El poeta Joan Margarit ha estat distingit amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya.
Margarit ha estat premiat per l'obra Casa de Misericòrdia, un llibre "lloat per la crítica per la seva connexió amb el públic de totes les edats".
Joan Margarit (Sanaüja -Segarra- 1938) és el poeta en català amb obra en curs més llegit, i entre la seva extensa bibliografia hi ha també les obres Joana i Càlcul d'estructures.
No llencis les cartes d'amor.
Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
El poeta català Joan Margarit ha guanyat el Premio Nacional de poesia, atorgat pel ministeri de Cultura, pel seu poemari Casa de misericòrdia.
El premi, dotat amb 20.000 euros, es concedeix a la millor obra de poesia publicada durant el 2007 en castellà, gallec, euskera o català.
El jurat del premi està format per Luis García Montero, Clara Janés, Pere Gimferrer, Olvido García Valdés (guanyadora de l'edició passada) i el director general del llibre, Rogelio Blanco.
Aquí, on comencen tots els poemes que jo pugui escriure, sento el fred d’aquell foc on Verdaguer va anar cremant la seva vida. La superstició i la caritat el van arrossegar, cansat i trist, amb la sotana llòbrega, lluent de tant portar-la, per carrers pobres i palaus sinistres.
En Verdaguer he trobat la por de perdre aquesta llengua que és feta a mida de la poesia, aquesta llengua que li dec a ell, sòrdid home d’església, el meu Baudelaire sense “L’albatros”, primera alzina fosca cremada al foc d’aquest país difícil.
-Cent anys de guerres-, repetia l’àvia.
Va ser una nena en un poble on cada nit sentia com lluitaven als carrers. I m’explicava, com si fos un conte, el dia que els soldats es van endur la seva mare per afusellar-la, a l’alba, contra el mur del cementiri. Quan l’escoltava, jo també era un nen i el meu pare, un soldat en un penal.
Des d’aquells dies no m’arriba ja cap amenaça. Són uns morts llunyans, cansats de fer de morts. Hem escollit ser un poble sense herois. Just aquesta és, avui, la nostra força.
Cal esborrar tants mites amagats dessota la mirada impertorbable de les aus de rapinya que vigilen encara. Tota la vida les he hagut de veure, de pedra o bronze, en els escuts enormes presidint les façanes de l’estat. El cos posat de front, el cap, de rigorós perfil, les ales, un capot damunt l’espatlla. Un ull maligne, el bec cruel a punt d’arrencar les entranyes. Dominar sense dormir.
-Quin aire respiràveu, aus colossals amb urpes, per decidir el que en dèieu “Unitat de Destí”?
Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles. Que la vostra mirada ja no és ni severa, ni ferotge, ni rapinyaire. Però, encara se sent aquella olor de corral, de gallinassa, aquell himne... la història d’Espanya! (*)
(*)Transcripció directa de la lectura que n'ha fet l'autor a l'acte central de la Diada al Parc de la Ciutadella de Barcelona. És molt probable que la puntuació no coincideixi amb l'original.
Lamenta que 'es recordi de forma tan explícita un règim totalitari com la dictadura feixista'
Joan Margarit - Meditació de Vila Joana
L'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, ha presentat aquest dijous una queixa formal al Parlament Europeu per l'exposició d'una Constitució espanyola amb l'àguila, el jou i les fletxes franquistes i el lema 'Una, grande y libre' perquè 'recorda de forma explícita un règim totalitari, una dictadura feixista'.
Per la seva banda, CiU i ICV han anunciat que també demanaran explicacions i el PSC s'ha compromès a reclamar al govern espanyol que retiri la simbologia preconstitucional i enviï a Brussel·les un nou exemplar de la Constitució. Cada estat membre de la UE ha d'oferir a l'Eurocambra una 'obra d'art o objecte que sigui representatiu de la seva vida política, parlamentària o ciutadana' i el 1998 el Congrés dels Diputats va cedir aquesta simbologia franquista.
Una seixantena de personalitats molt rellevants del país, entre ells diverses medalles d'Or de la Generalitat, com Moisès Broggi o Montserrat Carulla, Creus de Sant Jordi com Heribert Barrera o l'expresident del FC Barcelona Agustí Montal, així com els premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Solà i Antoni Badia i Margarit, Raimon Panikkar o l'exsocialista Xavier Rubert de Ventós han promogut un manifest que demana la unitat de l'independentisme per 'treballar units' al Parlament 'amb l'objectiu prioritari de constituir un Estat català'. Els prohoms signants del manifest creuen que la celebració d'una 'conferència unitària per a la independència' podria ser el camí per la candidatura de consens.
De la mateixa manera, defensen que 'la independència és l’única solució que permet resoldre de manera definitiva el problema històric entre Catalunya i Espanya'.
Avui: Crides a la unitat que no sumen ni reagrupen
Els símbols franquistes tenen els dies comptats a Barcelona. Almenys això és el que acaba de prometre el ministeri de Defensa, que ha anunciat aquest dimecres que en tres mesos retirarà els quatre escuts preconstitucionals, amb l'àguila de Sant Joan recuperada per Franco dels Reis Catòlics, que queden a la ciutat: dos a la caserna del Bruc, un a Capitania i un al Govern Militar, edifici situat al portal de la Pau, al capdavall de la Rambla.
Aquesta retirada arriba, finalment, quan ja fa gairebé dos anys que el ministeri de Defensa és dirigit per la socialista catalana Carme Chacón. L'actuació s'afegirà a l'acció municipal per retirar monuments i plaques franquistes en edificis promoguts pel règim dictatorial, tot i que encara n'hi ha de molt visibles, com ara el monument a la Victòria a la cruïlla del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal, on hi ha el Llapis. L'enderroc o substitució d'aquest monument fa mesos que està pendent d'una comissió de paissatge urbà, tot que ja està decidit.
La regidora Ester Capella (ERC) ha advertit que espera que es compleixi el termini d'aquesta actuació, reivindicada durant molts anys, i que s'afegeix a la retirada de monuments como ara el dedicat a Primo de Rivera, a l'avinguda Josep Tarradellas.
La cultura catalana surt de les seves fronteres durant els mesos d'abril i maig. Sobretot per donar-la a conèixer a Europa però també a Amèrica i fins i tot a Corea. El cicle 'Sant Jordi al món' organitzarà actes a vint-i-dos ciutats de tretze països durant els mesos d'abril i maig per promoure la cultura catalana a l'exterior. Ciutats com Madrid, Londres, Nova York, Berlín i París acolliran les noves propostes. L'eix central a Madrid serà el poeta Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia 2008, que participarà en diversos esdeveniments literaris i clourà el cicle amb 'Paraula de Jazz', al costat del poeta Pere Rovira i un trio de jazz encapçalat per Perico Sambeat. A Nova York, l'actriu Jessica Lange protagonitzarà l'adaptació dramatitzada de 'La plaça del Diamant'
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr