El Barça derrota el Saragossa amb un gran festival de gols (4-1)

Messi, amb dos, Iniesta, i Márquez, pel Barça, i Zapater pel Saragossa, han anotat els gols en un excel·lent partit. Puyal 260907

Click To Play

Al Camp Nou li ha caigut la bava, encantat com mai amb un Barça excepcional. El Camp Nou ha contemplat entusiasmat un equip deliciós, el millor que s'ha vist en molt temps, a l'altura del campió que va ser i que anava perdut sense que ningú sabés si algun dia tornaria. Ha tornat. Aquesta nit, el millor Barça ha ressuscitat i ha construït una preciosa obra d'art que trigarà temps a oblidar-se i que obre un futur més que esperançador. Més enllà del recital que ha donat davant un Saragossa empetitit (4-1), que ha patit un càstig terrible, el Barça ha estat molt a prop de la perfecció. Messi ha estat perfecte. Iniesta, gegantí.

Joan Laporta defensa la Selecció Catalana sense pèls a la llengua.

En una entrevista al caspós programa esportiu El Larguero de la SER, el president blaugrana va fer tota una declaració d'intensions i es posicionà sense pèls a la llengua sobre el seu desig que la Selecció Catalana pugui competir algun dia oficialment. També va tenir paraules per l'actual situació a Catalunya 'complicada des dels últims temps: llargues apagades, trens que s'espatllen i un aeroport que no ens acaben de traspassar. De vegades tenim la sensació que només servim per a pagar'.

El PP diu que ERC "aspira a liderar la revolta contra la Corona"

Acebes demana que el Govern vigili l'incompliment de la llei de banderes.

La batalla dels símbols ha tornat aquest dimecres al Congrés dels Diputats en una sessió en què el secretari general del PP, Ángel Acebes, ha assegurat que ERC 'aspira a liderar la revolta contra la Corona' a Catalunya, i ha advertit que la seva formació presentarà mocions i portarà als tribunals tots els ajuntaments que no col·loquin la bandera espanyola al seu balcó. Les manifestacions dels populars, que acusen el govern espanyol de no fer res per resoldre la situació, han provocat la reacció de la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega, que ha assegurat que el PP prova de fer dels símbols un motiu de discòrdia i confrontació, i ha advertit que amb els símbols, a més de conjugar el verb 'haver', cal intentar declinar el verb 'voler' i això no tan sols val amb el verb 'imposar'. 'No s'és més patriota per imposar –ha dit De la Vega- sinó per convèncer'.

Mira qui parla !!!

Duran critica els polítics amb "ambició de poder".

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que ha lliurat a Praga la medalla Manuel Carrasco i Formiguera a l'expresident Václav Havel, ha afirmat durant el seu discurs que "la política, per a Havel, sempre ha de ser una política fonamentada en la coherència, en els valors. La política ha de respondre a un ideari i a un compromís, i no ha de ser mai el terreny adobat per al tactisme, per als canvis de rumb en funció de les enquestes, per a la demagògia o per a construir aliances i pactes que vagin en contra d’allò que hom defensa. La política no és, d’entrada, una qüestió de números, sinó una qüestió de principis i de valors. No es pot fer política –o no s’hauria de fer política— defensant alhora el blanc i el negre o intentant acontentar tothom venent-nos els nostres ideals i faltant als nostres compromisos".

"La política és un compromís moral. Un compromís tant amb la nostra consciència com amb la nostra societat. El polític que traeix la seva consciència només per ambició de poder no està servint el seu poble. El polític que ara defensa uns valors i després en defensa uns altres, tampoc no està servint la seva comunitat. La història recordarà amb estima les persones coherents, dignes i rectes, i no pas els polítics tactistes i sense objectius que giren segons bufa el vent".

