Camps respon a les acusacions sobre la trama corruptiva anunciant accions legals

Ai, les males companyies!!! Les filtracions de la investigació del jutge de l'Audiència espanyola Baltasar Garzón sobre la trama de corrupció que esquitxa el PP han arribat al president de la Generalitat, Francesc Camps, que hi ha qui acusa de trobar-s'hi implicat. I l'oposició li demana explicacions detallades sobre les relacions del Consell amb les empreses sospitoses. Però ahir Camps va negar 'indignat' les acusacions i va anunciar que emprendria accions legals. Pel president, la informació de la seva suposada implicació, publicada per El País i per El Periódico, era interessada. Ara, que si la imputació es feia efectiva, demanaria la compareixença de tots els funcionaris que han treballat amb ell i de tots els empresaris amb qui s'ha relacionat i dels batlles valencians perquè diguin si mai els ha demanat cap contrapartida. També va asseverar que el PP eixiria 'reforçat d'aquesta amarga experiència i situació'. Per ell, la investigació del jutge Garzón és 'un procés sense garanties', que únicament cerca 'la divisió del PP'. Per tant, va demanar 'tranquil·litat i paciència'.

Dijous Jarder

Tradicionalment el dijous gras, jarder o llarder era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d'ou en aquest dia a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons. Alego: Dijous Jarder

El català és la llengua minoritària més forta d’Europa, segons l'UNESCO

Més de 2.500 llengües del món són en perill, del total de 6.000 que existeixen, segons l'Atles de les Llengües en Perill al Món elaborat per l'Organització de l'ONU per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) presentat aquest dijous. No és el cas del català, que l'expert encarregat de les llengües a Espanya per l'Atles, el filòleg Tapani Salminen, ha situat com la llengua minoritària més forta d’Europa. El gallec, protegit a més per la seva proximitat al portuguès, també es troba en una bona situació. No així el basc, que figura dins la categoria de “vulnerable”. L’informe, que ja va per la tercera edició, estableix quatre nivells “de vitalitat” de les llengües. Considera que una llengua està "en perill" quan els nens ja no l'aprenen en les seves famílies com a llengua materna, sinó que es converteixen en "bilingües passius", és a dir, l'entenen, però no la parlen. És "vulnerable" quan els nens parlen però es reserva a l'àmbit familiar; "en perill" i "seriosament en perill" quan la utilitzen les persones de major edat, i "en situació crítica", quan només l'empren ancians i amb escassa freqüència. Dins la península, estan “en perill” l'aragonès i l'astur-lleonès.

Anxo Quintana: 'Si la sentència del TC és contrària a l'Estatut, ens haurem de qüestionar fins on serveix la Constitució'

El candidat del BNG a la Xunta, Anxo Quintana, adverteix en declaracions que 'si la sentència del TC és contrària a l'Estatut de Catalunya, el problema no seria l'Estatut, sinó que caldria qüestionar fins on serveix la Constitució espanyola i fins on no'. Quintana, que acusa el PP d'intentar 'perpetrar un atemptat contra la llengua gallega', reclama que el nou Estatut per a Galícia -que encara s'ha de pactar- reconegui el caràcter 'nacional' i serveixi per 'igualar' Galícia 'a les altres nacions de l'Estat: Euskadi i Catalunya'. En aquest marc, defensa que Galícia tingui representació pròpia 'en tots els àmbits' perquè hi té dret 'com a nació' i perquè és 'necessari per al seu futur'.

Òmnium Cultural reclama que la Policia Nacional respecti la llengua catalana

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, ha reclamat per carta al delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, que els agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que hagin de treballar aquí respectin els drets lingüístics dels catalanoparlants.

Porta explica a la carta que un membre de la seva entitat va tenir un incident fa uns dies a La Seu d'Urgell (Lleida), quan uns policies nacionals el "van increpar" per dur un adhesiu amb el 'CAT' a les matrícules del seu cotxe.

Segons Porta, la intervenció dels agents va ser "totalment desmesurada i vexatòria", ja que, a més, el "van obligar" a expressar-se en castellà. Per tot això, Òmnium va instar el delegat a "recordar a tots els funcionaris de l'Estat que treballen a Catalunya el que establix l'Estatut en matèria de drets lingüístics i ús del català".

