Yves Leterme, el probable futur primer ministre belga, ja ha sortit de l’hospital, recuperat de la pneumònia i l’hemorràgia intestinal que patia. Però a Bèlgica encara li falta molt per rebre l’alta mèdica i aquest 20 de març podria recaure en la que ha sigut la pitjor crisi política de la seva història.
El govern provisional d’emergència, la solució salomònica pactada a finals de l’any passat per flamencs i valons després de més de mig any de negociacions fallides, caduca d’aquí a tres setmanes. I no és gens clar si ara es podrà formar un govern definitiu sense haver de convocar noves eleccions ni tornar als mesos d’agònica paràlisi, com temen molts polítics, tant neerlandòfons com francòfons, en privat.
Bèlgica, però, ha començat a respirar en aquests dos mesos de govern interí, liderada pel primer ministre sortint i el gran perdedor dels comicis del 10 de juny, Guy Verhofstadt. Flamencs i valons han tancat, per fi, un primer acord de mínims per a la reforma institucional de l’Estat que preveu descentralitzar algunes competències estatals, un aperitiu que no satisfà la comunitat neerlandòfona, més rica i nombrosa que la francòfona, que s’aferra al repartiment actual de poder.
L’Octopus, el comitè de savis integrat per quatre experts del nord de l’Estat i quatre del sud, de tots els partits belgues a excepció de l’ultradretà Vlaams Belang, va pactar dilluns el traspàs d’un primer paquet de competències: implantacions d’establiments comercials, energia i preu de l’aigua, de la distribució del gas i l’electricitat, de la recollida d’escombraries i dels taxis, telecomunicacions, seguretat vial, expropiacions, fons per a equipaments i serveis col·lectius i economia social. I el govern provisional ha aconseguit també tirar endavant el pressupost per al 2008.
Però Flandes no en té prou i els polítics belgues, experts a posar pedaços, han deixat per més endavant la reforma en profunditat. Així que el més calent és a l’aigüera i el govern definitiu s’haurà de negociar aquest mes sense que s’hagin resolt les principals reivindicacions neerlandòfones: “Volem més autonomia fiscal, competències en salut pública, polítiques de família i mercat, la tutela de la costa belga, al mar del Nord, i la divisió de la circumscripció electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde [BHV]”, reclama el portaveu dels democristians flamencs (CD&V) de Leterme, Luk Vanmaercke.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada