El senador del grup parlamentari de CiU al Senat per Tarragona, Josep Maldonado, ha demanat explicacions al govern estatal sobre la fuita de partícules radioactives a la central nuclear d'Ascó i ha demanat informacions sobre les actuacions dutes a terme per l'administració en l'accident. El senador ha aprofitat la seva intervenció per recordar els fets, que van succeir el novembre de l'any passat durant una maniobra de neteja de l'edifici on s'ubica la piscina de combustible gastat de la central. Maldonado ha interpel·lat al govern espanyol perquè assegura que, 'tot i no haver-se detectat risc radiològic' per a la població fins al moment, els fets 'han preocupat molt' a la zona.
03 de juny, 2008
Josep Maldonado (CiU) interpel·la al govern de l'Estat pels fets ocorreguts durant l'incident a la central d' Ascó
El senador del grup parlamentari de CiU al Senat per Tarragona, Josep Maldonado, ha demanat explicacions al govern estatal sobre la fuita de partícules radioactives a la central nuclear d'Ascó i ha demanat informacions sobre les actuacions dutes a terme per l'administració en l'accident. El senador ha aprofitat la seva intervenció per recordar els fets, que van succeir el novembre de l'any passat durant una maniobra de neteja de l'edifici on s'ubica la piscina de combustible gastat de la central. Maldonado ha interpel·lat al govern espanyol perquè assegura que, 'tot i no haver-se detectat risc radiològic' per a la població fins al moment, els fets 'han preocupat molt' a la zona.
02 de juny, 2008
Les últimes pluges eleven el nivell dels embassaments del Ter-Llobregat al 53%
Les pluges del cap de setmana no han estat tan intenses com les de dies anteriors, encara que han contribuït a augmentar una mica més el nivell dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteix d'aigua l'àrea de Barcelona i que ja freguen el 53 per cent de la seva capacitat.
Els cinc pantans d'aquestes conques acumulen a dia d'avui 323,54 hectòmetres cúbics, una mica menys que el nivell que presentaven fa just un any, quan estaven al 56,5 per cent de capacitat i atresoraven 346 hectòmetres cúbics, segons dades facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
En concret, l'embassament de Susqueda, el de més capacitat de Catalunya, es troba al 37 per cent, mentre que el de Sau està al 62,35; el de la Baells al 77,21; el de la Llosa del Cavall al 40 i el de Sant Ponç al 71,57.
Per la seva banda, el conjunt de pantans de les conques internes, que a principis d'abril van arribar a una situació crítica, han superat ja la meitat de la seva capacitat gràcies al maig més plujós dels últims vint-i-cinc anys, que ha deixat precipitacions abundants en bona part del territori i, sobretot, a la capçalera dels rius.
La recuperació dels embassaments permetrà a la Generalitat donar demà per superada la fase d'excepcionalitat 2 per la sequera, cosa que permetrà aixecar algunes restriccions en l'ús de l'aigua potable, com la prohibició d'omplir piscines o regar jardins.
Superada oficialment l'alerta per la sequera, el govern espanyol procedirà a derogar divendres que ve el decret llei que possibilita la prolongació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona.
Ridao vol que Esquerra reforci el col·lectiu en comptes dels lideratges carismàtics
Ridao 020608 CATr
A més, ha advertit Carod que "és el col·lectiu, l'organització, el partit, el que aconsegueix els objectius", i no únicament els lideratges carismàtics. Ridao advoca perquè el lideratge del partit "no estigui en mans dels representants a les institucions", i aposta per "reforçar el partit i separar clarament les esferes del partit de les de l'Executiu". En aquest sentit, Ridao ha obviat que l’aspirant a la presidència de la seva candidatura, Joan Puigcercós, aspira a ser el proper candidat republicà a la presidència de la Generalitat i, per tant, a entrar al Govern.
El portaveu republicà a la cambra baixa ha justificat la presència del partit al Govern al·legant que “no podem prometre a la gent una travessa al desert” i, per tant, “cal oferir alguns oasis”, com ara formar part de l’Executiu.
Marlaska ordena la retirada de la placa i el monòlit dedicats a l'etarra Pana a Hernani
L'Ajuntament d'Hernani haurà de retirar una placa i un monòlit d'homenatge a un membre d'ETA que van instal·lar al municipi l'any 1982. En una decisió sense precedents, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaksa ha ordenat a l'alcaldessa, Marian Beitialarrangoitia, d'Acció Nacionalista Basca, eliminar qualsevol referència a l'etarra José Aristimuño, Pana, mort el 1981 en un enfrontament amb la policia, dels carrers del municipi. L'alcadessa ha declarat durant una hora i mitja a l'Audiència Nacional arran d'una querrella de l'associació Dignitat i Justícia. La regidora ha afirmat que, quan l'Ajuntament va col·locar els símbols, ella tenia 14 anys i que, des d'aleshores, cap grup municipal n'havia sol·licitat la retirada.
Carretero diu als militants que amenacen de dar-se de baixa que, a ERC, no hi sobra ningú
Un centenar de militants històrics d'ERC, integrants del grup de pressió 1 d'Abril, han dit que es donarien de baixa del partit, si la candidatura de Joan Carretero i Rut Carandell, Reagrupament.cat, no té representació a la nova executiva que es constituirà el 14 de juny. Carretero ha recordat que ERC havia de sumar idees i esforços, i que, per tant, ningú no havia d'amenaçar d'estripar el carnet. 'La nostra candidatura de cap manera no avala posicions com les d'aquest col·lectiu. De suports d'aquesta mena, no en volem', ha sentenciat.
Insinua que darrere el col·lectiu deu haver-hi una altra candidatura: 'Nosaltres recomanem a tots els membres d'RCat, i especialment als d'alguna altra candidatura que potser coneix millor el Col·lectiu 1 d'Abril, que recordin que, a ERC, no hi sobra ningú. Un centenar de militants no poden condicionar l'executiva del partit; això, ho hem de decidir entre tots.' El que és ell, continuarà militant al partit, sigui quin sigui el resultat del congrés.
Els ocells també porten matrícula espanyola
El ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, al·legava la setmana passada que el distintiu territorial de les matrícules dels cotxes s'ha encallat en l'oposició dels fabricants i "d'algunes comunitats autònomes". Mentrestant, a Catalunya no es poden matricular amb un distintiu propi ni els ocells: les anelles que s'utilitzen per marcar les aus que s'estudien científicament duen la inscripció espanyola, que diu, textualment: "Madrid. Ministerio de Medio Ambiente".
La Societat Catalana d'Anellament (SCA), nascuda fa 4 mesos, està impulsant una campanya per aconseguir anellar les aus amb un remitent català. L'objectiu de l'associació és que s'oficialitzi la possibilitat de marcar els ocells amb un anell metàl·lic on hi digui "Catalunya", un remitent que de moment només és utilitzat extraoficialment per alguns ornitòlegs.
Segons el vocal de la SCA Albert Roca, l'associació "no vol que es prohibeixi l'ús del remitent de Madrid, sinó que sigui lícit, de la mateixa manera, fer-ne ús del català a Catalunya".
Oposició de l'Institut Català d'Ornitologia
El punt de vista majoritari i oficial de l'Institut Català d'Ornitologia és totalment contrari. Segons la institució, l'anellament en català "posa en perill el prestigi científic de l'activitat a Catalunya perquè en un mateix territori s'utilitzen dos remitents" i es posiciona, en un principi, com a partidari d'un únic remitent espanyol. Tanmateix, la SCA ha sigut creada per membres de l'institut en desacord amb aquest punt de vista.
Estat i Generalitat tenen gairebé enllestida la derogació del decret d'abastiment d'aigua
El govern espanyol i la Generalitat tenen pràcticament enllestida la derogació del decret d'abastiment a Barcelona. La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, i el president de la Generalitat, José Montilla, han mantingut aquest cap de setmana múltiples converses en què, segons la ministra, han resolt ''tots els problemes''.
Espinosa 020608 CATr
Espinosa ha fet aquestes manifestacions després de mantenir a Madrid una reunió amb el Comitè de Crisis dels regants del Tajo-Segura, als quals ha transmès que l'executiu espanyol està disposat a estudiar qualsevol transvasament a excepció del de l'Ebre.
A la reunió també hi ha assistit la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, que divendres va anunciar la derogació del decret d'abastiment el pròxim divendres si el nivell dels embassaments acredita que s'ha superat la situació d'excepcionalitat.
Espinosa ha apuntat aquest dilluns que les últimes dades de què disposa el seu ministeri assenyalen que les conques internes de Catalunya que abasteixen Barcelona ''s'estan recuperant'' i ja han assolit el 55% de la seva capacitat.
L'executiu espanyol, ha dit, espera donar una resposta definitiva sobre la derogació del decret ''en les pròximes hores'' després que al llarg d'aquest cap de setmana la ministra de Medi Ambient hagi mantingut ''bastantes converses'' telefòniques amb el president de la Generalitat, José Montilla.
Segons Espinosa, existeix la possibilitat que encara es produeixi alguna altra conversa en les pròximes hores, però el bon nivell d'entesa fa que ''potser no hi ha ni necessitat'' de fer la reunió prevista amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. ''Amb trucades i correus han quedat resolts tots els problemes'', ha dit.
Les obres ja no són necessàries
Espinosa ha fet ús del text del decret per assenyalar que les obres del transvasament a Barcelona no es faran realitat. La ministra ha recordat que el text estipulava dues situacions que fan ''decaure automàticament'' el decret: el compliment dels 30 dies posteriors a l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat o la desaparició de les ''circumstàncies que en van motivar l'aprovació''.
''Si tenim aigua per a la població'', ha dit, ''automàticament no fa falta esperar a que entri en funcionament la dessaladora perquè decau la norma que tenim en vigor''. Per tant, segons Espinosa, les obres previstes 'no tenen cap sentit'' perquè ''eren el mecanisme per subsanar unes necessitats d'aigua''.