Vilafranca rebutja fer onejar la bandera egspañola

A la votació, el PP es queda sol. Una trentena de membres de l'esquerra independentista es van aplegar al saló de plens de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, durant la sessió del passat dimarts, amb pancartes on es podia llegir "Espanyola? No. Catalana? Sí". El motiu de la concentració era mostrar "el rebuig a la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular, que demanava que les banderes de Catalunya, Espanya i Europa fossin presents a la façana del consistori i al saló de plens". La CUP, per la seva banda, va presentar una esmena a la totalitat a la moció del PP en què "instava el govern municipal a fer onejar la senyera a la façana del consistori". L'esmena s'aprovà amb els vots favorables de la CUP, CIU, ERC i ICV, l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP.

En la seva intervenció, el regidor de la CUP Otger Amatller ha assegurat que "la moció del PP tan sols responia a les directrius marcades pel nou president dels populars a Catalunya, Daniel Sirera", i també que "l'esquerra independentista no es quedarà de braços plegats davant d'aquesta mena de provocacions".

El portaveu del PP a Vilafranca, Josep Ramon, ja va presentar una moció similar dos anys enrere, que també va ser rebutjada pel ple. En la roda de premsa que el PP va fer per presentar aquesta nova moció, el regidor popular va anunciar que, "si es tornava a rebutjar la proposta, enviaria un requeriment al delegat del govern i que estudiaria la possibilitat d'emprendre accions legals".

El pressupost de la Casa Reial per al 2008 augmenta un 4,5%.

El pressupost assignat a la Casa Reial per a l'any que ve puja a 8,66 milions d'euros, fet que suposa un augment del 4,5% respecte a la despesa del 2007, segons consta en el projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2008.

En els anteriors pressupostos, els del 2007, la despesa assignada a la Casa Reial es va situar en 8,29 milions d'euros, fet que va suposar un increment del 3% respecte a la partida de 8,05 milions de l'exercici passat.

Pel que fa a la resta d'altes institucions de l'Estat, en els pressupostos del 2008 es preveu un increment del 6,5% en la despesa corresponent a les Corts Generals, que se situa en 232,49 milions d'euros.

Uriel Bertran, Héctor López Bofill i Diego Arcos s'autoinculpen dels actes contra el Rei i es posen a disposició de Marlaska.

La monarquia és una institució "imposada pel franquisme". Graset 250907 CATr

Click To Play

El Diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran, juntament amb l'escriptor i professor de Dret Constitucional Héctor López Bofill, i el dirigent associatiu del Casal Argentí de Barcelona Diego Arcos, ambdós col·laboradors de l'in.directe!cat, han presentat a un quart de dues d'aquest dimarts un escrit davant els Mossos d'Esquadra en què s'autoinculpen d'haver participat en actes de rebuig a la monarquia espanyola, fent referència als fets ocorreguts a Girona amb la crema de retrats dels Reis. Per tot, es posen a disposició de l'Audiència Nacional i del jutge Grande-Marlaska perquè se'ls imputi igual que al centenar de ciutadans que s'ha ordenat investigar per aquest fet per un delicte d'injúries a la Corona. Tots tres, que diuen actuar a títol personal, reclamen el dret a la llibertat d'expressió i titllen la monarquia d'institució 'imposada pel franquisme' que no té 'cap legitimitat democràtica'.

Els botiflers de 'La Vanguardia' censuren la "charlatanería" de Joel Joan i López Tena.

'La Vanguardia' ha condemnat l'actitud mantinguda per l'actor Joel Joan durant els actes de la Diada. El diari dirigit per José Antich ha publicat un editorial en la qual denuncia "algunos personajes pintorescos: aquel celebrado actor que no consigue diferenciar los ingeniosos balbuceos de su personaje televisivo de la lamentable charlatanería de sus mítines", en referència a Joel Joan; "o aquel destemplado jurista que ha conseguido notoriedad denunciando a un Estado de cuyo aparato participa", en referència a López Tena.

