La jutgessa ha ordenat l'ingrés a presó de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, pel cas de l'Hotel del Palau. La Fiscalia de Delictes Urbanístics havia demanat presó incondicional aquest dijous al migdia després que ambdós declaressin al llarg de dues hores cadascun davant la jutgessa per tràfic d'influències i apropiació indeguda. La fiscalia va presentar una querella contra Millet i Montull acusant-los d'apropiació indeguda i tràfic d'influències per tal d'aconseguir el canvi d'usos de la finca on volien construir-hi un hotel de luxe. Després d'haver aconseguit que Ajuntament de Barcelona i conselleria d'Economia signessin els convenis necessaris amb l'Orfeó per tirar endavant l'Hotel, els acusats van vendre'l a l'empresa Olivia Hotels. Antoni Castells, Ramón García-Bragado i Carles Martí hauran de declarar com a testimonis. Millet i Montull -que han declarat durant més de dues hores- ingressaran aquest mateix dijous al vespre a la presó Model de Barcelona.
17 de juny, 2010
Millet i Montull van a la presó pel cas de l'Hotel del Palau
La jutgessa ha ordenat l'ingrés a presó de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, pel cas de l'Hotel del Palau. La Fiscalia de Delictes Urbanístics havia demanat presó incondicional aquest dijous al migdia després que ambdós declaressin al llarg de dues hores cadascun davant la jutgessa per tràfic d'influències i apropiació indeguda. La fiscalia va presentar una querella contra Millet i Montull acusant-los d'apropiació indeguda i tràfic d'influències per tal d'aconseguir el canvi d'usos de la finca on volien construir-hi un hotel de luxe. Després d'haver aconseguit que Ajuntament de Barcelona i conselleria d'Economia signessin els convenis necessaris amb l'Orfeó per tirar endavant l'Hotel, els acusats van vendre'l a l'empresa Olivia Hotels. Antoni Castells, Ramón García-Bragado i Carles Martí hauran de declarar com a testimonis. Millet i Montull -que han declarat durant més de dues hores- ingressaran aquest mateix dijous al vespre a la presó Model de Barcelona.
La crescuda de rius i pantans ajuda a lluitar contra el musclo zebrat
El laboratori que Endesa té a Riba-roja d'Ebre, l'únic de l'Estat centrat en la lluita contra el musclo zebrat, ha comprovat que els desembassaments controlats com els d'aquests dies afavoreixen l'eliminació d'aquesta espècie, ja que la crescuda del riu trasllada les larves cap a la desembocadura i els exemplars moren a causa de l'elevada salinitat. Els tècnics del laboratori han començat a treballar en aquesta línia de recerca a partir de l'anàlisi feta a les poblacions de musclo zebrat al pantà de Riba-roja després d'un desembassament controlat, que Endesa fa dos cops a l'any per netejar el riu d'algues. Així es podrà determinar en quina mesura perjudica l'espècie una determinada gestió dels embassaments.
16 de juny, 2010
Anna Simó insta Mas a 'no ser paternalista' i deixar que la societat 'decideixi si està madura o no' per la independència
Les polèmiques declaracions d'Artur Mas reiterant que, segons ell, el país 'no està madur' per un referèndum d'independència han provocat reaccions contraposades al Parlament de Catalunya. Des de l'unionisme, el portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, ha acusat el president de CiU d'aplicar un 'sobiranisme per entregues, per fascicles', i ha titllat Mas de 'paradigma de l'ambigüitat política' i de tenir una 'actitud esquizofrènica' cap a la independència. Des de l'independentisme, en canvi, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha puntualtizat que 'qui no està madura' és la direcció de CiU, i ha instat la federació nacionalista a no ser 'paternalista' i deixar que sigui la societat qui 'decideixi si està madura o no' per celebrar un referèndum d'independència.
Les comarques de Ponent es coordinen per recollir signatures pel referèndum sobre la independència
Les plataformes i coordinadores de les consultes sobre la independència a les comarques de Ponent volen treballar conjuntament per impulsar la recollida de signatures per la Iniciativa Popular (IP) per demanar la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons ha pogut saber AraPonent, més de 60 plataformes locals estan convocades aquest vespre a l'Ateneu Popular Plana d'Urgell que acull aquest vespre la primera trobada territorial que la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència realitzarà per diferents territoris per informar i planificar la recollida de signatures per la IP. Uriel Bertran i altres membres de la Coordinadora Nacional participaran en la trobada.
L'Estat espanyol deu 200 milions d'euros a Catalunya per la Llei de la Dependència
L'Estat espanyol acumula uns 200 milions d'euros impagats en concepte de prestacions de la Llei de la Dependència a Catalunya, segons ha explicat la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. La llei estableix que, un cop descomptat el copagament de l'usuari dependent, Estat espanyol i Generalitat han de sufragar a parts iguals la resta dels costos de la prestació. Capdevila, però, assegura que el govern espanyol no ha complert mai amb la seva part i que la Generalitat ha hagut d'assumir sempre els impagaments de Madrid. Es calcula que per cada 2,25 euros que aporta el Govern, l'Estat espanyol n'aporta només 1. La proporció hauria de ser del 50%. Més clar, l'aigua!
'La Roja' ensopega a la primera davant de Suïssa
La selecció d'Egspaña comandada per Vicente del Bosque, que es presentava com a una de les favorites al Mundial de Sud-àfrica, ha ensopegat només de començar, i tenint Suïssa com a rival. Amb un 0-1, la Roja ha trencat els pronòstics en el seu partit de debut en la competició, a la qual arribava com a campiona d'Europa.
Els analistes creuen ara que aquesta derrota tindrà un efecte negatiu considerable sobre la moral de l'equip. Ui! je, je!
Olé.com: ¿Candidato? Joder...
PSC i PP endarrereixen la IP pel referèndum d'independència portant-la al Consell de Garanties Estatutàries
Els grups del PSC i del PP al Parlament han formalitzat aquest dimecres la petició perquè el Consell de Garanties Estatutàries avaluï si la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya s'adiu a la Constitució espanyola i a l'Estatut. Tot i això, com ja van avançar Alfons López Tena i Uriel Bertran, la Llei de consultes populars per via de referèndum no preveu què cal fer amb el resultat del dictamen del Consell. Així, un cop la Mesa del Parlament ja ha admès a tràmit la proposta el 8 de juny, no hi ha cap impediment perquè s'iniciï la recollida de signatures un cop el CGE enviï el seu dictamen al Parlament en el termini d'un mes.
PSOE i PP rebutgen l'oficialitat del català a la Unió Europea
El PSOE i el PP han rebutjat avui a la comissió mixta entre el Congrés i el Senat per la Unió Europea (UE) treballar perquè el català, el basc i el gallec es posin al mateix nivell de les llengües estatals i siguin oficials a les institucions europees. Hi han votat favorablement CiU, que ha presentat la proposició, i ERC. Tots dos partits que han lamentat que la feina iniciada el 2004 per promoure l'ús de les llengües cooficials a la UE no hagi aconseguit el reconeixement ple. La proposició tenia dos punts més que sí que s'han aprovat i que demanen el compliment dels acords lingüístics que ja són vigents.
Bloody Sunday: Tots innocents
Les catorze víctimes mortals del Diumenge Sagnant del 1972 a la ciutat de Derry (Irlanda del Nord) van ser assassinades de manera “injustificada”. Va ser l'exèrcit britànic, responsable d'una de les pitjors massacres del conflicte nord-irlandès, qui va fer el primer tret, tot i que cap dels morts ni dels tretze ferits eren “cap amenaça” directa per als soldats. En qualsevol cas, els integrants del primer regiment de paracaigudistes desplegats aquell dia a la ciutat per controlar una marxa en demanda dels drets civils van disparar contra els manifestants desarmats.
El veredicte emès pel jutge Saville que va ser conegut públicament ahir –després de dotze anys de l'inici de la investigació, i sis després que es donés per tancada, quan han passat 38 anys des que van tenir lloc els fets– avala la tesi republicana de la innocència de totes les víctimes i critica obertament el comportament d'alguns comandaments de l'exèrcit.
Per aquesta raó, el primer ministre britànic, el conservador David Cameron, va demanar ahir “perdó en nom del govern i del país” per uns fets “injustificats i injustificables”. I ho va fer en presentar les conclusions de l'informe Saville al Parlament.
VilaWeb: El Sinn Féin, satisfet perquè l'informe 'desfà les mentides sobre el Bloody Sunday'
Informe Saville: la verdad del ‘Bloody Sunday’ doce años después (Rebelión)
Cristian Hernández: "Me faltaron un par de huevos"
Tal i com ha reconegut ell mateix, Cristian Hernández ha escollit malament la seva professió. Aquest jove torero mexicà, de només 22 anys, era un dels protagonistes a la plaça Monumental de Mèxic, on s'estava celebrant una 'corrida de toros'. La tarda era plujosa, la qual cosa podia dificultar la feina dels matadors com a conseqüència de les patinades. Però Hernández, al veure que tenia al davant un brau de més de 500 quilos, va decidir agafar els 'trastos' i marxar cap a casa.
Enmig dels xiulets del poc públic congregat a la plaça, el torero mexicà va saltar les tanques de protecció i va retirar-se de la plaça. Els xiulets no van immutar Hernández, que va tornar a saltar a la plaça, però per tallar-se la "coleta", la qual cosa vol dir que accepta la seva rendició.
Després, en declaracions als mitjans de comunicació, va assegurar que allò no estava fet per a ell: 'Hem de ser conscients de nosaltres mateixos, i a mi em va faltar capacitat, em van faltar "un par de huevos". Ho he passat molt malament, he passat molta por i ja no vull ser torero”. Per si no n'hi hagués prou, la policia va detenir Cristian Hernández per incompliment de contracte.
15 de juny, 2010
Junqueras: 'La victòria de l'N-VA demostra que l'independentisme és una opció viable i lògica a Europa'
La històrica victòria dels independentistes flamencs de l'N-VA, liderats per Bart de Wever, ja ha provocat les primeres reaccions al Principat. L'eurodiputat d'Esquerra a Brussel·les, Oriol Junqueras, ha explicat que el creixement de l'independentisme a Flandes evidencia que 'senzillament, en el cas de Bèlgica, com el d'Espanya, l'estructura de l'Estat ja no és vàlida per a gestionar els interessos de la població'. Per l'eurodiputat català, aquest esgotament del model estatal provoca que, 'com que estem en democràcia i en llibertat', els ciutadans escullin canviar 'l'eina de governança'. Segons Junqueras, company de la formació guanyadora dins l'Aliança Lliure Europea, la victòria de l'N-VA 'tendirà a la creació de dos estats, un de flamenc i un de való, que compartiran alguna estructura, com l'exèrcit, la monarquia i la regió de Brussel·les'.
Cabré recull el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes defensant la independència
«La meva llengua és la meva pàtria. I treballar per la pervivència de la llengua és una raó de pes per treballar per la independència política.» Jaume Cabré va aprofitar el lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per fer una encesa defensa de la llengua i del dret a decidir. Va lloar les consultes independentistes i el recent llum verd del Parlament a una consulta popular. «Que sigui Espanya la que prohibeixi, en ple segle XXI, que la gent expressi la seva opinió sobre el tema!», va proclamar, aixecant l'aplaudiment entusiasta del públic que omplia el Palau de la Música. Òmnium Cultural va atorgar un caire nou a l'acte, amb un espectacle de paraula, música i vídeo al voltant de l'obra de l'escriptor, del qual es va subratllar el seu reconeixement internacional.
Discurs de Jaume Cabré en l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Jaume Cabré: 'La llengua és la meva pàtria i per això la vull lliure' (VilaWeb)
Gal·les celebrarà un referèndum per ampliar l'autogovern l'any 2011
El País de Gal·les celebrarà un referèndum per ampliar els seus poders durant el primer trimestre de 2011. Així ho ha confirmat la nova Secretària d'Estat per Gal·les del govern britànic, la conservadora Cheryl Gillan. La consulta popular permetrà que Cardiff legisli lliurement en les seves competències, fins i tot si això significa implantar un model de serveis públics completament diferent a l'anglès. El sistema actual d'autogovern obliga l'Assemblea de Gal·les a demanar autorització al parlament britànic quan vol introduir modificacions a la normativa. Després de 10 anys d'autogovern, Gal·les es prepara per fer un pas més en la gestió del seu poder mentre Escòcia debat una possible independència.
El govern espanyol carrega a les autonomies les noves exigències de la Comissió Europea
El Consell de Política Fiscal i Financera, reunit avui, ha acordat que el límit màxim de dèficit per a les autonomies l'any 2011 passi del 2,4% a l'1,3%. Per al per al 2012, aquest límit es manté i baixa a l'1,1% el 2013. Aquesta nova mesura coincideix amb les noves exigències de la Comissió Europea, fetes públiques aquest migdia (comunicat), segons les quals el govern espanyol ha de tirar endavant noves mesures per a reduir un 1,75% el dèficit espanyol l'any 2011.
L'objectiu de la nova càrrega sobre les autonomies és estalviar 11.000 milions d'euros en dos anys. Segons les mesures, les autonomies hauran de reduir 1.000 milions aquest any i, per al 2011, 6.000 milions per la via de la despesa i 4.000 milions com ho cregiun convenient.
D'aquesta manera, l'esforç extra de les autonomies se suma als plans d'ajustament de l'estat i dels ajuntaments per a situar el dèficit de l'estat espanyol en un 6% l'any 2011, un 4,4% el 2012 i un 3% el 2013, tal com exigeix Brussel·les.
Carretero presentarà la nova seu electoral al Passeig de Gràcia
A pocs mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya, Reagrupament ha començat a treballar per tal de millorar la seva presència a Barcelona, després d'un lent procés d'expansió pel territori. Així, després d'instal·lar seus a diverses capitals de comarca, la formació de Joan Carretero inaugurarà aquest dimecres la seva nova seu electoral en ple Passeig de Gràcia de Barcelona. L'obertura de la flamant oficina coincidirà amb la posada en marxa d'una nova plana web de l'associació, i amb l'inici d'un cicle de conferències amb personalitats de la societat civil catalana, que arrencarà dijous amb una xerrada de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, exconseller dels governs Pujol i exsecretari general d'ERC. També s'ha presentat una nova oficina mòbil, a l'espera de confirmar els propers dies la notícia més esperada a l'univers reagrupat: la possible aliança amb Joan Laporta.
Mas descarta un referèndum d'independència si és president. Sorpresa?
El president de CiU, Artur Mas, descarta la convocatòria d'un referèndum sobre la independència en la pròxima legislatura si és president. En una conferència dedicada al tema 'nació', Mas ha situat el dret a decidir sobre el concert econòmic com a prioritat, i ha dit que els pròxims quatre anys no són moment per un referèndum sobre la independència. Per Mas, el país no és prou 'madur' ni tampoc 'té una majoria social clara per fer una operació d'aquestes característiques'. El líder de CiU ha afegit, però, que amb això no vol 'tancar horitzons'.
El senat espanyol aprovarà que es reformi el TC la setmana que ve
El ple del senat debatrà finalment la reforma de la llei del Tribunal Constitucional espanyol, a proposta de l'Entesa Catalana de Progrés i de CiU. En efecte, avui el PSOE ha acceptat que s'inclogui aquest punt en l'ordre del dia del ple de la setmana que ve i ha anunciat que votaria a favor de la tramitació. Els partits catalans volen que, amb la reforma, els magistrats que tenen el mandat caducat no pugin romandre en el càrrec més de sis mesos i que quan s'hagi de dictar sentència sobre un estatut no passi més de mig any.
La portaveu socialista ha deixat clar que la votació favorable dels senadors socialistes no vol dir 'de cap manera' que impliqui un vot a favor al congrés, on el PSOE i el PSC comparteixen grup. Des del dia 22, doncs, la reforma passarà al congrés, que la negociarà i la debatrà passat l'estiu.
La proposta de reforma que es veurà al ple de la cambra alta recull els termes del document que van pactar CiU i el tripartit al Parlament de Catalunya i que van presentar el mateix dia que el president de la Generalitat, José Montilla, va intervenir a la Comissió General de les Comunitats Autònomes.
La Comissió Europea assegura ara que mantindrà l'única plaça de traductor de català amb què compta
Els eurodiputats catalans Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Santiago Fisas (PP), la mallorquina Rosa Estaràs (PP) i la nord-catalana Marie-Thérèse Sánchez-Schmid (UMP) s'han reunit avui amb la comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, per a reclamar-li que l'executiu comunitari mantingui la plaça de l'únic traductor de català amb què compta i de qui ha decidit prescindir. 'Els eurodiputats catalans tenen tota la raó' a reclamar-ho, ha afirmat Reding, a la sortida de la reunió d'aquest matí a Estrasburg. Reding s'ha compromès a buscar un intèrpret que cobreixi la vacant a partir de la tardor. Una decisió amb què els eurodiputats se senten satisfets tot i que CiU i ERC culpen l'Estat de ser, un cop més, qui incompleix els compromisos.
Moriscos: 400 anys
El 17 d'abril de 1610 Felip III signava a Valladolid l'ordre d'expulsar els moriscos de Catalunya. A València, en canvi, els moriscos ja havien estat deportats el 1609. La decisió del rei posava fi a una presència secular de l'Islam a la Corona d'Aragó, que ja no es reprendria fins a la immigració de finals del segle XX.
Els moriscos eren els descendents de la població musulmana medieval que havien estat obligats a batejar-se a principis del segle XVI. A Catalunya, la majoria es concentraven a la Ribera d'Ebre i al Segrià. A partir del 15 de juny de 1610, aproximadament 3.500 moriscos catalans van ser expulsats de casa seva sense contemplacions.
14 de juny, 2010
Els anticementiri intensifiquen la pressió en la recta final del procés de selecció d'una seu per a l'MTC
Els contraris a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó no llancen la tovallola mentre avancen els tràmits per designar la seu definitiva del magatzem temporal centralitzat (MTC) a l'Estat. Una setantena de persones convocades per l'entitat Veïns d'Ascó i amb el suport de la coordinadora anticementiri van protestar ahir amb una xoriçada davant d'un mas propietat del gerent de l'associació de municipis en àrees de centrals nuclears (AMAC), Marià Vila d'Abadal.
Amb aquesta protesta, els contraris a l'MTC de residus nuclears volien assenyalar una de les persones que, juntament amb l'alcalde d'Ascó, consideren els responsables de la candidatura del municipi de la Ribera d'Ebre. Malgrat el polèmic lloc de la protesta (el Mas de Vila, al costat de l'antiga estació de Garcia), la concentració va discórrer amb tota tranquil·litat sense que la vigilància dels Mossos d'Esquadra alterés en cap moment els ànims. «Tant ell com l'alcalde d'Ascó estaven convidats a aquest acte, ja que volíem dialogar amb ells, però han optat per no venir», comentava un dels portaveus de Veïns d'Ascó, Julio Manero.
La concentració va arrencar amb una sorollosa marxa lenta de vehicles des d'Ascó i Móra la Nova fins a l'estació de Garcia, on els participants van esmorzar els anunciats entrepans de xoriço com a irònica referència als impulsors del projecte. La trobada es va tancar amb una marxa a peu fins a l'entrada del mas, on tant l'entitat que agrupa veïns de diferents poblacions de la Ribera com la Coordinadora Anticementiri Nuclear a Catalunya (CANC) van animar els participants a sumar-se al calendari de protestes dels pròxims quinze dies, en què volen intensificar la pressió davant la imminent publicació de les candidatures finalistes. «Pressionarem perquè Ascó no hi sigui i, si hi és, lluitarem perquè el Consell de Ministres no l'esculli», va anunciar el portaveu de la CANC, Sergi Saladié.
Els anticementiri preveuen portar la protesta fins a Barcelona en una acció sorpresa encara per definir, a banda d'altres actes al territori. També es faran arribar cartes certificades a tots els ministres expressant l'oposició a l'MTC.
La protesta convocada per Veïns d'Ascó va rebre dures crítiques d'una altra entitat veïnal de la comarca, el Grup Veïnal Ribera d'Ebre, que és partidari de la implantació de l'MTC a la zona. Segons un comunicat d'aquesta darrera associació, l'acte davant del Mas de Vila va ser un «atac» físic, una «provocació en tota regla» i un exemple de «joc brut». L'entitat també va qüestionar el cost públic de les protestes convocades pels anticementiri, que requereixen la presència policial.
Els convocants de la protesta, per la seva banda, van defensar que l'acte es va desenvolupar de forma pacífica. «Volem demostrar que nosaltres no som els radicals», va assegurar Manero. L'entitat Veïns d'Ascó va recordar també que el portaveu de la CANC ha estat insultat repetides vegades en diverses pintades procementiri.
Una Catalunya independent despertaria més confiança inversora que l'Estat espanyol, segons un Nobel d'Economia
El Premi Nobel d’Economia de l'any 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat aquest dilluns que 'no seria sorprenent' que, en una Catalunya independent, 'el govern català tingués més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt', en referència a la confiança financera que un Estat és capaç de generar de cara als inversors en temps de crisi econòmica. En el marc d'una conferència en el Parlament de Catalunya, l'economista Kydland ha fet diversos paral·lelismes entre Catalunya i Escòcia, i ha afegit que si la nació catalana assolís la independència 'es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys'. Kydland és professor d’economia de la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara) i assessor econòmic del govern escocès d'Alex Salmond.
Rosell mantindrà la cessió del Camp Nou per la consulta sobre la independència a Barcelona
El flamant president del Futbol Club Barcelona ha assegurat aquest migdia que no tirarà enrere la decisió de la darrera junta directiva de Joan Laporta de cedir el Camp Nou a Barcelona Decideix perquè hi instal·li un col·legi electoral durant la consulta sobre la independència que s'ha de celebrar a Barcelona el proper 10 d'abril. Rosell ha donat per presa la decisió, tot i que ha admès desconèixer quin dia i en quines condicions se celebra la consulta, argumentant que li sembla bé 'qualsevol acte democràtic' ja que tothom tindrà la llibertat de votar l'opció que més li plagui. Una altra cosa, ha matisat Rosell, és quina decisió haguessin pres ell i la seva junta si la proposta s'hagués plantejat després de la presa de possessió.
Els sindicats espanyols anuncien una vaga general
El secretari de comunicació del sindicat CC OO, Fernando Lezcano, ha confirmat avui que convocaria una vaga general i que demà, en una compareixença dels representants de CC OO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, anunciarien oficialment la data. La decisió s'ha pres avui després d'una reunió entre les federacions territorials dels sindicats. La convocatòria oficial arribarà, doncs, vint-i-quatre hores abans que el consell de ministres espanyols aprovi, dimecres, el decret de la reforma laboral.
Mentrestant, el ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho, manté contactes amb CiU, ERC i PNB, a la recerca de suport al decret de la reforma laboral. Demà té previst de reunir-se amb el portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro.
Un cop fracassat el diàleg social, l'executiu espanyol negocia a contrarellotge les modificacions que s'introduiran al document, que ja va lliurar divendres als sindicats i a la patronal, els quals van oposar-s'hi de ple. Els uns, per considerar que la proposta del govern lesiona els drets dels treballadors i obre la porta a la privatització de la intermediació; i els altres, perquè troben que la reforma és insuficient.
El Punt: Els sindicats pensen en el 29 de setembre per convocar la vaga general
:DCAT El distintiu dels aliments catalans
:DCAT, aquesta és la nova marca que definirà un producte agroalimentari o pesquer català de qualitat i que busca tenir presència a l'etiquetatge perquè el consumidor sàpiga que sota aquest disseny hi ha un producte segur, sa, de qualitat i fet a Catalunya.
L'"invent" és del departament d'Agricultura i ja ha iniciat els primers contactes amb les organitzacions de productors de tots els sectors alimentaris perquè hi diguin la seva, ja que interessa la seva implicació en un projecte que convida a sumar-s'hi voluntàriament. Ara bé, qui vulgui posar el :DCAT al seu producte haurà de passar per una auditoria, per garantir la qualitat i també elaborar una carta del producte, un document que descriu les matèries primeres i l'elaboració i que inclou les dades del fabricant o productor.
L'interventor general de la Generalitat diu que no sap si hi va haver pagaments del Palau a partits polítics
L'interventor general de la Generalitat, Josep Maria Portabella, ha assegurat aquest dilluns que en l'anàlisi dels comptes del Consorci del Palau de la Música no ha detectat pagaments de l'entitat cultural cap a partits polítics, tot i que més tard ha concretat que no pot saber on anaven a parar diners dels quals no se'n coneix el destí. Ho ha explicat en la compareixença davant la comissió del Parlament que investiga el desviament de fons del Palau, Portabella ha detallat els diners procedents del Consorci que van anar a parar a destins diferents dels estipulats, principalment les butxaques de Millet i Montull. A preguntes de CiU, ha declarat que no s'hi ha detectat que alguns d'aquests fons anessin a parar a fundacions de partits polítics.
No obstant això, posteriorment, a preguntes del diputat d'ERC Pere Bosch, Portabella no ha assegurat que els diners del Consorci que es van perdre no haguessin anat a algun partit polític, ja que se'n desconeix el destí.
