lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 d’agost, 2009

El govern acatarà la sentència sobre l'estatut

A la primera reunió de després de les vacances, el govern de Catalunya s'ha mostrat unit pel que fa a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut. En una conferència de premsa posterior el conseller d'Interior, Joan Saura, ha dit que l'estatut era una llei orgànica i que acatarien la sentència del tribunal. Però ha afegit que també era un pacte entre els governs català i espanyol i que depenent de la sentència, potser caldria replantejar el pacte polític.

Saura ha explicat que acatarien la sentència, però que també hi reaccionarien. Així, per exemple, si la sentència diu que un article no és constitucional si no es refà una determinada llei orgànica, intentaran que es refaci la llei que calgui. I si es retalla una competència de l'estatut, segons Saura, es pot aplicar l'article 150.2 de la constitució perquè el govern espanyol la traspassi a Catalunya.

'Estem absolutament convençuts que l'estatut és constitucional i que, per tant, la sentència ha de contemplar-ne la constitucionalitat', ha dit Saura. I per això continuaran desplegant-lo i aplicant-lo. Per la mateixa raó el govern no donarà suport a cap manifestació preventiva l'Onze de Setembre i esperarà la sentència. El govern reaccionarà després, en funció de què digui el tribunal, però Saura ha aclarit que els partits del govern tenen autonomia per decidir si participen o no en una manifestació preventiva. Sílvia Barroso: Sempre ens quedarà el 150.2

Vicent Sanchis: Acatar la sentència

El PSOE s’ha afanyat a demanar al PSC que no faci bestieses i que Montilla no lideri cap “contestació” –ni institucional, ni política, ni cívica– a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Els seus dirigents l’han definit com “un partit que acata sentències”. És exactament això. Amb un afegit, si aquests senyors tan acatadors ho permeten: el PSOE acata les sentències però després només les compleix si li convé fer-ho. És a dir, calla però no obeeix. Només cal fer una ullada a les sentències del Constitucional que es decantaven a favor d’una petició de la Generalitat i que després s’han ofegat en la trista mar de l’oblit sense que els governs populars o els socialistes les hagin complert. Perquè una cosa és acatar i una altra és acceptar. També ho poden preguntar als presidents Zaplana i Camps. Diferents i reiterades instàncies judicials han sentenciat que la Generalitat Valenciana ha de convalidar els títols de català en aquella part del territori tan submisa cap a l’oest i rebel cap al nord, com ja fa la de Catalunya. El govern valencià mai ha desacatat cap d’aquestes sentències. S’ha limitat a no fer-ne cas. Potser el PSOE es refereix exactament a això. El president Montilla ha d’acatar la sentència i després no cal que la compleixi. Si no és això, que triïn un tribunal neutral i no una instància unionista fins a la toga.

El PSOE surt en defensa de Maleni pels trens

La delegació del PSOE al Parlament Europeu va sortir ahir en pes a defensar l’exministra Magdalena Álvarez davant les crítiques que li han llançat l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa i el secretari general d’ERC, Joan Ridao. Segons els eurodiputats socialistes, Magdalena Álvarez no s’ha pronunciat contra el Corredor ferroviari del Mediterrani, tal com denuncien CiU i ERC, perquè s’ha exclòs aquesta qüestió de l’Europarlament i s’ha derivat al govern central. Convergents i republicans consideren que l’exministra ha estat fent maniobres a Brussel·les en aquest sentit. La delegació del PSOE, en canvi, assegura que aquestes acusacions són “falses”. “No solament estan allunyades de la realitat, sinó que no tenen cap sentit”, va afegir. “El Corredor Mediterrani és una prioritat del govern d’Espanya i un projecte a què porta dedicant anys d’intens treball el ministeri de Foment amb l’objectiu que arribi a bon port”, va apuntar. Segons els socialistes, Tremosa i Ridao s’haurien de dedicar a treballar pels interessos de la ciutadania i no aixecar “falses acusacions”. El secretari general d’ERC insistia ahir que demanarà la compareixença del ministre de Foment, José Blanco, perquè expliqui quines accions portarà a terme el govern espanyol sobre el Corredor durant la presidència espanyola de la UE.

