Una beatificació massiva reviu els records de la Guerra.

La majoria dels que seran honrats en la cerimònia a Roma eren sacerdots i monges assassinats per les milícies d'esquerres al començament de la guerra. beatificacions 291007 COMr

Click To Play

Si amb Joan Pau II es van proclamar més beats que en tota la història de l'Església, avui amb Benet XVI n'eleven als altars per centenars. La cerimònia de beatificació concelebrada per 71 bisbes espanyols s'iniciarà a les 10 del matí sense la presència del Papa i conclourà a migdia amb el tradicional Angelus amb Benet XVI. No estan en discussió els mèrits dels 498 assassinats en zona republicana durant la Guerra Civil que, des d'avui, podran ser objecte de culte dels creients, sinó perquè religiosos assassinats pels franquistes han estat exclosos per decisió de la Conferència Episcopal espanyola que, en plena democràcia, no reconeix el suport directe i actiu de la jerarquia eclesiàstica als revoltats contra la República ni considera que l'Església hagi de demanar perdó per això. La majoria dels que seran honrats en la cerimònia a Roma - la major beatificació de la història i a la qual acudiran milers de pelegrins i 71 bisbes espanyols -, eren sacerdots i monges assassinats per les milícies d'esquerres al començament de la guerra.

Però el procés de beatificació ha despertat amargues memòries del paper de l'Església en la Guerra Civil. "La jerarquia de l'Església Catòlica espanyola desaprofitarà una gran oportunitat per a portar a terme un exercici de reconeixement públic de la seva labor durant la guerra civil i la dictadura franquista", ha dit en un comunicat l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica.

El monjo Hilari Raguer afirma que el bisbat espanyol manté "la ideologia franquista"