Les cinc plataformes en defensa del territori a les Terres de l'Ebre van celebrar ahir a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa una assemblea unitària sota el lema «Ja n'hi ha prou» i on hi van assistir unes 600 persones. En l'acte, s'hi va acordar que es faria una manifestació el dia 15 de desembre a Tortosa, per protestar contra les agressions al territori.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la plataforma de la Terra Alta, Salvem la Mar de l'Ebre i la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya van convocar ahir una assemblea per protestar contra les agressions al territori de les Terres de l'Ebre. En un manifest conjunt de les cinc plataformes es va acordar dur a terme una mobilització el proper dissabte 15 de desembre a les set de la tarda a Tortosa per protestar contra aquestes agressions perquè «les Terres de l'Ebre també tenen dret a decidir sobre el seu futur».
D'aquesta manera, es vol demostrar, segons el manifest, que la comunitat ebrenca ja no és la suma de ciutadans submisos sinó una «comunitat solidària entre ella i lluitadora». A més, també es va assegurar que els ebrencs i les ebrenques «lluitaran fins que el futur de les Terres de l'Ebre estigui tan assegurat com el de qualsevol altra regió del país».
Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va afirmar que les Terres de l'Ebre són un exemple de dignitat i catalanitat i va afegir: «No hem de deixar que ningú ens tracti com uns ciutadans de segona». Panisello va intervenir en l'assemblea per recordar als assistents que, tot i la derogació del PHN, hi ha en vigor l'Annex I d'aquest pla, que preveu grans regadius. El portaveu de la PDE va dir també que la interconnexió de xarxes i el canal Xèrta-Sénia són «dos transvasaments encoberts». En finalitzar la seva intervenció, Joan Antoni Panisello va afirmar que a Catalunya «hi ha altres problemes que no són només el TAV, l'apagada de Barcelona o la tercera via del Prat».
D'altra banda, el portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando, va denunciar els perills que comporta el projecte Castor per a la salut dels ciutadans i ciutadanes, per al turisme i per a la seguretat. Segons Ferrando, no es pot confiar que l'empresa construeixi bé el dipòsit i la planta de tractament de gas «si, quan ideaven el projecte, no se'n van adonar que l'estaven situant just al davant del poble d'Alcanar».
A l'assemblea també hi va participar la Coordinadora Anticementiri Nuclear. El seu portaveu, Juli Loràs, va afirmar que es vol construir un cementiri nuclear a Vandellòs perquè «desmunten la central i hi haurà molts executius que es quedaran sense feina». El portaveu va explicar que la Coordinadora ha presentat una proposta de resolució al Parlament on s'exigeix que no s'instal·li el cementiri a Catalunya. Segons Loràs, la resolució seria presentada per ERC i ICV i va demanar a CiU que li doni suport «perquè així estarà guanyada».
El portaveu de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, Manolo Sanmartin, va denunciar la massificació eòlica a la Terra Alta i va explicar que la plataforma no està en contra d'aquesta energia però sí «del model d'implantació actual». Per part seva, el membre de Salvem la Mar de l'Ebre, Lluís Comí, va afirmar que l'entitat està en contra de la ubicació de centenars de molins de vent al davant de la costa ebrenca.
Al començament de l'acte el periodista Gustau Moreno va recordar que des dels anys seixanta les Terres de l'Ebre són víctima de diverses agressions i va afirmar que l'Ebre és «una colònia per fer energia per a altres zones i l'abocador de tot allò que ningú vol». Totes les plataformes van mostrar el seu acord amb aquestes declaracions.
El portaveu de la PDE va anunciar en finalitzar l'assemblea que el proper 16 de desembre s'inaugurarà el monument a la lluita contra el PHN.
La Vanguardia publica un editorial sobre la sequera en què afirma que "és cert que l'aigua de les conques dels rius Ter i Llobregat és molt escassa. Però, en canvi, hi ha aigua suficient per a abastir Catalunya a les conques dels rius pirinencs, a la conca de l'Ebre, a les reserves per a usos agrícoles i, més enllà de la frontera, a la conca del Roine. És urgent, per tant, reobrir el debat de l'aigua a Catalunya i estudiar de nou totes les alternatives possibles".