01 de juny, 2008
Els embassaments ja són mig plens
Els embassaments que proveeixen d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona, els de les conques del Ter-Llobregat, ja són mig plens; han arribat al 50,12% de la seva capacitat, 348 hectòmetres cúbics. Segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'embassament de Sau és al 50,96% de la seva capacitat, la Baells al 75,81%, Susqueda al 36,81%, la Llosa del Cavall al 39,19% i Sant Ponç al 71,33%. L'any passat a principis de junt els embassaments eren un 56,29% plens però, tot i que no s'ha arribat a aquesta xifra, amb les últimes pluges s'han doblat les reserves d'aigua que hi havia fa tot just un mes i mig.
Les reserves d'aigua són suficients perquè, segons el decret de la sequera que el govern va aprovar l'abril de l'any passat, Catalunya sortís del nivell d'excepcionalitat 1. Actualment, encara és vigent el nivell 2, que impedeix de fer servir aigua per a regar horts i jardins, per a netejar carrers o per a usos ornamentals, perquè el govern va modificar el decret poc abans que s'hagués de desactivar el nivell 2, a mitjans de maig.
Unió de Pagesos s'independitza d'Espanya
Unió de Pagesos de Catalunya (UP) ha decidit dissabte 31 de maig donar-se de baixa de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders espanyoles (COAG) després que aquesta aprovés unes modificacions que, segons el parer del sindicat català, "suposen una ingerència clara i una vulneració de la sobirania de UP".
El sindicat majoritari dels agricultors catalans, va prendre la decisió durant el seu Consell Nacional, celebrat dissabte 31 de maig a Vilafranca del Penedès (Barcelona), a causa de l'aprovació en la XII Assemblea de la COAG d'una sèrie de modificacions estatutàries que "suposen l'abandó del model de confederació d'organitzacions sobiranes".
Segons va assenyalar UP en un comunicat, el sindicat també va tenir en compte el fet que "COAG ja no representa de forma adequada els interessos dels agricultors catalans". Així mateix, va explicar que va intentar iniciar, sense obtenir resultats, un procés de diàleg "perquè COAG tornés a respondre als seus objectius i a la cultura democràtica, i respectés la sobirania dels seus membres". "La resposta de l'actual direcció de COAG no només ha estat ignorar-nos sinó que ha suspès els drets de la Unió de Pagesos de Catalunya, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i la Unión de agricultors i Ramaders de La Rioja", va sentenciar UP.
El sindicat va anunciar, així mateix, que treballarà per a impulsar una alternativa que doni resposta a les necessitats dels agricultors catalans a nivell estatal i europeu.
31 de maig, 2008
El FesTOUR comença la gira a les Terres de l'Ebre amb Obrint Pas
Obrint Pas-Som
Els quatre sectors d'ERC confronten avui les seves idees al debat central de la campanya
Les quatre candidatures a la presidència i a la secretaria general d'Esquerra (ERC Futur, Gent d'Esquerra, Reagrupament.cat i Esquerra Independentista) fan avui a les cinc de de la tarda el debat central de la campanya, just una setmana abans que els militants votin qui trien per a cada un dels càrrecs. Uns cinc-cents militants han confirmat que hi assistiran, per bé que el partit espera que se n'hi aplegaran gairebé el doble. La setmana passada, ja van fer dos debats a València i Palma.
El d'avui tindrà dues parts, d'una hora cadascuna, moderades pel director de VilaWeb, Vicent Partal: l'una reservada als candidats a secretari general (Rafel Niubò, Joan Ridao, Rut Carandell i Uriel Bertran) i l'altra, a president (Ernest Benach, Joan Puigcercós, Joan Carretero i Jaume Renyer).
Dissabte vinent, 7 de juny serà el dia de la votació, en urnes independents i separades, i el següent, dia 14, serà el del congrés en què els militants decidiran quina estratègia política haurà de seguir el partit fins el 2012.
Durant aquesta setmana, els quatre sectors han fet públic quins militants o simpatitzants els donen suport. El secretari d'Indústria i Empresa del departament d’Innovacio, Universitat i Empresa, Antoni Soy, va dir ahir que era favorable a la candidatura d'Ernest Benach i Rafel Niubò, com també ho fan fet l'ex-president del partit, Jordi Carbonell, el dibuixant Juste de Nin o el periodista Miquel Sellarès. Gent d'Esquerra també ha vist com el secretari de Cultura del govern, Eduard Voltas, deia que donava el seu suport moral a Joan Puigcercós, com també ho fan una trentena de càrrecs.
El periodista Víctor Alexandre i l'economista Ramon Tremosa es decanten per Reagrupament.cat, mentre que Esquerra Independentista fa avui al vespre l'acte central de campanya amb l'economista Elisenda Paluzie i el professor de dret constitucional Héctor López Bofill.
Pasqual Maragall entra a la coordinadora de Ciutadans pel Canvi
L'ex-president Pasqual Maragall entrarà avui a la coordinadora de Ciutadans pel Canvi (CpC), l'òrgan de direcció política del col·lectiu. La candidatura de Maragall i la de Martín Curletto són les úniques que s'han presentat per als dos llocs buits que queden a la coordinadora i és previst que totes dues s'aprovin sense problemes a la novena convenció general de CpC, que es fa avui mateix al Prat de Llobregat amb el títol 'El repte federal'.
CpC també escollirà avui la seva junta rectora, l'òrgan executiu que gestiona l'entitat i s'hi han presentat deu candidatures tot i que només poden formar-ne part set persones. Finalment, només s'ha presentat una candidatura a la presidència de CpC, Carme Valls, que ja ocupa aquest càrrec des del maig del 2006.
861 càrrecs municipals pel dret a decidir
El manifest que va promoure a finals de l’any passat un grup d’alcaldes i regidors per treballar des dels ajuntaments a favor del dret de decidir suma ja 861 adherits, entre els quals hi ha càrrecs de CiU, ERC, ICV-EuiA i també del PSC. Els promotors tenen previst reunir-se al juliol per consensuar un document que fixi les actuacions que han de dur a terme a partir d’ara, amb l’objectiu de constituir-se en assemblea a la tardor.
Atesa l’agitació que marca el panorama polític actual, un dels trets més significatius de la iniciativa és que es tracta d’una acció unitària, en què hi ha fins i tot set càrrecs socialistes, quatre dels quals alcaldes. El manifest es pot consultar a la web decidim.cat i també té el suport de càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona. Xavier Trias, Jordi Portabella, Joaquim Forn, Jaume Ciurana i Ricard Gomà són alguns dels dirigents que ja han firmat. El document defensa el dret dels catalans a decidir el seu futur, i els portaveus són Jordi Fàbrega, Laura Vilagrà i Manel Vila.
Els promotors han decidit esperar que passin els congressos d’ERC i CDC per fixar les pròximes línies d’actuació i el rumb que ha de prendre el grup. En principi no compten a incidir més enllà del món municipal, però no es descarta que hi hagi alguna mena d’emplaçament al Parlament o altres administracions catalanes.
El grup es va donar a conèixer poc després de la macromanifestació de l’1 de desembre, que també reclamava el dret a decidir i a la qual van donar suport CiU, ERC i ICV.
30 de maig, 2008
Els embassaments dels sistema Ter-Llobregat ja freguen el 50 per cent
Els embassaments del sistema Ter-Llobregat ja freguen el 50 per cent de la seva capacitat. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, els pantans que abasteixen l'àrea metropolitana de Barcelona estan al 49,8 per cent, gairebé dos punts més que fa 24 hores, quan estaven al 48 per cent. En total, els pantans del sistema Ter-Llobregat (Sau, Susqueda, Sant Ponç, la Llosa del Cavall i la Baells) arriben a 305 hectòmetres cúbics d'aigua.
Tot i la poca pluja caiguda durant el dijous, les conques internes de Catalunya han incrementat el nivell d'aigua embassada, que ha arribat a més del 48 per cent de la capacitat dels embassaments i a 335 hectòmetres cúbics d'aigua. A principis de setmana, els pantans estaven al 39 per cent de la seva capacitat, deu punts menys que ara.
El pantà de Boadella puja una mica i se situa al 28,55% de la seva capacitat (estava al 28%); el de Sau, al 59,87% (fa 24 hores estava al 59%); Susqueda puja un punt i mig i se situa al 34,45% (33% fa 24 hores); la Baells arriba al 72,48% (dos punts i mig més que fa 24 hores); la Llosa del Cavall puja fins al 37,36% (al 36% fa 24 hores); i San Ponç, al 70,49% (puja mig punt).
El govern espanyol derogarà el transvasament divendres vinent
De la Vega diu que la situació d'urgencia s'ha acabat i que es rescindirà el contracte amb les empreses que havien de construir la canonada
La vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, preveu que el consell de ministres de divendres vinen derogui el transvasament de l'Ebre a Barcelona. 'El ministeri de Medi Ambient es reunirà amb la Generalitat per fixar els criteris oportuns de derogació del decret llei', ha dit. De la Vega també ha recordat que la derogació del decret comportarà la rescissió dels contractes amb les empreses encarregades de construir la canonada.
Tot plegat, quan els cinc embassaments que proveeixen d'aigua Barcelona i l'àrea metropolitana ja acumulen 305,6 hm3 d'aigua, suficients perquè, segons el decret de la sequera que el govern va aprovar l'abril de l'any passat, Catalunya sortís del nivell d'excepcionalitat 1. Actualment, encara és vigent el nivell 2, que impedeix de fer servir aigua per a regar horts i jardins, per a netejar carrers o per a usos ornamentals, perquè el govern va modificar el decret poc abans que s'hagués de desactivar el nivell 2, a mitjans de maig.
Fa tan sols un mes i mig, a la primera quinzena d'abril, els cinc pantans (Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) acumulaven 126 hm3, molt a prop dels 122 que fixava el decret originari per entrar en situació d'emergència. Aleshores el govern espanyol va aprovar un decret-llei per autoritzar el projecte de transvasament de l'Ebre, com a mesura d'urgència.
Però durant el maig el nivell dels embassaments ha anat augmentant al mateix ritme que les protestes de nombroses entitats i de sectors dins d'ICV i ERC en contra del projecte.
ETA amenaça que si no es respon adequadament el problema persistirà
L'organització terrorista ETA rebutja avui en un comunicat l'"estratègia repressiva dels governs de París i Madrid" i els "fraus vestits de reforma autonòmica" com a solució per acabar amb la lluita armada. Al text, datat el 26 de maig i publicat avui a l'edició digital del diari Gara, la banda afirma que, "si no es dóna una resposta adequada al fons del problema, el conflicte persistirà".
A més, fixa com a objectiu "la construcció de l'Estat basc" i assegura que, per aconseguir aquest objectiu, cal "desenvolupar els fonaments del nostre poble i accelerar la lluita contra l'opressió".
Segons la seva opinió, "només un marc democràtic que doni resposta a l'autodeterminació i a la territorialitat ens posarà en el camí de resoldre el conflicte".
Alhora, critica que "alguns, podrits pel partidisme, fins i tot deformen el dret a decidir", i assegura que ni la formació que lidera José Luis Rodríguez Zapatero ni la que presideix Iñigo Urkullu tenen "res de sensat a oferir a Euskal Herria, únicament un fosc futur ple de límits".
29 de maig, 2008
ERC i ICV demanen no parlar de canonades i centrar-se en les dessalinitzadores
Els dos socis de PSC al Govern, ERC i ICV, han coincidit avui a demanar a l'Executiu autonòmic que centri els seus esforços a posar en marxa les dessalinitzadores previstes, en lloc de debatre sobre les canonades. Els dos partits s'han referit a la possibilitat que es construeixi una canonada que enllaci la futura dessalinitzadora de Cunit amb Tarragona i Olèrdola, de manera que la xarxa de Tarragona i la del Ter-Llobregat, és a dir, Barcelona, es podrien connectar a través de la dessalinitzadora.
El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, s'ha mostrat partidari d'accelerar les obres de construcció de les plantes dessalinitzadores previstes, "en lloc de debatre ara sobre els tubs per interconnectar-les".
Segons ha explicat Puigcercós en una conferència en el fòrum Nova Economia, "ara no és el moment de començar a discutir si hi ha d'haver una canonada de doble o únic sentit [entre les dessalinitzadores i Tarragona] perquè ni tan sols hi ha el projecte constructiu de la planta de Cunit".
Contra el transvasament de l'Ebre
"El més important és que ens afanyem perquè estiguin acabades les dessalinitzadores, i després ja parlarem de les canonades", ha opinat el dirigent republicà, si bé ja ha avançat que ERC és més partidària d'una conducció unidireccional de Cunit a Tarragona per portar aigua fins a les comarques de l'Ebre que bidireccional, ja que el seu partit "està en contra dels transvasaments de l'Ebre".
En termes similars s'ha expressat el secretari general d'ICV, Jordi Guillot, que ha opinat que, una vegada se superi la fase d'emergència, el Govern "ha de centrar els seus esforços a posar en marxa les tres dessalinitzadores [previstes] i deixar de parlar de tubs i canonades".
Una nova cultura de l'aigua
En aquest sentit, ha comentat que quan les dessalinitzadores estiguin acabades "es deixarà enrere la vella política hídrica basada en transvasaments que només defensen CiU i PPC", ha remarcat.
Guillot s'ha mostrat convençut que les dessalinitzadores i les mesures de la "nova cultura de l'aigua" adoptades per la Conselleria de Medi Ambient serviran a Catalunya per "fer front" a altres períodes de sequera.
Per una altra banda, ha destacat la "responsabilitat" d'ICV per recolzar el decret que va autoritzar la prolongació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona, i ha elogiat el comportament d'empreses i ciutadans per estalviar aigua.
El PSC de les Terres de l'Ebre celebra ara la pròxima derogació del transvasament
Els socialistes de les Terres de l'Ebre celebren l'anunci de la pròxima derogació del transvasament. ''Si dimarts, com esperem, el Govern pren la decisió contrastada que no hi ha sequera i s'aixequen les mesures previstes, per nosaltres aquest tema s'ha acabat' ha dit el primer secretari del PSC a les Terres de l'Ebre, Antoni Sabaté. Les dades avalen la derogació ja que els embassaments són mig plens. Si a aquesta dada hi afegim l'aigua recuperada amb la millora de la xarxa hídrica, l'àrea de Barcelona ja té prou aigua fins el juny de 2009, quan ja funcionarà la dessaladora del Prat.