Mònica Terribas: 'A TV3 s'han encès les alarmes pel nivell de català'

La directora de TV3 reflexiona sobre el model públic de televisió i l'actualitat de la cadena a Tribuna Ateneu 'A TVC hi ha gent que no té cura ni respecte per la llengua? Sí. Hem de millorar això? Sí'. Així de clara va ser Mònica Terribas parlant del nivell de llengua a la televisió pública, que va centrar el debat amb els assistents al col·loqui. Sobre el model de televisió pública Terribas va defensar que es pugui gestionar amb publicitat, 'sinó pot passar com als Estats Units, on la televisió pública és marginal'. Respecte de les privades, creu que també haurien de donar compte, com les públiques, dels continguts de la graella.

Terribas va parlar del Barça i va recordar que el conflicte del club 'no és amb TVC, sinó amb Audiovisual Sport, que és un 80% de Sogecable, el Grup Prisa', i no creu que sigui greu que Joan Oliver, ex-director de TVC, defensi ara els interessos de l'altra banda de la negociació, com a director general del Barça. Terribas va ser directa, no va esquivar preguntes i es va trobar còmoda entre els assistents. Entre rialles, va explicar que la seva mare li donava consells sobre canvis de graella. conferència sencera

La primera vaga de jutges de la història va tenir un seguiment important

La majoria de jutges va seguir ahir la vaga per reclamar millores laborals a la judicatura. A Catalunya el seguiment va ser de poc més d'un 40% i es van suspendre unes dues-centes visites. A València la van seguir un 80% dels magistrats i a les Balears un 38%. Al ministre Bermejo no li ha fet gaire gràcia la vaga i es pensa treure una llei de la butxaca per prohibir el dret a la vaga als jutges. Bermejo, que se't veu la ploma... castellano-feixista!!! Sobretot, els jutges demanen més professionals de la judicatura, que puguin participar en un reglament sobre la càrrega de feina i gestionar els assenyalaments, formació dels interins destinats als jutjats, informatització dels tribunals, millora de la seguretat dels edificis, augment de les retribucions, regulació dels jutges substituts, desaparició del trasllat forçós, descans d'un dia després de la guàrdia i més transparència en el nomenament dels càrrecs judicials. També s'oposen a la Justícia de Proximitat i i volen un augment de la proporció professionals-ciutadans, que ara és de les més baixes d'Europa. LaVanguardia: 'La escopeta nacional': "¡Caramba, señor Bermejo!" Jara y sedal: Un cazador de ley

La societat civil es prepara per a una sentència adversa de l'Estatut

La Plataforma pel Dret de Decidir i Òmnium Cultural engeguen accions Després de conèixer a través de filtracions a la premsa que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) estaria en contra de permetre que l'Estatut de Catalunya inclogui el terme 'símbols nacionals' referit a la senyera, la Diada i els Segadors, ja es posen en marxa diferents accions per tal de respondre a una eventual sentència adversa del TC. La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) prepara un manifest, un referèndum i una manifestació i, per la seva part, Òmnium Cultural optarà per 'actes de desobediència civil'. La PDD engegarà una consulta popular als municipis sobre el dret a decidir i impulsarà un referèndum des dels ajuntaments ja que l'Estatut els atribueix en l'article 222 aquesta competència si ho avalen un 20% del consistoris del Principat. En el cas que l'Estat, que ho hauria d'autoritzar, prohibís el referèndum, la PDD podria recórrer la sentència al Suprem, al Constitucional i en darrera instància al Tribunal d'Estrasburg.

Al mateix temps, l'entitat convocarà una tercera manifestació. La PDD no esperarà la sentència del TC i abans presentarà un manifest per denunciar la ingerència de l'Estat en la voluntat del poble català.

Junqueras denuncia l'abús que fa l'espanyolisme de les institucions europees

El candidat d’Esquerra al Parlament Europeu, Oriol Junqueras, ha denunciat ‘l’abús que fa l’espanyolisme més ranci de les institucions europees’, arran l’aprovació d’un informe sobre el multilingüisme, que afirma que els pares han de tenir la possibilitat d’escollir la llengua en què han de ser educats els seus fills en països on coexisteixen una o més llengües oficials. L'esmena presentada per quatre eurodiputats catalans per suprimir aquest paràgraf no ha prosperat perquè el Grup Popular, amb majoria a l’Eurocambra, hi ha votat en contra amb una excepcional presència d'eurodiputats del PP espanyol. ‘El problema no és Europa’, ha assegurat Junqueras, ‘el problema és el mal ús que se'n fa de les institucions europees des d’un punt de vista partidista'.

