Professors i personal universitari publiquen el llibre 'La cara fosca del pla Bolonya'

L'assemblea del personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis de les universitats públiques ha editat el llibre 'La cara fosca del pla Bolonya. Contra la Universitat SA, en defensa de la Universitat pública' (editorial Bellaterra), que recull articles d'anàlisi del pla Bolonya i textos sobre els esdeveniments d'aquest curs relacionats amb la qüestió. El format en paper és gratuït, però també pot descarregar-se en pdf.

Aquests últims mesos han estat molt moguts a les universitats catalanes. Assemblees i sindicats d'estudiants contraris al pla Bolonya van començar, el novembre de l'any passat, a tancar-se a força facultats per contestar el procés d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES); també per demanar la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB pels aldarulls de l'abril i del maig de l'any passat. A sobre, el desallotjament de l'edifici històric de la UB, d'ara fa un mes, va portar molta cua per la duresa amb què els mossos d'esquadra van escometre les manifestacions subsegüents. Els membres de l'assemblea del PDI i del PAS diuen que aquest llibre: vol ser 'una contribució a la insubmissió [dels estudiants contraris a Bolonya]'; i també: 'durant tot el temps que els estudiants han intentat desemmascarar el desballestament d'un altre servei públic fonamental –el de l'ensenyament–, tret de poques excepcions, els treballadors de les universitats públiques hem romàs massa callats, en un context universitari sovint dominat per la burocràcia i la tecnocràcia.'

Isabel-Clara Simó: Les mans jacobines de l'Estat

L'ofensiva és clara i evident, i no hi valen els subterfugis: l'Estat ha posat les seves jacobines mans sobre les caixes; l'excusa és el desori d'algunes caixes petites i l'avidesa d'Esperanza Aguirre, però el fet és que l'Estat assegut als consells d'administració de les caixes catalanes -de l'estalvi català- fa esgarrifances, perquè ja em direu quin altre respirador ens queda. Simultàniament, l'Estat ha posat les seves jacobines mans sobre el castell de Montjuïc, després de dècades de reivindicacions ciutadanes i ho fa el ministeri de Defensa, i qui ho vulgui veure més clar que s'hi posi ulleres. Simultàniament el finançament català, i no sols per l'escandalosa demora, sinó per les intencions, se n'ha anat en orris i les il·legals per antiestatutàries engrunes no serviran perquè cap partit polític convenci la gent. Simultàniament hi ha un ministeri de control a l'esport -que el Barça va molt embalat i d'aquí a demanar seleccions hi ha un pas- i una nova ministra de Cultura que ha signat explícitament el seu rebuig al català. De "cultura", he dit, no d'obres públiques ni d'agricultura, és a dir, allà on més mal fa. L'única reacció que fins ara hem tingut els catalans és la renúncia, gairebé heroica, de Carod-Rovira, que ho ha fet sens dubte per salvar un partit que s'estava esmicolant sense remei. Queda en l'aire el dubte de si això servirà per cohesionar el partit, o les lluites internes, a tenor de les darreres declaracions de Carretero, continuaran i si el sacrifici de Carod haurà servit de gaire. A més, l'electorat ho ha de captar amb claredat, i aquesta és tasca de Puigcercós, a qui se li ha girat molta feina. Com sigui, però hem de reaccionar ja. Ens hi va la vida civil.

Carretero deixa plantat Ridao

El líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha declinat aquest dilluns la petició del secretari general d'ERC, Joan Ridao, de trobar-se a la seu nacional d'ERC perquè expliqui quines són les seves intencions, després que hagi plantejat la formació d'una candidatura per al 2010 que tingui com a objecti proclamar la independència de Catalunya. Segons han indicat fonts de la direcció del partit, Ridao i Carretero han mantingut una llarga conversa cordial, però Carretero ha declinat desplaçar-se a la seu nacional per explicar els seus posicionaments.

Després de la reunió de la Permanent Nacional, el secretari general ha informat que trucaria Carretero per emplaçar-lo a que es desplacés a la seu nacional d'ERC per donar explicacions sobre la seva proposta. Segons fonts de la direcció, el secretari general d'ERC i el líder de Reagrupament.cat han mantingut una conversa "molt cordial i molt correcta", on ha sorgit la possibilitat que es produís una reunió més àmplia, amb delegacions de la direcció i del sector crític que lidera Carretero.

Ridao li ha acceptat aquesta possibilitat, segons les mateixes fonts, però reclamen que prèviament es faci la reunió entre ells dos. La direcció no vol que Carretero posi en dubte la seva legitimitat.

VilaWeb: Esquerra afirma que Carretero es nega a donar explicacions a la direcció

Descans: el blog d'un home que descansa: Carretero i manta

Ernest Benach: “Disciplina, disciplina…”

Ernest Benach 200409 RAC1

“ERC ha de ser un partit disciplinat”. Aquesta és l’opinió del president del Parlament de Catalunya i membre de l’executiva nacional del partit, Ernest Benach. Tot, després que Joan Carretero digués en un article a l’Avui que cal un partit polític que aposti per “la proclamació unilateral de la independència de Catalunya”. Segons Benach, “és la primera vegada que el partit fa una trancisió tranquil·la”.

Iceta adverteix el PSOE que amb l'incompliment de l'Estatut 'estan en joc' el govern català i l'espanyol

Quina por em fas !!! (ZP dixit) El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha advertit que si no es compleix l'Estatut estarà en joc l'estabilitat dels governs català i espanyol i la relació entre el PSC i el PSOE, fent referència al nou model de finançament, així com al traspassos pendents. Iceta ha fet aquestes declaracions després de publicar al seu blog l'article 'Hi ha moltes coses en joc' que es 'tracta de l'estabilitat política de dos governs, de la coherència del projecte federal del PSC, del discurs sobre l'Espanya plural de Zapatero, de les relacions entre el PSC i el PSOE, de l'encaix de Catalunya i Espanya'. El dirigent socialista ja ha utilitzat la mateixa advertència en diferents ocasions, que finalment no s'han materialitzat.

Miralles espera que Chaves i Blanco no vinguin a Barcelona de visita “protocol·lària” ni per fer “turisme”

El coordinador general de EUiA, Jordi Miralles, ha confiat en què les pròximes visites dels ministres Manuel Chaves i José Blanco a Barcelona al llarg d'aquesta setmana no siguin "protocol·làries", ni per fer "turisme". Per part seva, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha instat en roda de premsa al vicepresident territorial, Manuel Chaves, a aprofitar el viatge per explicar com i quan desplegarà l'Estatut. Miralles ha afegit que espera que els ministres "siguin lleials" als interessos dels catalans.

El científic Stephen Hawking, ingressat "molt malalt" en un hospital

Un portaveu de la Universitat de Cambridge ha informat avui que el científic Stephen Hawking està "molt malalt" i ingressat a l'Hospital d'Addenbrooke.

El portaveu ha dit que el científic de 67 anys, afectat d'una malaltia motora-neuronal ha estat "indisposat durant dues setmanes", segons informa la BBC. El professor treballa en el departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica a la Universitat de Cambridge des de fa més de 30 anys.

Per la seva banda, el director d'aquest departament de la prestigiosa universitat, el professor Peter Haynes ha definit Hawking com un "excepcional col·lega". "Tots esperem que torni a estar entre nosaltres molt aviat", ha desitjat.

González-Sinde nega que el castellà estigui amenaçat a Catalunya

"Donde dije digo, digo Diego", després d'haver signat el "Manifiesto" La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha assegurat aquest dilluns que el castellà no està amenaçat a Catalunya i ha recordat que ella ha apostat públicament perquè es faci "cinema en català" i que "tingui la difusió que es mereix".

"Hem d'acostumar-nos, d'una vegada per totes, a que vivim en un país on es parlen diferents llengües", ha declarat la ministra de Cultura durant la roda de premsa que ha celebrat aquest dilluns al costat de l'escriptor barceloní Juan Marsé, que aquest dijous rebrà el premi Cervantes 2009. Sobre l'aposta de fer més cinema en català, Marsé ha puntualitzat que "abans que res, han de ser bones pel·lícules". "A mi em sembla tant o més important el que es diu, que la llengua en què es diu", ha indicat Marsé.

