Puyal 251008
La màquina blaugrana fa por. Enlluerna el públic del Camp Nou, cada cop més optimista, i espanta els rivals. Un a un van caient. No només això, surten escaldats, com l’Almeria, que tardarà temps a oblidar el malson que avui li ha tocat viure. El Barça, amb la velocitat de creuer fixada, ha tornat a exhibir-se, ha millorat l’espectacle de Basilea, fins i tot el del partit contra l’Atlètic de Madrid, i amb una nova maneta de gols ha ampliat la ratxa de victòries a nou partits i va a dormir com a líder a l’espera dels resultats de demà.
Ha estat una golejada signada en 45 minuts de luxe. La fam d’Eto’o, el talent innat d’Iniesta, la visió de Xavi, la màgia de Messi, el treball de Touré i fins i tot una aparició decisiva de Valdés... Totes les virtuts individuals han florejat a la gespa i a més s'han posat al servei del col·lectiu.
El Barça ha estat perfecte amb pilota i també sense, en el joc curt i també en el llarg, en la circulació i en la rapidesa dels desmarcaments. I en l’encert cara a porta, quasi total. 45 minuts com no es recorden i un segon temps innecessari, bàsicament perquè el Barça no ha volgut fer sang.
Fidel a les seves rotacions, Guardiola ha donat entrada a jugadors que havien descansat entre setmana. Ha tornat a sorprendre, aquest cop per repetir finalment alineació. El mateix onze de Numància i gairebé el de la temporada passada, però amb sensacions molt diferents.
El Barça pot perdre demà el liderat però ja ningú dubta que té els arguments necessaris per aspirar a tot. El tècnic demana frenar l’eufòria però això sembla impossible després de l’exhibició d’avui. La bona dinàmica pesa més que la lògica de la prudència.
I és que amb un futbol cada vegada més polit, més preciosista però alhora intens, els blaugrana n'han tingut prou amb vint minuts per enllestir la feina. Tres gols i els tres punts sentenciats. Però ni així ha acabat la festa. Guardiola, sempre dret i donant ordres, contagia la fam als seus homes. La màxima és clara: es treballa constantment i es pressiona cada pilota del rival. El talent fa la resta.
Així han caigut les optimistes intencions de l’Almeria, com un castell de cartes que s’ensorra a cops de tramuntana. El conjunt andalús ha topat frontalment amb una màquina de fer futbol que ha obert la llauna ben aviat, amb un gol d’oportunisme d’Eto’o. Primera acció d’atac i primer gol. A la segona, el segon, amb Henry acabant al segon pal la feina de Messi i Iniesta.
Amb els locals llançats, temps per a l’espectacle: davant d'Henry, Bruno, lo noi de Saltor, intenta el dribling i no li surt. La pilota fa cap als peus d'Iniesta. Passada sensacional d’Iniesta cap a Xavi, entrant des de segona línia i diana generosament regalada a Eto’o, que ja sortia a gol per partit.
Però el camerunès en volia més i dos minuts després completava el hat trick d’esperó. Èxtasi. L’Almeria, que en les set jornades anteriors havia rebut vuit gols, estava desbordat i l’exmadridista Negredo ha rebut la vermella al descarregar la frustració amb Márquez.
Els andalusos han resat però el Barça no escoltava les pregàries. Alves posava la rúbrica amb un golàs de falta, el seu primer amb la samarreta blaugrana, i per primera vegada ha sentit com el Camp Nou ovaciona talent i treball.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.
Puyal 251008
Ha estat una golejada signada en 45 minuts de luxe. La fam d’Eto’o, el talent innat d’Iniesta, la visió de Xavi, la màgia de Messi, el treball de Touré i fins i tot una aparició decisiva de Valdés... Totes les virtuts individuals han florejat a la gespa i a més s'han posat al servei del col·lectiu.
El Barça ha estat perfecte amb pilota i també sense, en el joc curt i també en el llarg, en la circulació i en la rapidesa dels desmarcaments. I en l’encert cara a porta, quasi total. 45 minuts com no es recorden i un segon temps innecessari, bàsicament perquè el Barça no ha volgut fer sang.
Fidel a les seves rotacions, Guardiola ha donat entrada a jugadors que havien descansat entre setmana. Ha tornat a sorprendre, aquest cop per repetir finalment alineació. El mateix onze de Numància i gairebé el de la temporada passada, però amb sensacions molt diferents.
El Barça pot perdre demà el liderat però ja ningú dubta que té els arguments necessaris per aspirar a tot. El tècnic demana frenar l’eufòria però això sembla impossible després de l’exhibició d’avui. La bona dinàmica pesa més que la lògica de la prudència.
I és que amb un futbol cada vegada més polit, més preciosista però alhora intens, els blaugrana n'han tingut prou amb vint minuts per enllestir la feina. Tres gols i els tres punts sentenciats. Però ni així ha acabat la festa. Guardiola, sempre dret i donant ordres, contagia la fam als seus homes. La màxima és clara: es treballa constantment i es pressiona cada pilota del rival. El talent fa la resta.
Així han caigut les optimistes intencions de l’Almeria, com un castell de cartes que s’ensorra a cops de tramuntana. El conjunt andalús ha topat frontalment amb una màquina de fer futbol que ha obert la llauna ben aviat, amb un gol d’oportunisme d’Eto’o. Primera acció d’atac i primer gol. A la segona, el segon, amb Henry acabant al segon pal la feina de Messi i Iniesta.
Amb els locals llançats, temps per a l’espectacle: davant d'Henry, Bruno, lo noi de Saltor, intenta el dribling i no li surt. La pilota fa cap als peus d'Iniesta. Passada sensacional d’Iniesta cap a Xavi, entrant des de segona línia i diana generosament regalada a Eto’o, que ja sortia a gol per partit.
Però el camerunès en volia més i dos minuts després completava el hat trick d’esperó. Èxtasi. L’Almeria, que en les set jornades anteriors havia rebut vuit gols, estava desbordat i l’exmadridista Negredo ha rebut la vermella al descarregar la frustració amb Márquez.
Els andalusos han resat però el Barça no escoltava les pregàries. Alves posava la rúbrica amb un golàs de falta, el seu primer amb la samarreta blaugrana, i per primera vegada ha sentit com el Camp Nou ovaciona talent i treball.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.
