El senyor Manel Mas, diputat del PSC al Congrés espanyol, ha criticat el cas que TV3 i Catalunya Ràdio han fet al seguiment de la fallida moció de censura a Joan Laporta, perquè diu que era com si fos una notícia política de primera magnitud, cosa que, diu, passa perquè la Corpo és "presonera d'un imaginari catalanista del qual s'ha apropiat i del qual viu". Les nostres àvies li haurien recomanat a sa senyoria una dosi de cues de pansa, perquè el seguiment donat a la selecció espanyola en totes les cadenes ha estat molt superior a qualsevol esdeveniment polític, inclosos guerres, atemptats, desastres naturals i massacres d'innocents. Deu pensar que l'esport espanyol és de primera, i l'esport català de segona, a menys que, com diu Alfonso Ussía, triomfi des de la seva espanyolitat (!).
El que m'intriga, però, és la part filosòfica del missatge: afirma que hi ha un imaginari català del qual és presonera la Corpo -vol dir que els catalans han contaminat amb la seva catalanitat (ecs) les seves pròpies emissores-, i diu que s'ha apropiat d'aquest imaginari. Em té capficada com es pot ser alhora segrestat i segrestador, i trobo apassionant el debat sobre qui oprimeix qui, perquè és clar que essent català algú està oprimint algú altre, ja que oprimir és l'essència del nacionalisme català, a diferència del nacionalisme espanyol, que mai no ha imposat a ningú la seva llengua, ni ha perseguit ningú per cremar banderes o fotos, ni ha desplegat tancs per València. La cirereta, però, és el final: la Corpo, diu, viu de l'imaginari català. Home, Mas, ja en pot tirar un bon tros a l'olla, d'imaginari; més valen els anunciants, no? Mas, estudiï Husserl i la fenomenologia en general, home!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada