lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 de novembre, 2007

Un espai per a la memòria col·lectiva

Restitueixen la placa en commemoració dels membres de les Brigades Internacionals britànics i irlandesos, sostreta de la Cota 705 en un atac de grups falangistes Jack Jones va tornar ahir a la Cota 705 de Pàndols. Als seus 94 anys, aquest brigadista britànic va visitar fa dos anys l'espai simbòlic de la Terra Alta per homenatjar tots els companys morts a la batalla de l'Ebre, on ell també va caure ferit fa gairebé 70 anys.

El retorn de Jones, a més de volgut, era obligat. La placa commemorativa que van instal·lar en aquella ocasió va ser sostreta el passat estiu, juntament amb una altra en record al general republicà Líster. En l'atac, a més, tot l'espai va quedar cobert amb pintades d'exaltació de la Falange. La International Brigade Memorial Trust (IBMT), que ell mateix presideix, va condemnar enèrgicament els fets i va anunciar la restitució de la placa, que finalment ahir es va fer efectiva en un acte molt emotiu.

Jones va parlar en nom dels onze membres de les Brigades Internacionals britànics i irlandesos que encara són vius. Va qualificar l'atac d'«immadur» i va assegurar que la restitució de la placa no s'ha d'entendre en cap cas com un acte de confrontació, sinó de manteniment de la memòria col·lectiva. «La de l'Ebre va ser la primera batalla de la segona guerra mundial; nosaltres vam venir aquí per lluitar contra Franco, però també contra Hitler i Mussolini, en defensa de la democràcia a tot el món», afirmà.

Entre els assistents a l'acte hi havia Paul Preston, reconegut expert en la guerra civil espanyola i membre també de la IBMT. L'historiador va condemnar els atacs feixistes en aquest espai simbòlic de la batalla de l'Ebre. «Hi ha gent que no vol la convivència i això es demostra tant en atacs físics com aquest, com en els atacs verbals que cada dia es donen a la Cadena COPE». Segons Preston, cal preservar espais com la Cota 705 perquè és necessari mantenir viva la memòria dels fets que hi van succeir. «Recordar no significa remoure les cendres, sinó buscar justícia. I buscar la justícia no implica cap desig de venjança», assegurà.

Ja són 44 pobles i ciutats anti-taurins a Catalunya

Calella ha estat l'última població a proclamar-se ciutat amiga dels animals i no taurina. El Ple de l'Ajuntament de Calella del dia 18-10-2007, va proclamar a la ciutat com “amiga dels animals” i “no taurina”, atenent la proposta de moció presentada per representants del PACMA el 13-7-2007, dintre de la campanya de ADDA, Plataforma Animalista de Manlleu i Fundació Fauna. El govern municipal de Calella va prendre tant interès en la proposta, que l'ha va fer seva, tal com va explicar l'alcalde Juhé en el Ple després de llegir-la en la seva integritat, mentre era retransmesa en directe per Calella TV. Llistat de poblacions catalanes 'Amigues dels animals':

1989: Tossa de Mar.

1991: Vilamacolum, La Vajol, Palafrugell.

1997: Calonge.

2004: Barcelona, Torelló, Calldetenes, Olot, Ripoll, Tavertet, Manlleu, Granollers, Valls, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat.

2005: Bellpuig, Abrera, Sitges, Sant Cugat del Vallés, Banyoles.

2006: Cerdanyola, Sant Andreu de la Barca, Mollet del Vallès, Teià, Sant Quirze de Besora, Gironella, Cabrera de Mar, Biure de l'Alt Empordà, Cabanes de l'Alt Empordà, Sant Iscle de Vallalta, Guissona, Torrebesses, Moià, Artesa, Vilabertran, Sanaüja, Torrelavit, Riudarenes.

2007: Fornells de la Selva, Brunyola, La Fatarella, La Morera del Montsant, Calella.

Els alcaldes recolzen Montilla

El president José Montilla no està sol. Els alcaldes de les principals ciutats catalanes comparteixen les seves reflexions sobre el perill d'"allunyament irreversible" entre Catalunya i Espanya. Consideren que el president ha fet constar una realitat i ha expressat un sentiment majoritari en la societat. Únicament els alcaldes de CiU i algun d'ERC, malgrat compartir el diagnòstic, creuen que el discurs de Montilla respon a interessos electoralistes del PSC.

