i ha decidit que es reforma la Constitució, que es fa sense referèndum, i que a obeir i callar.

Alhora comença a fer efectiva la demolidora rebaixa estatutària de l'agressiu Tribunal Constitucional, malgrat la manifestació d'un milió de persones i les múltiples mostres de disconformitat de la gent (o és que els no castellans no som gent?); aprofita una vintena de pares, de tota la població catalana, per esborrar la immersió lingüística (per què?, hi ha algun sol ciutadà de Catalunya que ignori l'espanyol?) i sobreseuen el cas Gürtel (sin complejos, oiga). Com que han quasi nacionalitzat les caixes, on hi ha l'estalvi català, i com que el corredor Mediterrani passa per Madrid (sic), i a més, en plena crisi, han dibuixat el mapa radial de l'Estat, com que passa tot això, no podem fer altra cosa que treure'n conclusions:

Han esborrat l'invent de “la España de las Autonomías” perquè ja no dóna els resultats esperats i perquè “España una y no cincuenta y una”, que ara són disset però la idea és la mateixa. Han buidat de continguts el Parlament català boicotejant i anul·lant totes les lleis que vagin més enllà d'on posem els fanals del carrer; estan repetint dia sí dia també que per a què policies autonòmiques; a Melilla honoren amb medalles un col·laborador en l'assassinat de Puig Antich i hom prepara un memorial on estiguin representats els qui van morir a la cuneta i els vencedors.

A més: Espanya necessita Catalunya, però Catalunya no necessita Espanya (voleu un indicador més clar que allò de la roja, on salven l'honor amb els jugadors del Barça?).

No és ideologia, sinó supervivència: necessitem un Estat propi. I el necessitem ara.

Creix la massa social independentista a Escòcia, segons una enquesta del diari 'The Herald'

Escòcia torna a tenir una majoria social que donaria suport a l'opció independentista, segons una enquesta que publica avui el diari escocès The Herald. És la primera vegada des de l'any 2008 –quan la conjuntura de crisi econòmica va fer caure el suport als independentistes– en què una majoria d'escocesos asseguren que votarien a favor del "sí" en cas que se celebrés un referèndum.

Malgrat tot, la diferència entre els que es decantarien pel "sí" i els que ho farien pel "no" només és de l'1%. Segons els resultats de la consulta publicats pel The Herald, un 39% dels ciutadans votaria a favor d'un estat propi, mentre que un 38% es decantaria per continuar units a Londres.

Com serà el «Dia D+1»?

Començar a planificar com es farà la separació de béns entre la nova Catalunya independent i les restes de l’Estat espanyol, com es fixaran les fronteres, com es retirarà l'exèrcit espanyol, com ho haurà de fer la selecció catalana per competir internacionalment, com ho haurà de fer el nou estat per ingressar a l'ONU, veure com ho van fer països de nova creació d’altres parts del món per prendre’n exemple...

Per començar a analitzar-ho tot plegat, l’entitat fundada per l'exconseller de Justícia Agustí Bassols, Sobirania i Justícia, està organitzant la 1st Catalonia's Self Determination Conference - Bulding a new state, que tindrà lloc a Barcelona el 3 de novembre, just un dia abans de l’inici de la campanya per a les eleccions espanyoles del 20-N. Entre els ponents, hi haurà experts internacionals que van viure de prop la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, els referèndums del Quebec i el naixement de Kosovo.

Segons el president de Sobirania i Justícia, Quim Torra, "ara hi ha una certa nebulosa sobre com arribarem a la independència: que si referèndum, que si proclamació unilateral... Però, més o menys, tothom n’ha anat parlant, d’això. Amb aquesta jornada volem saltar-nos el debat sobre com hi arribarem i directament analitzar com s'haurà de fer el contracte de separació, com serà l'endemà del 'Dia D', veient com ho han fet d’altres països, amb la voluntat de desdramatitzar la situació".

ISABEL-CLARA SIMÓ: Un estat propi (ElPunt/Avui)