‘Hem de poder jugar en les mateixes condicions que els altres’, ha afegit Junqueras, ‘els catalans volem ser tan europeus com el que més, per aquesta raó volem ser un estat, atès que això ens permetria estar presents en el consell de ministres, en la comissió europea i ens atorgaria molts més diputats en el parlament’. ‘Mentre no siguem un estat’, ha conclòs Junqueras, ‘hem de tenir la representació més sòlida possible al Parlament’.

El tripartit defensarà les ONG catalanes a les Corts espanyoles

ONGs.CAT 180209 RAC1

Click To Play

El president de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat aquest dimecres que els grups que donen suport al Govern presentaran una iniciativa legislativa a les Corts generals per evitar que les ONG catalanes deixin de cobrar subvencions procedents del 0,7% de l'IRPF, i espera que altres grups, en referència a CiU, també hi donin suport. D'aquesta manera, el tripartit intentarà frenar aquesta mesura del govern espanyol. Montilla l'ha qualificat d'una mesura "inacceptable" i ha garantit que el Govern farà "el que tingui al seu abast" per evitar-la. Els seus socis del Govern, ERC i ICV-EUiA, s'han mostrat especialment crítics amb aquesta mesura de l'Estat durant la sessió de control al Ple del Parlament.

VilaWeb/ElPunt: Montilla anuncia que PSC, ERC i ICV s'oposaran conjuntament a Madrid contra la normativa per subvencionar ONG

El congrés espanyol aprova la proposta de la nova llei de l'avortament

El congrés espanyol ha aprovat la proposta de llei de l'avortament amb els vots del PSOE, ERC, IU, ICV, BNG i Nafarroa Bai. La nova llei permetrà d'interrompre l'embaràs sense més límit que un termini encara per concretar, i que serà més ampli en cas de perill per a la salut de la mare o el fetus. Tot i que els parlamentaris no han establert quin ha de ser el termini dins del qual es permetrà avortar, els experts assessors de l'executiu propugnen que hom pugui avortar sense justificació durant les catorze primeres setmanes; en cas que perilli la salut de la mare o la del fetus, allarguen el termini d'aborció fins a les vint-i-dues setmanes. Els grups que han donat suport a la proposta demanen que l'avortament s'inclogui en el marc general d'una norma sobre drets i salut sexual i, per tant, que es derogui el delicte d'avortament del codi penal.

Otegi diu que aquestes eleccions basques són antidemocràtiques

Arnaldo Otegi va dir ahir en el debat electoral organitzat pel diari Berria que 'aquestes eleccions basques són antidemocràtiques' i que ara 'l'esquerra abertzale ha d'unir esforços i encarar-se cap a la independència del País Basc'. Otegi va dir, també, que votarà per D3M perquè és 'l'única manera de plantar cara a l'estat espanyol'. Otegi va lamentar que la resta de partits polítics accedissin a participar en aquestes eleccions tenint en compte la il·legalització de l'esquerra independista i va reiterar que 'tots els partits tenen dret a expressar els seus drets' i que el que cal és 'diàleg entre tots els partits per arribar a un acord per a la negociació'.

El govern alerta que "cap llei" pot "eliminar" els símbols i el "concepte nacional" de Catalunya

Símbols Nacionals 180209 RAC1

Click To Play

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha assegurat que "no hi ha cap llei que pugui eliminar, per llei, els nostres símbols, la nostra terminologia i el nostre concepte nacional".

Després que el diari La Vanguardia hagi publicat aquest dimarts que el Tribunal Constitucional (TC) s'oposa a que l'Estatut proclami que Catalunya té símbols nacionals en les deliberacions sobre la sentència que està elaborant, Ausàs ha afirmat que no està d'acord amb la possibilitat de "treure el qualificatiu nacional de molts àmbits de l'administració i la institució, i fins i tot del paisatge urbà i geogràfic del país".

En tot cas, Ausàs ha volgut remarcar que, en la reunió del consell de govern d'aquest dimarts, no s'ha parlat sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. A més, s'ha declarat "optimista de mena" i per això ha dit que no vol posar-se "la bena abans de la ferida".

