lo carrer del riu

lo carrer del riu

09 de març, 2010

Ascó, aquesta tarda

Activistes de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i partidaris de la ubicació a Ascó del MTC de residus nuclears s'han concentrat aquest dimarts a la tarda a Ascó per expressar el seu posicionament sobre el cementiri nuclear. Els partidaris del MTC -catorze veïns de la comarca- i un centenar d'opositors han mostrat pancartes davant de l'Ajuntament d'Ascó, on s'està fent una reunió de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) en què participen els alcaldes de la zona nuclear d'Ascó. Partidaris i detractors del MTC s'han escridassat, tot i que les concentracions han transcorregut sense incidents (no per falta de ganes!). Mentre que els detractors del cementiri nuclear han cridat consignes com 'L'alcalde d'Ascó, de cap al reactor', 'Catalunya diu que no' o 'No teniu vergonya', els partidaris han respost 'La Ribera diu que sí'. Les dues concentracions han coincidit cara a cara i, tot i els insults d'alguns manifestants, la sang no ha arribat al riu. El portaveu de la CANC, Sergi Saladié, ha justificat la concentració a Ascó argumentant que els actes de l'AMAC 'tenen un punt de clandestinitat i de provocació, veient que al territori no hi ha consens' a favor del MTC. Saladié ha recordat que set dels tretze municipis de l'àrea nuclear d'Ascó s'han posicionat en contra del MTC, així com ha destacat que una enquesta feta per un gabinet sociològic ha conclòs que 'només el 17% de la població de l'àrea d'Ascó estaria a favor del cementiri nuclear'. 'És evident que no hi ha consens i esperem que això es posi de manifest a la reunió de l'AMAC', ha afegit. Per la seva banda, el portaveu del grup veïnal de la Ribera d'Ebre a favor del MTC, Manel Mellado, ha manifestat que el MTC 'no perjudicarà la zona' i 'generarà molts llocs de treball en una comarca que té 1.300 aturats'. Segons ha recordat Mellado, a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona hi ha tres centrals nuclears i els residus de Vandellòs I, de manera que 'tenim el 50% dels residus nuclears de l'Estat i és molt hipòcrita enviar-los a un altre lloc, cal ser solidaris'. El portaveu dels partidaris també ha destacat que 'a la Ribera d'Ebre la majoria de gent vol que el MTC es posi a Ascó', tot i que 'fins ara ningú s'havia atrevit a dir-ho'. 'Els que diuen que no només ho diuen perquè ara ve una campanya electoral i és el que han de dir', ha ressaltat.

El govern ignora la petició de l'alcalde d'Ascó de comparèixer al Parlament

El govern català ha ignorat la petició de l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal (CiU), de comparèixer al Parlament per argumentar la seva decisió de presentar la candidatura a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), on es dipositaran els residus de les centrals nuclears espanyoles.

Així ho han denunciat avui fonts municipals, que afirmen que el tripartit ha ignorat la carta que el consistori va entrar en el registre del Parlament el 2 de febrer passat reclamant al seu president, Ernest Benach, poder comparèixer en seu parlamentària.

Aquestes fonts han lamentat que no s'escolti la versió del municipi abans que els grups del govern –PSC, ERC i ICV-EUiA– presentin dijous que ve, dia 11, una nova resolució contra la ubicació d'un magatzem de residus nuclears a Ascó.

En la carta de demanda per comparèixer, l'alcalde d'Ascó recorda al tripartit que la decisió de construir un magatzem d'aquestes característiques va ser instada per tots els grups polítics del Congrés del diputats, per unanimitat, al desembre de 2004.

A més, recorda que, durant l'any 2008, es van mantenir reunions amb tots els partits per acreditar "la nostra lleialtat institucional cap al Parlament de Catalunya, a través dels seus representants".

L'alcalde d'Ascó destaca que actualment en les piscines i magatzems provisionals de les centrals nuclears espanyoles es troben emmagatzemades 3.700 tones d'urani i altres substàncies radioactives, de les quals un terç són a Catalunya. Aquests residus, en el cas de les centrals d'Ascó i Vandellòs, "estan emmagatzemats en sistemes humits (piscines) que necessiten l'acció de l'home de forma permanent per mantenir les condicions mínimes de seguretat", alerta.

S'obre el període d'al·legacions al cementiri nuclear amb un candidat menys

Des d'ahir i durant un període de vint dies hàbils, els municipis, les comunitats autònomes i les entitats interessades ja poden presentar les al·legacions al procés d'emplaçament del magatzem temporal centralitzat al qual aspira Ascó. El municipi de la Ribera competirà amb set candidats, però té un rival menys, ja que, segons el Ministeri d'Indústria, Torrubia de Soria quedarà exclòs de l'elecció perquè el seu terme municipal està catalogat com a zona d'especial protecció d'aus (ZEPA) dins la Xarxa Natura 2000. No obstant això, la designació d'àrees excloses encara no és definitiva perquè és obert el període d'al·legacions. Quan acabi el termini, la comissió interministerial que dirigeix el procés anunciarà els exclosos. L'informe que s'elaborarà en l'última fase ja assenyalarà un possible emplaçament i serà enviat al govern espanyol, perquè l'aprovi el Consell de Ministres.

La Galeria Tomàs March acollirà l'exposició censurada per la Diputació de València

La Unió de Periodistes Valencians traslladrà a la galeria Tomàs March de València l'exposició 'Fragments d'un any-Imatges 2009', que inclou les fotografies censurades per la Diputació de València. La inauguració serà dijous a les 12 del migdia. Avui, uns cinc centenars de persones s'han concentrat aquest migdia a les portes del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) en suport a Romà de la Calle, que va dimitir ahir per l'escàndol de les fotografies censurades. Treballadors del museu, representants de sindicats, partits polítics, associacions i periodistes han fet costat a un emocionat de la Calle. A la concentració s'han escoltat crits a favor de la llibertat d'expressió i demamant la dimissió de Rus. L'aparició de Romà de la Calle entre els manifestants ha provocat una onada d'aplaudiments que han durant minuts. Desbordat per una quantitat d'assistents que no esperava l'exdirector del museu ha fet una crida a la llibertat d'expressió i ha defensat el paper de la imatge en la creació de la història. Per demà s'ha convocat una nova concentració de protesta a les 19.30 a la porta de la Diputació de València en favor de la llibertat d'expressió i per a demanar la dimissió d'Alfonso Rus.

Irlanda del Nord recupera les competències en Justícia i Interior i tanca l'últim capítol del procés cap a l'autogovern

Jornada històrica aquest dimarts a l'Assamblea d'Irlanda del Nord. Els diputats han votat a favor del pacte entre el Sinn Féin i el Partit Unionista Demòcrata (DUP) per la transferència de les competències en Justícia i Interior de Londres cap a Belfast. Els poders se cediran oficialment el 12 d'abril, i signifiquen el pas final del procés de pau i del retorn de l'autogovern a Irlanda del Nord. El Partit Unionista de l'Ulster (UUP), que va liderar el país durant els anys de violència, ha votat en contra de la mesura, en una decisió que situa per primera vegada als considerats unionistes moderats de l'UUP com els opositors de l'autogovern, un paper fins no fa massa atribuït al DUP.

Amadeu Casellas surt de presó després de 24 anys

El pres Amadeu Casellas ha sortit cap a l'una del migdia d'aquest dimarts de la presó de Girona, després de 24 anys de reclusió des de finals dels anys 70. El seu empresonament ha provocat en els últims anys nombroses mostres de solidaritat de sectors anarquistes que denunciaven que Casellas era un pres polític i que el còmput de les seves penes era erroni, mentre que ell va seguir diverses vagues de fam. Finalment, s'ha pogut aplicar a Casellas una doctrina del Tribunal Constitucional espanyol que li ha permès sortir en llibertat avui mateix i no el 2016 com fins ara estava previst. Malgrat tot, el pres ha estat a la presó vuit anys més del compte segons el nou còmput del TC.

VilaWeb: Amadeu Casellas surt de la presó

08 de març, 2010

Les Terres de l'Ebre tornen a dir «No»

Unes 10.000 persones, segons l'organització. Entre 3.000 i 5.000, segons els Mossos d'Esquadra. Com acostuma a passar en aquests casos, les xifres ballen. Però més que els números, el que és rellevant és que els ciutadans de les Terres de l'Ebre van tornar a sortir al carrer ahir al migdia per recordar que no volen que Ascó, a la Ribera d'Ebre, aculli el magatzem temporal centralitzat (MTC), també conegut com a cementiri nuclear. La manifestació, que es va celebrar a Móra d'Ebre i que va rebre el suport de més de 150 entitats d'arreu de Catalunya, va aplegar ciutadans de diversos punts de les Terres de l'Ebre i també del Camp de Tarragona. L'acte va servir per demostrar que la instal·lació no compta amb el consens del territori.

MANIFEST DE LA MANIFESTACIO DE MÓRA D'EBRE (Alego)

Uriel Bertran creu que el PP està nerviós per la via pacífica que les consultes han obert en l'esquerra abertzale

El diputat d'ERC i membre de la Coordinadora Nacional de Consultes sobre la Independència, Uriel Bertran, està convençut que el PP està nerviós per la via pacífica que les consultes sobiranistes han obert en l'esquerra abertzale. Això explicaria, al seu entendre, la voluntat del PP de criminalitzar Bertran i la coordinadora mateixa per la reunió que es va mantenir amb Otegi ara fa 9 mesos.

De fet, la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha exigit que el portaveu del PP, Leopoldo Barreda, retiri la demanda de "seguiment judicial" feta per aquesta reunió. Barreda va fer aquesta petició diumenge després de divulgar que Bertran es va reunir amb Arnaldo Otegi el mes de juny passat.

Segons la Coordinadora, la reunió amb Otegi "és, tan sols, una més de les desenes de reunions que a nivell internacional ha mantingut la Coordinadora Nacional, que sempre ha tingut la voluntat d’explicar i difondre la consulta sobre la independència a tot arreu on l'hi han demanat".

I amb aquest esperit, membres de la Coordinadora s’han reunit, segons detallen, amb molts representants de diferents nacions sense Estat, del mateix País Basc, i també de Flandes, Escòcia, Còrsega, Sardenya o el Quebec. De fet, i segons ha explicat Bertran, arran d'aquestes reunions informatives un total de 10 alcaldes bascos es van desplaçar fins a Catalunya per observar tot el procés, i diferents dirigents de l'esquerra abertzale "van començar a reclamar la via democràtica i pacífica per resoldre el conflicte".

És per això que, des de la Coordinadora, troben "del tot incomprensible" que es vulgui criminalitzar i perseguir judicialment una tasca de difusió i d’explicació d’aquest procés democràtic, "i que tan de bo ajudés el País Basc a iniciar un procés d’autodeterminació fonamentat en el diàleg i en les vies exclusivament pacífiques". Al seu entendre, tant el Partit Popular com el govern espanyol prefereixen un escenari de conflicte al País Basc "que els permeti mantenir la il·legalització d’una part significativa de la societat basca per poder seguir governant conjuntament".

Avui: PSOE i PP negocien endurir la llei de partits contra els abertzales

Montilla vaticina que Catalunya sortirà abans de la crisi que la resta de l'Estat

Amb els calçots, el romesco i el vinet, també ha vaticinat que guanyarem l'Eurovisió. El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que Catalunya sortirà abans de la crisi que la resta de l'Estat per la seva capacitat emprenedora, per la fortalesa de la seva indústria i pel consens que hi ha al país. El líder dels socialistes catalans també ha assenyalat l'acord amb els agents socials com un element fonamental per sortir de la crisi i minimitzar els seus efectes. "Aquesta ha estat una pràctica habitual al llarg de les dues últimes legislatures: millorar la indústria i la seva competitivitat, i per a això és imprescindible l'acord social", ha remarcat.

Catalunya s’emmiralla en les regions més competitives

Un estudi del departament d’Economia analitza la política econòmica de sis regions i països punters, propers geogràfica i econòmicament a Catalunya: Baden-Württemberg, País Basc, Roine-Alps, Finlàndia, Irlanda i Massachusetts.

“Els tres elements clau sobre els quals els governs poden incidir per incrementar la productivitat són: una millor educació, una major dotació de capital per treballador o una millor harmonització en els papers dels diferents actors econòmics, per exemple a través de processos de clusterització”, s’explica a l’informe, que subratlla la importància de la definició de polítiques a llarg termini, aïllades del cicle polític.

Vicent Sanchis: Imatges delatores i censurades

La primera: Rita Barberá, alcaldessa de València, brama victòria amb la papada desbocada. Al costat, amb un somriure de dreta a esquerra, Francisco Camps, president de la Generalitat, aplaudeix com un rumber. Tots dos celebren el triomf electoral del PP. La segona: l’arquebisbe de València, Carlos Osorio, fa posat estricte, de gravetat cardenalícia. Enfront, Francisco Camps tiba el coll, creua les mans i eleva la mirada mística al cel. Al darrere, un retaule ple de marededéus en una sala noble del Palau de la Generalitat de València. La tercera: l’exvicepresident de la Generalitat Víctor Campos crispa la mà i agafa un objecte que tapa el respatller d’una cadira situada entre ell i l’objectiu. Al seu davant, assegut a la mateixa terrassa del mateix hotel, clandestí, Álvaro Pérez, àlies el Bigot, endureix el gest amb la mateixa contundència.

La quarta: el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el vicepresident Vicente Rambla, i el portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa, es corden alhora un botó de l’americana, que tanquen, amb cares idèntiques plenes d’arrogància i desafiament, al començament d’una sessió de control a les Corts Valencianes. Són quatre de les deu fotografies que el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (quina?) ha retirat de l’exposició Fragments d’un any, muntada per la Unió de Periodistes Valencians.

El Punt: Dimiteix el director del museu valencià que va censurar les fotos del «cas Gürtel»

Vicent Partal: Orwell a València (VilaWeb)

8 de març: parlamentàries a Ruanda

L'anomenada Declaració i Plataforma d'Acció de Pequín, impulsada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) el 1995 a la capital xinesa, proposava als estats d'actuar en una dotzena d'àmbits amb la idea última d'assolir el desenvolupament, la pau i la igualtat home-dona. La Unió Interparlamentària (UIP) observa anualment la presència de dones als parlaments de cent quaranta estats del món i n'elabora un rànquing. En l'última actualització, del final de gener, la primera posició sorprendrà segurament molta gent.

Al capdamunt del rànquing hi ha Ruanda, on des de les eleccions del setembre de 2008 45 dels 80 membres del parlament són dones. És l'unic país de tot el món on hi ha més parlamentàries que no parlamentaris, amb un 56,3%. Hi ha uns quants motius que ajuden a explicar el cas ruandès. D'una banda, la constitució aprovada després del terrible genocidi de tutsis i hutus moderats de 1994 va imposar per llei una quota mínima del 30% de dones al parlament, el senat i el govern. D'una altra banda, la visió i el pes de les dones en la societat ha canviat també des del genocidi, quan moltes d'elles van quedar vídues i van esdevenir de la nit al dia caps de família en una societat fins aleshores patriarcal.

Al Parlament de Catalunya, de 128 parlamentaris, 52 són dones. Això representa un 40,6% del total.

07 de març, 2010

and the winner is ...

...the Baranetes... ...for "House for sale in Vinebre"

Fotos Manifestació Móra d'Ebre 070310

Milers de persones es manifesten a Móra d'Ebre contra el cementiri nuclear

La marxa ha començat amb retard perquè s'han col·lapsat els accessos a la vila Manifestació Móra 070310 CATr

Entre tres mil i cinc mil persones, segons els mossos (entre 10.000 i 15.000, segons TV3 que filen més prim), es manifesten pels carrers de Móra d'Ebre en contra de la candidatura d'Ascó a acollir el magatzem de residus nuclears. La marxa, convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), ha començat des del pont vell amb quaranta minuts de retard perquè s'havien col·lapsat els accessos a la vila. La pancarta principal, amb el lema 'No al cementiri nuclear', és encapçalada per portaveus i activistes de plataformes en defensa del territori. A la marxa també hi assisteixen dirigents d'ICV i ERC. LaVanguardia: Miles de personas se manifiestan en Móra d'Ebre contra el cementerio nuclear de Ascó

Avui: Els polítics reclamen que es tingui en compte el clam del territori contra el cementiri nuclear

directe.cat: Milers de persones tornen a manifestar-se contra el cementiri nuclear

...i, mentrestant, el MH.Montilla fotent-se una calçotada a Sant Joan Despí.

La Ribera d'Ebre es manifesta contra el cementiri nuclear

Els veïns de la comarca de Ribera d'Ebre ens manifestem aquest migdia a Móra d'Ebre per protestar contra la candidatura d'Ascó a acollir el magatzem de residus nuclears. 'Hem demostrat que el territori està, majoritàriament, en contra de la candidatura. Ho demostren les mocions de noranta-dos ajuntament, nou consells comarcals i una resolució del Parlament. En un lloc normal, no seria necessari sortir al carrer, davant d'aquesta evidència', diu el portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), Sergi Saladié. El portaveu de la CANC es queixa que el govern espanyol no tingui en compte totes aquestes veus contràries al cementiri nuclear i és per això que volem 'recordar que al territori no hi ha consens a favor del cementiri'. A més, alerta: 'Sabem que el territori que menys soroll faci en contra serà l'escollit, perquè cerquen el lloc socialment viable i no pas el més òptim des d'un punt de vista tècnic.' És per això que explica que protestarem tant com puguem. 'La nostra intenció és que davant, la mobilització del territori, l'estat descarti ja Ascó com a candidata. Però si ho vol allargar, nosaltres serem aquí, lluitant, fins al final', sentencia Saladié. Ascó és, juntament amb Zarra, una de les vuit candidatures oficials a acollir el cementiri nuclear, després de l'aprovació de l'Ajuntament de presentar-s'hi. Tanmateix, hi ha molts veïns que no hi estan d'acord. En aquest sentit, el portaveu de la CANC recorda que 'no hi ha hagut cap municipi ni cap entitat que hagi donat suport a la candidatura d'Ascó; és més, la majoria s'hi han mostrat contraris', i afirma que les esperances d'aconseguir que Ascó no aculli el cementiri 'són màximes': 'Quan Ascó va presentar la candidatura, hi havia seixanta-dos ajuntaments en contra; ara, un mes més tard, ja en són noranta-dos: un per dia! Això també demostra que el territori s'ha posat les piles i ens dóna confiança als qui treballem per evitar la instal·lació del cementiri a Ascó.'

El Punt: Móra rep la segona gran manifestació contra la candidatura d'Ascó a l'MTC

Avui: La Coordinadora antinuclear celebra avui una manifestació contra l'MTC