Puyal 060109
Pel Calderón ha aparegut un cicló anomenat Leo Messi. Un regal per als ulls i un luxe per a l'espectador. El Calderón s'ha rendit al geni argentí, que ha marcat els tres gols del Barça enmig d'una gran exhibició. Ell solet ha vençut tot sol un pèssim Atlético, que ha doblegat el genoll davant la màgia d'un jugador excepcional que ha liderat un Barça sense moltes de les seves vaques sagrades amb una solvència exultant. Si a la Lliga ja va sobrat de punts, a la Copa ja té el pas a quarts a la butxaca.
Amb jugadors com Messi, el futbol adquireix la seva màxima dimensió. Es pot pagar qualsevol preu per una entrada i fins i tot anar-te'n content sent de l'equip rival. Això li ha passat aquesta nit al públic del Calderón, que ha arribat a corejar Messi en la jugada prèvia al tercer gol. S'ha escapat de tres defenses i el seu xut s'ha estavellat al travesser. En la següent acció ha marcat el seu tercer gol. Quan ha deixat el camp els seguidors blanc-i-vermells s'han posat drets i han aplaudit l'heroi de la nit, el rei de copes.
Messi ha abanderat un equip que ha ofert la cara de la Lliga. Sense set titulars, l'equip de Guardiola ha mantingut el mateix esperit i la contundència que passeja cada diumenge a la lliga. Davant un Atlètic molt pla, sense la referència d'Agüero, que ni tan sols ha estat a la banqueta per una faringitis aguda, el Barça no ha necessitat esprémer-se gaire. N'ha tingut prou amb el geni de Messi i l'habilitat d'Alves per bolcar el xoc cap a aquella banda dreta i treure el petroli suficient per viure una nit plàcida.
Després de dos tímids avisos de l'Atlètic, Messi ha agafat el comandament amb una senzillesa sorprenent fins arribar a impactar el Calderón. Pernía, el seu suposat marcador, amb prou feines podia veure-li el número de la samarreta una vegada i una altra. Un error de Perea l'ha aprofitat l'argentí, que ha estat tombat dins de l'àrea per Heitinga. Un altre cop ha aparegut Messi per posar una pilota franca que Keita ha picat de cap. Coupet ha evitat el gol amb una gran intervenció.
A poc a poc el Barça ha deixat clar que no havia vingut a Madrid a passar de puntetes pel partit ni a especular pensant en el xoc de tornada al Camp Nou. Ho ha deixat clar el duo Messi-Alves amb una preciosa paret que ha culminat l'argentí amb un xut per sota amb l'esquerra.
Si a l'Atlético li quedava alguna idea, després del gol blaugrana ha demostrat que està sec. Ni ha pressionat el rival, ni ha tingut presència a dalt ni ha arribat a fer-li pessigolles. Sense el Kun Agüero, l'Atlético ha perdut la seva única referència a dalt perquè Forlán gairebé no s'ha deixat veure i Sinama ha estat un volum sospitós. A tot això s'hi ha afegit l'habitual forat al centre del camp, on Touré, Keita i Busquets han manat amb una comoditat increïble.
La solidesa del Barça i la falta de joc i de caràcter de l'Atlético ha convertit el partit en un senzill monòleg per a un equip blaugrana seriós i compromès. Dirigit per la daurada batuta de Messi, l'equip de Guardiola ha provocat la desesperació del públic del Calderón, que al cap de mitja hora ha començat a xiular un entrenador i uns jugadors que han tornar a deixar clar aquell complex que experimenten quan davant tenen un equip gran. Una sensació que ha acabat en impotència davant el magnífic recital que ha donat Messi.
Alves, el gran aliat de la Pulga, s'ha fabricat una jugada per la dreta que ha acabat en un centre per a l'argentí, al qual Heitinga ha tombat quan es disposava a marcar. El mateix Messi ha marcat el clar penal amb una gran mestria. L'acció ha suposat l'expulsió del jugador matalasser i la caiguda total de l'equip d'Aguirre, al qual el públic ha convidat a anar-se'n amb els seus crits.
Ujfalusi ha escurçat distàncies al picar de cap un córner llançat per Simao. Després ha arribat l'epíleg més bell per a Messi amb aquella jugada magistral que ha acabat al pal. En la següent acció, l'argentí ha rebut a l'àrea, ha retallat Coupet i ha tancat el seu compte i una nit per emmarcar i per situar el futbol en la seva cota més alta. Així ho ha entès el públic del Calderón, que ha deixat de pensar en les misèries del seu equip després d'haver disfrutat del regal d'un autèntic rei: Leo Messi.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges d'un partit únic
El 9 de gener del 1776, l'intel·lectual anglès Thomas Paine publica, anònimament, Common sense, un escrit a favor del dret de separar-se del Regne Unit. Aquest document influirà decisivament en la posterior Declaració d'Independència dels Estats Units.
Després de la guerra, Paine torna a Anglaterra, on publica Els drets de l'home (1791). Un veritable èxit de vendes amb centenars de milers de lectors vinculats a les associacions radicals democràtiques, favorables als principis de la Revolució Francesa. La reacció, però, no es fa esperar. Els seus llibres són cremats públicament i es veu obligat a fugir a França. Sigui com sigui, Paine és un home valent i conseqüent amb els seus ideals, de tal manera que és empresonat per haver denunciat els excessos del terror revolucionari. I, de fet, tan sols la caiguda de Robespierre li estalvia el pas per la guillotina.
Durant el seu empresonament, comença a redactar L'edat de la raó (publicada el 1794), en què defensa unes posicions deistes contràries a qualsevol tipus de religió revelada: "La veritable paraula de Déu és el Món i no cap text sagrat"; "Déu és veritat moral i no pas misteri o obscuritat"; "El nostre deure és actuar amb justícia, estimar la misericòrdia i intentar fer feliços els nostres germans". I, d'altra banda, a Justícia Agrària (1797), es mostra partidari d'un repartiment equitatiu dels recursos naturals i de la implementació d'un sistema de pensions per a la vellesa. Unes tesis que topen amb les inèrcies pròpies de la religiositat i del liberalisme econòmic conservador dels Estats Units.
Tal com va afirmar Ciceró, "la veritat es corromp tant amb la mentida com amb el silenci". I la trajectòria vital de Thomas Paine exemplifica que el camí del rigor intel·lectual, de l'honestedat moral i del coratge polític no ha estat mai fàcil.
