Isabel-Clara Simó: Joan Ridao

Joan Ridao va fer una excel·lent estrena en la precampanya electoral com a cap de llista del seu partit. El seu parlament va tenir un doble vessant: analitzar la situació de Catalunya, sense embuts, i fer propostes concretes de futur. Després d'analitzar la desmobilització general, va dir que ja no som el motor d'Espanya. Catalunya està ofegada per un Madrid ric, prepotent i que ja no ens necessita, i els dos pobles mai havien estat tan allunyats. Va enumerar tot el que o bé hem perdut o bé ens han usurpat: l'Estatut, les balances fiscals, les infraestructures, la indústria catalana. Va dir que hem de recuperar l'orgull, hem de tenir la iniciativa econòmica i hem de gaudir d'una societat més justa. Hem de frenar l'Espanya radial, l'Espanya que fa trampes, que no compleix les promeses i que envaeix competències. Va repetir la frase d'Ibarretxe: que el dret a decidir no és una proposta nacionalista sinó democràtica. En definitiva: Catalunya necessita un creixement econòmic i una aposta clara per la independència, i que si guanya el PSOE, ERC posarà quatre condicions: una política d'inversions justa, canviar el model de finançament, una cultura plural i afrontar els reptes ambientals i territorials. I només ERC podrà fer-ho, perquè és l'únic partit que té la força i la possibilitat d'actuar. Va estar esplèndid: un líder jove, ben informat en tots els camps i amb idees. L'única pega, la seva escassa referència a la cultura. I, si es tracta de potenciar el fet diferencial, no n'hi ha d'altre que el de la cultura. Els meus aplaudiments, però.