Lluís Llach: 'Tots sabem els motius amagats pels quals el president vol anar darrere de la senyera'

Lluís Llach-Somniem

Lluís Llach serà doble protagonista de l'anunci que Òmnium Cultural ha fet per promoure la participació a la manifestació del 10-J: l'organització ha escollit la seva cançó 'Somniem' com a banda sonora de l'espot i el cantant hi participa activament. Llach ha qualificat la polèmica de la senyera de 'petita' i ha dit que això el que demostra és que 'tothom vol ser-hi'. El cantautor ha afirmat que 'té una certa lògica que el president vulgui anar darrere la senyera', però ha afegit que tots els ciutadans d'aquest país saben els 'motius amagats pels quals vol anar darrere de la senyera'.

Tot i que des de fa uns anys el cantautor Lluís Llach està retirat de la vida pública, aquest dimarts ha participat en la gravació de l'espot que Òmnium Cultural prepara per promocionar la manifestació del 10-J.

Llach ha instat el president de la Generalitat, José Montilla, a que vagi a la manifestació però que després 'demani de seguida el grup propi dins del congrés espanyol'. Llach ha assegurat que 'si des de fa uns anys el Partit dels Socialistes –que no és el seu, ha aclarit- hagués tingut grup propi al Parlament espanyol, moltes coses d'aquestes no haguessin passat'. Lluís Llach ha afirmat que després de la sentència s'està en un moment en què 'hem de començar a pensar que volem fer com a col·lectiu, país i poble'. 'L'Espanya possible s'ha acabat, i ara ens queda la impossible', ha sentenciat, ja que malgrat creu que la militància dintre del catalanisme 'ha de ser una militància de corredor de fons', ha assegurat que 'ara és un moment molt important'.

Segons Lluís Llach aquesta manifestació servirà per l'autoestima, per saber que som molts els que semblem el mateix i que 'les fites cada dia són més possibles'. 'No ens hi va només el sentiment de nacionalisme, sinó que és un problema pràctic de coherència', ha afirmat. A més, la manifestació servirà 'per aclarir a l'Espanya de sempre el mapa de carreteres que tenen davant'.

Llach s'ha mostrat 'honorat' pel fet que emprin un tema seu, però ha afegit que també li fa 'una mica de vergonya'. El cantautor ha recordat que durant aquests 30 anys de transició 'contínuament s'ha hagut de lluitar, dia rere dia, d'una manera feixuga i cansada per coses que semblen evidents dins la panoràmica dels drets humans i dels pobles'.

'Les llibertats sempre són difícils d'assumir completament' i 'sempre són perfectibles', ha dit Llach, i ha afegit que 'tampoc ens hauria d'estranyar que sempre haguem d'estar perseguint les Ítaques' tot i que ha advertit que n'hi ha algunes que 'ja són una mica emprenyadores'.

Els catalans de Berlin i Londres també es manifestaran contra la sentència

Les comunitats de catalans residents a Londres i Berlin han decidit convocar concentracions de protesta contra la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut. Ho faran a la mateixa hora de la manifestació a Barcelona (18.00, hora catalana) a l'Alexanderplatz de Berlin i davant l'ambaixada espanyola de Londres (39, Chesham Place). Els catalans de Berlin han creat un bloc i una pàgina de Facebook per fer difusió de l'acte. També ho han fet els residents a la capital anglesa (Facebook i web del Casal català de Londres)

Vilafranca també es declara «moralment exclosa» de la Constitució

Al Penedès qui va aixecar el llistó va ser la CUP, que va proposar imitar l'Ajuntament empordanès Vilafranca del Penedès també es considera «moralment exclosa de l'àmbit de la Constitució Espanyola». Així ho va aprovar ahir el ple de l'ajuntament. L'únic partit que hi va votar en contra va ser el PP. Si al Port de la Selva el text inicial era més dur i el van rebaixar, a Vilafranca va passar el contrari.

En principi, CiU, el PSC, ERC i ICV havien consensuat un text en què es rebutjava la sentència del Tribunal Constitucional, es donava suport a les resolucions que adopti el Parlament i es feia una crida a la mobilització que promou Òmnium Cultural. Al final, però, el text va pujar un graó més en afegir la part del text aprovat al Port de la Selva en què es deixava clar que la ciutat també se sent «exclosa moralment de la Constitució». L'artífex que la moció finalment quedés així va ser la CUP, que va reclamar coherència als partits amb el que havia aprovat hores abans l'Ajuntament gironí. Després d'un estira-i-arronsa buscant el consens tots els grups s'hi van manifestar a favor, excepte el PP. Hi van votar a favor CiU, el PSC, ERC, ICV i la CUP. L'acord va ser possible després que la CUP s'avenís a retirar de la moció que no estava d'acord al suport del consistori a les resolucions del Parlament. Al final del ple, tots els regidors excepte el regidor del PP, Josep Ramon, es van fer una foto amb una pancarta a favor de la manifestació de dissabte.

