Les altres Semanasantes: Los Empalaos de Valverde de la Vera (Cáceres)

A l'Edat Mitjana, molts pobles rendien culte a una gran varietat de ritus herètics i fosques tradicions religioses. A les acaballes del segle XVIII, Carles III va posar fi a molts d'aquests rituals. No obstant això, avui dia sobreviuen alguns, que han canviat, per descomptat, però que segueixen mantenint les seves antigues arrels. Aquest és el cas de Valverde de la Vera on, la matinada del Dijous al Divendres Sant, quan la Setmana Santa arriba al seu clímax, els naturals d'aquesta població tenen el duríssim costum de sofrir en silenci, durant la matinada, per prometenses. Carreguen a les seves espatlles l'arada que fan servir per llaurar i, d'aquesta forma, l'estri que els serveix per a esgarrapar la terra, es torna en arada que neteja culpes o salva ànimes. El silenci de la nit acompanya al Empalao pels carrers de Valverde, plogui o faci fred; només el dringar dels ferros que pengen de la seva creu interromp la calma d'una nit, on regna el respecte al dolor i als sentiments. En el seu personal Viacrucis nocturn, quan els Empalaos es troben, aquests s'agenollen i el poble que assisteix sospira i calla. La matinada de la Vera guarda silencis, promeses, sofriment: és la nit dels Empalaos, és Divendres Sant a Valverde, és Setmana Santa a La Vera, Crist està mort! Tota la nit és de gran atractiu, però augmenta en els moments quan dos Empalaos es creuen en els estrets carrers de Valverde de la Vera o passen davant l'Església Parroquial. L'assistència massiva de turistes desllueix, potser, aquesta manifestació, on el silenci hauria de contribuir a fer-la encara més dramàtica.

Los Empalaos

Los Empalaos