L'actual director general del Palau de la Música, Joan Llinares, ha opinat aquest dilluns al Parlament que alguns convenis firmats per l'entitat cultural durant el mandat de Fèlix Millet amb la fundació CatDem, antiga Trias Fargas, eren "estranys" i s'haurien de considerar "fora de lloc", ja que tenen "difícil justificació" perquè una institució musical donava diners a una política, CDC.
A més, també ha considerat "estranys i sorprenents" alguns documents trobats al Palau, com ara les anotacions en l'agenda de Gemma Montull sobre adjudicacions d'obres de fora del Palau, com ara la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia, i cobraments de part de la constructora Ferrovial. Aquests indicis li fan sospitar que tot estava relacionat per les coincidències de dates i les quantitats, segons ha explicat en la primera sessió de la comissió parlamentària que investiga el cas Millet i la seva relació amb CDC.
El Borbó va passar per la llista d'espera del Clínic?
La intervenció quirúrgica del monarca espanyol al Clínic de Barcelona, que va costar a l'hospital un mínim de 25.000 euros, va estar envoltada d'una sèrie d'interrogants, sobretot referents a la naturalesa i els detalls de la hospitalització. Per tal de resoldre'ls, el grup d'ICV al Congrés ha preparat una bateria de preguntes al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per conèixer, entre d'altres qüestions, si el Borbó es va sotmetre a la llista d'espera del Clínic, tal com ha de fer qualsevol ciutadà, o bé si va gaudir d'algun tracte preferent que el fes passar per davant dels pacients catalans que fa mesos que esperen les seves intervencions.
Amb la seva bateria de preguntes al Govern del PSOE, el portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, vol conèixer si en l'ingrés del monarca a l'hospital barceloní 'es va escenificar' que el rei s'operava com un ciutadà qualsevol 'per fer creure que la intervenció va tenir lloc en un centre de salut públic, quan en realitat va tenir lloc en un centre privat'.
També demanaran si el material hospitalari habitual de Barnaclínic, entre ells els llençols, van ser substituïts pels de la part pública del Clínic 'per poder reforçar aquesta escenografia'.
13 de juny, 2010
El grup intercomarcal Veïns d'Ascó convoca un acte al costat del mas del gerent de l'associació de municipis nuclears
Les informacions i contrainformacions sobre les virtuts i els perills del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears s'han anat succeint en els darrers mesos, a través dels actors principals de la cursa, o també dels actes programats pels diversos grups socials sorgits a la Ribera d'Ebre a favor i en contra de la candidatura asconenca. Un dels grups anticementiri s'ha proposat avui anar un pèl més enllà en la seva campanya de pressió i ha convocat un acte, concretament una xoriçada popular, just al costat d'una finca que és propietat del gerent de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC), l'advocat reusenc Marià Vila d'Abadal, erigit sovint en el portaveu reivindicatiu dels dos candidats a ser la seu de l'MTC avalats per la mateixa AMAC, Ascó i Yebra (Guadalajara).
L'associació convocant d'avui, el grup intercomarcal Veïns d'Ascó, és la mateixa que va tallar l'eix de l'Ebre contra el cementiri nuclear fa dos diumenges. Avui, doncs, ha organitzat una doble marxa lenta de vehicles des de Móra i des d'Ascó, fins a l'estació de tren de Garcia on s'ha fet la xoriçada, amb la singularitat que l'estació es troba tot just a tocar d'un mas que és propietat de Marià Vila.
Amb aquesta acció, segons les declaracions fetes al diari Avui pel portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) Sergi Saladié, es pretén «denunciar la campanya bruta que ha orquestrat el gerent de l'AMAC per aconseguir que el govern espanyol es decanti per Ascó». Vila, per la seva banda, va comparar «la radicalització i el mal gust» de la protesta, afegint que «entra en el pla personal», amb la radicalització i el mal gust dels grups radicals bascos.
Avui: Pressió ecologista al gerent de les nuclears




































































