Barcelona Decideix dóna el tret de sortida a la consulta advertint que 'el món ens mira'

Barcelona Decideix s'ha presentat oficialment aquest dimarts anunciant que estan 'organitzats i preparats' per fer la consulta a Barcelona. L'organització, que ja ha celebrat tres assemblees de treball, ja té a punt l'estructura per culminar el procés de la consulta sobre la independència a la capital del país. A nou mesos del 10A, Barcelona Decideix aplega 250 entitats i més de 4.000 voluntaris. Tot i admetre les dificultats que hauran d'afrontar pel volum de persones amb dret de vot Alfred Bosch ha explicat que l'experiència s'havia de portar a Barcelona 'per coherència'. Aquest dimarts s'ha fet públic que el 26 de juny van adreçar una carta per demanar una reunió amb l'alcalde Jordi Hereu per demanar-li la seva col·laboració i que reconsideri la negativa a cedir espais municipals. Barcelona Decideix avisa que l'arribada de la consulta a Barcelona 'ha aixecat expectació a nivell internacional' i anuncia que s'hi deixaran 'la pell'.

Els defensors de la vegueria de les Terres de l'Ebre es manifestaran el 10J per l'escapçada del TC a les vegueries

'Les Terres de l'Ebre som vegueria'. Sota aquest lema es manifestaran aquest dissabte 10 de juliol els partidaris de la vegueria de les Terres de l'Ebre en una resposta 'unitària' contra la sentència de l'Estatut, que reinterpreta el capítol dedicat a la divisió territorial de Catalunya en vegueries. Els defensors de la vegueria sostenen que la sentència dificultarà el desplegament de la vegueria de les Terres de l'Ebre, amb la qual cosa diversos respresentants de les entitats i institucions que donen suport a la vegueria s'han reunit aquest dilluns per tal d'articular una resposta 'conjunta, clara i contundent' que mostri el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional.

Les Terres de l'Ebre difondran ara «sense complexos» la festa dels bous

Els bous de les Terres de l'Ebre ja formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. En la darrera sessió del Consell de Cultura Popular i Tradicional, celebrada dijous passat, es va acordar declarar aquesta festa element festiu patrimonial d'interès nacional, com havien demanat diversos ajuntaments ebrencs. Aquest reconeixement suposa que «Catalunya considera com a pròpia la festa dels bous», va interpretar ahir el director dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Xavier Vega, que va afegir que això permetrà «mostrar a la resta del país una festa complexa i apassionant, sense complexos».

Per molts anys, Dalai Lama

Lhamo Döndrub va néixer el 6 de juliol de 1935 al si d'una família de camperols al poble de Takster, al nord-est del Tíbet. Amb tan sols dos anys fou reconegut com l'encarnació del catorzè dalai lama i va començar una vida de meditació i pregària amb el nom de Tenzin Gyatso. A més de guia espiritual del budisme tibetà, l'ocupació xinesa del Tíbet el 1950 va convertir-lo, també, en cap del govern tibetà a l'exili, establert des de 1959 al municipi de Dharamshala, a l'estat indi d'Himachal Pradesh. Des d'aleshores, ha dedicat bona part del seu temps a viatjar per tot el món per demanar la fi de l'ocupació xinesa i l'entesa entre pobles, per la qual cosa va obtenir el premi Nobel de la pau el 1989.

Cada 6 de juliol, els tibetans celebren l'aniversari del seu líder espiritual i polític, sobretot a Dharamsala i a les comunitats d'exiliats a tot el món. A l'interior del Tíbet, malgrat la prohibició explícita de les autoritats xineses a celebrar l'aniversari (qualsevol imatge o referència al líder és prohibida al Tíbet), la població intenta recordar la data amb petits gestos simbòlics, però cada vegada és més arriscat. Les principals celebracions dels setanta-cinc anys de Tenzin Gyatso seran, doncs, a Dhramasala. Aquesta ciutat al nord de l'Índia és coneguda amb el nom de petita Lhasa perquè hi viuen molts exiliats tibetans que van fugir de la invasió xinesa fa mig segle, com el mateix Dalai Lama.

A finals de segle hi haurà un 40% menys d'aigua a Catalunya

La directora del centre de recerca del canvi climàtic del Campus Terres de l'Ebre de la URV, Manola Brunet, va ser ahir l'encarregada de pronunciar la lliçó inaugural de la Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre (UETE). Brunet va posar damunt la taula xifres tan preocupants com ara que a finals del segle XXI a Catalunya i a l'Estat espanyol hi haurà un 40% menys de recursos hídrics que actualment, com a conseqüència del canvi climàtic i l'escalfament global. «Això pot ser una font important de conflictes socials i és un dels impactes més negatius que haurem d'afrontar», va afirmar Brunet, que també va remarcar que a Catalunya i a l'Estat la temperatura creix a una major intensitat que la mitjana mundial. Així, mentre globalment la temperatura puja 0,16 graus centígrads per dècada, a Catalunya aquest increment és pràcticament el triple. Brunet també va posar especial èmfasi en l'escalfament global dels oceans. «A diferència de la terra els oceans emmagatzemen la calor i contribueixen a aquest increment sostingut i constant de les temperatures. Això és una bomba de rellotgeria», va afirmar. Per combatre aquesta situació, segons Brunet cal que tothom aporte el seu granet de sorra i faça un consum energètic i hídric sostenible.

Aquella nit que Llach va omplir el Camp Nou

Vint-i-cinc anys de l'històric concert a l'estadi del Barça Avui fa vint-i-cinc anys del mític concert de Lluís Llach al Camp del Barça, l'any 1985. Continua essent el més multitudinari de la història de la cançó i una fita massa difícil d'oblidar per tots els qui la vam viure. Va ser un concert ple d'emocions, i de reivindicació. Llach es va envoltar d'una banda extraordinària i es va fer acompanyar en el tram final del concert per Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. Amb elles va entonar el Cant de l'Enyor dedicat a la seva mare i basat en la música de la Festa d'Elx. Abans hi havia hagut moments extraordinaris, com l'ovació monumental del públic a Laura Aymerich, que no va poder contenir les llàgrimes en la cançó que Llach li va dedicar. Al camp, a més, es va fer present amb força la Crida a la Solidaritat i també l'independentisme, aleshores inicipient, amb una gran pancarta de suport als presos de Terra Lliure. Del concert queda el record d'un dels discos més venuts de Lluís Llach, amb quinze de les cançons d'aquella nit i centenars de còpies en vídeo de la retransmissió del concert que en va fer TV3. El Futbol Club Barcelona ha publicat també un reportatge especial a la seva web on inclou un vídeo amb declaracions de Laura Aymerich. El concert va començar a dos quarts d'onze de la nit amb 'Venim del nord, venim del sud', una cançó que acollia especialment els milers de persones arribats de tots els Països Catalans per a compartir aquella nit. De les Illes fins i tot es va fletar un vaixell i del País Valencià va pujar una autèntica flota d'autobusos. Llach hi va anar barrejant les cançons amb tot de declaracions, en la seva línia de sempre. Al final, potser aclaparat per l'èxit i després d'haver entonat L'Estaca el cantant es va acostar al micròfon i va cantar la primera estrofa d'Els Segadors. Automàticament el públic dempeus el va seguir i es van encendre tots els llums de l'estadi. Cent mil persones, un rècord històric, compartien amb el cantant una nit memorable en la qual, a diferència dels anys abans, els polítics ja no estaven en la primera fila.

El Port de la Selva es declara 'moralment exclòs' de la Constitució Espanyola en resposta a la sentència de l'Estatut

Tots els grups municipals d'El Port de la Selva (Alt Empordà) han aprovat un text on declaren el municipi 'moralment exclòs' de la Constitució Espanyola en resposta a la sentència de l'Estatut. L'escrit critica durament la resolució del Tribunal Constitucional, qualifica 'd'humiliant' la sentència i diu que redueix a un 'text de mínims' la carta magna catalana. Per això, l'ajuntament es desvincula de l'àmbit de la constitució 'en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica'. L'alcalde, Genís Pinart (CiU), diu que l'únic que fan és interpretar la voluntat del TC. 'Ells mateixos ens han exclòs de l'àmbit de la Constitució; per això hem cregut oportú fer aquest pas endavant', ressalta l'alcalde. ... i Vilafranca, també!!*!!

La Comissió Promotora dribla el Constitucional presentant una ILP per convocar una 'consulta no referendària' sobre la independència

La Comissió Promotora de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya seguint la Llei de Consultes ja ha engegat el seu 'pla B' davant la possibilitat que la IP acabi bloquejada després que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) hagi dictaminat en la sentència de l'Estatut que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum. Els promotors temen que en qualsevol moment el govern espanyol pugui plantejar un recurs d'inconstitucionalitat que deixaria automàticament en suspens la Llei de Consultes i, per tant, aturaria també la IP. És per això que aquest mateix matí, i tenint en compte que la sentència del TC espanyol sí que atorga competències a la Generalitat per convocar una 'consulta no referendària', han presentat al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que s'aprovi una llei per convocar oficialment una consulta popular sobre la independència de Catalunya. Alfons López Tena ha explicat que després de veure com l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat una consulta sobre la Diagonal sense haver demanat autorització estatal, se seguirà el mateix model però corregint allò que s'ha demostrat que falla.

VilaWeb: Els promotors de la IP obren una nova via per a evitar que s'estronqui el procés

Pasqual Maragall crida a manifestar-se per l'Estatut i aposta per 'tornar a començar'

Pasqual Maragall 050710 RAC1

L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha fet una crida als catalans a manifestar-se aquest dissabte, 10 de juliol, després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. En declaracions a RAC1, Maragall ha constatat que la sentència provoca que els vots a favor del text català en el referèndum 'ara no valen', perquè s'ha 'retocat' el que es va referendar. 'Per tant, alguna cosa haig de dir, l'únic que puc fer és sortir al carrer amb uns altres que estiguin com jo i dir que no hi estic d'acord, tornem a començar', ha assegurat. Maragall també ha refredat la seva aposta per un altre referèndum, ja que ha constatat que 'l'ha de convocar algú que no el convocarà'.