L'editorial de 'La Vanguardia' manifesta que "de un tiempo a esta parte, proliferan las manifestaciones de un soberanismo de corte maniqueo, con frecuencia maleducado e hiriente, que envenena las relaciones de Catalunya con el resto de España estableciendo una relación de vasos comunicantes con el españolismo catalanofóbico, su gran beneficiado. La comprensión o el silencio que han rodeado la quema de fotos del Rey en Girona y la conversión del engreído treintañero incendiario en mártir de una supuesta España represora son el último capítulo de un bochornoso serial ideológico. Protagonistas de tal serial son las plataformas independentistas - que obtienen un tratamiento periodístico muy por encima de su representatividad- y algunos personajes pintorescos: aquel celebrado actor que no consigue diferenciar los ingeniosos balbuceos de su personaje televisivo de la lamentable charlatanería de sus mítines; o aquel destemplado jurista que ha conseguido notoriedad denunciando a un Estado de cuyo aparato participa".

A criteri de la capçalera de Godó "se trata de un soberanismo de vuelo gallináceo, tan estridente como irreflexivo, fundado en los tópicos de la visión romántica de la historia. Su relato es sentimental y sus acusaciones no alcanzan sólo al Estado, a los políticos españoles o a España en general, sino también a políticos y miembros relevantes de la sociedad civil catalana, acusados de connivencia culpable y de cobardía, cuando no de traición. Esta visión de las cosas se divulga con sospechosa redundancia, a veces en tono sarcástico e insidioso, a través de unos medios públicos que deberían respetar escrupulosamente todas las sensibilidades ciudadanas".

"Este soberanismo visceral acostumbra a reclamar del Estado español, con grandes aspavientos, el pleno reconocimiento de la pluralidad interna, pero es incapaz de reconocer, siquiera de respetar, la enorme pluralidad que anida en la compleja y cambiante sociedad catalana. La desacomplejada parcialidad con que desde los medios públicos se comentan los acontecimientos deportivos es el ejemplo más popular de la falta de respeto a la pluralidad catalana. La visión despectiva de las selecciones españolas o el tradicional barcelonismo de estos medios, ya de entrada discutible (según las estadísticas, un 40% de los catalanes son forofos de otros equipos), ha derivado en los últimos años en inaceptables formas de antimadridismo. No vale la excusa de que en algunos medios públicos de Madrid se cometen los mismos errores. Los extremismos extremismos se necesitan y alimentan mutuamente, pero Catalunya –que ha salido muy fatigada del reciente cambio estatutario– necesita cordura, seriedad e inteligencia para poder plantear sus justas reivindicaciones y debe exponer sus necesidades armándose de razón, no de excesos. Nada puede perjudicarla más que aparecer identificada con posiciones infantiles, extremistas", afegeix 'La Vanguardia'.

Finalment, el diari barceloní conclou que"es evidente que este soberanismo ruidoso y ensimismado perjudica a la causa de Catalunya, pues provoca más recelo entre los propios catalanes que seducción. ¡Flaco favor se hace a la expansión de la lengua catalana si los medios que hacen bandera de ella desprecian a tantos catalanes que sienten o piensan de otro modo! Alegrarse de la derrota de la selección de Gasol, comprender o relativizar la quema de fotografías de los Reyes, insistir desde los medios públicos en el mapa pancatalanista olvidando el masivo sentir de los valencianos o aprovechar los graves problemas infraestructurales para promocionar la enésima plataforma soberanista no resuelve nada: complica más las cosas de lo que ya están. Si el independentismo en el Govern y el nacionalismo moderado en la oposición siguen manteniendo una relación ambigua, amable o acomplejada frente a estas minorías, lo pagarán caro. En este momento grave, la sociedad catalana exige seriedad, pragmatismo y moderación. También el socialismo que lidera las principales instituciones catalanas puede pagar caro su silencio concesivo y pragmático. A Catalunya le sobra hervor, pero le faltan palabras sensatas. Falta valentía para defender el principal legado del catalanismo: la defensa de los intereses materiales y culturales de Catalunya y la voluntad de hacerlos compatibles con el progreso de España".

-Amb amics com aquests (els de La Vanguàrdia, cal aclarir-ho, no fos cas que ho tornessin a malinterpretar) no ens calen enemics.

Mas: Jo no he sigut !!!

Mas nega que pactés la destitució de Maragall El president de CiU, Artur Mas, ha negat que exigís la renúncia de Maragall a canvi de pactar l’Estatut a La Moncloa. En relació a un article de l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, Mas ha reclamat, en aquest cas, que Zapatero, Montilla i Maragall “s’aclareixin entre ells” en una qüestió que fa mesos que es discuteix sense treure'n l'entrellat. En una entrevista a Els Matins de TV3, el líder de la federació nacionalista considera que el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha passat a ser “un decebut més amb el senyor Zapatero”. És més, el líder nacionalista s’ha sumat a aquest sentiment assegurant que “jo en tinc a cabassos de decepcions per part de Zapatero”.

Mas interpreta que Joan Laporta ha acabat tenint “la mateixa percepció que jo respecte del projecte polític de Zapatero” i ha acusat l’actual president del govern espanyol i líder del PSOE “de desnaturalitzar tot allò que toca”.

Vascos y catalanes

Felipe González, según nos recuerda Patxo Unzueta, dijo hace años que respetaría el Estatuto que los vascos hubiesen aprobado con la sola condición de respetar la Constitución. En nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat. Pero añadió una condición: el presidente de la Generalitat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será que siempre se termina así?

Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no impedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid.

¿Qué ha pasado? Que el PNV ha tomado la propuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.

Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se aprobó en referéndum. Veremos los vascos.

Pero ahora resulta que el TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo que nos pondría a los pies de los caballos frente al pueblo que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por ejemplo, recurrir el defensor del pueblo? ¿Cómo acabará todo esto?

Estamos expectantes.

ERC i PSOE augmenten el xec-nadó a 3.500 €

Aquest augment s'aplicarà en el cas de mares solteres, famílies nombroses o en cas de tenir fills amb problemes de discapacitat

El grup parlamentari d'ERC al Congrés ha anunciat que ha arribat a un acord amb el PSOE perquè l'ajuda de 2.500 € per nous naixements, l'anomenat xec-nadó pugi fins a 3.500 € en el cas de mares solteres, famílies nombroses o en cas de tenir fills amb alguna discapacitat.

La diputada d'ERC Georgina Oliva ha explicat que l'acord, que es concretarà aquesta tarda durant la votació d'una moció al Ple de la Cambra Baixa, preveu que totes les prestacions a les famílies, tant les estatals como les aplicades en l'àmbit autonòmic, quedin exemptes de l'impost sobre la renta, amb la finalitat de no rebaixar el poder adquisitiu de les famílies.

Si no ho dic, rabento !!!

Maragall diu que la seva dimissió va ser la "condició" de Zapatero a l'aprovació de l'Estatut. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha assegurat que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "va afegir una condició" després d'acordar el nou Estatut en el Congrés: "el president de la Generalitat, una vegada aprovat l'Estatut, ha de dimitir".

"Aquesta condició no li va posar a Josu Jon Imaz en circumstàncies semblants, però Josu dimiteix. Perquè serà que sempre s'acaba així?", afegeix Maragall en un article d'opinió que publica avui en el diari gratuït ADN.

Maragall es manifesta "expectant" respecte el futur del País Basc, on considera que el PNB ha "pres la proposta d'Imaz" de "no imposar", ha "acceptat la seva dimissió, i es disposa a defensar-la a Madrid".

"Els nacionalistes bascos no imposen, sinó que pacten a Euskadi un text amb les altres forces, a condició que aquestes forces renunciïn a fer la punyeta després a Madrid", resumeix l'expresident, i assenyala que, amb aquesta estratègia, "els bascos es volen assegurar que no hi haurà retocs" perquè no hi hagi recurs davant el Tribunal Constitucional (TC).

Maragall assenyala el cas català remarcant que les Corts sí "van retocar" el text de l'Estatut, que finalment va ser "pactat i aprovat en referèndum".

"Però ara resulta que el TC pot impugnar articles de l'Estatut català, cosa que ens posaria als peus dels cavalls enfront del poble que va confirmar el que li vam proposar que ratifiqués", ha assenyalat referint-se a què la modificació de l'Estatut podria comportar que hagués de ser sotmès de nou a referèndum.

Referèndums d'autodeterminació: una moda mundial

Des de fa uns mesos estem assistint a un renaixement de tot l'entorn sobiranista a Catalunya amb un objectiu comú a l'horitzó: la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. El vicepresident del Govern i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, pressionat pels corrents crítics que han sorgit a la formació republicana, va anunciar la seva intenció de celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya l'any 2014, data del tres-cents aniversari de la pèrdua de les llibertats catalanes.

No massa lluny d'aquí, a Euskadi, es viu un moment similar amb la intenció proclamada en diverses ocasions pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, de celebrar un referèndum que permeti escollir els bascos si volen un Estat independent. Ara bé, no només a Catalunya i a Euskadi es parla del dret a decidir, sinó que aquesta moda arriba gairebé a tot el món.

En els darrers cinc anys, hem vist com neixien dos nous estats sobirans: Timor Oriental, que l'any 2002 va aconseguir separar-se d'Indonèsia; i Montenegro, que tot just l'any passat aconseguia la secessió definitiva de Sèrbia i eliminava el que quedava de l'antiga Iugoslàvia. Si no hi ha sorpreses, el següent nou Estat que aparegui als mapamundis serà Kossovo.

El proper mes de desembre els habitants de Kirkuk hauran d'acudir a una consulta per decidir l'estatus definitiu de la ciutat, actualment sota control del Govern de Bagdad (Iraq).

El mes de març de l'any que ve hi haurà una altre referèndum d'autodeterminació a l'Àsia. En aquest cas la cita serà a Taiwan, l'anomenada "província rebel" de la Xina. Els taiwanesos hauran de votar si estan a favor de la incorporació definitiva de l'illa a l'ONU, fet que certificaria la secessió definitiva de Taiwan respecte la Xina.

A banda d'Euskadi i Catalunya, si pensem en Europa, ràpidament ens vénen dos noms al cap quan parlem d'autodeterminació: Escòcia i Flandes.

Tot i l'oposició dels conservadors i dels laboristes, la proposta independentista ha anat guanyat adeptes a Escòcia des que disposen de Parlament propi (1999) i l'ajustada victòria a les urnes de l'SNP (47 diputats, per 46 dels laboristes) pot ser el primer pas de la independència. Salmond no amaga que vol aprofitar la seva gestió de Govern per guanyar adeptes per la causa.

La inestabilitat que viu Bèlgica, sense Govern quan han passat més de 100 dies des de la celebració de les eleccions, està donant ales als independentistes flamencs. Cada cop hi ha més població de Flandes que considera la francòfona Valònia com una càrrega econòmica per a ells i veuen Bèlgica com un Estat que els genera més càrregues que no pas beneficis. Ara mateix no són majoria, però en l'horitzó ningú descarta la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Flandes.

Finalment, hi ha el cas del Quebec. Els independentistes ja han pogut celebrar dos referèndums d'autodeterminació (1980 i 1995) i en ambdós casos la majoria de la població va optar per continuar formant part del Canadà. Ara bé, en la darrera consulta només van faltar 25.000 vots per canviar l'estatus polític del Quebec. Els resultats de les darreres eleccions quebequeses van provocar un retrocés dels independentistes, però la celebració d'una tercera consulta d'aquí uns quants anys és força probable. Canadà, però, s'hi vol oposar, conscient que probablement a la tercera anirà la vençuda.

Grande Marlaska continua la caça de bruixes

Demana que s'identifiquin els autors de la segona crema de fotografies del rei a Girona i Molins de Rei. Van cremar una cinquantena de retrats dels monarques.

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska ha demanat a la policia que li enviï tota la documentació de què disposin dels actes d'aquest dissabte a Girona i Molins de Rei en què es van cremar prop de mig centenar de fotografies de la família reial.

La fiscalia ja havia advertit aquest cap de setmana que mantindrà la pressió i sol·licitarà el processament dels qui protagonitzin aquest tipus d'actes perquè entén que són constitutius de delictes d'injúries a la Corona, penats amb fins a dos anys de presó.

La sol·licitud de Marlaska fa especial atenció a la identificació de les persones que van participar en els dos actes de solidaritat amb Jaume Roura, el jove de Banyoles que va testificar divendres passat davant l'Audiència Nacional per haver cremat un retrat de la família reial en una concentració a Girona amb motiu de la visita del rei a aquesta ciutat.

La Guàrdia Urbana multa Niubó per portar el 'CAT'

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha imposat una multa de 90 euros al secretari general de la Vicepresidència de la Generalitat, Rafel Niubó, per portar el CAT a les matrícules del davant i del darrera del seu cotxe particular, segons informa l'Agència Catalana de Notícies. En declaracions a l'ACN, Niubó ha anunciat que recorrerà la multa i que seguirà portant aquest distintiu, tapant l'E d'Espanya de les matrícules. Niubó ha explicat que els agents no li han posat una multa de l'Ajuntament de Barcelona, sinó del Servei Català del Trànsit, i que l'han alertat que ara serà aquest organisme qui decideixi si immobilitzen el vehicle.

La inauguració del Camp Nou (24/09/1957)

Taula rodona de culers 240907 CATr

Click To Play

Maria del Mar Bonet: El país secret

Maria del Mar Bonet-País Secret

Click To Play

Del seu darrer disc "Terra Secreta". Lletra de Robert Graves. Música de Jay Ansill i Javier Mas.

Tota dona de natura reial

té un país secret que li és més ver

que aquest pàl·lid món extern:

-A mitjanit quan el silenci l'envolta

deixa de banda agulles i llibres

i el visita d'amagat

-Aclucant els ulls, ella improvitza

una tanca amb cinc barres entre bedolls,

salta per sobre, pren possessió.

-Llavors corre, vola o bé cavalca

(un cavall al trot ve a saludar-la)

i viatja allà on vol;

-Fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris

de botó a flor mentre guaita,

i els peixos mengen de la seva mà.

-Ha fundat pobles, ha plantat arbredes,

ha buidat valls per rierols que corren

cap a una badia tancada.

-Mai he gosat interrogar el meu amor

sobre el governament del seu reialme,

sobre la seva geografia.

Ni l'he seguit entre aquells bedolls

encamellant-me sobre la tanca

o espiant entre la boira.

-M'ha promès, però, quan morí,

un lloc sota el seu palau privat

a una clariana del bosc,

on creixen gencianes i violes

on de vegades ens trobarem.

Amic Amat-MdM Bonet 150707 CATr.mp3

Click To Play

Terra secreta-MdM Bonet 090907 CATr.mp3

Click To Play

Terra secreta-MdM Bonet 270907 COMr.mp3

Click To Play

Sebastià Alzamora: Terra de la bellesa. (Avui)

Nova crema d'imatges del Rei a Girona i a Molins de Rei

Han llegit el manifest en què els diferents col·lectius de l'Esquerra independentista s'han queixat del 'silenci còmplice' de les institucions i partits catalans durant tot aquest conflicte.

Dos nois són denunciats a Figueres per pintades antimonàrquiques.

Unes 300 persones es van manifestar ahir a la nit a Girona i unes 100 a Molins de Rei per demanar que es respecti la llibertat d'expressió. Després de la lectura dels manifestos respectius, algunes van cremar una cinquantena de retrats dels Reis d'Espanya.

