La plataforma Decidim.cat, que agrupa més d'un miler de càrrecs electes locals pel dret a decidir, ha demanat al Parlament de Catalunya que tramiti amb la 'màxima celeritat' el projecte de llei de Consultes Populars perquè el Govern i els ajuntaments disposin d'una llei que els permeti la celebració de consultes populars. Aquest Projecte de llei obrirà la possibilitat d'obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar opinió, i els alcaldes i regidors sobiranistes volen convocar consultes populars als seus municipis sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya, previ acord als plenaris dels ajuntaments corresponents. En aquest sentit, el municipi d'Arenys de Munt celebrarà una consulta similar però amb una altra nomenclatura, ja que la Llei de Consultes Populars encara no s'ha aprovat.
18 de juny, 2009
La plataforma Decidim.cat demana que s'agilitzi la tramitació de la Llei de consultes
Els càrrecs electes volen fer consultes sobre l'autodeterminació a nivell municipal
La plataforma Decidim.cat, que agrupa més d'un miler de càrrecs electes locals pel dret a decidir, ha demanat al Parlament de Catalunya que tramiti amb la 'màxima celeritat' el projecte de llei de Consultes Populars perquè el Govern i els ajuntaments disposin d'una llei que els permeti la celebració de consultes populars. Aquest Projecte de llei obrirà la possibilitat d'obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar opinió, i els alcaldes i regidors sobiranistes volen convocar consultes populars als seus municipis sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya, previ acord als plenaris dels ajuntaments corresponents. En aquest sentit, el municipi d'Arenys de Munt celebrarà una consulta similar però amb una altra nomenclatura, ja que la Llei de Consultes Populars encara no s'ha aprovat.
La plataforma Decidim.cat, que agrupa més d'un miler de càrrecs electes locals pel dret a decidir, ha demanat al Parlament de Catalunya que tramiti amb la 'màxima celeritat' el projecte de llei de Consultes Populars perquè el Govern i els ajuntaments disposin d'una llei que els permeti la celebració de consultes populars. Aquest Projecte de llei obrirà la possibilitat d'obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar opinió, i els alcaldes i regidors sobiranistes volen convocar consultes populars als seus municipis sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya, previ acord als plenaris dels ajuntaments corresponents. En aquest sentit, el municipi d'Arenys de Munt celebrarà una consulta similar però amb una altra nomenclatura, ja que la Llei de Consultes Populars encara no s'ha aprovat.
Lleida homenatja els exiliats catalans del franquisme a Xile
La ciutat de Lleida ha homenatjat aquest dimecres els exiliats catalans a Xile, en un acte dins el cicle 'Repressió i exili' organitzat per la Paeria setanta anys després de la Guerra Civil. Ajuntament i Generalitat han rebut oficialment al president del Centre Català de Santiago de Xile, Sígfrid Grimau, i al vicepresident, Cristià Aiguadé, que en un acte al Saló de Sessions de la Paeria han relatat l'experiència de l'exili. Grimau ha definit les institucions culturals catalanes a l'exterior com a 'autèntics consolats catalans'. Els dos exiliats van refugiar-se a França després de la guerra, però finalment van optar per començar una nova vida en un altre país democràtic.
La Terra Alta ja està a punt per evacuar l'energia necessària per abastir un milió de persones a l'any
La construcció de la línia d'evacuació que ha de recollir i transportar l'energia elèctrica dels deu parcs eòlics de la Terra Alta ja ha finalitzat. Ara, l'empresa Aprofitament Energies Renovables Terra Alta (AERTA), constructora de la línia, només espera que aquesta es connecti de forma imminent a la xarxa elèctrica. Els promotors dels deu parcs eòlics de la comarca, que tindran una potència total de 450 megawatts, confien que tots puguin entrar en funcionament el 2010, tot i que set d'ells ja podran ser operatius enguany. Els deu parcs de la Terra Alta generaran uns 1.100 gigawatts per hora (GW/h) d'energia elèctrica, xifra que equival al consum domèstic anual d'un milió de persones.
El tractat dels Pirineus, 350 anys després
El 1659 les monarquies espanyola i francesa van dividir Catalunya
La guerra dels Trenta Anys (1618-1648), explica l'Enciclopèdia, designa el conflicte bèl·lic europeu entre França i la monarquia hispànica, durant el qual es van modificar contínuament les fronteres d'una colla de països. No va ser fins el 1659 que s'hi va posar fi amb l'anomenat Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659 pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó i pels de Lluís XIV de França.
La principal conseqüència va ser la divisió del territori català amb l'annexió a França del comtat del Rosselló (Capcir, Conflent, Rosselló i Vallespir) i una part del de la Cerdanya. La Catalunya Nord, doncs, va passar ara fa tres-cents cinquanta anys a mans de Lluís XIV, per mitjà d'un acord amb Felip IV negociat sense consultar les Corts Catalanes i amagat als territoris afectats. De fet, el tractat no es va notificar oficialment a les institucions catalanes fins el 1702. Malgrat que s'hi estipulava el manteniment al nord d'aquestes institucions (Generalitat, cònsols, etc.), Lluís XIV les va dissoldre un any després. I el 2 d'abril de 1700 hom va anar encara més lluny, amb la prohibició de l'ús públic del català. Malgrat més de tres segles de repressió cultural i lingüística, la catalanitat d'aquests territoris es manté, no sense grans dificultats, tal com vol demostrar la campanya Catalans sense fronteres d'Òmnium i de la Federació.
'Al començament del segle XXI creix la voluntat d'anar esborrant cada vegada més la frontera que es va imposar fa tres-cents cinquanta anys i volem anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya', diu el manifest de la campanya, que té un doble propòsit: 'Divulgar i fer conèixer aquest fet històric entre la població general i començar nous projectes de relació entre entitats i institucions del nord i del sud de Catalunya.' Ja l'han signat una vintena d'entitats i molts particulars.
La guerra dels Trenta Anys (1618-1648), explica l'Enciclopèdia, designa el conflicte bèl·lic europeu entre França i la monarquia hispànica, durant el qual es van modificar contínuament les fronteres d'una colla de països. No va ser fins el 1659 que s'hi va posar fi amb l'anomenat Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659 pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó i pels de Lluís XIV de França.
La principal conseqüència va ser la divisió del territori català amb l'annexió a França del comtat del Rosselló (Capcir, Conflent, Rosselló i Vallespir) i una part del de la Cerdanya. La Catalunya Nord, doncs, va passar ara fa tres-cents cinquanta anys a mans de Lluís XIV, per mitjà d'un acord amb Felip IV negociat sense consultar les Corts Catalanes i amagat als territoris afectats. De fet, el tractat no es va notificar oficialment a les institucions catalanes fins el 1702. Malgrat que s'hi estipulava el manteniment al nord d'aquestes institucions (Generalitat, cònsols, etc.), Lluís XIV les va dissoldre un any després. I el 2 d'abril de 1700 hom va anar encara més lluny, amb la prohibició de l'ús públic del català. Malgrat més de tres segles de repressió cultural i lingüística, la catalanitat d'aquests territoris es manté, no sense grans dificultats, tal com vol demostrar la campanya Catalans sense fronteres d'Òmnium i de la Federació.
'Al començament del segle XXI creix la voluntat d'anar esborrant cada vegada més la frontera que es va imposar fa tres-cents cinquanta anys i volem anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya', diu el manifest de la campanya, que té un doble propòsit: 'Divulgar i fer conèixer aquest fet històric entre la població general i començar nous projectes de relació entre entitats i institucions del nord i del sud de Catalunya.' Ja l'han signat una vintena d'entitats i molts particulars.
17 de juny, 2009
El PSC, d'allò més irritat amb ERC per la derrota que ahir va infringir al PSOE
La severa derrota que ahir va patir el PSOE al Congrés espanyol a causa d'una moció presentada per Esquerra que instava el govern de l'estat a suprimir tres ministeris ha enutjat d'allò més els socialistes catalans. Segons que explica El Periódico, 'la moció d'Esquerra va generar un profund malestar i cansament en el si del PSC, on ahir es parlava, entre les seves files, de plantejaments ridículs i irrellevants'. El PSC es mostra especialment dolgut amb ERC perquè aquesta derrota ha suposat una taca negra en la que havia de ser la seva 'setmana fantàstica', trufada d'inauguracions que haurien de servir per visibilitzar l'acció de govern de José Montilla.
El Congrés aprova suprimir tres ministeris tal i com demanava Esquerra
Nova derrota del PSOE al Congrés dels Diputats, on els vots del PP, CiU, PNB, i la resta de formacions de l'oposició han aconseguit fer prosperar una iniciativa d'ERC que reclama que el govern espanyol suprimeixi els ministeris de Cultura, Habitatge i Igualtat. Els republicans ho justifiquen per la necessitat de reduir l'estructura actual del govern espanyol i demanen també la posada en marxa d'un pla de modernització i reforma de l'Administració General de l'Estat. El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao ha demanat a l'executiu de Zapatero que faci 'l'operació bikini' (reduir, simplificar i suprimir organismes) i s'adeqüi a la realitat de l'Estat de les autonomies.
el Periódico: ERC irrita el PSC al forçar una altra derrota del PSOE al Congrés
El Parlament aprova la tramitació de la Llei de consultes populars
El Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya ha superat aquest dimecres el seu primer tràmit parlamentari al ser rebutjades les esmenes a la totalitat presentades pel PP català i el Grup Mixt. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha remarcat, durant la seva intervenció, que la norma és 'ambiciosa'. 'La llei concreta l'expressió del dret a decidir per part de la ciutadania', ha recalcat. 'Un dret i un exercici', ha afegit, 'que cohesiona i enforteix' Catalunya 'com a país'. Les consultes tindran dos àmbits, el català i el municipal. Podran proposar una consulta el Govern, diputats, grups parlamentaris, municipis o la ciutadania, amb un 3% de signatures favorables de la població. Un cop aprovada pel Parlament, l'Estat haurà d'autoritzar el referèndum.
eldebat.cat: Ausàs diu que amb la llei de consultes vigent s’hauria tramitat la ILP de deumil.cat
Deumil.cat creu que només la mobilització ciutadana serà capaç d'assolir la independència
Des del Consell de Deu mil en Xarxa per l'Autodeterminació (Deumil.cat), fan una valoració molt negativa de la decisió de la Mesa del Parlament de no admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum d’autodeterminació per al 12 de setembre de 2010. Asseguren estar convençuts que darrere la resolució unànime dels membres de la Mesa hi ha la voluntat política de negar-se a emprendre cap veritable debat sobre el futur nacional dels catalans. Des del Consell no entenen que els partits polítics nacionalistes i independentistes que reconeixen el dret d'autodeterminació als seus estatuts s’emparin en la Constitució espanyola per negar-se a discutir al Parlament el dret inalienable de la nació catalana a autodeterminar-se.
Enric Canela: "El rebuig de la ILP prova que no hi ha cap diputat independentista" (Avui)
Un pensionista d'una Catalunya independent rebria una pensió mitjana de 879 euros, un 25% més que l'actual
La pensió mitjana de la Seguretat Social espanyola el 2007 va ser de 704,10 euros mensuals mentre que un eventual sistema català, amb una caixa de seguretat social pròpia, només tenint en compte les empreses i les persones residents a Catalunya, hagués significat percebre una pensió mitjana de 878,80 euros mensuals, cosa que suposa rebre 2.445,80 euros més l'any, un 25% d'increment mensual o 174,73 euros més cada mes, segons un estudi de la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES). El president d'aquesta entitat, Alfons López Tena, ha explicat que l'estudi és una fotografia de l'estat actual de la seguretat social i demostra que una Catalunya independent podria pagar amb escreix les seves pensions.
La nova T1 del Prat continua ignorant el català
La inauguració de la nova Terminal 1 de l’Aeroport del Prat torna a posar de manifest la inexistent presència del català en la toponímia als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors. En un recent estudi la Plataforma per la llengua ja denunciava el tractament desfavorable que pateix el català en aquest àmbit, una situació que amb la inauguració de la nova terminal no ha canviat. Els topònims de les destinacions que apareixen als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors continuen només en llengua castellana. Són en castellà tant en topònims que designen destins de parla catalana on el català és llengua oficial, com “Ibiza” o “Alicante”, com les destinacions de fora del domini lingüístic català, que únicament apareixen traduïdes en la seva forma castellana, com “Munich”, “Atenas” o “Bruselas”.
Els casos més destacables d’exclusió de la llengua catalana els trobem en els topònims que designen destinacions de parla catalana i on aquesta és llengua oficial, com en els casos d’Eivissa i Alacant, que tan sols apareixen anunciats als panells i teleindicadors com “Ibiza” i “Alicante”. Cal recordar que en el cas de la localitat d’Eivissa, l’única forma oficial del topònim és la forma en català. En el cas de la ciutat de Palma, l’aeroport designa la destinació amb el terme “P. Mallorca”, una denominació errònia de la ciutat, ja que l’únic nom oficial és “Palma”.
ICV aconsegueix que les ONG ecologistes autonòmiques també accedeixin al 0,7% de l'IRPF
La Comissió d'Economia i Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts una proposició no de Llei presentada pel diputat i portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, per la qual les organitzacions ecologistes d'àmbit autonòmic també podran accedir a la convocatòria del 0,7% de l'IRPF aquest any 2009. Segons la convocatòria del Ministeri de Medi Ambient, només podien accedir aquelles organitzacions amb implantació estatal o bé d'actuació en cinc comunitats autònomes. Aquesta és la segona rectificació aconseguida els darrers mesos per tal que les ONGs autonòmiques puguin optar a un 0,7% territorialitzat, després de la rectificació del ministeri d'Educació i Política Social aconseguida per ERC el mes de febrer.
Catalunya aprova la llei pionera sobre fosses que preveu sufragar exhumacions
Jaume Bosch 170609 CATr
El Parlament català ha aprovat la primera llei de l'Estat sobre fosses comunes, que té com a objectiu dignificar i localitzar les restes de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura, i que obre la porta perquè el Govern sufragui l'exhumació de les fosses que autoritzi un comitè tècnic.
El projecte de llei ha tirat endavant amb els vots dels partits que recolzen el Govern català i de CiU, mentre que hi han votat en contra els representants del PPC i s'han abstingut els tres diputats del Grup Mixt.
La llei reconeix el dret dels ciutadans a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, si correspon, a recuperar-ne les restes.
Avui: La llei de fosses tira endavant al Parlament amb el vot en contra del PP
VilaWeb: Aprovada la llei de fosses amb els vots del tripartit i de CiU
Navarra se suma a les tesis de Camps i ordena que les ràdios basques deixin d'emetre en el seu territori
El govern navarrès ha assumit com a pròpies les tesis del president valencià, Francisco Camps, i també ha iniciat una ofensiva contra les emissions radiofòniques provinents del País Basc que es poden escoltar a Navarra. Si Camps es mostra decidit a tancar TV3 al País Valencià, el navarrès Miguel Sanz vol actuar igualment contra les emissores de ràdio basques. El govern ha instat l'emissora pública Radio Euskadi i les privades Euskadi Irratia, Euskalerria Irratia i Radio María a cessar la seva activitat el 30 de juny. Les quatre ràdios basques -com TV3 al País Valencià-, han emès fins ara a Navarra en règim d'alegalitat.
VilaWeb: El govern de Navarra demana el tancament de tres ràdios en èuscar
16 de juny, 2009
Joan Puigcercós: “Zapatero especula amb l’estatut; és imperdonable”
Joan Puigcercós 160609 RAC1
El president d’ERC, Joan Puigcercós, creu que el president del govern espanyol “utilitza el Tribunal Constitucional com a espasa de Damocles”. Per això, serà culpable d’una possible retallada de l’Estatut per part del TC. Segons Puigcercós, Zapatero, ara mateix, pot desencallar-ho tot i fer que l’Estatut en surti indemne.
Sobre el termini de finançament fixat pel 15 de juliol, en una entrevista a RAC1, també ha dit: “Jo crec que hi ha un consens de tothom que això s’ha d’acabar per mal o per bé. No podem sotmetre ni a nosaltres mateixos ni a la gent d’aquets país a aquesta fatiga i aquest cansament. Ja n’hi ha prou. Aquests senyors tenien un compromís i l’han incomplert des del mes d’agost i se n’han volgut riure de nosaltres perquè no tenien res preparat el mes d’agost passat. Crec que han tastat una medicina en aquests mometns per part del PSOE que és veure’s a Madrid amb una certa solitud, amb un PP rampant, i ara és ‘correm-hi tots’ i el senyor Zapatero surt i fins i tot es permet fer-nos un ultimàtum. Veurem, però, si no hi ha uns recursos i el model que hi ha d’haver damunt la taula el 15 s’ha de tancar carpeta i a una altra cosa.”
“El senyor Zapatero està especulant, el senyor Zapatero utilitza el Tribunal Constitucional com a espasa de Damocles i ell vol alhora atemorir-nos a nosaltres i buscar la complicitat d’alguns sectors de l’Espanya profunda en què el PSOE i el PP comepeteixen per algunes franjes d’electorals.”
La Mesa del Parlament no admet a tràmit la ILP per convocar un referèndum d'autodeterminació
La Mesa del Parlament ha acordat per unanimitat no admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum d’autodeterminació per al 12 de setembre de 2010, que ha presentat Catalunya Estat Lliure (CEL) i Deumil.cat. La Mesa de la cambra catalana ha acordat no admetre-la a tràmit perquè no s'ajusta al marc competencial de la Generalitat. A més, consideren que no compleix els requisits per a les ILP que han de ser sobre matèries en què la Generalitat tingui reconeguda la seva competència i el Parlament pugui legislar. Deumil.cat espera fer una valoració oficial de la no admissió a tràmit però ha avançat a directe!cat que consideren que la ILP presentada era impecable tècnicament i afirmen que no ha estat acceptada per 'debilitat' i 'manca de voluntat' de la classe política catalana.
Esquerra proposa suprimir els ministeris de Cultura, Habitatge i Igualtat
El grup parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats defensa aquest dimarts al ple de la cambra baixa una moció que insta el Govern espanyol a suprimir els ministeris de Cultura, Habitatge i Igualtat i a desviar les seves funcions als d'Educació, Foment i Sanitat i Assumptes Socials. ERC ho justifica per la necessitat de reduir l'estructura actual del govern espanyol i demana també la posada en marxa d'un pla de modernització i reforma de l'Administració General de l'Estat. En matèria de finançament, els republicans reclamen que l'Estat destini 'com a mínim' el 9,2% dels seus recursos a les comunitats autònomes.
La CUP de Vic demana que la formació no es presenti a les eleccions catalanes
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Vic, que compta amb dos regidors al consistori de la capital osonenca, ha presentat una esmena a la totalitat al text oficial de l'Assemblea Nacional, que se celebrarà diumenge a Girona, en què assegura que 'no és el moment idoni' perquè la formació de l'esquerra independentista concorri a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. El text de l'agrupació local vigatana afirma que 'per part de certs sectors sobiranistes catalans s'estan intentant moure fils per pressionar les CUP a presentar-se a les eleccions autonòmiques', en una al·lusió que es podria interpretar com una referència a entorns polítics i mediàtics propers a Convergència Democràtica de Catalunya, i aposten per no fer-ho ja que no detecten un suport social suficient com per garantir representació al Parlament.
Continuen sense saber-se els resultats reals de les eleccions europees
Les irregularitats observades en el recompte de vots de les eleccions europees, i que afectaven totes les candidatures, continuen apareixent a la web del Ministeri d'Interior espanyol. Així, doncs, més d'una setmana després, encara no se sap com han afectat els errors la distribució final de vots. Fonts de la Junta Electoral Central han manifestat que no seria fins el dia 25 de juny que es publicarien les dades definitives.
Treballadors i familiars afectats per l'ERO d'Ercros a Flix es manifesten davant del Palau de la Generalitat
La plantilla de la fàbrica d'Ercros a Flix (Ribera d'Ebre), acompanyats de familiars i de veïns, s'han manifestat a la plaça Sant Jaume davant del Palau de la Generalitat en protesta pels acomiadaments que pretén fer el grup. El grup químic Ercros va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que a Catalunya afecta 89 treballadors, més de la meitat dels quals (51) pertanyen a la fàbrica de Flix. A més, 24 treballadors més d'aquesta planta estarien afectats per una suspensió temporal de contracte. La convocatòria s'ha fet de manera conjunta entre els sindicats i la plataforma Volem Viure a Flix. Unes dues-centes cinquanta persones han participat en la concentració. La portaveu del govern, la flixanca Aurora Massip, ha rebut els representants de la plataforma veïnal Volem Viure a Flix, que li han lliurat un manifest.
El Memorial vol resoldre el cas Companys el 2010
Si el 2009 el Memorial Democràtic l'està dedicant a recordar l'exili fruit de la Guerra Civil, el tema central del 2010 serà el dels consells de guerra del franquisme, amb especial atenció al del president català Lluís Companys.
El director del Memorial, Miquel Caminal, diu que la institució empenyerà el govern perquè presenti, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya, el recurs davant el fiscal superior de Catalunya per la revisió i anul·lació del sumaríssim a Companys.
De fet, la centralitat del cas Companys ja quedarà palesa amb el primer acte important del Memorial de després de l'estiu, un homenatge als lluitadors per la llibertat, que es farà el pròxim 14 d'octubre, vigília de l'aniversari de l'afusellament del president màrtir a Montjuïc, esdevingut l'any 1940. La previsió és que l'acte es faci al Palau Sant Jordi.
Isabel-Clara Simó: Mobles, diu?
Fa pocs dies Muammar al-Gaddafi, president de Líbia, va ser a París revestit de tantes medalles que semblava la caricatura dels militars de la impagable novel·la de Miguel Ángel Asturias Señor presidente. Volia épater els francesos, que se'l van mirar amb gal·la indiferència. Cal talent, per épater un francès, i, si no, mira quins esforços hi fan Sarkozy i la seva cònjuge. Doncs una de les coses que va dir va ser que "les dones són com mobles", cosa que em va recordar un tango en què ell descriu la futura vellesa d'ella amb aquestes paraules: "Y un día, cuando seas descolado mueble viejo...", que no em direu que no és un antiansiolític. És un moble, però, que parla. Al Gènesi hom hi troba la perplexitat d'Adam, que estava envoltat de bèsties, però aquesta nova que li havien donat per fer-li companyia (sic) tenia el tret desconcertant que parlava.
Doncs ara m'assabento de l'existència d'Umoja, un poblat de Kènia, format per dones rebutjades pels homes, que, en trobar-se aplegades, van decidir organitzar-se. Això és actual, no pertany als remots anys de l'Edèn ni als confusos deliris de Gaddafi. El cas és que s'ho van muntar molt bé. S'hi van afegir, com si fos una casa d'acollida per a dones maltractades, totes aquelles que fugien de la pallissa diària o de matrimonis repugnants amb ancians esdentegats plens de penjarelles. I ho van fer tan bé -la seva economia es basava en objectes artesans que venien a àvids turistes que creuen en el tipisme, com més exòtic, millor-, tant, que els homes van començar a envejar-les. Fins a l'extrem que un grapat d'homes van muntar un poblat semblant al costat, però amb un èxit de vendes molt inferior. I és que els mobles tenen cops amagats, no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