Els socialistes diuen que sempre han estat 'coherents' amb l'argument que el transvasament a Barcelona només responia 'a un cas concret d'excepcionalitat'. S'han declarat 'antitransvasistes' i han apostat per aplicar les mesures de la nova cultura de l'aigua, és a dir, 'estalvi, recuperació i dessalinització'. També confien que es complirà el termini per a la construcció de la dessaladora del Prat de Llobregat.
L'aigua de les conques internes puja dos punts en 24 hores i ja arriba al 47%
Els pantans de les conques internes de Catalunya han augmentat dos punts en 24 hores i ja arriben al 47 per cent de la seva capacitat. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona, arriben al 48 per cent.
El pantà de Boadella es manté al 28% de la seva capacitat; el de Sau, al 59% (fa 24 hores estava al 56%); Susqueda puja 1 punt i se situa al 33%; la Baells arriba al 70% (estava al 67% fa 24 hores); la Llosa del Cavall puja 1 punt respecte a aquest dimecres i se situa al 36%; i San Ponç, al 70% (puja 1 punt).
Carod dóna suport a Ibarretxe i defensa la consulta a Catalunya l'any 2014
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod Rovira, ha afirmat en la roda de premsa posterior a la seva reunió amb el lehendakari, Juan José Ibarretxe, que en cas que el Tribunal Constitucional adoptés "una actitud desfavorable per a l'Estatut o la proposta d'Ibarretxe", Catalunya i el País Basc "tindrien un encaix difícil en el marc estatal".
Carod Rovira, en qualitat de representant d'ERC, ha afirmat que la consulta popular plantejada pel lehendakari Ibarretxe "és una decisió democràtica, adoptada per un govern democràtic", cosa que la fa mereixedora "del respecte per part de tots els demòcrates".
També ha criticat la decisió del govern de l'Estat de presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) si el projecte de llei de consulta surt endavant al Parlament basc.
Carod Rovira s'ha referit a la proposta que fa al seu llibre 2014. Que parli el poble català, en què defensa la celebració d'una consulta sobre l'autodeterminació a Catalunya si s'aconsegueix "la majoria social democràtica".
Segons Carod Rovira, Catalunya i el País Basc són "realitats nacionals diferents", encara que ha subratllat que el que sí que són universals "són els drets" i "tant el poble basc com el català tenen dret a decidir".
Avui: El projecte de llei d'Ibarretxe sosté que la consulta no requereix l'autorització de l'Estat
Marcelino Iglesias: “Si la canonada de Cunit no afecta el riu, no tindrem res a dir”
Marcelino Iglesias 290508 RAC1
- “Si no hi ha decret, no tenim gran cosa a dir. El que hem demanat és el compliment del decret llei, no demanen cap cosa estranya.”
- “Nosaltres som contraris als transvasaments perquè creen més problemes dels que solucionen.”
- “Entenc que la població ha de ser un factor molt rellevant a l’hora de calcular el finançament, i hi ha d’haver unes matisacions.”
- “El punt de dificultat és quin és el percentatge de solidaritat que han de tenir les comunitats autònomes amb més economia, amb les que tenen més dificultat; cal mantenir un nivell important de solidaritat.”
- “Hem tingut la sensació que hem tingut un veí molt poderós que ens ha mirat moltes vegades amb menyspreu: veí ric, veí pobre. Aquesta és la sensació que la població té, i això ho hauríem de superar i tenir una relació normal entre veïns.”
28 de maig, 2008
La Plataforma en Defensa de l'Ebre demana la dissolució del Consorci d'Aigües de Tarragona
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha qualificat de ''nefast'' el paper que el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha desenvolupat en la crisi per la sequera, igualant-lo ''al que ha dut a terme la Conselleria de Medi Ambient''. Per aquest motiu, la PDE ha demanat la dissolució del CAT i un canvi en els seus estatuts i organigrama, així com ha sol·licitat la dimissió del seu president, el reusenc Daniel Pi, per ''enganyar les Terres de l'Ebre i donar dades falses per justificar la canonada''. En aquest sentit, l'entitat antitransvasista ha reclamat la presidència del CAT per a ''un alcalde de les Terres de l'Ebre'' ja que 'la clau de l'aixeta ha d'estar aquí i no al Camp de Tarragona'.
Joan Antoni Panisello, portaveu de la PDE, ha criticat el vot ponderat que regeix la presa de decisions a les assemblees del CAT i ha denunciat també les suposades ''influències'' que van haver-hi en la darrera assemblea, on ''es demanava vots favorables a l'enviament d'aigua a Barcelona a canvi de desbloquejos en projectes urbanístics''. Panisello ha defensat que sigui un alcalde ebrenc el president del CAT ''perquè es comenci a tancar l'aixeta i la gent del Camp de Tarragona pugui ser autosuficient i no hagi de dependre de les Terres de l'Ebre''.