eMaragall proposa que el PSC es deslligui del PSOE per governar l’Estat espanyol 'en coalició'

Si bé altres membres il·lustres del PSC, com el conseller d'Economia Antoni Castells, han posat damunt la taula la voluntat de que el PSC tingui un grup propi al Congrés espanyol, acte seguit ha aparegut el secretari d'organització, José Zaragoza, per desestimar la proposta per innecessària. Aquest dimarts s'hi suma un altre conseller, eMaragall qui torna a plantejar la qüestió en un article d'opinió publicat al diari El País en què demana 'un mapa que inclogui al PSC clarament definit' i 'capaç d'articular aliancas estables i federals amb un partit socialista espanyol' en una relació que 'podria plasmar-se gràficament com un govern de coalició PSOE-PSC'. Quant a la sentència del TC espanyol sobre l'Estatut es mostra partidari d'una gran manifestació només si la convoca la Generalitat i l'encapçala el president i és entesa com un 'gest d'afirmació'.

El País: Construir Cataluña

Reagrupament celebrarà a primers d'octubre la seva primera Assemblea Nacional

Reagrupament continuarà fent actes de proximitat arreu tot el territori abans de l'Assamblea Nacional amb un format que cerca "poder donar a conèixer de manera clara les propostes de l’associació i que a la vegada permet interactuar al públic assistent". Per a la primera quinzena de setembre, s’han programat actes a: Vic, Palafrugell, La Seu d'Urgell i Llafranc.

Per la diada nacional de Catalunya de l’11 de setembre, Reagrupament ha previst un homenatge al general Moragues. Al migdia Joan Carretero intervindrà al Pla de Palau de Barcelona, al costat de Xavier Hernàndez Cardona i de Toni Strubell, en un acte polític d’homenatge al general català.

Per a la segona quinzena de setembre hi ha previstos vuit actes més, que es celebraran a: Santa Coloma de Farners, Reus, Tortosa, Tàrrega, Tremp, Sort, Olot i El Vendrell.

24 d’agost, 2009

El PSOE reclama a Montilla que no lideri cap resposta al TC

A veure demà matí com s'aixequen d'inspirats! Des d'aquí desitgem que no li toqui el rebre, com sempre, al Carod-Rovira!!*!! El PSOE ha reclamat al president de la Generalitat, José Montilla, que no lideri cap mena de reacció catalana a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, i que es limiti a acatar la sentència. El número dos del grup del PSOE al Congrés, Eduardo Madina, ha estat l’encarregat de llançar aquest rotund missatge al PSC, en plena coincidència amb les declaracions que han estat realitzant en els darrers dies els dirigents del PP. No sigui cosa que trenquin el pacte al País Basc.

La reacció del PSOE és tan forta que la secretària de política internacional del PSOE, Elena Valenciano, ha sortit a dir que detecten indicis d’aproximació amb el PNB de cara a la negociació dels pressupostos, cosa que permetria obviar els partits catalans (no seria la primera vegada que el PNB fes de mamporrero). Va remarcar a més que ni ERC ni ICV haurien de presentar esmenes a la totalitat, després de l’acord del nou finançament. Avui: El PSOE reclama a Montilla que no lideri cap resposta al TC

Carod: Torno a repetir que a l'agost hi ha sequedat de notícies!!!

"Ja torno a ser aquí" El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat aquest dilluns que CiU mai ha plantejat a ERC una oferta per governar i que no té intenció de fer-ho. A més, ha assegurat sentir-se "còmode" amb l'actual govern tripartit, format per PSC, ERC i ICV-EUiA.

En declaracions a Efe, l'expresident d'ERC ha reflexionat d'aquesta forma, quan els partits catalans comencen a preparar les eleccions catalanes de tardor de 2010, sobre les relacions entre ERC i CiU els últims anys.

Preguntat per si se sentiria còmode amb un govern entre CiU i ERC, Carod ha comentat: "Això mai ha estat plantejat per ningú. No em consta que en cap moment, en cap, al llarg de la història, CiU hagi plantejat, almenys mentre jo he estat al capdavant d'Esquerra, la possibilitat de fer un govern amb ERC".

"Crec que això és pura ficció i que això CiU no ho plantejarà mai", ha remarcat l'expresident d'ERC, per a qui la federació el que busca en realitat és "tenir uns bons resultats i governar com ha fet sempre amb el suport extern del PP, això sí que és possible". Segons l'opinió de Carod, a CiU "no l'interessa governar amb ERC", sinó que només busca usar ERC "com argument de desgast al govern d'Entesa" i per erosionar a la pròpia formació republicana.

Carod ha admès que en els contactes que hi va haver entre els partits catalans després de les últimes eleccions catalanes, CiU va fer a ERC una oferta de repartiment de conselleries, però segons Carod no es va tractar d'un plantejament seriós.

"És veritat (que va fer aquella oferta), però després d'haver-la fet al PSC, i a ningú li agrada ser plat de segona taula", ha afegit el vicepresident del govern.

"Quan ha pogut elegir, CiU ha escollit el PP, o a l'inici d'aquesta legislatura, la primera opció va ser el PSC. Per tant, ERC no és ni ha estat mai una prioritat per a CiU", ha etzibat Carod.

Ernest Benach: "Si la sentència és desfavorable, Catalunya ha de donar una resposta contundent"

En una entrevista a 'Els matins d'estiu' de TV3 ha afirmat que el partits han de ser "capaços de seure en una taula, d'intentar posar fil a l'agulla per fer un guió molt clar de l'escenari que ens podem trobar i com hem de reaccionar en tots els àmbits".

En aquest sentit, ha lamentat que s'utilitzi "l'Estatut i la manifestació per anar uns catalanistes contra uns altres" i ha demanat "unitat a les forces polítiques", ja que "hi ha base perquè tots els partits catalanistes" s'uneixin contra el TC.

Tresserras acusa el govern espanyol de cedir a les pressions de les televisions privades i impedir l'emissió de TV3 al País Valencià

Les televisions privades espanyoles 'pressionen' al govern espanyol per impedir que TV3 arribi al País Valencià, així ho ha assegurat el conseller de Cultura i Mitjans Audiovisuals, Joan Manuel Tresserras. Són 'les mateixes que ja van aconseguir que el govern estatal reduís l'espai publicitari de RTVE', ha aclarit. Es tracta d'un problema 'de pastís publicitari'. A TV3, per al conseller, l'està perjudicant 'la seva qualitat' que l'ha convertit en un adversari per les televisions privades 'que no volen que les televisions de les comunitats puguin emetre més enllà del territori autonòmic'. Justament aquest mes d'agost es compleix el termini en què el govern espanyol es va comprometre en seu parlamentària a tenir resolta la reciprocitat al País Valencià.

Vicent Sanchis: Ens estranyem de res

Una vegada més –i en van dues– una publicació anglesa, aquesta vegada el diari Financial Times, qüestiona el model territorial espanyol i situa Catalunya com l’epicentre de tots els mals. Catalunya és Spectra. I una vegada més n’hi ha aquí que s’estranyen i s’indignen. Angelets! L’actitud i la informació –esbiaixades i interessades– del Financial ara i abans de The Economist són del tot previsibles. En primer lloc hi ha les fonts. Aquests senyors no beuen de Canaletes, sinó de Cibeles. I només cal recordar la imatge d’un redactor de Tele Madrid, amb un matacuques a la mà, sulfatant-la després que alguns seguidors culers hi anessin per celebrar la victòria a la Champions. A la premsa de Madrid l’ambient és unionista i agressiu. Amb escassíssimes excepcions i diferències només de matís. Els corresponsals estrangers se’n van de copes i a jugar al dòmino amb uns senyors que quan alcen els ulls només veuen separatistes. En segon lloc hi ha l’interès. La premsa anglesa no és verge. Quan mira cap a Espanya hi veu el Regne Unit i quan mira cap a Catalunya o Euskadi hi veu Escòcia i Irlanda del Nord. El seu rigor s’acaba on comença la seva artèria nacional. I ara la tenen alterada. Quan parlen dels catalans parlen, doncs, dels escocesos, i quan parlen dels espanyols, d’ells mateixos. Criatures com som, de què ens estranyem. Els reis són els papes i els anglesos no són purs.

Estrasburg no prioritzarà el tren de la UE pel Mediterrani

El fantasma de Magdalena Álvarez encara plana sobre els trens catalans. L’exministra, antes partía que doblá, ha aconseguit colar-se finalment en la comissió de Transports del Parlament Europeu, que tant anhelava el convergent Ramon Tremosa i que impedirà que l’Eurocambra doni suport al corredor ferroviari de mercaderies mediterrani.

Álvarez i l’eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala, que reivindica l’eix de Saragossa i la connexió amb França pel centre dels Pirineus, faran pinça amb el popular Luis de Grandes per evitar que es demani que el tren de mercaderies que enllaça Hamburg i Algesires passi per Catalunya.

Tres dels quatre eurodiputats espanyols que tindran dret de vot en aquesta comissió no volen ni sentir a parlar de connectar els ports catalans amb els europeus, un temor a desespanyolitzar encara més l’economia catalana que comparteixen el PSOE, el PP i alts funcionaris de l’Estat.

Corbera: Art entre les runes

Corbera d'Ebre i sobretot el seu Poble Vell, en runes des de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre, traspuen aquest estiu art des de tots els racons, i no art qualsevol sinó peces escultòriques, pictòriques i fotogràfiques que naixen des de la reflexió al voltant dels drets humans, els conflictes bèl·lics o la marginació i el maltractament de la dona. Es tracta de la Primera Biennal d'Art de Corbera d'Ebre, que es va inaugurar el 27 de juny i que es podrà visitar fins a l'11 de setembre, una experiència artística que se suma a la que fa quinze anys es va impulsar amb l'Abecedari de la Llibertat i que, de fet, és dels mateixos ideòlegs, el col·lectiu Zero i Mig Partit pel Mig. El robatori d'una peça i alguns actes vandàlics han reobert el debat sobre la necessitat de tancar l'accés lliure al Poble Vell.

La selecció catalana de Twirling tanca el seu estiu més exitós

Aquest estiu ha estat rodó per la selecció catalana de Twirling Baton, un dels 17 esports on Catalunya competeix internacionalment. Després de la medalla de bronze aconseguida al Campionat d'Europa de Twirling, celebrat el juliol a Estrasburg (França), Catalunya ha aconseguit 3 ors, 3 plates i 1 bronze a la Copa Internacional de Twirling que s'ha celebrat aquest agost a Sydney (Austràlia). El twirling és un esport consistent en l'execució d'exercicis de dansa i gimnàstica rítmica fent figures amb bastons sobre un acompanyament musical. Els resultats de la selecció catalana d'aquest estiu la col·loquen per sobre de potències del Twirling com els Estats Units, Canadà o el Japó.

23 d’agost, 2009

Barça 3 - Athletic 0

Puyal 230809

El Barça del Triplet no s'atura, no es conforma i continua jugant, golejant i guanyant. L'equip de Guardiola ha obert la temporada de la seva revàlida amb un títol, el quart en el seu historial particular. Ja el tenia encarrilat des del partit d'anada a San Mamés (1-2) i l'ha fet seu en el de tornada, al Camp Nou, amb un molt bon partit saldat amb 3-0 final gràcies als gols de Messi (2) i Bojan. El Camp Nou no ha trigat gaire a tornar a cridar el "campions, campions", i és que res sembla haver canviat respecte al passat mes de maig, en què l'afició barcelonista va celebrar la Lliga, la Copa i la Champions. Si aquesta Supercopa pogués ser tinguda en compte com un símptoma del que serà la resta de la temporada, seria un símptoma magnífic. L'equip blaugrana ha jugat amb les mateixes ganes, el mateix esperit d'equip, la mateixa ambició i el mateix futbol, competitiu i atractiu alhora. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Bernat Joan: “El govern no canviarà la política lingüística digui el que digui el TC”

Davant les informacions que apunten que el Tribunal Constitucional podria declarar nul el deure de conèixer el català que fixa l’Estatut, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha defensat que en tots els àmbits on el govern ho pugui fer, hauria “d’ignorar” una decisió d’aquestes característiques.

“El govern no introduirà ni un sol canvi en la planificació de la política lingüística digui el que digui el TC. No veig per què hauríem de canviar el nostre sistema educatiu i eliminar el sistema d’immersió lingüística”, ha argumentat.

Amb tot, Bernat Joan ha reconegut que una sentència en aquesta direcció comportaria greus problemes en altres àmbits on ja s’han fet avenços importants per a la normalització de la llengua, com ara a l’administració de justícia, però també “en tota l’administració perifèrica de l’Estat a Catalunya, que si bé encara és a la cua de la normalització, en els darrers anys s’han fet avenços importants que ara podrien aturar-se en sec”.

Carod manifesta que està disposat a anar a les eleccions amb Puigcercós

El vicepresident del govern i dirigent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, està disposat a formar part de la candidatura d'ERC a les eleccions al Parlament català, que encapçalarà el seu president, Joan Puigcercós.

En una entrevista a l'agència EFE, Carod, que el passat 16 d'abril va anunciar que renunciava a ser el cap de llista d'ERC el 2010 però que volia acompanyar a Puigcercós en la primera línia de compromís polític, ha donat un pas més en explicitar el seu desig de figurar a la candidatura.

A la pregunta de si estaria disposat a anar a les llistes al Parlament i a fer campanya amb Puigcercós ha respost: "És evident que sí". "El partit sabrà on he d'anar, si és que hi he d'anar".

Carod ha assegurat que després de liderar la llista d'ERC en diverses eleccions té el "deure" de "posar a disposició del partit tot aquest capital polític".

Benach augura "una crisis d'Estat" si es retalla l'Estatut

El president del Parlament, Ernest Benach, ha assegurat que "el poble de Catalunya ha parlat en referèndum i que el TC pugui plantejar una reinterpretació de l’Estatut crea un gravíssim conflicte. Un conflicte que pot acabar amb una crisi d’Estat molt important. No veure això i no entendre les conseqüències que se’n poden desprendre és dramàtic per a Catalunya però sobretot per a Espanya. No n’hi ha prou amb una manifestació, que també es molt important, però si els partits no som capaços de trobar un escenari de treball comú no servirà de res".

En una entrevista a l'Avui, el dirigent republicà considera que "l'Estatut és la nostra Constitució i ens pot agradar més o menys –jo no la vaig votar–, però en el moment en què és una llei democràticament aprovada i ratificada en referèndum pel poble de Catalunya, l’haig de defensar fins al final.

Ernest Benach:“Si es reinterpreta l’Estatut hi haurà una crisi d’Estat greu”(Avui)

Entusiasme sobiranista a Montenegro

S’imaginen el PP català lloant la independència de Catalunya tres anys després d’un referèndum d’autodeterminació? A Montenegro, ara fins i tot la minoria prosèrbia votaria a favor de la secessió si es repetís el plebiscit del 2006. I és que en només tres anys d’independència, els montenegrins han aconseguit doblar el seu salari mitjà, de 232 a 465 euros mensuals, retallar l’atur, del 32% a només el 10%, i no dependre de les inversions de Sèrbia i Rússia. Podgorica ja mira cap a Brussel·les i treballa contra rellotge per rebre l’estatus de candidat a la Unió Europea (UE) l’any que ve, amb la corrupció i el crim organitzat com a principal assignatura pendent.

Des que el 55,5% dels montenegrins van aprovar la independència el 21 de maig del 2006, el PIB ha crescut un 84%. Per això, i pels Porsche Cayenne que es veuen pels carrers de la capital, fins i tot el cap de l’oposició, Srdan Milic, líder dels proserbis que van votar en contra de la secessió, promet que si arribés a primer ministre no aboliria la independència per tornar a annexionar Montenegro a Sèrbia. “És molt difícil estar en contra de la independència amb tot el que hem guanyat convertint-nos en un nou Estat”, reconeix Milic.

Arenys exportarà el referèndum

La convocatòria d’una consulta popular per preguntar als veïns d’Arenys de Munt sobre la conveniència que Catalunya tingui un estat propi dins d’Europa pren volada en part gràcies al permís del conseller Joan Saura perquè la Falange es manifesti en contra de la consulta ha escalfat l’ambient, i també al suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.

Des de la UCE, la comissió organitzadora de la consulta ha recollit la signatura de vint-i-cinc personalitats de la societat civil, algunes vinculades a la política. Entre els més destacats hi ha l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, el líder de Reagrupament, Joan Carretero, el rector de la UCE, Jaume Sobrequés, l’eurodiputat d’ERC Oriol Junqueras, l’escriptor Miquel de Palol i el secretari d'Immigració de Convergència, Àngel Colom. Per Prada també han passat destacats líders polítics com Joan Puigcercós, el conseller Josep Huguet i Felip Puig, però no els han demanat la signatura perquè aquesta tasca la faran les seccions locals dels partits d’Arenys de Munt que donen suport a la consulta, ERC, CiU, la CUP i Arenys de Munt 2000, vinculada a ICV.

El proper 13 de setembre, algunes de les personalitats signants vindran a Arenys per donar-hi suport i per vetllar per la legalitat de la consulta. A més, hi seran presents entitats socials i polítiques d’una quarantena de municipis que volen exportar el model de consulta a les seves ciutats.

22 d’agost, 2009

Maragall crida a la manifestació preventiva

Diguem-ho clar i cat: els únics que donen la talla, Maragall, Carod i López Tena. Els altres, uns cagats de por!!*!! Finalment, una figura rellevant dóna suport a la proposta de manifestació preventiva contra el Tribunal Constitucional. L'aposta de Carod-Rovira ha rebut aquest dissabte el vist-i-plau enèrgic de Pasqual Maragall.

Des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), l'expresident de la Generalitat ha anunciat que creu que cal "fer un cop de cap, o un cop de cor". "La manifestació s'ha de fer ja, no podem esperar que retallin l'Estatut. Hem de protestar. El que no pot ser és la típica cosa del català emprenyat. A mi no m'agrada el català emprenyat, m'agrada el català que imposa el que vol o, almenys, si no ho pot imposar, que manifesta què vol i què no vol", ha argumentat en declaracions als periodistes. Pel que fa a la data, Maragall creu que "si no pot ser l'11 de setembre, que sigui el 12 o el 13. El dia 11 seria un gran dia, però si no hi ha temps d'organitzar-la, fem-la el 12 o el 13", ha proposat.

El que està clar, segons l'expresident, és que s'ha de demanar "el compliment de l'Estatut ja". "No pot ser que estiguem pendents de si ara els jutges diran que sí o que no. El TC ja sap el que vol dir, però aquest Estatut es va aprovar en referèndum", ha afegit.

L'expresident també ha aprofitat la visita a la UCE per signar el manifest a favor de la consulta popular sobre la independència de Catalunya que es farà a Arenys de Munt el 13 de setembre. Els organitzadors del referèndum simbòlic, que recullen firmes a favor de la iniciativa, li han demanat el seu suport i li han llegit el text, i l'expresident ha decidit estampar la seva signatura sota el manifest. "Molt bé", ha dit com a comentari.

Carod no se'n pot avindre de la "sobredimensió" que s'ha donat a la seva idea de manifestar-se

Carod ha apuntat amb ironia: "He de confessar que quedo meravellat de la capacitat de fabulació i d'imaginació que es produeix en els nostres dies".

Carod-Rovira, que va plantejar la manifestació mentre exercia com a president en funcions, ha subratllat que ell no va defensar celebrar aquesta manifestació exclusivament l'11 de setembre, si no que, a preguntes d'un periodista, va convenir que aquesta data podia ser molt "adequada" per a un acte d'aquest tipus. "Jo no em dedico a organitzar manifestacions ni a proposar-les", ha deixat clar el vicepresident. Carod creu que els seus comentaris s'han situat al centre de la polèmica a causa de la "certa escassetat de notícies" que hi ha a l'agost, i ha lamentat que es sobredimensionin "notícies molt forçades que en condicions normals o no serien notícia o ho serien amb una intensitat molt menor". "Feia temps que no sortíem als diaris dia sí, dia també. Ni a 'lo carrer del riu' sortia tant. I mira que em tenen passió! M'està agafant la síndrome de que, quan obro la boca, s'apuja el pa", se li ha sentit a dir.

"A vegades treballar sobre rumorologia és banalitzar una mica la informació", ha dit Carod, que ha lamentat com alguns mitjans especulen des de fa dos anys sobre el contingut de la sentència de l'Alt Tribunal i sobre quan es donarà a conèixer.

López Tena: “la sentència del TC ens reduirà a una província més d’Espanya”

L'exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena ha vaticinat avui, des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) marcarà el final de la via autonomista a l’Estat espanyol: “Suposarà l’acabament, no ja de l’Estatut de Catalunya, sinó de la validesa dels estatuts i de l’existència de Catalunya. Els magistrats al servei del PP i el PSOE ens reduiran a una província més, un òrgan descentralitzat de l’Estat on l’Estatut estarà per sota de qualsevol normativa espanyola”.

Pel jurista, pròxim a CiU, des del moment en què el TC posi fi a la via autonomista, “el poble català ha de convocar una manifestació per constatar la cloenda definitiva de l’autogovern. Aleshores el poble haurà de decidir si es resigna a ser una província o inicia el camí de la independència”. Respecte a una hipotètica manifestació preventiva, López Tena en descarta totalment l’eficàcia, ja que “el TC està a les ordres del PP i el PSOE, i qualsevol acte previ no produirà en els magistrats la més mínima recança”.

Joan Ridao: "Governarem amb qui estigui disposat a demanar el concert econòmic en cinc anys"

Tampoc pactaran amb qui voti diferent a Catalunya i a Madrid Després de mesos de negociacions i passat gairebé un mes i mig de l'acord de finançament, des d'ERC ja es treballa perquè el concert econòmic centri l'agenda política catalana i esdevingui la fita a assolir quan acabi la vigència del model actual, d'aquí a cinc anys. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, remarca que un concert econòmic com el del País Basc serà 'una de les condicions' que el partit posarà al damunt de la taula per tal de decidir qui governa Catalunya després de les eleccions al Parlament de l'any vinent. Ridao apunta com una altra condició 'exigir la reciprocitat dels partits catalans en l'actuació de la política catalana i a l'espanyola', en una clara referència a la 'dependència del PSC al PSOE'.

L'alcalde d'Horta gira full però manté la crítica als comandaments dels bombers

Un més després de la tragèdia, ja amb les flames apagades i el paisatge dels Ports cobert de cendra, l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs, diu que el poble vol girar full i mirar cap al futur. Horta de Sant Joan vol continuar amb la «bona feina» que s'estava fent abans de l'incendi, una «taca grossa» en la història recent del municipi que no hauria d'estroncar els projectes del poble. Amb tot, Ferràs va assegurar ahir que no pensa retractar-se de les seues crítiques als caps dels bombers. L'alcalde va tornar a defensar els bombers –«només ells saben l'angoixa que vam passar»–, però va mantenir la crítica als comandaments per la gestió de l'incendi, quan el 21 de juliol el foc va revifar i va engolir els bombers del grup de reforç en actuacions forestals (GRAF).

Tractorada a Vilafranca del Penedès

Unió de Pagesos s'ha manifestat aquest matí Vilafranca del Penedès amb un centenar de tractors i més de mil persones. Demanen mesures immediates per combatre la situació de crisi en la que està immers el sector vitivinícola degut a l'excedent de la campanya anterior i per reclamar, una vegada més, preus justos pels productors. La protesta engloba els pagesos i els venedors del vi perquè són ells qui porten la seva producció a les cooperatives. El sindicat demana a l'administració una 'destil·lació de crisi' que consisteix en fer desaparèixer l'excedent que no té mercat a un preu més baix. En aquest sentit, critica l'actitud del ministeri de Medi Ambient i Medi Rural perquè fa unes setmanes va deixar passar una oportunitat de destinar fons de la Unió Europea a la destil·lació, necessària segons ells, per fer front a la crisi provocada pels excedents del vi. També demanen que l'Administració doni suport a la comercialització de productes per tal que els pagesos rebin un preu raonable i que s'adoptin mesures concretes i urgents sobre les vinyes. Exigeixen també un major control de la producció de vi i raïm que ve de fora per evitar que l'excedent existent augmenti.