LaVanguardia: El Constitucional se opone a que Catalunya tenga "símbolos nacionales"

L’Estat pretén ara eixugar dèficit amb el finançament

Exigeix a les comunitats que no destinin els recursos addicionals del nou model a gastar sinó a reduir el deute Espanya està a l’espera que Brussel·les l’expedienti per superar el dèficit límit del 3% i no està disposada que el model de finançament dispari encara més els seus números vermells. Abans d’oferir la xifra exacta de recursos addicionals que aportarà, l’Estat llança ja un avís preventiu a totes les comunitats sobre el seu ús correcte: els diners que rebin de més no podran anar en cap cas a despesa, sinó forçosament a reduir els seus dèficits. El manual del bon ús el va escriure ahir el seretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, en un dinar organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE). “Amb dèficit, l’ús dels nous recursos no pot ser més despesa”, avisa. Ocaña admet que “no pot imposar-ho”, però sosté que la majoria de comunitats comparteixen la visió. L’última previsió per al 2009 del vicepresident econòmic, Pedro Solbes, és que el dèficit conjunt de les administracions públiques serà del 5,8% del PIB. D’aquest 5,8%, un 4,7% correspon a l’Estat, un 0,9% a les comunitats i 0,4% als ajuntaments. La tesi de Solbes és que cedir diners des de l’Estat ha de tenir un efecte nul sobre el dèficit global, perquè el que l’Estat gasti de més serà el mateix que les comunitats restin del dèficit en el camí cap als números verds.

La Autònoma de Mèxic dedica una setmana a l’exili espanyol

Setanta anys després de la fi de la Guerra Civil, la Universitat Nacional Autónoma de México (UNAM) organitza aquesta setmana un congrés internacional dedicat a l’exili espanyol i la seva aportació intel·lectual al país. Joaquín Xirau, José Gaos o Américo Castro van trobar-se a l’UNAM, on van desenvolupar les seves idees. De fet, la universitat va acollir un gran nombre de intel·lectuals exiliats per la victòria franquista. Ara i amb motiu del congrés, que es celebra fins al 20 d’aquest mes, se analitzarà la influencia dels acadèmics espanyols en el desenvolupament de la cultura del país asteca. Mèxic va ser un dels països que més exiliats republicans va acollir desprès de la Guerra Civil, amb prop de 25.000 refugiats espanyols. Molts d’ells encara resten vivint-hi en un país que els hi va obrir les portes i on van integrar-se intel·lectualment, formant famílies i continuant amb les seves vides.

Kosovo celebra el primer aniversari de la seva independència

L'Estat espanyol encara no l'ha reconegut, malgrat la insistència de la Unió Europea Els kosovars celebren avui el primer aniversari de la seva declaració unilateral d'independència. Aquell dia, el Parlament aprovava majoritàriament una resolució per la qual Kosovo passava a ser un Estat independent de Sèrbia. Des de llavors, 54 Estats han reconegut a Kosovo, entre els quals no hi figura Espanya que es nega a fer-ho tot i que la Unió Europea li ha demanat. El Parlament europeu va aprovar una resolució la setmana passada per instar els cinc països de la Unió que reconeguin la independència de Kosovo. El ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, ha manifestat que l'Estat espanyol no reconeixerà la independència de Kosovo. Sèrbia va fer un pas endavant la setmana passada reconeixent a Kosovo com a membre de ple dret al Fons Monetari Internacional. El nou president del Estats Units d'Amèrica, Barack Obama, ha felicitat Kosovo amb motiu de l'efemèride. La crisi econòmica i l'atur són els principals problemes de la població kosovar, tot i això des de la independència la situació es manté tranquil·la en un territori amb el 90% de la població d'origen albanés. El Parlament kosovar celebrarà una sessió especial i s'han organitzat diversos actes commemoratius. VilaWeb/ElPunt: Kosovë, l'estat més jove d'Europa, compleix un any

Esquerra enllesteix un document per negociar amb els socis de govern abans de Setmana Santa

PSC i ICV recomanen prudència Esquerra Republicana prepara un document per a renegociar el pacte de govern amb el PSC i ICV abans de Setmana Santa. A més, el secretari general dels republicans, Joan Ridao, avisa que l'estabilitat del govern tripartit està condicionada per com avanci la negociació del finançament. Arran d'aquest plantejament, els socis de govern han coincidit a demanar prudència, tot i que els eco-socialistes han subscrit la demanda de més fermesa.

Ridao ha avisat, doncs, que el pacte de govern estava amenaçat tant pel finançament com per la crisi econòmica i l'hostilitat del govern espanyol.

