Fa cosa de quatre setmanes, Fernando Savater i la resta van declarar: "El catalán, como el vasco [...] son lenguas vernáculas y [...] literarias [...] Pero sobre todos ellos el castellano [...] ha de ser la obligatoria base de formación [...] ciudadana de toda relación positiva entre españoles". El 1928, el dictador feixista Primo de Rivera va declarar: "Todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas [...] pero sólo una de ellas es común a todos y por tanto sólo una de ellas -el castellano- goza del deber constitucional de ser conocida". Perdoneu, és a l'inrevés: com es pot comprovar a Banderes al vent! La Barcelona de les utopies 1914-1916 -excel·lent obra pòstuma del poeta i traductor David H. Rosenthal (1945-1992)-, la primera cita, efectivament, és la de Primo. El qual de seguida va convertir els seus mots en fets: el 1923 va prohibir el català fins al punt que els mateixos vigilants nocturns van haver de cantar les hores en la llengua comuna a tots. Tot d'una, però, els intel·lectuals castellans hi van reaccionar en contra: Ortega y Gasset, Menéndez Pidal i molts altres van signar un manifest en defensa del català i fins i tot van elogiar, Rosenthal dixit, "els assoliments impressionants de les lletres catalanes". El contrast entre la generositat d'aquells espanyols i la pompa capciosa dels seus homòlegs actuals és una raó de més per estar d'acord amb Albert Boadella quan -tot fent veure que abandonava el seu país- va declarar: "La secessió és inevitable".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada