10 MIL a BRU 060309 RAC1
Aquest proper dissabte serà una data important per guardar en l’imaginari de molts de nosaltres. Es convertirà en una data inoblidable perquè els catalans tornaran a demostrar que tenen força suficient per tirar endavant les seves reivindicacions, encara que aquest cop no hagin comptat amb el suport de determinats estaments, sobretot polítics i governamentals. Precisament, la delegada del Govern a Brussel·les va arribar a escarnir els promotors d’aquesta iniciativa i a ridiculitzar-la.
Aquest dissabte serà el dia dels Joans, Maries, Jordis, Joseps, Annes...que es reuniran a Brussel·les per demanar, civilitzadament, el dret a decidir. Un dia on haurà guanyat la societat civil catalana i el seu pols contra el tacticisme d’alguns partits polítics. Partits que ja estan preparant la cursa electoral cap a Europa i que, d’aquí a molt poc, s’ompliran la boca de promeses però que no han mogut un dit per acompanyar amb la seva presència aquest moviment català. És la primera vegada que les nostres veus se sentiran més enllà de les espanyes i que el nom de Catalunya ressonarà a Brussel·les, que és allà on han d’arribar les reivindicacions si algun dia volem arribar a tenir un estat propi.
Malgrat que a la delegada del Govern de la Generalitat a Brussel·les, Anna Terron, li pesi, la demanda amb l’Estat espanyol ja ha entrat en via morta. Ara, els catalans estem preparats per fer el salt cap a Europa, com més soroll s’hi faci, més ressò internacional tindrem i més reconeixement aconseguirem per a les nostres justes demandes. Per això és tan important la manifestació d’aquest dissabte a la capital europea. Per fi s’ha trencat el gel, s’ha donat el pas, i ho ha fet la societat civil. Ara només cal donar continuïtat a aquesta iniciativa i que els polítics que ens representen en aquest Parlament estiguin a l’alçada, que no es quedin a casa. L’Estat espanyol és un mal negoci i Europa és una oportunitat.
Cal explicar sense embuts el dret que tenim a decidir, més encara si tenim en compte el que ens espera el primer semestre de 2010 quan l’Estat espanyol tingui la presidència de la Unió Europea: un semestre de ranci nacionalisme espanyol sense complexes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada