Es desferma la protesta

La protesta va esclatar el cinquè dia. Les 60.000 persones que encara continuen sense llum, i algunes sense aigua, d’una quarantena de municipis de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva a causa de la nevada van començar ahir a canviar la indignació per la mobilització. Un grup de ciutadans van organitzar de manera espontània una cassolada davant de l’Ajuntament de Platja d’Aro ahir cap a les onze del matí, seguint els passos de la que es va fer dimecres a Calonge.

“L’administració més pròxima que tenen els ciutadans per queixar-se és l’ajuntament, tinguem o no competències. La gent vol una resposta clara i efectiva perquè està farta d’aquesta situació”, va admetre amb resignació l’alcalde de Calonge, Jordi Soler. I és que a les diverses assemblees d’afectats amb els alcaldes d’ahir es van viure moments de gran crispació. VilaWeb: Batlles de les comarques gironines critiquen l'actuació del govern i de les elèctriques

El prefecte del departament on s'integra el País Basc francès avisa que les consultes són inconstitucionals

Igualet que aquí. Quina por els fa la democràcia ! El prefecte del departament dels Pirineus Atlàntics, Phyilippe Rey, ha enviat una carta als ajuntaments d'Iparralde, al País Basc francès, avisant que les consultes simbòliques sobre la necessitat de crear una col·lectivitat basca que es faran aquest diumenge coincidint amb les regionals són inconstitucionals. En una carta adverteix els alcaldes que col·laborin amb la consulta d'Iparralde que poden incórrer en un delicte sancionable que pot acabar amb la seva revocació del càrrec. Un total de 122 dels 158 municipis d'Iparralde faran aquest diumenge consultes.

Matadepera Decideix! es presenta aquest diumenge

La plataforma Matadepera Decideix! es presentarà públicament aquest proper diumenge 14 de març a la Plaça del Casal de Cultura.

L’organització treballa amb l’objectiu de promoure la participació per la consulta popular sobre la independència de Catalunya que se celebrarà a Matadepera el proper 25 d’abril, coincidint amb nombrosos referèndums populars arreu del país.

L’acte de presentació de Matadepera Decideix! comptarà amb la lectura pública del manifest a favor de la participació democràtica, a càrrec de l’escriptor i periodista matadeperenc, Vicenç Villatoro, i una xerrada que oferirà el sociòleg Salvador Cardús.

La plataforma assegura que vol fer del 25 d'abril “una jornada festiva i participativa en favor de la democràcia en la qual, tots els ciutadans, pensin el que pensin, puguin respondre la pregunta “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”.

Catalunya lidera el deute amb un augment del 24%

Us estranyeu ? El Banc d’Espanya ha fet que les comunitats es posessin vermelles mostrant els estralls que ha fet la recessió sobre les arques autonòmiques. En termes absoluts, Catalunya va liderar l’endeutament, que s’ha disparat un 24% en l’últim anys, en tancar el 2009 amb 22.605 milions pendents, una xifra que equival a l’11% del seu PIB. La factura global de les autonomies va escalar un 25,8% l’any passat i arriba ara a 86.280 milions.

Si bé Catalunya és al calaix més alt de l’endeutament, els dos llocs restants del podi són per al País Valencià i Madrid, dos bastions del PP on Francisco Camps i Esperanza Aguirre han hissat la bandera de l’equilibri pressupostari i l’austeritat contra José Luis Rodríguez Zapatero. Si Camps deu 14.330 milions, la factura pendent d’Aguirre és de 11.576 milions.

Multitudinària manifestació a Roma contra Berlusconi

Una multitudinària manifestació ha tingut lloc aquest dissabte a la cèntrica plaça del Poble de Roma en protesta contra el govern de Silvio Berlusconi i el decret llei amb què intenta aconseguir la readmissió de la llista del seu partit a la província de Roma en les pròximes eleccions regionals del Lacio de finals de març.

La concentració, convocada per l'oposició de centreesquerra i que ha congregat més de 200.000 persones, segons els organitzadors, s'ha convertit en una festa contra la "deriva antidemocràtica" de Berlusconi i el seu executiu, una cosa que han denunciat, entre d'altres, els membres del moviment popular Popolo Viola.

"Aquesta és una crida a les armes democràtiques", ha dit el líder de l'opositor partit italià dels Valors (IDV), Antonio Di Pietro, en arribar a l'acte, que ha estat retransmès en directe pels mitjans italians i en què l'exmagistrat ha afirmat que el d'Itàlia és un govern "model Nerón".

"Els ciutadans han d'estar cada cop més informats per anar a les urnes amb coneixement democràtic. El fenomen Berlusconi és una anomalia en tot Itàlia, que ha crescut gràcies al sistema de la informació, que està a les seves mans. Ha intentat fer creure als italians que votant-lo estarien millor, però els qui estan millor són ell i els seus amics", ha afegit

LaVanguardia: Multitudinaria manifestación en Roma contra Berlusconi y su decreto electoral

elPeriódico: Multitudinària manifestació a Roma contra Berlusconi i el seu decret electoral

Llum sobre el mur d'Adrià

Entre els segles I i II dC, l'imperi romà va atènyer el seu màxim apogeu territorial. Pràcticament totes les terres banyades pel Mediterrani eren controlades per Roma, i cap al nord l'imperi s'estenia fins als actuals Països Baixos i Anglaterra. A les zones frontereres, més enllà de les quals habitaven els 'bàrbars', l'exèrcit romà va aixecar-hi fortaleses, torres de guaita i, en molts casos, murs defensius. Els principals 'limes' romans, la majoria de centenars de quilòmetres, es van construir en territori germànic, rètic, aràbic i tripolità. Un altre mur fronterer important, el més occidental de tots, va ser el d'Adrià (Vallum Aelium, en llatí), al nord d'Anglaterra. Es va començar a aixecar el 122 dC, en temps de l'emperador Adrià, per a mirar d'aturar (juntament amb el mur d'Antoní, aixecat just a l'actual frontera amb Escòcia) les incursions dels pictes. Una bona part del mur d'Adrià es conserva actualment, especialment els trams centrals. Consta de cent trenta-cinc quilòmetres, la distància que hi ha entre els municipis anglesos de Wallsend (costa est) i Bowness-on-Solway (costa oest), i es poden recórrer amb cotxe, autobús, bicicleta, cavall i també a peu, gràcies a un sender específic que en ressegueix les principals restes. Justament seguint aquest sender, avui es fa un espectacular acte de redescoberta del mur d'Adrià: centenars de voluntaris l'íl·luminaran al vespre amb torxes cada dos-cents cinquanta metres, d'un extrem a un altre, en ocasió dels mil sis-cents anys de la marxa de les legions romanes de la Gran Bretanya, l'any 410 dC.

Illuminating Hadrian's Wall

Parc eòlic dels Pesells. Horta de Sant Joan

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) va aprovar ahir provisionalment el pla especial del parc eòlic dels Pesells, el més polèmic dels que hi ha en tràmit a la Terra Alta. El govern, però, insta l'empresa a ressituar set dels disset aerogeneradors, per minimitzar l'impacte visual. La plataforma de la Terra Alta va rebutjar l'aprovació amb una protesta.

El Punt: Set molins del parc eòlic dels Pesells s'hauran d'allunyar del nucli d'Horta de Sant Joan

El model de les consultes independentistes s'exporta diumenge a Iparralde

El model de consultes independentistes catalanes organitzades per la societat civil s'exportarà aquest diumenge a Iparralde, on coincidint amb les eleccions regionals franceses 130.000 ciutadans de 122 municipis podran votar simbòlicament sobre la necessitat de crear una col·lectivitat territorial que doni sentit institucional a aquest territori integrat a l'Aquitània. Seran consultes simbòliques organitzades a imatge de les catalanes. Ho ha explicat el dirigent de la coordinadora de les consultes i diputat d'ERC Uriel Bertran, que les considera un dels fruits de les reunions, el juny del 2009, amb dirigents de l'esquerra abertzale, entre ells Arnaldo Otegi.

Avui: El model de consultes independentistes catalanes s'exporta a Euskadi Nord francès aquest diumenge

López Tena també col·laborarà en la direcció de la consulta a Mataró

La plataforma Mataró Decideix farà públic aquest dilluns que Alfons López Tena col·laborarà en la direcció executiva de la consulta sobre la independència de Catalunya. Aquest mateix dijous transcendia que Tena i l'equip d'Osona Decideix coordinaran també el referèndum a Olot. Així, després d'haver dirigit la consulta a Osona durant el 13D, de no haver tingut una participació directa en l'onada del 28F, López Tena tornarà a ser part activa de l'organització del 25A a Mataró i Olot. La comissió mataronina veu en la participació del notari Alfons López Tena una bona forma d'aconseguir la màxima participació ciutadana.

Joan Laporta obrirà l'assemblea de Reagrupament

L'han convidat i ha acceptat. El president del FC Barcelona, Joan Laporta, participarà en l'assemblea nacional que Reagrupament celebrarà el proper 21 de març al Palau de Congressos de Catalunya.

Concretament, i segons fonts de l'organització, el president de Reagrupament, Joan Carretero, va convidar Laporta i aquest ja ha acceptat la invitació, però encara no és clar si hi anirà personalment –sempre en qualitat de convidat i per fer-hi un breu parlament en el preàmbul de l'assemblea– o bé si hi enviarà un vídeo.

Els preus a Catalunya, per sobre dels de l'Estat

Us estranyeu ? El cost de la vida ha tornat a registrar un lleuger descens, en concret, de dues dècimes el mes de febrer, encara de rebaixes, que situen la taxa interanual en l'1,2% a Catalunya.

Una xifra, però, que no ha servit per reduir el diferencial amb la resta de l'Estat, que, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), registra un augment de febrer a febrer del 0,8%, és a dir, 4 dècimes menys que a Catalunya.

A més, el Principat torna a ser el territori de l'Estat on més han pujat els preus en els últims dotze mesos, exceptuant el cas de Ceuta i Melilla.

Batallons de treballadors. 1938-1942

Quan parlem de la dictadura del general Franco i de com va afectar els republicans, solem pensar en repressió, consells de guerra, presons, camps de concentració, exili… Però hi ha un fet que ha passat més inadvertit i que és, per tant, menys recordat: el de les desenes de milers d'individus que, pel sol fet d'haver estat fidels a la república, foren empresonats i agregats a unitats de treballs forçats. De 'batallons de treballadors', ja se’n van formar durant la guerra per represaliar l'enemic, però no se'n va perfeccionar el sistema fins acabada la guerra: cent mil homes i vint mil dones foren esclavitzats als anomenats 'destacaments penitenciaris', entre 1939 i ben entrada la dècada del 1960, i obligats a construir carreteres, túnels, ponts, vies fèrries, canals i murs de pantans, a reconstruir edificis religiosos, a treballar a la mina... VilaWeb: Els esclaus de Franco

Ascó ofereix als pobles veïns participar en un consorci per repartir-se els beneficis de l'MTC

Sabiem lo que passava al carrer. Ara sabem lo que passava dins de l'ajuntament: volien comprar voluntats! "Los ajuntaments que no han cobrat en aquestos trenta anys, ara els deixarem tastar el pastís!" L'Ajuntament d'Ascó redactarà els estatuts d'un consorci que hauria de repartir entre les poblacions veïnes les compensacions econòmiques per la possible instal·lació del magatzem nuclear al municipi. Així ho van acordar dimarts a la nit els alcaldes de l'àrea nuclear d'Ascó, que també van deixar la porta oberta del futur consorci a la resta dels ajuntaments de la Ribera d'Ebre. Aquest anunci arriba la vespra de la votació al Parlament d'una resolució contra la candidatura d'Ascó al projecte. En acabar la reunió dels alcaldes de l'àrea nuclear d'Ascó, el gerent de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC), Marià Vila d'Abadal, va anunciar que l'Ajuntament redactarà una proposta d'estatuts per al consorci que hauria de gestionar les compensacions econòmiques per la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. A més, va precisar que l'ens podrà «convidar tots els ajuntaments de la comarca a sumar-s'hi». Vila d'Abadal va assenyalar que el consorci tindrà l'objectiu de treballar per al desenvolupament econòmic de l'àrea d'influència de l'MTC, si finalment s'instal·la a Ascó. Així, canalitzarà totes les polítiques per aconseguir els «efectes positius» del magatzem nuclear i «els efectes sobre els sectors que normalment no es beneficien» de les centrals nuclears. «La idea és que tots els ajuntaments s'impliquin en el consorci i assumeixin el repte de fer de l'MTC una cosa positiva per a la comarca», va dir. La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha recordat durant la darrera setmana que 10 dels 17 municipis catalans de l'AMC –o bé 7 dels 13 de l'àrea d'Ascó– han aprovat mocions en contra del magatzem nuclear, cosa que representa el 60% dels municipis i el 80% de la població. A més, només el 17% de la població de l'àrea d'Ascó estaria a favor del projecte. Per això, els alcaldes també van acordar «intensificar la política informativa» sobre el magatzem nuclear, amb actes a tots els municipis. «Intentarem obrir un procés suficient perquè els sectors econòmics de la comarca i els ciutadans puguin opinar sobre com s'haurien de gastar els diners que l'MTC pot reportar, si es fa a Ascó», va afegir-hi Vila d'Abadal, que va dir que faran un procés semblant a Yebra, l'altre candidat que té l'aval de l'AMAC. «Els sectors econòmics que sempre s'han queixat que la nuclear no els reportava cap benefici econòmic ara podran opinar i dir què s'hauria de fer», va precisar. A més, Vila d'Abadal va assenyalar que els ciutadans podran opinar sobre els efectes mediambientals i de gestió de risc de l'MTC, a través de diverses polítiques de participació.D'altra banda, el gerent va expressar el «respecte» de l'AMAC per la manifestació celebrada diumenge passat a Móra d'Ebre, en contra de la ubicació a Ascó del magatzem nuclear. «Va ser una manifestació important, amb 4.000 persones de tot Catalunya; però algun alcalde ha dit que no va ser representativa de la comarca perquè hi havia molta gent de fora», va remarcar.

Alfons López Tena coordinarà la consulta sobre la independència a Olot

Un cop tots els pobles de la comarca de la Garrotxa han pogut exercir el seu dret a decidir, els veïns d’Olot demanen també el seu torn. Fins ara, amb un 38% de participació, la Garrotxa se situa com a primera comarca de la demarcació gironina pel que fa a la participació i la segona a nivell de Catalunya, només superada per Osona. Precisament qui fou el director executiu d'Osona Decideix, Alfons López Tena, serà ara el responsable de fer arribar a bon port la consulta d'Olot el 25 d'abril vinent. López Tena estarà acompanyat pel seu equip format pels mateixos col·laboradors que va tenir a la consulta d'Osona.

Segons la plataforma ciutadana La Garrotxa Decideix, 'la incorporació de l'equip que va organitzar el referèndum a Osona és una bona oportunitat per recollir l'experiència i aprofitar-la per la realització del referèndum a la capital garrotxina i procurar assolir uns nivells de participació elevats'.

directe.cat: Alfons López Tena i l'equip d'Osona Decideix coordinaran el referèndum d'Olot

Gairebé un 40% dels barcelonins té intenció de participar en la consulta sobre la independència

Fins a un 38,5% dels barcelonins assegura que té intenció de participar en la consulta sobre la independència de Catalunya el dia que, finalment, l'onada de consultes que s'estén pel Principat arribi a la capital. Segons una enquesta elaborada per la Federació d'ERC a Barcelona, les persones disposades a participar en la consulta barcelonina s'eleven fins gairebé el 40% de la població enfront d'un no molt llunyà 56,5% dels enquestats que no tindria intenció de participar-hi. Sigui com sigui, la qüestió no deixa indiferent ja que tan sols el 5% dels enquestats han optat per no respondre la pregunta. Des de la presentació de la plataforma Barcelona Decideix l'organització del referèndum avança als barris, tot i que encara no s'ha fixat una data per celebrar-la. Avui: Xavier Vendrell (ERC) sosté que el 30% dels votants del PSC són independentistes

No del Parlament de Catalunya al Cementiri Nuclear

El Parlament ha acordat rebutjar la construcció d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears "en qualsevol terme municipal de Catalunya, gràcies a l'acord assolit entre els tres partits del Govern - PSC, ERC i ICV-EUiA - i CiU , que van votar a favor, mentre que el PP i Grup Mixt s'han abstingut. La proposta de resolució del tripartit, que inicialment demanava "desestimar de forma definitiva" la construcció de l'MTC a Ascó (Tarragona) - municipi que va presentar la seva candidatura al concurs públic iniciat pel Ministeri d'Indústria - vista la manca de consens, va ser finalment transaccionada amb CiU a canvi d'introduir una referència a l'acord ja votat el març de 2008. La votació d'avui reflecteix que el Parlament dóna el seu suport al Govern perquè desplegui totes les mesures polítiques, administratives i legals necessàries per fer "prevaler" la seva decisió i frenar així la construcció de l'MTC a Catalunya, si bé la visió sobre la necessitat de la instal.lació no és unànime, ja que tant CiU com PSC van reconèixer en boca dels seus portaveus la idoneïtat de construir un magatzem centralitzat davant l'actual model de gestió de residus de manera individualitzada.

Alego: DEMOCRÀCIA I DESCONSOL

elPeriódico: El Parlament rebutja la construcció a Catalunya d'un magatzem temporal de residus nuclears

ElTriangle: El Parlament rebutja la construcció del cementiri nuclear a Catalunya

El Punt: El Parlament rebutja que s'instal·li un cementiri nuclear a Catalunya

Vídeo: tota la sessió

El diari 'The New York Times' reconeix que el català 's'escolta a tot arreu menys a les pel·lícules'

'A la principal ciutat de Catalunya el català s'escolta a tot arreu excepte a les pel·lícules'. Així comença l'article Trumpeting Catalan on the big screen publicat aquest dijous al diari nord-americà The New York Times sobre la nova llei del cinema, que estableix l'obligatorietat de distribuir la meitat de còpies d'una pel·lícula doblades o subtitulades en català. El rotatiu afirma que la iniciativa del conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, busca 'mantenir el que es considera l'ànima catalana' i que la llei 'pretén fer valer la distinció' de Catalunya respecte la resta de l'Estat espanyol. Actualment a Catalunya l'oferta de pel·lícules distribuïdes en català està entorn al 3%

11 M

Mozart - Rèquiem

La CE adverteix el govern espanyol perquè incompleix el cabal mínim de l'Ebre

'Un cop més, el govern espanyol transposa tard i malament una directiva europea, en aquest cas la Directiva Marc de l'Aigua, que obliga a establir plans de conca pels rius i a calcular l'existència de cabals mínims que en garanteixin la diversitat ecològica', es lamenta l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras. Precisament ha estat responent a una pregunta parlamentària de Junqueras, que la Comissió Europea ha afirmat que seguirà de prop el pla de conca de l'Ebre, per assegurar-se que el govern espanyol compleixi el cabal mínim del riu, ja que tant pel que fa al model de càlcul del cabal mínim com als períodes fixats per publicar el pla, l'executiu espanyol incompleix 'molt probablement' la directiva. Brussel·les considera imprescindible establir un cabal mínim dels rius que garanteixi el bon estat de les aigües superficials i el medi ambient. Per això, la Directiva Marc de l'Aigua estableix que, només després que els plans de conca hagin determinat el cabal mínim necessari per mantenir el bon estat ecològic dels diversos trams fluvials, es poden atorgar noves concessions. Junqueras alerta, però, que 'el govern espanyol calcula el cabal mínim del riu en funció del sobrant d'aigua després d'haver fet les concessions riu amunt. I és evident que decidir primer què es gasta i calcular el cabal ecològic mínim en funció del que et sobra és un incompliment flagrant de la directiva'. La Comissió Europea ha assenyalat, també, que el govern espanyol hauria d'haver publicat el pla de conca de l'Ebre per a la consulta pública abans del desembre del 2008, i no ho ha fet, igual com tampoc no ha respectat el termini fixat per l'aprovació definitiva del pla, el desembre del 2009. Un fet que suposa un 'retard considerable' en l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua.

... il Madrid, un altre cop, en blanc !!!

Treballadors de la brigada contra incendis d'Ascó inicien aquest dimecres una vaga indefinida

El personal de la brigada contra incendis de l'empresa Lainsa, que presta els seus serveis a la central nuclear d'Ascó, ha començat una vaga indefinida a les sis d'aquest matí, segons han informat fonts del sindicat UGT.

La vaga, impulsada pels 25 treballadors de Lainsa -dedicada a la protecció d'incendis en indústries d'alt risc-, s'ha produït per discrepàncies en la negociació del conveni col·lectiu. Malgrat l'inici de la protesta, l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) ha declarat que la central nuclear d'Ascó està operant amb normalitat i que els serveis mínims els ha dictat l'autoritat competent d'acord amb l'informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Els integrants de la brigada contra incendis han mostrat la seva voluntat d'oferir els serveis mínims per garantir la total seguretat de la central i evitar cap mena d'incident.

Avui: Dos magatzems, dues cares

El Parlament aprova la Llei de consultes amb el rebuig de CiU, PP i Ciutadans

El Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei de consultes, un dels projectes 'estrella' d'ERC en aquesta legislatura. La llei ha tirat endavant amb el rebuig en bloc de l'oposició. La Llei regula les consultes tant a nivell nacional com a nivell municipal però, en tots els casos, caldrà l'autorització de l'Estat. Aquest és un dels motius que ha provocat el vot contrari de CiU com ja va anunciar considera el text és 'insuficient' i 'poc ambiciós'. Mentre el president d'ERC, Joan Puigcercós, assegura que 'és un instrument perquè aquest país pugui ser un Estat', la diputada de CiU Dolors Batalla puntualitza que el text només regula una de les moltes competències de participació ciutadana que preveu l'Estatut i veu contradictori que ERC impulsi consultes sobre la independència i alhora perdi l''oportunitat' de regular-les introduint la figura de la consulta ciutadana.

VilaWeb: El parlament aprova la llei de consultes populars amb l'únic suport del tripartit

El Camí de Sant Jaume a les Terres de l'Ebre estarà senyalitzat aquest 2010 des de Tortosa fins l'Aragó

Una de les branques del Camí de Sant Jaume a Catalunya tenia la sortida des de la desembocadura de l'Ebre, per on arribaven peregrins de la Mediterrània, que enfilaven Ebre amunt, passant per Saragossa i fins a Santiago de Compostela. Segles enrere, Tortosa, juntament amb Barcelona, eren els ports més importants d'entrada d'aquest pelegrinatge. Aquesta història és la que permet ara que les Terres de l'Ebre s'incloguin en el projecte de senyalització del Camí de Sant Jaume que la Generalitat està impulsant a Catalunya. El tram ebrenc partirà de la ciutat de Tortosa fins a Gandesa i Batea, per endinsar-se per l'Aragó fins a Saragossa.

Concretament, de Tortosa a Roquetes recorrerà la trama urbana, i a partir de Roquetes, per Aldover, Xerta, fins la Fontcalda, aprofitarà la infraestructura de la via verda. De la Fontcalda a Gandesa s'haurà de preveure alternatives per bicicletes perquè el camí no està adequat. Després, des de Gandesa fins a Batea, hi ha dues opcions: pel camí de la Saboga o pel camí que passa per Vilalba dels Arcs. Un cop a l'Aragó, en direcció Saragossa, a Pina de Ebro, el Camí de Sant Jaume de l'Ebre i el tram de Montserrat a Alcarràs s'unifiquen.

Ovidi Montllor: La samarreta

Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995 Ovidi Montllor-La samarreta

Jo sóc fill de família molt humil.

Tan humil que d'una cortina vella

una samarreta em feren: vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,

no he pogut caminar ja per la dreta.

He hagut d'anar contracorrent

perquè jo no sé què passa

que tothom que el ve de cara

porta el cap topant de terra.

D'ençà, per aquesta samarreta,

no he pogut eixir al carrer.

Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.

He hagut de, en el camp, guanyar jornals.

Així la gent ja no em veia:

Jo treballava amb la corbella.

I dintre de tots els mals,

sé treballar amb dues coses:

amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent,

quan em veia pel carrer em cridava: progressiste!

Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".

Potser un altre amb les meves circumstàncies,

ja hagués canviat de samarreta.

Però jo, que m'hi trobe molt bé amb ella.

Perquè abriga, me l'estime,

i li pregue que no se me faça vella.

(Ovidi Montllor)

Viquipèdia: Ovidi Montllor

Què et sembla, Ovidi?

VilaWeb: Ovidi Montllor 2.0

Ascó, aquesta tarda

Activistes de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i partidaris de la ubicació a Ascó del MTC de residus nuclears s'han concentrat aquest dimarts a la tarda a Ascó per expressar el seu posicionament sobre el cementiri nuclear. Els partidaris del MTC -catorze veïns de la comarca- i un centenar d'opositors han mostrat pancartes davant de l'Ajuntament d'Ascó, on s'està fent una reunió de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) en què participen els alcaldes de la zona nuclear d'Ascó. Partidaris i detractors del MTC s'han escridassat, tot i que les concentracions han transcorregut sense incidents (no per falta de ganes!). Mentre que els detractors del cementiri nuclear han cridat consignes com 'L'alcalde d'Ascó, de cap al reactor', 'Catalunya diu que no' o 'No teniu vergonya', els partidaris han respost 'La Ribera diu que sí'. Les dues concentracions han coincidit cara a cara i, tot i els insults d'alguns manifestants, la sang no ha arribat al riu. El portaveu de la CANC, Sergi Saladié, ha justificat la concentració a Ascó argumentant que els actes de l'AMAC 'tenen un punt de clandestinitat i de provocació, veient que al territori no hi ha consens' a favor del MTC. Saladié ha recordat que set dels tretze municipis de l'àrea nuclear d'Ascó s'han posicionat en contra del MTC, així com ha destacat que una enquesta feta per un gabinet sociològic ha conclòs que 'només el 17% de la població de l'àrea d'Ascó estaria a favor del cementiri nuclear'. 'És evident que no hi ha consens i esperem que això es posi de manifest a la reunió de l'AMAC', ha afegit. Per la seva banda, el portaveu del grup veïnal de la Ribera d'Ebre a favor del MTC, Manel Mellado, ha manifestat que el MTC 'no perjudicarà la zona' i 'generarà molts llocs de treball en una comarca que té 1.300 aturats'. Segons ha recordat Mellado, a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona hi ha tres centrals nuclears i els residus de Vandellòs I, de manera que 'tenim el 50% dels residus nuclears de l'Estat i és molt hipòcrita enviar-los a un altre lloc, cal ser solidaris'. El portaveu dels partidaris també ha destacat que 'a la Ribera d'Ebre la majoria de gent vol que el MTC es posi a Ascó', tot i que 'fins ara ningú s'havia atrevit a dir-ho'. 'Els que diuen que no només ho diuen perquè ara ve una campanya electoral i és el que han de dir', ha ressaltat.

El govern ignora la petició de l'alcalde d'Ascó de comparèixer al Parlament

El govern català ha ignorat la petició de l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal (CiU), de comparèixer al Parlament per argumentar la seva decisió de presentar la candidatura a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), on es dipositaran els residus de les centrals nuclears espanyoles.

Així ho han denunciat avui fonts municipals, que afirmen que el tripartit ha ignorat la carta que el consistori va entrar en el registre del Parlament el 2 de febrer passat reclamant al seu president, Ernest Benach, poder comparèixer en seu parlamentària.

Aquestes fonts han lamentat que no s'escolti la versió del municipi abans que els grups del govern –PSC, ERC i ICV-EUiA– presentin dijous que ve, dia 11, una nova resolució contra la ubicació d'un magatzem de residus nuclears a Ascó.

En la carta de demanda per comparèixer, l'alcalde d'Ascó recorda al tripartit que la decisió de construir un magatzem d'aquestes característiques va ser instada per tots els grups polítics del Congrés del diputats, per unanimitat, al desembre de 2004.

A més, recorda que, durant l'any 2008, es van mantenir reunions amb tots els partits per acreditar "la nostra lleialtat institucional cap al Parlament de Catalunya, a través dels seus representants".