CiU, ERC i ICV prefereixen el lema d'Òmnium per encapçalar la manifestació

Anna Simó ERC 050710 CATr

Quan manquen just cinc dies per a la gran manifestació de protesta contra la sentència estatutària del TC, ha augmentat la polèmica sobre la pancarta que l'ha d'encapçalar i el lloc on han de situar-se els partits polítics. Ahir el president Montilla va tornar a demanar d'anar al capdavant, però darrere d'una senyera, però Òmnium Cultural ha dit que considera el lema 'irrenunciable'. CiU, ERC i ICV també prefereixen la pancarta pactada amb l'entitat. Dolors Camats ICV 050710 CATr

Òmnium ha dit ser sensible a les peticions del president 'pel valor que té que sigui ell qui encapçali la marxa', en paraules de la presidenta, Muriel Casals, però sense que això impliqui en cap cas renunciar a la pancarta prevista per encapçalar la manifestació. Fonts d'Òmnium han negat les informacions aparegudes a alguns mitjans segons les quals ja s'està treballant en un redisseny de la composició de la manifestació que donés cabuda a la petició de Montilla. Han explicat, això sí, que aquests pròxims dies s'intensificaran les negociacions per a mirar d'estudiar totes les possibilitats de tal manera que tothom, en una posició o altra, hi càpiga.

Els fills de Centelles van modificar el contracte a última hora per impedir que l'arxiu torni a Catalunya

El 30 minuts 'Memòria fotogràfica' emès aquest diumenge a TV3 sobre la turbulenta compra de l'arxiu del fotoperiodista català Agustí Centelles per part del ministeri de Cultura espanyol ha aportat noves dades sobre aquesta rocambolesca història. El rigorós documental d'investigació signat per Ismael Martín i Mireia Pigrau ha permès conèixer que els fills de Centelles van introduir a última hora un punt al contracte de venda al Ministeri que força els negatius a romandre a Salamanca i impedeix qualsevol cessió posterior o instal·lació a Catalunya. La panoràmica sobre el problema dels arxius fotogràfics posa en evidència que a potències culturals com França, els grans fotògrafs han cedit gratuïtament els seus arxius a les administracions. A més diversos testimonis certifiquen que, si es generalitza, la venda dels negatius al millor postor empobriria dramàticament el patrimoni fotogràfic del nostre país.

Entra en vigor la llei de l'avortament pendent del Constitucional

Per primera vegada al nostre país les dones ja no tenen l'obligació de presentar cap justificació per a avortar durant les primeres catorze setmanes de gestació. I és que avui entra en vigor la nova llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, que regula el dret de l'avortament. Mentrestant, el Tribunal Constitucional ha de decidir aquests dies sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Partit Popular i pel govern de Navarra (toquem fusta!!!).

A Catalunya, les dones que vulguin interrompre voluntàriament l'embaràs hauran d'anar en una de les tretze clíniques privades autoritzades, i el Servei Català de Salut (CatSalut) els tornarà el cost de la intervenció (d'uns tres-cents cinquanta euros) abans de dos mesos. A partir del primer de gener de 2011, la interrupció voluntària de l'embaràs, la costejarà directament CatSalut, segons que va dir la consellera de Salut, Marina Geli, que divendres va detallar el protocol que caldrà seguir.

Les comarques de l'Ebre i el Priorat són les zones on més es recicla de tot Catalunya

... i, com que ho fem tan bé, de premi mos volen posar abocadors industrials al Pinell i a Riba-roja!!! Les Terres de l'Ebre i el Priorat continuen sent un dels territoris on més es recicla de tot Catalunya. Així, el 2009 es van generar 106.798 tones de residus, dels quals el 45,6% es van reciclar, un percentatge molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 37,6% i que a més representa un increment del 7,2% respecte del 2008. Per comarques, la que separa més residus és la Ribera d'Ebre (56,9%), seguida del Priorat (51,5%), la Terra Alta (51,5%) i el Montsià (50,7%), mentre que la que menys recicla és el Baix Ebre (35,4%), l'única de les cinc comarques d'aquest àmbit geogràfic que està per sota de la mitjana catalana.

Respecte als abocadors de classe II per a residus industrials que es projecten a Riba-roja d'Ebre i el Pinell de Brai en connivència amb els ajuntaments, la directora de l'Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, va dir que corresponen a la iniciativa privada i és totalment legal la seua tramitació. Ara bé, va posar en qüestió que siguen «necessaris» perquè a l'àrea metropolitana de Barcelona s'està «fent un gran esforç» per assimilar i gestionar els residus industrials que es generen. En aquest sentit, Català va avançar que aquest mes de juliol s'inaugurarà una planta a Mataró i n'hi ha d'altres que es posaran en funcionament els propers mesos a la zona de Barcelona.

El pla integral del Delta, a la recta final

Les obres previstes al pla integral de protecció del delta de l'Ebre (Pipde) encaren la recta final. Així, des que ha començat l'any s'han adjudicat alguns dels projectes més destacats d'aquest pla, com ara la xarxa d'indicadors ambientals per 12 milions d'euros o la guarda costanera de la badia dels Alfacs, per 14 milions més. A més, ara ja es pot dir sense reserves que han començat les obres de descontaminació de l'embassament de Flix, pressupostades en més de 200 milions d'euros. La comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, l'organisme que vetlla pel compliment del pla integral, valora bé aquests avanços, però recorda que els grans projectes per frenar la regressió al Delta, com ara l'aportació de sediments des dels pantans, continuen encara pendents.

Pius Pujades: Passar l'Ebre a peu pla

Sembla que no pugui ser. El dissabte va fer vuit dies que travessàvem l'Ebre carregant el cotxe a la plataforma que fa el trajecte entre les dues ribes, entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, com s'ha fet des del 1890. És una plataforma muntada sobre tres cascos de barca, propulsada per un motor, que pot transportar una dotzena de vehicles. Estalvia, en uns minuts, una volta de molts quilòmetres fins al pont d'Amposta. Fa 150 anys que la família Garriga explota el servei, cinc generacions que han fet de barquers. De les tartanes i els carros, han passat als cotxes, les motos i els autocars sense gaire problemes. Travessar el riu costa a qui va a peu, cinquanta cèntims, un euro les motos, tres euros els cotxes de turisme. Ara tenen força requesta però no es diria pas que s'hi hagin pogut fer gaire rics. De tota manera, segur que els vaixells que ofereixen viatges fins a la desembocadura del riu també són seus. A pocs metres del pas de la barcassa, hi construeixen un pont magnífic que deixarà sense cap utilitat la barcassa tradicional. Diuen que al setembre estarà en servei. El viatger motoritzat saltarà els dos-cents metres d'aigua sense ni adonar-se'n. Els Garriga ja s'hi han conformat. Mentre esperàvem l'inici del viatge i durant tot el trajecte podíem admirar la gran obra ja ben avançada, amb dos braços, un a cada banda del riu, esperant el moment d'enllaçar-se. Doncs bé, dimecres passat vaig poder veure per televisió que el pont ja tenia l'estructura acabada: les dues arcades ja s'havien unit. De fet, no havia de ser difícil: a la riba esquerra ja vam veure ajaguda a terra la peça de ciment que les havia de lligar. Les grues també eren allà, preparades per fer la feina. Quatre dies, i pont enllestit. Serà veritat que al setembre ja s'hi podrà passar. L'Ebre és un riu que imposa. Un riu europeu, com els que veiem quan travessem la frontera nord enllà. Riu de riquesa, de pagesos que solen tenir l'anyada assegurada. I el Delta s'ha convertit i es manté, amb esforç diari, en un jardí, una meravella natural que ells saben valorar i preservar, malgrat els embats inevitables d'un turisme controlat però benvingut. Potser aquests turistes trobaran a faltar la barca dels Garriga. Hauran d'anar uns quilòmetres més enllà, fins a Miravet que, de moment, conservarà la seva peculiar barcassa –municipal, sembla, i moguda només amb la força domesticada de l'aigua que corre sota la mirada petrificada del castell. A Sant Jaume i a Deltebre veuran passar els cotxes amunt i avall. El viatgers ni es recordaran de la vella barca. Alguns s'aturaran un moment per fer la fotografia de rigor. La majoria, ni això. Amb sort, tastaran un bon arròs de la terra, amb marisc, a la parada del migdia.

Muriel Casals: En defensa de la voluntat del poble de Catalunya

Durant els anys que han transcorregut del segle XXI el nostre país ha canviat molt. El nostre paisatge humà s'ha fet molt més variat, els catalans hem agafat color, som una mica més joves i tenim més fills.

Al mateix temps Europa, que és el nostre referent més immediat, també està canviant; al món les relacions entre els vells països rics i les economies emergents (o reemergents com és el cas de la Xina, que no podem oblidar que era la primera economia mundial abans del segle XIX) responen a un esquema ben diferent del que vàrem conèixer al segle passat.

És en aquest context de canvis econòmics, de transformacions socials, de modificació de la correlació de forces polítiques, a casa nostra i a tot el món, que ens cal situar la mobilització intel·lectual que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol ha fet cristal·litzar.

Avui existeix a Catalunya un fort sentiment de “catalanisme pràctic” que té la seva justificació en arguments menys romàntics que els tradicionals, però molts pragmàtics. Els podem resumir en la reclamació de disposar dels serveis socials i de les infraestructures de tota mena que corresponen a l'esforç fiscal aportat per la població.

L'exigència d'una bona dotació en serveis i en inversió públics en retorn dels impostos pagats és un sentiment compartit per una gran majoria dels habitants conscients que podem competir favorablement amb les regions més desenvolupades d'Europa. Catalunya pot ser un dels millors llocs per treballar i viure, només ens cal que no hi hagi entrebancs. Els ciutadans del nostre país volem veure com les institucions del nostre govern i les instàncies de la nostra societat civil es posen al servei de la consolidació del paper que correspon a la nostra evolució històrica i les expectatives de futur. La nostra història ens fa aptes a aspirar a un present de societat oberta, culta, desenvolupada, desperta i feliç; per això són imprescindibles uns mecanismes de govern, uns instruments d'exercici del poder que volem plenament a mans de la Generalitat.

Quan durant la transició política del postfranquisme vàrem acceptar compartir el camí cap a la democràcia i el desenvolupament amb les altres nacions i regions d'Espanya ho vàrem fer confiant que el pacte constitucional permetria la nostra eclosió com a poble que volia aportar la seva especificitat a la construcció europea. La Constitució espanyola, aprovada el 1978, estava redactada amb unes ambigüitats volgudes que havien de fer possible diferents interpretacions; semblava que en la lectura de la Constitució cadascú hi havia de trobar satisfacció.

Ara ens han dit que no; que només hi ha una lectura de la Constitució espanyola i que no hi ha lloc per a la satisfacció de les legítimes ambicions del poble de Catalunya. El cop és dur per a les esperances de futur compartit i el cop és dur també per a la democràcia espanyola. Suposo que aquests dies aquells espanyols a qui els agrada la idea de tenir un país que inclou Catalunya deuen estar preocupats.

Què cal fer a partir d'ara? Per una entitat cívica, patriòtica i essencialment cultural com és Òmnium, la resposta és clara: hem de seguir fent el que hem fet fins ara, però encara amb més èmfasi, amb més energia, amb més esforç i segurament amb més valentia que mai.

Seguirem treballant per la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.

Posarem la nostra capacitat de convocatòria al servei de les causes que ens faran superar els entrebancs que ara ens tornen a posar al davant.

Per això us cridem a la manifestació del proper dia 10 de juliol. Ens hi trobarem junts tots els que exigim respecte a la voluntat del poble de Catalunya, perquè som una nació i nosaltres decidim.

Puigcercós diu a CiU, PSC i ICV que cal oblidar-se de refer Espanya i apostar per la independència

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha llençat aquest dissabte un missatge clar a CiU, PSC i ICV-EUiA després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC). 'No hi ha res a reformar, no hi ha res a pactar, res a salvar. No ens lamentem, no perdem més el temps', ha reclamat Puigcercós en un discurs que ha realitzat durant la festa d'ERC Republicat. El líder republicà ha defensat que ara cal oblidar-se d'Espanya i del Constitucional, que ja són 'passat', i mirar el futur amb optimisme, canalitzant positivament la humiliació i la rancúnia que estan acumulant ara els catalans. 'Oblidem-nos del pacte constitucional, no hi ha hagut mai cap pacte constitucional, va ser una imposició', ha dit.

Una pirueta legal per dur l'Estatut a Europa

El Tribunal Constitucional hauria lesionat drets humans amb la sentència sobre l'Estatut. Diversos experts han localitzat una escletxa legal per poder recórrer la decisió dels magistrats de l'alt tribunal al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg. El camí no està exempt de dificultats que d'entrada ja adverteixen que són gairebé insalvables, però existeix una possibilitat jurídica imaginativa per argumentar que s'ha vulnerat l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans, adoptada pel Consell d'Europa l'any 1950. En concret, la referència que “tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada equitativament, públicament i dins d'un termini raonable per un tribunal independent i imparcial”. Es posaria en dubte el dret a un procés just, amb la invocació que l'alt tribunal està viciat, és parcial i pateix anomalies com la pròrroga des del 2007 de quatre jutges.

Montilla vol una bandera sense lema al davant de la mani del 10-J

El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat que la bandera catalana encapçali la manifestació del 10 de juliol a la Gran Via de Barcelona en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut. En un míting a Balaguer (Noguera), Montilla ha reivindicat que 'les institucions encapçalin aquesta manifestació amb la societat civil i amb la bandera al capdavant'. Òmnium Cultural, l'entitat organitzadora, va anunciar que la manifestació, l'encapçalaria una pancarta amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Montilla considera que 'no hi ha cap pancarta que pugui acollir més sentiments d'unitat sinó la bandera del nostre país'.

Per Montilla, 'totes les forces volen una gran manifestació, i jo també', i ha afegit que hi anirà perquè 'no tinc cap més compromís que el meu país i que la meva responsabilitat com a president'. Montilla ha expressat a més el desig d'una manifestació en què ningú no en quedi exclòs, 'des dels que no van votar l'estatut, però defensen l'autogovern, fins als que el van votar negativament, però s'han compromès amb el seu desenvolupament, i, és clar, els que el van votar afirmativament'.

Montilla ha declarat que actualment el país es troba en un moment complex i gens fàcil a causa de la crisi econòmica. Ha deixat clar que aquesta 'és la principal preocupació de la ciutadania, especialment de la gent que no té feina i és també la principal preocupació del govern de Catalunya'.

Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, ha defensat el lema elegit per a la pancarta que anirà al davant de la manifestació, però s'ha mostrat disposada a conciliar aquest fet amb la petició de Montilla: 'Som sensibles a les seves demandes'.

Montilla: “El meu pla B és fer complir el pla A, l'Estatut que vàrem votar” (Avui)

directe.cat: Montilla insisteix en descafeïnar la manifestació i convertir-la en una reivindicació autonomista

El Casal Català de Londres crida els catalans del Regne Unit a manifestar-se el 10J

El Casal Català de Londres crida a la 'mobilització massiva dels catalans com a gest inequívoc de dignitat i de defensa de les llibertats democràtiques i dels drets històrics dels catalans'. En un comunicat emès aquest dissabte, Catalans UK anima els catalans d'arreu a manifestar-se el 10 de juliol en defensa de l'Estatut sota el lema Som una nació. Nosaltres decidim. El comunicat reconeix l'Estatut com 'el fruit de l'expressió democràtica de les aspiracions de llibertat i d'autogovern del poble català' i subratlla 'la irresponsabilitat i la manca de legitimitat democràtica del Tribunal Constitucional espanyol (TC) per influir de manera determinant en el text final de l'Estatut'.

L'Ajuntament de Móra la Nova habilita un autocar gratuït per anar a la manifestació del 10-J a Barcelona

El ple de l'Ajuntament de Móra la Nova va aprovar dijous, per unanimitat de tots els grups, una moció presentada per CiU, al govern, i una altra d'ERC, a l'oposició, per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Segons fonts municipals, les mocions mostren el rebuig de l'Ajuntament a la sentència i donen suport a les resolucions que de manera majoritària es prenguin al Parlament. A banda d'això, les dues propostes també fan una crida als veïns del municipi a participar de manera massiva en la manifestació convocada el 10 de juliol a Barcelona. De fet, la portaveu de CiU, Tere Tonda, va anunciar que l'Ajuntament posarà a disposició del veïnat un servei d'autocar gratuït, per facilitar l'assistència a la manifestació.

La Chacón deixa en paper mullat el seu propi programa electoral

la catalana "optimista" Carme Chacón va aconseguir 1.689.911 vots a les eleccions espanyoles del 2008, on hi va concórrer amb un programa electoral àmpliament federalista, que defensava obertament 'la conversió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en última instància judicial en totes les jurisdiccions i, per tant, l’autèntic tribunal de cassació', 'la creació del Consell de Justícia de Catalunya' i 'l’assumpció per part de la Generalitat d’un major nivell competencial en els mitjans personals i materials per a l’Administració de Justícia'. Per bé que cap d'aquests tres punts no es podrà dur a terme a causa de la retallada efectuada pel TC a l'Estatut, Chacón s'ha tornat a oposar a la manifestació unitària de dissabte Som una nació. Nosaltres decidim -a la qual s'hi ha adherit el PSC- i ha demanat 'posar en valor' el 95% de l'Estatut que el TC ha declarat constitucional.

Desenes de personalitats escenifiquen el seu suport a la manifestació en contra de la retallada del TC

Desenes de personalitats del món polític, cultural i social han escenificat avui el seu suport a la manifestació del 10 de juliol en contra de la retallada espanyola a la voluntat del poble català. Convocats per Òmnium Cultural, un centenar de persones s'ha fotografiat darrera de la pancarta que liderarà la manifestació, amb el lema Nosaltres decidim, som una nació, entre els quals s'hi comptaven la presidenta de l'entitat convocant, Muriel Casals, David Madí (CiU), Higini Clotas (PSC), Anna Simó (ERC), Raül Romeva (ICV), Jordi Moix (FC Barcelona), Josep Maria Álvarez (UGT), Joan Carles Gallego (CCOO), Isidor Marí (IEC), Eliseu Climent (ACPV), Josep Cruanyes (PDD), Martí Gasull (Plataforma per la Llengua), l'expresident del Parlament Joan Rigol, el filòsof Josep M. Terricabras, el notari Alfons López Tena, l'escriptor Jaume Cabré, la cantant Núria Feliu, i els periodistes Albert Om, Toni Soler, Vicent Sanchis i Xavier Grasset, entre d'altres. VilaWeb: Fotografia de família d'entitats i personalitats que donen suport a la manifestació del 10-J

L'Ebre prepara una reacció unitària per la vegueria

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va valorar ahir que la sentència de l'Estatut «és molt negativa», ja que deixa el futur immediat de la vegueria «en un dels pitjors escenaris que es podrien preveure». En declaracions a l'ACN, Salvadó va apel·lar a la prudència fins a conèixer a fons la resolució del Constitucional, però va advertir que en el seu llenguatge «críptic» hi ha implícit un veto al fet que les vegueries suposin la modificació dels límits provincials. Si això es confirma, va assenyalar Salvadó, caldrà plantejar «una resposta específica des de les Terres de l'Ebre», ja que el territori ha de continuar exigint la creació de la vegueria. Salvadó, que aposta per buscar una «solució per reconduir» la situació, reclama una resposta contundent a la sentència, ja que faria «més fàcil trobar vies alternatives». De fet, Salvadó té previst convocar dilluns un acte unitari amb els partits, els sindicats i la resta d'agents socioeconòmics de les Terres de l'Ebre. Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va dir que, si finalment es confirma el contingut de la sentència, la vegueria de l'Ebre serà més difícil d'aconseguir que amb l'Estatut del 1979. «Catalunya pot dir que les diputacions són vegueries, però qualsevol modificació de les seues competències, o del seu àmbit, només ho podria decidir l'Estat», va assenyalar. Segons Bel, la sentència podria invalidar la llei de vegueries en tràmit, però «el més greu» és que «tanca la porta d'una manera molt contundent» a la vegueria de l'Ebre. «Sense renunciar a les vegueries, des del territori hem de continuar treballant sense que la sentència ens provoqui més frustració», va dir l'alcalde de Tortosa. Bel també va destacar l'aposta descentralitzadora que va fer la Diputació de Tarragona obrint les seues dependències a les Terres de l'Ebre. «Ara hem de fer que l'oficina de la Diputació tinga el màxim de recorregut; insisteixo, sense renunciar a la vegueria», va dir. D'altra banda, el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va relativitzar la sentència, ja que els articles que parlen de les vegueries continuen vigents. Amb tot, va admetre que Catalunya es pot trobar davant d'un «sudoku» de solució molt complexa, per encaixar vegueries i províncies.

Guibernau considera anacrònic que un estat retalli les aspiracions d'una de les seves parts 'més riques i dinàmiques'

Cap estat europeu ha fet mai una retallada de l'autogovern com la que ha promogut el Tribunal Constitucional (TC) amb l'Estatut català. D'aquesta manera ho ha afirmat Montserrat Guibernau catedràtica de la Queen Mary University de Londres que també s'ha mostrat sorpresa amb el fet que un estat vulgui retallar les aspiracions d'una de les seves parts 'més riques i dinàmiques'. La catedràtica experta en nacions sense estat ha considerat la sentència com a 'cop molt fort per la dignitat de Catalunya' i una 'humiliació', especialment tenint en compte que el text es va aprovar en dos parlaments i, finalment, en referèndum.

La sentència ataca la Llei de consultes i podria tombar la IP pel referèndum d'independència

La filtració de l'esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha posat de manifest que, tal i com s'esperava, la 'reinterpretació' que el tribunal fa de 27 articles de l'Estatut agreuja significativament la magnitud de la retallada. Les interpretacions del TC espanyol atacarien directament les vegueries, que només serien acceptades com un simple canvi de nom de les províncies, i es tem que podria arribar a eliminar la Llei de consultes i, en conseqüència, aturar el procés de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Davant d'aquest context i tenint en compte que el govern espanyol ja va obrir la porta a dur la Llei al Constitucional, els promotors de la IP estudien accions per driblar aquests nous obstacles. Dilluns anunciaran com evitar el 'bloqueig a què ens vol sotmetre Espanya'.

El Correllengua comença a Arenys amb un homenatge a Salvador Espriu

El Correllengua comença enguany a Arenys de Mar amb un homenatge a Salvador Espriu, en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. L’acte d'inauguració del Correllengua es fa a la plaça de l’Església d’Arenys de Mar amb una caminada popular fins al cementiri, on la lectura del manifest del Correllengua, elaborat per la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, i l’encesa de la flama de la llengua, donaran pas a l’espectacle poètico-musical 'El Minotaure i Teseu'.

Es tracta d'un espectacle multidisciplinari amb música de Dídac Rocher, coreografia d’Ada Obrador i interpretació de Lucía Coll. La cloenda de l'acte anirà a càrrec de Pep Ribas, president de la Coordinadora d'Assemblees per la Llengua (CAL).

Diverses entitats de Manresa organitzen un acte solidari pels encausats del toro d'Osborne

Aquest dissabte es celebra a la plaça de l'om de Manresa un acte de suport als encausats pels danys del Toro d'Osborne situat al Bruc. Aquesta figura és la única que queda a Catalunya i ha estat objectiu de destrosses i pintades en repetides ocasions. Les entitats organitzadores, Grup de Suport i el JEI, es fa una crida a la participació d’aquest acte com a mesura de pressió per evitar l’empresonament dels dos joves manresans

Més de 200 persones es mobilitzen en contra del suport de la Cambra de Reus i l'AMAC al cementiri nuclear

Més de 200 persones han participat aquest divendres a la tarda en la cercavila que la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha convocat a Reus per 'denunciar l'actitud' favorable a la ubicació a Ascó (Ribera d'Ebre) del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears expressada pel president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, i el gerent de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC), Marià Vila d'Abadal. La mobilització ha sortit de la cèntrica plaça Prim de Reus i s'ha desplaçat fins a les portes de la Cambra de Comerç i la seu de l'AMAC, on han lliurat un simbòlic bidó de residus nuclears i una carta en contra de la candidatura d'Ascó.

El Punt: Més de 200 persones expressen a Reus el rebuig a l'MTC per a Ascó

delCamp.cat: Fins a 200 persones es manifesten a Reus en contra del suport de la Cambra al cementiri nuclear