"Primer que es facin bones pel·lícules i després és igual en la llengua en la que es facin", ha insistit Marsé, que fa uns dies va declarar que el problema en el cinema espanyol no era la pirateria sinó "la falta de talent".

La PDE es manifestarà a Madrid i vaticina que l'Ebre tornarà a ser un «problema d'Estat»

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i Unió de Pagesos es van unir ahir amb els expropiats pels pous de Vinallop per reivindicar, un altre cop, que darrere d'aquesta infraestructura hi ha grans interessos econòmics i un transvasament encobert. Unes 150 persones van participar en l'acte per denunciar, també, la pressió que els afectats pels pous reben de l'administració perquè es venguin les finques. Durant l'acte, el portaveu de la PDE va anunciar més mobilitzacions. Joan Antoni Panisello, membre de la PDE, va recordar que des de la plataforma demanen «transparència i respostes», però ningú els en dóna: «No sabem qui gestionarà l'obra dels pous, per això pensem que ens volen encolomar una obra que reforci el minitransvasament cap a Tarragona.» A més, Panisello també va insistir en les pressions que els expropiats pels pous reben perquè es venguin les finques, tot i que al principi del procés l'administració es va comprometre a retornar els terrenys un cop acabada la descontaminació del pantà de Flix. «No ens fiem de cap dels polítics», va sentenciar Panisello. Per la seva banda, Sara Ferrando, portaveu dels 106 afectats per les expropiacions, va assegurar que s'han sentit enganyats per l'administració i pels polítics, i va remarcar que el que està en joc «és el futur del territori». Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, va reivindicar que el futur del riu Ebre «està venut, ja que hi ha un acord entre totes les forces polítiques per complir el Pla Hidrològic». És per això que Tomàs va assegurar que l'Ebre «tornarà a ser un problema d'Estat», i va anunciar més mobilitzacions: «Al maig ens trobarem a Madrid, i si fa falta, tornarem a Brussel·les; tornarem a lluitar, i tornarem a guanyar», va sentenciar. PDE: “Pous per a qui i per a que” 19-4-2009

Móra d'Ebre estrena la rehabilitació de la torre fusellera del castell

El conseller d'Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, va inaugurar divendres la torre fusellera del castell de Móra d'Ebre, que ha estat rehabilitada i que albergarà el primer Centre d'Interpretació sobre les Guerres Carlines de les Terres de l'Ebre. Durant l'acte, l'alcalde, Josep Solé, va ressaltar la importància del castell en el patrimoni cultural català, i va emmarcar la restauració, amb l'ajut de l'entitat Amics del Castell, en la millora del nucli antic, que aviat tindrà en obres els carrers Benet i Meseguer, Palla i Santa Madrona. Huguet va lloar el turisme basat en la identitat dels pobles com un motor de desenvolupament.

Jordi Pujol: "Ens hem de negar a acceptar les quatre veces que ens donen des de Madrid"

Pujol ha fet una crida als catalans perquè mantinguin la dignitat i no acceptin qualsevol oferta de finançament. En Mas, que hi era, ha pres nota i no ho farà com amb l'estatutet. Veces, veces, veces, veces 200409 RAC1

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha reclamat avui que Catalunya refusi de ple “les quatre veces que ens volen donar des de Madrid”, durant la celebració del Dia del Partit, que ha tingut lloc a Vic-Gurb i a la qual han anat unes onze mil persones.

Pujol ha rebutjat “el que ara ens proposen: donar-nos infraestructures, competències, serveis o aigualir TV3, a canvi que ens portem bé, que no reclamem més poder polític, que no reclamem ser tractats com una nació...; hem de ser capaços de resistir això sinó estem perduts com a nació i com a poble”. Així, Pujol ha fet una crida als catalans perquè mantinguin la dignitat i no acceptin qualsevol oferta de finançament.

CDC ha homenatjat, durant la festa del Dia de Convergència, els alcaldes i regidors d’aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics.

Josep-Lluís Carod-Rovira: "El gest que he fet, ben mirat, l'hauria pogut fer abans"

Carod ha tancat una etapa política amb la decisió de no optar a tornar ser el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, després d’haver-ho estat tres vegades, en dues de les quals ha arribat al govern. Josep-Lluís Carod-Rovira en una entrevista a l'Avui arran del seu anunci de no competir amb Joan Puigcercós per a ser cap de llista explica que "personalment, la decisió la tenia presa des de l'estiu passat. Després del congrés. Era molt difícil no admetre que qui tenia el lideratge orgànic del partit no el tingués també com a cartell electoral". Però insisteix també que no pensa abandonar la primera línia política i que fan tàndem: "dos cavalquen junts, amb una diferència. Un és al partit i l'altre al govern. Però no és un invent meu, es va aprovar en l'últim congrés. Renunciant a la presidència, rebutjava el lideratge orgànic, i ara calen les condicions mínimes per treballar".

Fins i tot no descarta invertir els papers després de les eleccions del 2010, però "abans hi ha eleccions, cal veure quines llistes presenta ERC, com valora l'electorat les llistes, quines majories de govern poden sortir... És política ficció, ningú ho sap". Entrevista a l'Avui

El dia que els pobles van ser més lliures

Avui fa 30 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, amb els independents com a protagonistes El 19 d'abril de 1979, avui fa 30 anys, es van constituir els primers ajuntaments democràtics al Camp i l'Ebre, i a tot l'Estat espanyol, després de la dictadura franquista, sorgits de les eleccions del dia 3. Feia 45 anys de les anteriors municipals democràtiques (1934) i els nous representants s'enfrontaven als reptes de posar fi a inèrcies autoritàries i vetllar per la transparència administrativa, unes tasques que van impulsar plens d'il·lusió però també d'una inexperiència política que obligaria la majoria de càrrecs electes a anar-ne aprenent sobre la marxa. Els nous ajuntaments tenien molt pocs recursos econòmics i el repte de treure els seus municipis d'un subdesenvolupament històric. Molts pobles no tenien ni xarxa d'aigua potable, ni clavegueram, ni carrers asfaltats i enllumenats.

Pere Muñoz: A Flix érem tots novells i calia fer gestos perquè es veiés el canvi

El flixanco Pere Muñoz va ser un dels alcaldes més joves de Catalunya i també de l'Estat espanyol. Pere va arribar al govern de Flix amb 24 anys i sense experiència en política municipal. L'abril del 1979, Muñoz encapçalava la llista de l'Entesa per Flix, una candidatura d'esquerres que tenia el suport del PSC i del PSUC. L'Entesa per Flix va assolir vuit regidors, molt per davant dels 4 d'UCD i de CiU, que només va aconseguir un regidor. En la seua presa de possessió Pere, que és professor d'història, va parafrasejar un discurs del grec Pèricles sobre la democràcia. "Al nou ajuntament érem tots novells", recorda Pere, que també destaca que van haver de fer front a la marxa del secretari municipal al cap d'un any, i també la falta de recursos econòmics. El pressupost del 1979 va ser de 39 milions de pessetes, i les primeres accions de govern van ser canviar els noms dels carrers, catalanitzant-los i recuperant els noms anteriors a la dictadura. "Calia fer gestos perquè la gent visualitzés que s'havia produït un canvi", hi afegeix. Pere posa l'exemple de la recuperació de la festa del riu dins de la festa major de Flix. "Era una època amb molta il·lusió i expectació ja que no sabíem on aniria a parar la democràcia", explica. D'altra banda, les seues primeres obres van ser la reforma de la plaça de l'Esglèsia, amb la retirada de la Creu als Caiguts; la construcció de la llar de jubilats, i les obres de l'escola bressol, de la biblioteca i d'alguns carrers de Flix que encara s'havien d'urbanitzar.

Bloc de Pere Muñoz: FLIX: RECORDS DEL 19 D'ABRIL DEL 1979

Actors i escriptors denuncien les agressions al català

Actors, escriptors i d’altres persones públiques han llegit aquest migdia, als Jardinets de Gràcia de Barcelona, poemes i textos satírics per recordar les agressions a la llengua sofertes els darrers setanta anys, des de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Han recordat els edictes, normes i lleis franquistes promulgades contra la llengua i la cultura catalanes en un acte emotiu en què hi ha assistit mig miler de persones. L'acte, organitzat per la Comissió de la Dignitat, l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, ha criticat la llei de la memòria històrica perquè gairebé ni tan sols s'anomena la persecució lingüística vers el català. A més, també s'hi ha reclamat el retorn dels documents confiscats per les tropes franquistes i que encara són a l'Arxiu de Salamanca, tot i que molts ja s'haurien d'haver lliurat als propietaris legítims. 'El català no ha arribat a la plena normalitat' ha assenyalat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió. L'acte, que han conduït Carme Sansa, Carles Arquimbau i Enric Rodríguez, ha tingut com a moment àlgid l'enlairada d'un estel amb la forma de l'estàtua de la victòria franquista, que és als peus del monòlit situat en l'encreuament del Passeig de Gràcia i la Diagonal. Per commemorar la victòria a la guerra, els franquistes van posar-la a canvi de la que feia homenatge al polític i escriptor Francesc Pi i Margall, que ara és a la plaça de Llucmajor, a Nou Barris. 'Volem restablir aquella estàtua, que estava en el monument que originàriament retia homenatge' ha explicat Cruanyes. Els organitzadors han escollit els Jardinets de Gràcia com a escenari de l'esdeveniment per la proximitat al Palau Robert, que havia acollit la conselleria de cultura durant l'etapa republicana i on els franquistes van instal•lar el centre de les forces d'ocupació liderat pel general Álvarez Arenas. Enric Cassasses, Jordi Coca, Josep Maria Murià, Jordi Llavina, Gemma Llienas, Ignasi Riera i Isabel-Clara Simó són alguns dels autors que hi han participat. A més però, també s'han llegit textos d'Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Joan Oliver, entre molts més.

Més d'un centenar de persones homenatgen els represaliats pel franquisme al cementiri de València

Un centenar de persones ha participat a l'acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades en foses comunes que s'ha fet al Cementiri de València. Durant l'acte Maria Conca, professora de Filologia Catalana de la UV i familiar de represaliats, ha llegit un manifest i, en acabat, s'ha fet un minut de silenci. Després s'ha interpretat la Muixeranga i els assistents que ho han volgut han llegit els noms dels soterrats a les foses.

Finalment, la Societat Coral el Micalet ha tocat l'himne de Riego.

Rosa Cañadell: Religió i educació

És lícit que amb diner públic l’església catòlica d’aquest país faci proselitisme? És lícit que en els centres religiosos que funcionen amb diners públics s’adoctrini als nens i nenes en els dogmes religiosos? És lícit que professors/es, directors/es, que cobren del Departament d’Educació eduquin als nois i noies en la por i la mentida?

Centres educatius, subvencionats amb diner públic que passen vídeos terrorífics sobre fetus, que pengen a la porta cartells antiavortistes, que confonen als nostres joves i infants amb realitats falses i intenten crear temor davant un fet tan delicat com són els embarassos no desitjats. Són coses que estan passant, i no pas molt lluny de nosaltres. I què hi diu el Departament d’Educació?

Què passaria si una mestra musulmana intentés convèncer a les seves alumnes que es posessin el vel o acceptessin la poligàmia?

...

Cal que els responsables públics de l’educació posin fre a aquestes actituds i, urgentment, deixin de subvencionar aquest tipus de centres.

article sencer al debat.cat

Getafe 0 - Barça 1

Puyal 180409

Els comptes de Pep Guardiola, que ha començat a explicitar aquesta setmana, comencen a sortir després de guanyar el Getafe. El Getafe d'avui ha renunciat a la pilota i s'ha atrinxerat a la seva pròpia àrea. Emparat en el pas del temps i el somni d'alguna acció esporàdica. D'algun moviment miraculós en un espai minúscul. Les ocasions s'han multiplicat per al Barça malgrat estar mancat dels espais que li ofereixen els recintes més grans. Només Vladimir Stoikovic, el porter del Getafe a la porteria, ha alleujat els locals. Només Messi ha pogut superar el mur serbi, tot un descobriment per a l'entitat madrilenya. El Barça ha sortit reforçat de Getafe, del partit i de la sessió. I ha acabat amb un altre dels seus fantasmes. elPeriódico: El Barça passeja el seu corró per Getafe (0-1)

Guardiola: "No parlo mai dels àrbitres, tot i que, compte!, no per això no m'adono del que passa..." (Avui)

FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

Carretero proposa crear un nou partit per al 2010

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, proposa la constitució d'una "candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació". Carretero fa aquesta crida en un article al diari Avui just dos dies després que Carod anunciés que cedeix el cap de llista a Joan Puicercós.

Carretero considera que l'oferta coneguda del Govern espanyol en matèria de finançament és "una burla" i que el finançament i la sentència sobre l'Estatut estan "carregats de mals presagis" la qual cosa provoca que "la situació política a Catalunya és desoladora". "Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció", afegeix.

JOAN CARRETERO: Patriotisme i dignitat (Avui)

VilaWeb: Puigcercós convida Reagrupament.cat a marxar si no aprova la línia del partit

eldebat.cat: Uriel Bertran proclama la seva "lleialtat" a ERC

Obama proposa un nou començament per a la relació dels EUA amb Cuba

El president dels EUA, Barack Obama, va obrir ahir la V Cimera de les Amèriques amb l'oferta d'un nou principi per a la relació amb Cuba. Obama va dir que creia que podien dirigir les relacions entre els EUA i Cuba cap a una nova direcció i que hi havia un llarg camí per a desfer dècades de desconfiança, però que estava disposat a parlar amb l'Havana. És l'oferta de diàleg més clara des del trencament de les relacions entre tots dos països. Així doncs, tot indica que la fi de les restriccions per a viatjar a l'illa dels nord-americans amb parents a Cuba és tan sols una primera fase per normalitzar les relacions. Hugo Chávez ja va dir que reclamaria l'acostament d'Obama a Cuba i, de fet, a la Cimera que es fa a Trinidad i Tobago s'ha pogut veure l'encaixada entre el president de Venezuela i el dels EUA. Esperem que al seu poble no se li enfaden com quan va fer la reverència al rei saudí. eldebat.cat: Encès debat a EUA per la reverència d’Obama al rei saudí

Bancs i caixes reneguen del totxo

Cobrar a qualsevol preu. Aquesta és la consigna a les entitats financeres catalanes. Gairebé tot és permès per tal que els clients de l'entitat segueixin pagant les seves hipoteques. Precisament per això, des de l'estiu passat han creat o reforçat els equips que tracten, assessoren i s'anticipen a la morositat, gairebé sempre provocada pels estralls que la crisi està generant en les famílies catalanes.

Aquests equips de seguiment del risc són els que expliquen que l'important augment de la morositat no tingui encara la seva traducció literal en les execucions hipotècaries (popularment conegudes com a embargaments), que, de fet, el banc podria demanar al primer retard en els pagaments. Però el cert és que només es porten a terme aquelles execucions que són inevitables.

Sentit homenatge a les víctimes de la repressió franquista al cementiri de Paterna

Aquest migdia s'ha inaugurat, al cementiri de Paterna (Horta), un memorial dedicat als milers de víctimes de la repressió franquista, obra d' Antoni Miró. Més d'un miler de persones, segons els organitzadors, han participat a l'acte d'homenatge que Ampar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha valorat molt positivament. Tot i això, segons ha dit a VilaWeb, encara queda molta feina per fer justícia amb les víctimes del franquisme.

Ampar Salvador ha dit que calia canviar la llei de la memòria històrica per tal de fer justícia amb les víctimes i perquè tal i com és ara garanteix la impunitat dels repressors. A més però, ha dit que també calia lluitar perquè s'apliquessin d'altres lleis que ja són vigents i ignorades. A l'acte hi ha parlat néts i fills d'afusellats. Cèlia Chofre i Toni Pastor, que en són néts han dit unes paraules i Isabel Rico i Vicente Muñiz, que en són fills, han fet una ofrena de flors. A més a més, les colles de dolçainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Alí de la Malva-Rosa i la banda de música de la Societat Coral el Micalet hi ha tocat unes quantes cançons. L'acte l'ha conduït la periodista Reis Juan. Des de feia més de quatre anys, el Fòrum per la Memòria del País Valencià intentava d'aconseguir un memorial per a recordar els milers i de republicans. El memorial que s'inaugura avui és una monument d'acer i de coure que mesura vuit metres d'alt i dos i mig d'ample. En la part superior, gravat en làser, hi ha el dibuix que Antoni Miró ha dissenyat. Com que no se sap del cert el nombre exacte d'afusellats a Paterna, no hi ha cap nom, però sí que hi consten les dues-cents cinquanta-una localitats d'on eren les víctimes. A més, també s'hi han escrit nou estrofes del 'Gran oratori pels morts valencians de la postguerra', de Vicent Andrés Estellés; uns versos de Miguel Hernández i un text preparat per l'associació.

Les festes del foc perillen a la Catalunya del Nord

L'associació Aire Nou de Bao (Rosselló) ha convocat una manifestació, per a aquesta tarda a Perpinyà, per la defensa de la cultura del foc. Segons el secretari de l'associació, Hervé Pi, aquestes manifestacions culturals estan més amenaçades a la Catalunya del Nord que al Principat. 'A Madrid saben que alguna cosa hauran de fer, perquè els diputats catalans ja s'han mogut, però a París, fins ara els diputats d'aquí no han fet res', lamenta Pi. En aquest sentit, dels sis parlamentaris nordcatalans que hi ha a París i a qui l'associació Aire Nou va escriure, només ha contestat l'alcalde i senador de Perpinyà, Jean-Paul Alduy dient que intentaria fer alguna cosa perquè es respecti la tradició. L'associació Aire Nou de Bao espera que la manifestació a la qual participaran més de 600 diables i dimonis i una trentena d'entitats de tot Catalunya, servirà per atreure l'atenció dels parlamentaris nordcatalans i els convencerà per què actuïn en conseqüència.

Els municipis dels Angles, Sant Esteve, Ceret, Millars, Llauró, Pesillà, ja han adoptat una moció, o estan a punt de fer-ho, a favor de la preservació i respecte de les tradicions culturals catalanes. La convocatòria ha rebut el support de la Federació d'Entitats nordcatalanes, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, i de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Isabel-Clara Simó: La fe cega de Mayor Oreja

Fa impressió quan ho escoltes tu mateix. El general Vicente Carlos Navarro deia davant d'un jutge que els forenses turcs no van fer la seva feina i que tots els papers estaven en turc i no s'entenien. Vet aquí, però, que hi compareixen dos forenses turcs -Büllent Sam i Ómer Müslümanoglu- que van expressar-se com uns cavallers, cultes i educats. Van dir que sempre es van adreçar en anglès a la delegació espanyola, i que l'acta, que estava en turc, va ser llegida en espanyol per un intèrpret; que van intentar que els espanyols entenguessin que, en l'estat en què estaven els cossos d'aquells dissortats soldats, era imprescindible fer proves d'ADN per identificar-los i que el general va refusar-ho perquè estaven a punt uns funerals molt macos. Que hi van treballar quatre forenses turcs i que mai van impedir que els espanyols prenguessin mostres o objectes, com havia assegurat el general. També van dir que el general feia pudor d'alcohol, i que l'havien vist bevent-se mitja ampolla de vodka. És la primera vegada que es tem que els cadàvers facin tard al seu propi funeral. I és la primera vegada que presencio un acte de fe cega: Mayor Oreja ha dit que és més fiable un general espanyol que uns forenses turcs. Aquesta és una afirmació gravíssima. Com també ho són les presses per fer un acte maco, el menyspreu a les famílies (que elles no estan sotmeses a disciplina militar). I sobretot que un general menteixi a un jutge. La diplomàcia espanyola és la pera: Obama s'ha ofès amb Garzón (tan maca que era la foto en què Obama li deia "amigo" a Zapatero, cosa que havia fet amb tothom), i ara els turcs tenen motius per dir que són més europeus que els espanyols. Ho veus en una pel·lícula i dius: "Exagerats!".