D'altra banda, el també portaveu de la PDE Manolo Tomàs ha criticat el fet que el conseller Baltasar ''no vulgui donar per acabada la sequera'', fet que duu la Plataforma a pensar que ''hi ha una carta amagada''. Segons Tomàs, la PDE rep amb ''prudència'' i ''desconfiança'' la possibilitat que el Govern renunciï a la construcció de la canonada que ha de connectar les xarxes del CAT i del sistema Ter-Llobregat (ATLL) i ha destacat que ''seguirem de ben a prop tots els passos que es facin'', ja que des de l'entitat es mostren ''convençuts'' que el Govern vol fer la canonada i el CAT vol ''reforçar'' el transvasament de l'Ebre. ''Qualsevol cosa que sigui disfressar el transvasament tindrà en contra les Terres de l'Ebre'', ha afegit Tomàs.
Pel que fa a la celebració de la Taula de la Sequera, la portaveu de la PDE, Susanna Abella, assistent a la mateixa, ha destacat que alguns representants d'entitats subministradores d'aigua van fer una 'defensa aferrissada' de la interconnexió de xarxes. Abella ha assegurat que 'l'Ebre no és la solució a la sequera', sinó que aquesta resideix en les mesures a desenvolupar per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i que ja estan planificades, com la dessalació, la reparació de canonades o la reutilització d'aigua regenerada.
La portaveu ha afegit que la PDE ''exigeix al Govern i al govern espanyol que compleixin les lleis que fan'', ja que el reial decret que permet la interconnexió de xarxes recull que es tracta d'una obra ''per un problema conjuntural'' i que ''en el moment que s'hagi subsanat la sequera, deixa de tenir vigència''. Basant-se en el fet que l'obra es va adjudicar ''només fa un mes'', la PDE demana l'aturada immediata del projecte, així com l'anulació de l'adjudicació i de ''tots els tràmits que fan referència a aquesta obra''.
Baltasar diu, per fi, que el govern es planteja anul·lar el transvasament
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha admès aquest dimecres que el govern català es planteja no realitzar el transvasament de l'Ebre a Barcelona si les pluges garanteixen que hi haurà prou reserves d'aigua als pantans per proveir la població fins al juny de l'any que ve. És la primera vegada que un membre de l'executiu català admet en públic la possibilitat d'anul·lar la canonada entre Tarragona i Barcelona.
Baltasar ha assegurat, en declaracions als periodistes, que l'executiu català està analitzant com es podria garantir el subministrament de la població de Barcelona si finalment es derogués el decret llei que possibilita la prolongació del denominat minitransvasament de l'Ebre des de Tarragona fins a Barcelona.
"Caldrà analitzar quines mesures cal posar en marxa. També estem analitzant la no materialització de la canonada i, per tant, estem analitzant com funcionaria el sistema amb la derogació del reial decret llei", ha dit Baltasar.
El conseller ha aclarit que és "impensable" que es derogui el decret i es mantingui el projecte de construcció de la canonada entre Tarragona i Olèrdola (Alt Penedès), a la vegada que ha subratllat que la Generalitat està en permanent contacte amb el govern central per prendre una decisió sobre això.
Precisament, el portaveu del grup del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, va avançar ahir que el ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí tindrà llest entre avui i demà un informe que permetrà saber si les últimes pluges són suficients per anul·lar el trasllat d'aigua a Barcelona.
Respecte al trasllat d'aigua en vaixells procedents de Marsella (França) i Tarragona, Baltasar ha explicat que arribaran només els prop de seixanta vaixells que s'han contractat fins al 15 d'agost i que ja estan pagats.
Barcelona, doncs, no rebrà finalment cap vaixell amb aigua procedent de la planta dessalinitzadora de Carboneras (Almeria), malgrat les obres que s'estan portant a terme al port andalús per fer efectiva la càrrega de líquid als vaixells.
LaVanguárdia: La Generalitat admite por primera vez que se plantea parar el minitrasvase del Ebro
VilaWeb/ElPunt: Baltasar admet ara que el govern es replanteja el transvasament
Els pantans es continuen omplint i el sistema Ter-Llobregat supera el 46%
Els pantans del sistema Ter-Llobregat, que són els que abasteixen d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona, estan al 46,28 per cent de la seva capacitat, segons les últimes dades fetes públiques aquest dimecres per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La capacitat global dels embassaments catalans supera el 45%. El pantà de Boadella està al 28% de la seva capacitat (aquest dimarts estava al 27%); el de Sau, al 56% (fa 24 hores estava al 51%); Susqueda es manté al 32%; la Baells puja fins al 67% (estava al 63%); la Llosa del Cavall puja dos punts respecte a aquest dimarts i se situa al 35%; i San Ponç, al 69% (puja un punt).
Pel que fa als pantans de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) estan al 70,68 per cent de la seva capacitat, amb 2.688 hectòmetres cúbics d'aigua (la capacitat màxima és de 3.803 hectòmetres). La gran quantitat d'aigua acumulada aquests últims dies ha fet que la CHE hagi decidit obrir les comportes dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix, fet que ha provocat inundacions de camps fruiters i dels pobles que hi ha al costat del riu.