El document que prepara ERC per presentar als socis de govern per actualitzar el pacte recull, entre d'altres, la necessitat d'internacionalitzar el conflicte amb Espanya, d'assolir més transparència a l'administració, de defensar inequívocament els símbols nacionals i d'universalitzar els serveis socials. VilaWeb/ElPunt: PSC i ICV recomanen prudència arran de la demanda d'ERC de revisar el pacte de govern

La campanya 'Encomana el català' vol que els catalanoparlants no es passin al castellà a la primera de canvi

La Generalitat ha presentat aquest dilluns la seva nova campanya per a la normalització lingüística del català, "Encomana el català", que centra el seu objectiu a canviar els hàbits d'aquells catalanoparlants que canvien d'idioma per comunicar-se en societat.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha informat que freqüentment els catalanoparlants canvien de llengua quan es dirigeixen a gent que no els respon en català i que cal corregir aquesta "discriminació". Segons una enquesta d'usos lingüístics a Catalunya realitzada el 2003, el 70,6% dels quals inicien una conversa en català canvien al castellà després que el seu interlocutor els hagi respost en castellà. Carod-Rovira ha explicat que mantenint converses en què un dels dos idiomes utilitzats sigui el català s'ajudarà els immigrants a integrar-se a la societat catalana i es fomentarà l'ús del català perquè no es converteixi en una llengua "només parlada pels que la saben parlar".

Jordi Pujol: "Fa molt temps que el govern espanyol ens pren el pèl"

Jordi Pujol 160209 RAC1

Click To Play

Jordi Pujol considera que "el país necessita una estrebada, aixecar el seu to, la seva moral, el sostre de la seva il·lusió". I és que, segons Pujol, cal trobar la manera que el país "s'il·lusioni, s'estimi i s'agradi críticament".

"Fa molt temps que el govern espanyol ens pren el pèl", ha dit Pujol, que, a més, s'ha mostrat partidari de la reforma escolar que ha plantejat Maragall i ha dit que "és molt important que tiri endavant".

En concret, Pujol ha dit: "Ens estan prenent el pèl, ja fa molt de temps'. "Una de les coses de la política espanyola d'aquest últim temps és que ens han perdut el respecte, ells no poden anar prometent a tort i a dret i després no fer res, això no és un govern seriós", ha afegit.

Per Pujol cal trobar "un programa, un projecte de país, una visió de país". Saber "a quin nivell volem posar Catalunya i qui és capaç de fer sentir això amb emoció".

Comencen a retirar el monument a Primo de Rivera, 34 anys després de la mort de Franco

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat aquest dilluns la retirada del monument de José Antonio Primo de Rivera, situat a la confluència de les avingudes Josep Tarradellas i Sarrià. El consistori ha començat pel desmuntatge de la part frontal de la peça com a treball previ a la demolició de l'obra, que es farà aquest dimarts. El monument va ser inaugurat el 20 de novembre de 1964, aniversari de l'afusellament del fundador de la Falange, en un acte oficial que va ser presidit pel ministre Manuel Fraga. El juliol de 1981, l'Ajuntament va retirar la simbologia franquista de la peça, però va conservar l'estructura i el fris esculpit. La retirada del monument és una reivindicació històrica dels veïns de la zona. La retirada de la peça significarà el compliment de la llei de memòria històrica, aprovada al Congrés el desembre de 2007.

Olé, tus güevos!!!

Hugo Chávez es podrà presentar tantes vegades com vulgui a la reelecció El president de Veneçuela Hugo Chávez es podrà presentar a la reelecció a la presidència de manera indefinida. Els veneçolans van votar-hi ahir a favor en un referèndum en què el 54,36% van estar d'acord a modificar cinc articles de la constitució. La participació va ser del 70%. El president ha anunciat que es presentaria a la reelecció al final del segon mandat, el 2012, amb la intenció, segons que ha dit, de consolidar la 'revolució socialista'. La diferència entre el sí i el no ha estat d'un milió de vots, aproximadament. Així doncs, Veneçuela ha dit sí a modificar la constitució i permetre, per tant, que tant el president com la resta de càrrecs públics es puguin perpetuar en el poder. Per al president veneçolà aquest referèndum ha obert les portes a continuar i consolidar l'anomenada 'revolució bolivariana'. Hugo Chávez, eufòric, ha dit que aquesta 'victòria' ho era també dels que no hi havien votat i dels que hi havien votat en contra, ho sabessin o no. Aquesta era la segona vegada que el president convocava aquest referèndum per aconseguir modificar la constitució. La primera, el 2007, no va sortir endavant.

Entre els opositors a la reforma hi havia els estudiants, que divendres van manifestar-se a la capital i a altres ciutats.