lo carrer del riu: At. Madrid 4

01 de març, 2008

At. Madrid 4 - Barça 2

Puyal 010308

El Barça ha arribat al Calderón embalat i n'ha sortit arrossegant-se. Més lluny del Madrid, a cinc punts, i amb la imatge que a poc a poc havia aixecat, de punt en punt, per terra. L'Atlètic havia de ser el que posés al descobert les vergonyes que últimament havia dissimulat. El Kun Agüero, sí, tot solet, ha deixat tota la defensa feta una pelleringa i ha convertir el Barça en un colador (4-2).

Ha estat un dolorós cop de puny per inesperat i pel ridícul. Després d'haver tingut el partit a favor, amb el 0-1 i una aclaparadora superioritat, el Barça ha engegat a rodar molt més que els tres punts que haurien deixat la Lliga tal com estava. Totes les il·lusions que havia construït en aquesta caça sobre el Madrid, s'han esvaït amb una enorme crueltat. El càstig ha estat duríssim perquè, a més, ha arribat d'un equip que últimament estava barallat amb si mateix i que, durant una bona estona, ha ajupit el cap disposat a ser decapitat.

Però el Barça l'ha deixat amb vida, com tantes vegades ha fet amb altres, i ha estat ell qui ha acabat esquarterat. En la roda que Rijkaard ha convertit l'elecció dels fantàstics, Messi ha acabat a la banqueta, en una decisió més que discutible. Ronaldinho ha passat de la grada a davanter centre, una falsa posició que li permetia anar i venir amb total llibertat, però que ha deixat Etoo exageradament desplaçat a la banda dreta. Cap semblava especialment còmode, però Ronnie s'ha tret de la màniga un conill d'aquell barret de copa que tan oblidat tenia. Una xilena excepcional que ha fet tornar els millors records del 10 i que ha provocat al Calderón una reacció similar a la de fa dos anys al Bernabéu. Drets, molts matalassers s'han rendit a aquest Ronaldinho que tant es trobava a faltar. La resta, ja la sabeu. Ni tan sols el gol d'Etoo ho ha resolt. Massa tard. La cara de vergonya no l'hi treu ningú.