L'alcalde d'Ascó destaca que actualment en les piscines i magatzems provisionals de les centrals nuclears espanyoles es troben emmagatzemades 3.700 tones d'urani i altres substàncies radioactives, de les quals un terç són a Catalunya. Aquests residus, en el cas de les centrals d'Ascó i Vandellòs, "estan emmagatzemats en sistemes humits (piscines) que necessiten l'acció de l'home de forma permanent per mantenir les condicions mínimes de seguretat", alerta.

S'obre el període d'al·legacions al cementiri nuclear amb un candidat menys

Des d'ahir i durant un període de vint dies hàbils, els municipis, les comunitats autònomes i les entitats interessades ja poden presentar les al·legacions al procés d'emplaçament del magatzem temporal centralitzat al qual aspira Ascó. El municipi de la Ribera competirà amb set candidats, però té un rival menys, ja que, segons el Ministeri d'Indústria, Torrubia de Soria quedarà exclòs de l'elecció perquè el seu terme municipal està catalogat com a zona d'especial protecció d'aus (ZEPA) dins la Xarxa Natura 2000. No obstant això, la designació d'àrees excloses encara no és definitiva perquè és obert el període d'al·legacions. Quan acabi el termini, la comissió interministerial que dirigeix el procés anunciarà els exclosos. L'informe que s'elaborarà en l'última fase ja assenyalarà un possible emplaçament i serà enviat al govern espanyol, perquè l'aprovi el Consell de Ministres.

La Galeria Tomàs March acollirà l'exposició censurada per la Diputació de València

La Unió de Periodistes Valencians traslladrà a la galeria Tomàs March de València l'exposició 'Fragments d'un any-Imatges 2009', que inclou les fotografies censurades per la Diputació de València. La inauguració serà dijous a les 12 del migdia. Avui, uns cinc centenars de persones s'han concentrat aquest migdia a les portes del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) en suport a Romà de la Calle, que va dimitir ahir per l'escàndol de les fotografies censurades. Treballadors del museu, representants de sindicats, partits polítics, associacions i periodistes han fet costat a un emocionat de la Calle. A la concentració s'han escoltat crits a favor de la llibertat d'expressió i demamant la dimissió de Rus. L'aparició de Romà de la Calle entre els manifestants ha provocat una onada d'aplaudiments que han durant minuts. Desbordat per una quantitat d'assistents que no esperava l'exdirector del museu ha fet una crida a la llibertat d'expressió i ha defensat el paper de la imatge en la creació de la història. Per demà s'ha convocat una nova concentració de protesta a les 19.30 a la porta de la Diputació de València en favor de la llibertat d'expressió i per a demanar la dimissió d'Alfonso Rus.

Irlanda del Nord recupera les competències en Justícia i Interior i tanca l'últim capítol del procés cap a l'autogovern

Jornada històrica aquest dimarts a l'Assamblea d'Irlanda del Nord. Els diputats han votat a favor del pacte entre el Sinn Féin i el Partit Unionista Demòcrata (DUP) per la transferència de les competències en Justícia i Interior de Londres cap a Belfast. Els poders se cediran oficialment el 12 d'abril, i signifiquen el pas final del procés de pau i del retorn de l'autogovern a Irlanda del Nord. El Partit Unionista de l'Ulster (UUP), que va liderar el país durant els anys de violència, ha votat en contra de la mesura, en una decisió que situa per primera vegada als considerats unionistes moderats de l'UUP com els opositors de l'autogovern, un paper fins no fa massa atribuït al DUP.

Amadeu Casellas surt de presó després de 24 anys

El pres Amadeu Casellas ha sortit cap a l'una del migdia d'aquest dimarts de la presó de Girona, després de 24 anys de reclusió des de finals dels anys 70. El seu empresonament ha provocat en els últims anys nombroses mostres de solidaritat de sectors anarquistes que denunciaven que Casellas era un pres polític i que el còmput de les seves penes era erroni, mentre que ell va seguir diverses vagues de fam. Finalment, s'ha pogut aplicar a Casellas una doctrina del Tribunal Constitucional espanyol que li ha permès sortir en llibertat avui mateix i no el 2016 com fins ara estava previst. Malgrat tot, el pres ha estat a la presó vuit anys més del compte segons el nou còmput del TC.

VilaWeb: Amadeu Casellas surt de la presó