La majoria dels representants municipals consultats, els de l'àrea metropolitana però també els de poblacions allunyades de Barcelona, coneixen de primera mà una de les denúncies que va fer el president en el seu discurs, la del retard històric que pateixen les infraestructures.

Flix: Iniciativa pionera

Flix canvia oli nou verge extra per oli usat

El molí artesanal Oliflix i l'Ajuntament regalen mig litre d'oli verge extra per cada cinc litres d'oli de fregits que els veïns portin a la deixalleria municipal, en una iniciativa pionera a Catalunya.

Cada cop que algú llança un litre d'oli de fregits per l'aigüera, està contribuint a la possible contaminació d'uns 100.000 litres d'aigua.

El programa Oli per oli no té data de caducitat i, segons com funcioni, Oliflix i l'Ajuntament faran altres projectes d'educació ambiental.

10 de novembre, 2007

Getafe 2 - Barça 0

Puyal 101107 No van ser quatre, però va ser igualment vergonyós. No va ser una humiliació a Getafe, però sí que va fer llàstima. Va fer pena el Barça que no sap aixecar el cap lluny del Camp Nou. Un exquisit Getafe, guiat per l'elegant Laudrup, amb un futbol modern, va fer ballar el Barça i va retratar les misèries blaugranes. No espanta ningú, es fon quan afronta el més mínim obstacle i és un xollo per als rivals cada cop que els visita. És una invitació a la felicitat aliena. Per al culer, en canvi, és una tortura. Ah, per si no ho saben, Ronaldinho i Messi ni van acabar el partit. Henry el va jugar, però ni es va veure. Un desastre, vaja. I això que el partit era bonic, realment bonic quan va començar. Fins i tot semblava que el Barça jugava bé fora de casa o, almenys, s'endevinava alguna cosa així. Però va arribar una jugada per desmuntar la farsa blaugrana. És cert que Henry va fallar abans una ocasió claríssima. I no té perdó perquè era una ocasió made in Arsenal. Pilota a l'espai després d'una gran assistència d'Iniesta, Thierry es va embolicar i quan va arribar davant del Pato, es va atabalar. Insòlit, però real. Tant, que els de Laudrup es van adonar que en aquella jugada el partit canviava definitivament d'amo. Intolerable perquè l'equip de Rijkaard va claudicar amb una deixadesa impressionant. Sense ànima. Sense talent. Sense intensitat. Sense cap dignitat. És a dir, un Barça que va provocar vergonya. Una nit més, una altra més, a Getafe. Com si el temps no hagués passat, com si els fitxatges --hi van jugar els quatre nous (Milito, Abidal, Touré i Henry) però van semblar igual de vells i gastats que els altres-- no haguessin servit de res... no n'hi ha prou amb guanyar a casa !!!

Ni les ex-colònies aguanten Egspaña !!!

El rei abandona el plenari de la Cimera Iberoamericana pels atacs a Espanya El president del Govern i el rei Joan Carles van protagonitzar un dur enfrontament amb el president de Veneçuela, Hugo Chávez, quan aquest va referir-se en diverses ocasions a l’expresident José María Aznar com a feixista. L’enfrontament va tenir lloc a la cimera iberoamericana que se celebra a la capital xilena, amb la presència de la majoria de caps d’Estat dels països llatinoamericans. Chávez va airejar en diverses ocasions comentaris d’Aznar durant una visita al seu país en el 2002 i fins i tot va titllar els empresaris espanyols de colpistes “hi ha indicis del serveis d’informació que durant l’intent de cop d’estat de la patronal veneçolana l’ambaixada espanyola mantenia conversacions amb els colpistes”. En un moment determinat, el propi Zapatero va dir a Chávez que “es pot estar a les antípodes d’una posició ideològica i no seré jo qui estigui a prop de les idees d’Aznar, però va ser elegit pels espanyols, per la qual cosa exigeixo respecte”. Això, davant de contínues interrupcions de Chávez, va fer exclamar al rei Joan Carles un “Per què no et calles?”. Minuts després, davant de crítiques del president de Nicaragua, Daniel Ortega, sobre empreses espanyoles, el monarca va abandonar la cimera. Ortega va acusar a Unión Fenosa de deslleial amb els seus compromisos i de no respectar els pactes què havia fet per comprar empreses de distribució d’electricitat a Nicaragua, dedicant-se a fer-se amb empreses generadores comprades a baix preu mitjançant suborns i rendibilitzant la inversió en tan sols un any. El rei Joan Carles va abandonar llavors el plenari de la Cimera. La presidenta xilena, Michele Bachelet, va fer d’intermediària i va convèncer personalment Joan Carles de tornar a la sala. -"Por qué no te callas?"... i Telefónica, Repsol i Endesa es van posar a tremolar.