Indignats amb la CHE
Toni Borrell 280508 RAC1
L'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, assegura que la culpa és de les empreses hidrogràfiques, a qui acusa d'haver comès "una semifallada", perquè han volgut acumular el màxim d'aigua i no han previst, malgrat l'anunci de pluges, que haurien d'obrir comportes. "Han omplert els pantans més del compte i ara han hagut de deixar anar massa aigua", fet que ha provocat la inundació de molts camps.
Indemnitzacions
Segons explica Monclús, un cop acabi el desembassament d'aigua dels pantans i baixi el cabal del riu (calculen que la setmana que ve) avaluaran els danys causats i demanaran indemnitzacions a la Generalitat. Asseguren que la CHE i les empreses hidrogràfiques "s'excusen" dient que els camps i els pobles són en "zones inundables" i, per tant, les inundacions poden ser, i de fet són, habituals.
SEQUERA: Amposta 18 de maig: una lliçó de dignitat
Arribem al pont que travessa l´Ebre i espontàniament esclata al bus, de la Plataforma Metropolitana Contra el Trasvassament, una ovació que acaba de despertar als somnolents i és un preludi de les emocions que vindran. Hem arribat a Amposta i encara no hem baixat a terra ferma que ja veiem afluents de gent amb samarra blava i nus al pit que camina per desguassar al gran riu de gent que ens espera. Només arribar al punt de trobada ja t´adones que la "mani" no serà xicoteta, va arribant gent per tots els carrers i el que és més significatiu gent de tot tipus. Comença a fer-se evident que ací la gent no s´ha deixat ensarronar. Jo no sé contar però sempre he pensat que quan necessites trucar al mòbil per trobar-te amb algú i et perds als 10 minuts, no hi ha dubte, hi ha molta gent! Gent de tota edat i condició, de tots els racons de les Terres de l´Ebre, del Segre, del Francolí, d´Aragó, de Girona, de Lleida, de Barcelona i del País Valencià. Però encara més important que la qualitat, diversitat i procedència de la gent és l´actitud. Aquesta barreja de ràbia, indignació, de "avui no venim de bones", però també d´alegria revoltada, de sensació de força col·lectiva, de lluita compartida, de "a nosaltres no ens enganyareu, embusteros", de "què s´han pensat?", de "podem aturar-lo i l´aturarem, i no estarem sols". Una barreja de coses que té un nom molt clar que és: dignitat. La dignitat d´un poble que no es deixa enganyar ni trepitjar, que ha vist molt clara la traïció dels "seus" governants. "Ai quan governen els teus!". D´un poble que ha decidit plantar cara en defensa del seu riu, que és la defensa de la terra, d´uns pobles, d´unes formes de vida i d´una identitat que no estan en venda que són de tothom i no un negoci més per La Caixa. Una dignitat que varen mostrar els Jóvens de l´Ebre quan amb veu tremolosa cridaven que després d´estudiar a Barcelona: "volem tornar a la nostra terra, als nostres pobles, i volem tornar amb dignitat". Moment en què més d´un assistent no va poder aturar les llàgrimes. Llàgrimes tan sinceres com la pluja. Perquè aquesta vegada al meu país la pluja sí ha sabut ploure per desemmascarar als venuts. (PAU URENYA, AMPOSTA)
http://www.laccent.cat/article.asp?n=131&idart=1479
El govern basc aprova la regulació de la consulta popular
El cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, ja ha donat a conèixer el contingut del projecte de llei per a fer la consulta el proper 25 d'octubre. Ibarretxe ha anunciat quines seran les dues preguntes. La primera és: 'Esteu d'acord a donar suport a un procés de final dialogat de la violència si, prèviament, ETA manifesta de manera inequívoca la seva voluntat de posar fi a la violència per sempre?'
I l'altra: 'Esteu d'acord que els partits bascos sense exclusions comencin un procés de negociació per arribar a un acord democràtic sobre l'exercici del dret a decidir del poble basc i que aquest acord sigui sotmès a referèndum abans de final del 2010?'.
'Espero el sí de tots els partits, el sí rotund i ampli del parlament basc', ha assegurat Ibarretxe, que ha assenyalat també que 'la mà estesa' i l'oferta del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero 'ha estat permanentment refusada'. 'Ens hem trobat davant d'un mur que bloca la política en aquest país i no estem disposat a viure en una espiral sense solució'. En aquest sentit, el cap del govern basc ha dit que calia passar a l'acció i assumir la responsabilitat: 'les institucions basques havíem de prendre la iniciativa'.
El text s'entregarà demà a la presidenta del Parlament basc, Izaskun Bilbao, per començar la tramitació parlamentària, després de l'aprovació per part del consell de govern.
Finalitat: tenir valor de llei
El projecte de llei es tramitarà en un article únic, inclourà les dues preguntes de la consulta i permetrà que el parlament basc el pugui debatre el 27 de juny. El govern basc vol que el parlament aprovi el projecte de llei el dia 27 de juny, de manera que la convocatòria de la consulta deixi de ser una iniciativa particular del lehendakari i tingui valor de llei. Tanmateix, el govern espanyol ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional si el parlament basc aprova, finalment, el projecte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