A Girona, uns 300 manifestants es van concentrar a primera hora de la nit a la plaça del Vi, per expressar la seva solidaritat amb Jaume Roura, el jove independentista de Banyoles acusat d'un delicte d'injúries a la Corona per haver cremat una foto dels Reis fa una setmana, en un acte de protesta contra la visita de Joan Carles I.

Després de la lectura d'un manifest a favor de la llibertat d'expressió i contra el Departament d'Interior de la Generalitat per haver ordenat la detenció de Roura, alguns participants van cremar unes 50 fotocòpies d'imatges del Rei, mentre els altres aplaudien.

En la manifestació es van cridar consignes contra la Monarquia, com "els catalans no tenim rei" i "jo també cremo la corona", i a favor de la independència de Catalunya. Els organitzadors van informar que dos joves independentistes acabaven de ser denunciats per la policia local de Figueres (Alt Empordà) per haver pintat en un mur: "Jo també cremo el rei".

Gairebé al mateix temps, a Molins de Rei, un centenar de persones es va concentrar a la plaça de l'ajuntament. S'hi va llegir un manifest similar al de Girona i també s'hi va cremar una fotografia de Joan Carles I, entre aplaudiments de la majoria dels participants i l'onejar de senyeres estelades.

Mor Marcel Marceau, considerat el millor mim del món

Marcel Marceau, el mim més famós del món, ha mort a França, als 84 anys. La notícia l'ha feta pública la seva família, que no ha detallat les causes de la seva mort. Les actuacions de Marceau i el seu llenguatge de gestos l'havien fet considerar com el millor mim del món.

Impulsor de l'Escola Internacional de Mimodrama de París, va rebre distincions de diferents països, entre els quals la Legió d'Honor francesa. També va ser elegit membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín.

Marcel Marceau va portar l'art del mim a cotes molt altes passejant pel món Bip, el mític personatge que va crear el 1947 i que el va fer cèlebre.

Marceal Marceau va néixer el 1923 a Estrasburg i el seu interès pel món artístic s'inicia en el cine mut de Chaplin, Buster Keaton i Harold Lloyd. Marceau originalment s'anomenava Mangel però va canviar de cognom per escapar durant la Segona Guerra Mundial de la persecució dels jueus pels nazis, que van assassinar el seu pare el 1944, deportat al camp de concentració d'Auschwitz.

Barça 2 - Sevilla 1 i sense Ronaldinho !!!

Puyal 220907

Click To Play

La grada del Camp Nou ha començat la nit xerrant de Ronaldinho i se n'ha anat a dormir amb el nom de Messi.

Hi ha partits que es guanyen gràcies als genis, com aquesta nit ha fet Leo Messi, amb dos gols i, al mateix temps, una exhibició de talent incontenible. Hi ha partits que es guanyen pel cor, com el Barça, que ha volgut dedicar el triomf a Ronaldinho.

Després de cada gol, l'argentí, el nou nen mimat del barcelonisme, ha fet el gest surfer del seu amic, absent avui per una sospitosa lesió, i ha indicat amb les dues mans obertes el 10, el número de Ronnie, una prova que no el deixaran sol. I ara, quan està qüestionat, menys que mai.

Potser no ha resultat un partit espectacular. Però sí intens. El Sevilla, per si algú ho ha oblidat, és un equipàs. Des de Palop fins a Kanouté, fet pacientment, a qui no li importa enviar la pilota a la grada per perdre temps o traçar una senzilla, però deliciosa jugada, que ha creat angoixa al Camp Nou quan Dragutinovic, un poderós defensa de gambada llarga, ha pujat per la banda esquerra, ha col.locat un centre al cap de Renato, un intel.ligent centrecampista brasiler que arriba a l'àrea amb verí, i la fusta ha ajudat Valdés. L'exquisit cop de cap de Renato ha silenciat l'estadi i ha demostrat que el Sevilla no està per a bromes. El Barça, tampoc.

Així serà el 9Camp9

L'arquitecte Norman Foster envoltarà l'estadi amb panells de colors blaugrana i de la senyera.