Ara me n'adono !!!

Pujol denuncia la "gran hostilitat" d'Espanya Pujol 101107 CATinfo Jordi Pujol, ha denunciat, en declaracions a Catalunya Informació, la"gran hostilitat" cap a Catalunya des de la resta d'Espanya, i ha lamentat que no s'hagi fet "cap tipus d'esforç" per a entendre "el que és Catalunya". L'expresident ha criticat també que no s'hagi reconegut les "aportacions de Catalunya absolutament decisives" perquè a l'Estat espanyol hi hagués "una bona transició democràtica, que Espanya anés bé i fes un canvi positiu". Pujol creu que aquestes aportacions de Catalunya a Espanya s'han produït "des de sempre, però sobretot en els últims 30 o 40 anys".

Bodega Bàrbara Forés de Gandesa

El vi més car del món en condicions de ser begut és català, amb denominació d'origen Terra Alta, i és un autèntic luxe pels col·leccionistes disposats a pagar 6.000 euros per cada ampolla.

Només dues-centes persones tindran accés a comprar aquest vi.

Evidentment, el mercat objectiu és el nordamericà. Prova d'això és la gran promoció que s'ha fet als Estats Units, a publicacions com The Wine Advocate. Robert Parker ha donat 92 punts a aquest vi que procedeix de la bodega Bàrbara Forés de Gandesa.

Està fet amb raïm de les varietats garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon, desgranades a mà, i dipositades en barriques noves de roure francès i triturades manualment amb un bastó de fusta. El mercat dirà si els col·leccionistes són capaços de pagar 6.000 euros per una ampolla de vi.

L'Ebre busca voluntaris que 'adoptin' trams de les riberes

Una entitat ecologista promou un pla de neteja i manteniment.

El procediment a seguir s'estableix en un conveni amb participació municipal.

Durant moltes dècades el riu Ebre ha fluït gairebé oblidat. Fins i tot les poblacions de la ribera li giraven l'esquena i només hi tenien contacte a través del clavegueram. L'Ebre únicament adquiria protagonisme davant les amenaces d'una gran avinguda. Més tard va despertar un gran moviment ciutadà davant l'amenaça, avui superada, del transvasament contemplat al Pla Hidrològic Nacional de l'anterior govern del PP. Després de tots aquests avatars, ahir l'entitat conservacionista Associació Hàbitat va donar a conèixer a Tortosa el Projecte Rius, un pla per vetllar per la netedat i el manteniment de l'Ebre. Per això ha posat en marxa una proposta d'adopció de trams oberta a la participació dels ciutadans.

"La proposta és un pas més cap a la maduresa", va explicar Olga Alcaide, responsable de grups i adopcions del Projecte Rius. La iniciativa permet a grups de voluntaris i a entitats ecologistes adoptar un tram de riu que es comprometen a conservar o restaurar, segons el cas. "Es tracta d'una fórmula de custòdia del territori per propiciar un augment del coneixement general sobre la zona adoptada i impulsar-ne la protecció", segons els promotors del projecte, que arriba a les comarques de l'Ebre amb l'experiència d'estar desenvolupant-se també als rius Llobregat i Brugent. "Facilitem un compromís per part d'aquells voluntaris que decideixen fer alguna cosa més que passejar al costat del riu de tant en tant per apreciar-ne els valors", especifica Alcaide.

Aquestes atípiques adopcions col.lectives d'espais fluvials s'inicien formalment amb la firma d'un conveni a tres bandes entre els grups interessats, els ajuntaments als quals pertany el tram del riu que s'ha de custodiar i l'Associació Hàbitat. A través d'aquest compromís formal, cada part decideix el seu grau d'implicació i les activitats que s'han de fer. El primer pas és elaborar un informe tècnic de les diferents possibilitats d'intervenció, una descripció del territori i una exposició de les activitats que es desenvoluparan. Els pares adoptius aconsegueixen un manual que conté informació bàsica: legislació en matèria d'aigües, consells per fer front a les agressions mediambientals i propostes didàctiques per conèixer i salvaguardar el territori, entre elles recuperació de camins, neteja de les riberes i plantació de vegetació autòctona. Aquest procediment persegueix l'objectiu de reclamar l'atenció ciutadana i estimular el compromís social com una garantia de supervivència dels espais fluvials.

09 de novembre, 2007

I a BOT...

L'encara alcalde de Bot, Andreu Martínez, ha decidit celebrar el ple del 16 de novembre on es discutirà la moció al Club Esportiu de Bot, un recinte amb capacitat per a centenars de persones. «Vull que tot el poble s'assabenti de les raons per les quals ens censuren», raonava.

Martínez assegura que ha rebut moltes mostres de suport dels veïns del poble i lamenta que cap dels regidors de l'oposició que signen el document s'hagi posat en contacte amb ell per explicar els motius de la seva decisió.

La crisi de l'Ajuntament de Bot s'estén de retruc al de la Fatarella

CiU va anunciar ahir que retirarà el seu suport a l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà. ERC es quedaria en minoria.

La republicana Carme Pelejà va iniciar al juny el seu mandat com a alcaldessa de la Fatarella al capdavant d'un govern d'unitat format pels quatre regidors d'Entesa per la Fatarella-Acord Municipal, els tres regidors d'Unió per la Terra Alta (Upta)-Progrés Municipal i els dos regidors de CiU.

El passat mes d'octubre, l'Upta trencava el govern d'unitat. Acusaven Pelejà de manca d'informació, de transparència i de voluntat política per a cercar el consens entorn del pas de la línia que ha d'evacuar l'energia elèctrica generada pels parcs eòlics.

CiU va respondre llavors que mantenia el seu suport a l'alcaldessa però ara, després de la presentació de la moció de censura d'ERC i PSC contra l'alcalde convergent de Bot, el suport ha desaparegut.

Així ho anunciava ahir a la tarda el president de CDC a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès. «Ara s'hi val tot, ens presenten la moció de censura sense causa ni motiu. Per tant, pensem retirar el nostre suport a l'actual govern de l'Ajuntament de la Fatarella».

Si l'amenaça prospera, ERC governaria en minoria amb quatre dels nou regidors del consistori. Pelejà explicava ahir al Diari que «cada poble és cada poble, jo no em puc posar a casa d'un altre. I crec que la resta de formacions polítiques també ho creuen això», sentenciava.

La direcció d'ERC a la Terra Alta celebrà dimecres a la nit una reunió per analitzar la situació creada a Bot. Segons diverses fonts, els dos regidors d'ERC al municipi terraltí, Francesc Fidel i Maria Cinta Estupiñà, no van assistir a la trobada. Ahir a la tarda, ni Estupiña ni el cap de llista d'Alternativa per Bot-Progrés Municipal, Lluís Agut, van voler fer declaracions sobre la presentació de la moció de censura. La moció pot prospera, ja que els dos grups, avui a l'oposició, disposen de quatre regidors pels tres de Convergència i Unió.

Ramon Tremosa: "Catalunya és la regió d'Europa que més paga"

Tremosa 081107 RAC1 La Nit 081107 RAC1 El professor d'Economia de la UB, Ramon Tremosa, assegura que "no hi ha cap regió europea que faci aquest esforç i a sobre que dintre del seu Estat sigui titllada d'insolidària i sempre rondinant i demanant". En una entrevista al programa La Nit a RAC1, l'economista ha assegurat que "hi ha estimacions oficioses que parlen del 10% de PIB de dèficit fiscal català en aquests anys, uns 15.000 milions d'euros anuals".

D'altra banda, Tremosa creu que el dèficit d'infraestructures que viu Catalunya "penja del dèficit fiscal català, afecta la nostra vida i ens fa menys competitius i estem perdent oportunitats". per això reclama als partits i agents socials que "facin pinya" i defensin els interessos de Catalunya.

Javier Pérez Royo: "Si el Constitucional tomba l'Estatut tindrem crisi d'Estat"

El catedràtic de dret constitucional, Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) acaba de rebre el premi Blanquerna per la seva lectura oberta de la Constitució -¿I si el Tribunal Constitucional tomba un Estatut aprovat en referèdum?

-Sobre això he escrit un article a El País d’Andalusia, a les pàgines que només es llegeixen a Andalusia, titulat Catalans som tots. I la meva tesi és que si el recurs del PP prospera i la sentència del TC afecta substancialment l’Estatut tindrem una crisi d’Estat. No una crisi a Catalunya, perquè una sentència així ens afectaria a tots i ens hauríem de preparar per a una cosa molt diferent del que hem viscut des de l’entrada en vigor de la Constitució. S’obriria la capsa de Pandora amb conseqüències imprevisibles.

Entrevista sencera a l'Avui

La Plataforma Dret a Decidir convocarà una "gran manifestació" contra el caos ferroviari

PDD 091107 RAC1 La Nit 091107 RAC1 La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) convocarà una "gran manifestació" a Barcelona per protestar contra el "caos" ferroviari i exigir que les infraestructures disposin de més inversions i siguin gestionades des de Catalunya, un acte que en principi comptarà amb el suport de CiU i ERC.

La PDD, que agrupa unes 700 entitats socials, culturals i polítiques de Catalunya i que va convocar la manifestació que el 18 de febrer del 2006 va aplegar milers de persones en contra de la retallada de l'Estatut i amb el lema "Som una nació i tenim el dret a decidir", donarà a conèixer formalment demà la convocatòria d'una nova mobilització ciutadana, en aquesta ocasió pels problemes de les infraestructures.

Segons han indicat fonts d'algunes de les entitats adherides a la PDD, aquesta nova manifestació podria tenir lloc el dissabte 1 de desembre, i comptarà amb el suport no només de les organitzacions de la plataforma, sinó també de la primera i la tercera forces polítiques de Catalunya, és a dir, de CiU i d'ERC, així com d'altres partits encara per concretar.

La PDD considera que "davant el mal funcionament en les xarxes de comunicació i d'infraestructures que pateix Catalunya i davant de la deixadesa i menyspreu de l'Estat espanyol", veu com a única sortida "impulsar una manifestació amb el suport d'un ampli, plural i transversal ventall d'entitats cíviques i polítiques catalanes".

08 de novembre, 2007

PSC i ERC presenten una moció de censura contra l'alcalde de Bot

El socialista Lluís Agut pot ser nomenat nou alcalde del municipi terraltí en el ple convocat per al 16 de novembre

La moció pot prosperar ja que els dos grups, avui a l'oposició, disposen de quatre regidors pels tres de Convergència i Unió. L'alcaldable socialista, Lluís Agut, admetia ahir a la tarda la interposició de la moció i la possibilitat que aquesta prosperi sense afegir, però, més comentaris. El ple per discutir la moció tindrà lloc el 16 de novembre a les 12.00 hores.

En les últimes eleccions municipals celebrades al mes de maig, CiU va perdre després de molts anys la majoria absoluta. Va obtenir 241 vots i tres regidors, mentre APB rebia 177 vots i dos regidors i EPB, 123 vots i dos regidors. En la sessió constitutiva de l'Ajuntament, totes les forces es van votar a elles mateixes. D'aquesta manera, el número u de la llista de CiU, Andreu Martínez Morelló (47 anys), fou escollit nou alcalde de Bot, càrrec que assumia per primera vegada després d'exercir de regidor de la mateixa formació política els quatre anys anteriors.

Durant aquests mesos, doncs, ha governat en minoria malgrat que Martínez oferís la possibilitat de formar un govern d'unitat als caps de llista de la formació socialista, Lluís Agut, i de la formació republicana, Francesc Fidel.

El Partit Català d'Europa de Pasqual Maragall ja apareix a la Viquipèdia

L'enciclopèdia explica que el partit va ser registrat l'any 1998 per l'expresident en una notaria de la ciutat de Tarragona El Partit Català d'Europa, impulsat per l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ja apareix a la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure a Internet.

L'enciclopèdia explica que el partit va ser registrat l'any 1998 per l'expresident en una notaria de la ciutat de Tarragona, després d'haver deixat l'alcaldia de Barcelona.

El mateix Maragall ho va explicar el passat 20 d'octubre, en la mateixa roda de premsa on va anunciar que li havien diagnosticat un principi d'Alzheimer.

La Viquipèdia inclou el Partit Català d'Europa en el llistat de formacions que formen el Partit Demòcrata Europeu, on també s'inclou el Partit Nacionalista Basc (PNB).

Viquipèdia: Partit Català d'Europa

Esquerra inicia una campanya per reclamar la independència de Catalunya com a solució als problemes en infraestructures

Esquerra inicia aquest cap de setmana una campanya per reclamar el dret de Catalunya a decidir sobre el seu futur i sobre quin ha de ser el model d'infraestructures perquè considera que només des de la independència es podrà solucionar el caos que en aquest sentit pateix Catalunya. Esquerra instal·larà unes 2.000 pancartes arreu del territori amb el lema "He tornat a arribar tard a la feina per culpa de la Renfe. Per això vull la independència". Segons Joan Ridao, portaveu d'ERC al Parlament, aquest desgavell en infraestructures, així com l'apagada d'aquest estiu a Barcelona i la manca d'inversions a la xarxa ferroviària, està causant un increment del sentiment sobiranista entre la població, que cada vegada se sent més "independent emocionalment" d'Espanya.

Esquerra engega una campanya de denúncia dels mals serveis que proporciona l’Estat

Carod afirma que l'advertència de Montilla a l'Estat "és la més dura i valenta" d'un president a Madrid

Carod 081107 RAC1 El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat que l'advertència que José Montilla va fer ahir al Govern d'Espanya és "la més dura i valenta feta mai per un president de la Generalitat a Madrid".

Carod s'ha felicitat així que Montilla advertís ahir a Madrid que hi ha un "allunyament creixent" de part de la societat catalana respecte al projecte d'Espanya.

"És una advertència severa, com a representant d'una institució a una altra, que el malestar de Catalunya és creixent i només es resol amb solucions concretes, i no amb promeses ni bones intencions", ha subratllat el líder republicà.

En al·lusió al conegut poema de Joan Maragall Oda a Espanya, "l'advertència de Montilla era un escolta, Espanya i no un adéu, Espanya".

No obstant, Carod s'ha mostrat convençut que "la situació a Catalunya és irreversible en molts factors" i considera que "més val que en prenguin nota si no volen que això acabi com el poema", dient adéu a Espanya.

Foment del Treball denuncia que Catalunya rep un 28% menys d'inversió que Madrid

Rosell reclama que el Govern central faci públiques les dades de les balances fiscals de les comunitats autònomes La Nit 081107 RAC1 Catalunya ha rebut un 28% menys d'inversió de l'Estat que Madrid entre els anys 1997 i 2007, segons ha afirmat el president de la patronal catalana Foment del Treball, Joan Rosell.

En un to contundent i directe, Rosell ha fet avui aquestes asseveracions en una concorreguda roda de premsa que s'ha realitzat a la seu de la patronal a Barcelona i en què ha reclamat, "per pura democràcia del segle XXI", que el Govern publiqui les balances fiscals de les comunitats.

El dirigent empresarial ha anunciat que la seva organització rebatrà a partir d'ara a tot arreu i de forma "pedagògica" les "agressions verbals i escrites" que rep Catalunya respecte a les inversions. Segons la seva opinió, l'Estat ha d'explicar a les comunitats la seva despesa "amb llum i taquígrafs", i ha considerat que és "absolutament necessària" la publicació de les balances fiscals.

Greenpeace 'retrata' els efectes futurs del canvi climàtic a Espanya

Les imatges estan acompanyades de textos de José Saramago, Manuel Rivas, Iñaki Gabilondo i Jane Goodall, entre altres autors Greenpeace ha presentat Photoclima, un llibre amb fotomuntatges que evidencien els devastadors efectes que el canvi climàtic tindrà en diferents paratges d'Espanya, segons les prediccions dels experts de l'ONU, si no s'actua per reduir de manera urgent les emissions de CO2. L'oenagé enumera, entre els perills de l'escalfament, la possibilitat que s'inundi la Manga del Mar Menor, que s'assequi l'Ebre al seu pas per Saragossa, que desaparegui la fauna marina del fons de les illes Cíes, que les plagues arrasin els tarongers de València i que desaparegui la glacera pirinenca del Mont Perdut.

Les imatges del llibre mostren aquests i altres fenòmens que es poden produir en les pròximes dècades, i que demostren la urgència de reduir "dràsticament" les emissions de gasos d'efecte hivernacle per evitar que es facin realitat.

pdf: El llibre 'Photoclima'