M. del Mar Bonet - Què volen aquesta gent?
28 de setembre, 2007
Llibertat amb càrrecs però sense cap mesura cautelar per al segon identificat per cremar retrats dels reis.
El fiscal Ignacio Gordillo ha demanat per a ell mesures cautelars perquè comparegui cada 15 dies en el jutjat més pròxim al seu domicili.
M. del Mar Bonet - Què volen aquesta gent?
El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ordena llibertat amb càrrecs, però 'sense cap mesura cautelar', per al segon jove identificat per cremar retrats dels reis, Enric Stern, en la primera manifestació antimonàrquica de la plaça del Vi de Girona el passat 13 de setembre. La fiscalia demanava mesures de compareixences quinzenals, però el jutge no ha considerat necessari establir mesures cautelars. El jove de 19 anys ha argumentat que va fer-ho perquè és antimonàrquic i perquè els Borbons no han respectat els drets dels catalans. A Stern l'han acompanyat una trentena de joves que s'estaven manifestant amb estelades a 200 metres de l'Audiència Nacional.
M. del Mar Bonet - Què volen aquesta gent?
Cremen un pòster gegant del Rei Joan Carles a la Universitat de Barcelona.
foc al rei 280907 CATr
El Parlament reclama el retorn de la documentació de catalans que encara són a l'Arxiu de Salamanca.
El Parlament ha instat el Govern, a través d'una proposta de resolució aprovada al final del debat de política general, a fer les gestions necessàries perquè es reuneixi de forma urgent la comissió mixta entre el Ministeri i el Departament de Cultura per 'validar l'inventari de documentació catalana de privats, de persones i entitats' i 'procedir al trasllat a Catalunya' d'acord amb el que preveu la llei.
La probable majoria conservadora al TC fa perillar l'Estatut.
TC 280907 CATr
El sector tradicional del Tribunal Constitucional (TC) ha guanyat una votació que fa que la presidenta i el vicepresident del TC s'hagin d'abstenir en el debat sobre la reforma de la Llei Orgànica del TC.
Arribat el cas, el debat sobre els recursos que s'han presentat contra l'Estatut tindria lloc amb una majoria conservadora del TC, en principi partidària de plantejar-se els recursos presentats pel Partit Popular.
L'abstenció forçada de la presidenta del TC, María Emilia Casas, ha permès que el magistrat més antic del tribunal, Vicente Conde, de perfil conservador, hagi fet ús dels poders del president emetent un vot de qualitat, amb valor doble, que ha desfet l'empat a 5 fins ara habitual a les votacions.
El 8 d'octubre es reuniran de nou els magistrats per ratificar la decisió.
-Si la majoria de Catalans, no ens interessa aquesta porqueria d'Estatutet!!, el que volem, és i com és lògic, que totes les nacions, ens puguem governar per nosaltres mateixes, és a dir la INDEPENDÈNCIA, i engegar als opressors espanyols, el seu himne i la seva bandera, a un lloc que és molt lleig de dir, però espero que tothom ho entengui. I val a dir, que aquesta opinió, són ells els que s'ho estan guanyant a pols amb tantes imposicions.
-"Majoria conservadora" (????!!!!). És un somni ? Quin llenguatge és aquest ? Típic de la societat espanyola. Potser ja fóra temps de parlar clar i català: "MAJORIA ESPANYOLA, PRO-ESPANYOLA I ANTI-CATALANA". Aquesta és la veritable identitat dels individus que ens tenen agafats pels collons.
-Referendum ? Els que facin falta. Recordeu que els territoris castellans de hispanoamérica, eran castellans, de cultura i parla castellana i malgrat tot, van declarar la guerra de independencia contra Espanya(Castella) i la van aconseguir. Que menys que un referendum. I Catalunya és un pais diferent. És una nació.
Ibarretxe anuncia una consulta popular el 25 d'octubre del 2008.
COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT BASC
El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha anunciat que convocarà una consulta popular el 25 d'octubre del 2008, data de l'aniversari de l'Estatut de Gernika. Ibarretxe ha fet aquest anunci, dins d'un full de ruta, al finalitzar el seu discurs en el debat de política general, amb què el Parlament basc inicia el nou curs polític.
El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha anunciat que convocarà una consulta popular el 25 d'octubre del 2008, data de l'aniversari de l'Estatut de Gernika. Ibarretxe ha fet aquest anunci, dins d'un full de ruta, al finalitzar el seu discurs en el debat de política general, amb què el Parlament basc inicia el nou curs polític.
"No estem davant un problema jurídic, sinó de voluntat política", ha manifestat el dirigent del PNB. Segons ha dit, la seva proposta és per "canalitzar la solució del conflicte". Ibarretxe havia començat la seva intervenció a les 9.30 hores i havia avançat que avui donaria la "clau democràtica" a la societat basca al final del discurs.
El lehendakari ha advertit que ETA "no pot impedir que el poble basc faci el seu camí, ni tampoc la violència d'ETA pot ser utilitzada pel Govern espanyol de torn com a excusa política per impedir que el poble basc recorri el seu propi camí".
Per això, ha assegurat que la societat basca, que ha d'"assumir un paper protagonista" en qualsevol procés de normalització i pacificació, serà "l'encarregada de posar en marxa el rellotge, de marcar-nos els temps i les regles de joc i, finalment, validar el resultat del procés".
Ibarretxe s'ha referit al procés de pau que ETA ha donat per finalitzat i, després d'assenyalar que l'única "culpable" del fracàs ha estat l'organització terrorista, ha dit que "malgrat els errors, que n'hi ha hagut, ha valgut la pena". Ha reiterat: "Sempre recolzarem diàlegs, contactes o negociacions per buscar una solució". A més, ha afirmat que la violència "no pot impedir" que s'afrontin iniciatives polítiques per "obrir un "nou cicle històric si no tenim vertigen de la pau".
Per a aquest procés, segons Ibarretxe, ja s'ha avançat a l'haver-se aconseguit una posició majoritària dels partits que "assumeix la identitat del poble basc" i que existeix un "conflicte polític" que s'ha de resoldre. El lehendakari ha dit que la solució a aquest conflicte no es basa a acordar un marc com l'autonomia o la independència, sinó en el fet que els partits es posin d'acord sobre les "regles de joc democràtic perquè es puguin defensar i materialitzar tots els projectes polítics, en termes d'igualtat".
"Respectar la voluntat de la societat basca i reconèixer els diferents àmbits de decisió del poble basc en què avui està estructurat políticament i jurídicament aquest poble --ha destacat-- constitueix l'arrel del conflicte que s'ha de resoldre". Per afrontar aquest procés, Ibarretxe ha aclarit que "tots els seus participants" s'han de comprometre amb el "respecte de tots els drets humans" i amb una aposta per les vies polítiques i democràtiques, exclusivament.
En aquest sentit, el lehendakari s'ha negat a "entregar la clau de la política a ETA" i ha advertit que "confondre pau amb normalització política" és "un obstacle per buscar la solució a la violència".
Ja ho va anunciar al primer Consell de Govern després de l'estiu.The Police reconquista Barcelona amb els himnes d'una generació.
'Roxanne' i 'Every breath you take' van aconseguir portar al clímax els més de 50.000 fans.
Barcelona va respondre ahir a la nit amb emoció a l'entrega de The Police. El públic fins i tot va perdonar la mitja hora de retard al cèlebre trio, que va triar l'Estadi Olímpic per a l'únic concert a Espanya. Va ser un xou per rejovenir ànimes.
Roxanne/The Police
Every Breath You Take/The Police
27 de setembre, 2007
Ridao assegura que Zapatero preferia Mas com a president
El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, ha replicat al dirigent de CiU Artur Mas que ell era el president que José Luis Rodríguez Zapatero volia per a Catalunya i "no Montilla o Maragall".
A l'intervenir en la segona sessió del debat de política general, Ridao ha insistit que ERC recolza el Govern "no a canvi d'un sou", com ha insinuat Mas, sinó per construir una Catalunya "plenament nacional que superi l'empat indefinit de la Catalunya dels dos colors" i una societat "més justa socialment". Per aquest motiu veu necessari un catalanisme "més transversal, de masses".
El portaveu republicà també ha retret que les crítiques de Mas eren "un pèl fàcils" i ha recordat que el seu partit va recolzar els Pressupostos Generals de l'Estat del 2007, mentre que ERC va mantenir la seva esmena a la totalitat.
Ridao s'ha referit al discurs "edificant i ple d'optimisme" que va pronunciar ahir José Montilla i ha coincidit amb el president de la Generalitat a l'afirmar que "les coses s'han fet raonablement bé".
Així mateix, Ridao ha assegurat que no es pot ser "triomfalista" perquè Catalunya també té "molts problemes" i considera que "no està justificat aquest derrotisme permanent i la pulsió autodestructiva" de CiU, ja que així "no es construeix absolutament res". "El pessimisme sempre ve de la dreta", ha afirmat Ridao parafrasejant l'escriptor Joan Fuster.
Per a una bona amiga.
Georges Moustaki-Le métèque (el foraster) 1968
Avec ma gueule de métèque,
De Juif errant, de pâtre grec
Et mes cheveux aux quatre vents,
Avec mes yeux tout délavés
Qui me donnent l'air de rêver,
Moi qui ne rêve plus souvent,
Avec mes mains de maraudeur,
de musicien et de rôdeur
Qui ont pillé tant de jardins,
Avec ma bouche qui a bu,
Qui a embrassé et mordu
Sans jamais assouvir sa faim...
Avec ma gueule de métèque,
De Juif errant, de pâtre grec,
De voleur et de vagabond,
Avec ma peau qui s'est frottée
Au soleil de tous les étés
Et tout ce qui portait jupon,
Avec mon coeur qui a su faire
Souffrir autant qu'il a souffert
Sans pour cela faire d'histoires,
Avec mon âme qui n'a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire...
Avec ma gueule de métèque,
De Juif errant, de pâtre grec
Et mes cheveux aux quatre vents,
Je viendrai, ma douce captive,
Mon âme soeur, ma source vive,
Je viendrai boire tes vingt ans
Et je serai Prince de sang,
Rêveur ou bien adolescent,
Comme il te plaira de choisir;
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons à en mourir.
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons à en mourir.
Adaptació al català de Miquel Pujadó
Sobirania i Progrés
Brussel·les lloa el sistema d'immersió lingüística català i recomana difondre'l a la UE.
Posa com a exemple a seguir el català, basc i gallec.
La Comissió Europea elogia el sistema d'immersió lingüística de l'ensenyament català i recomana difondre'l a la resta de la Unió Europea en l'informe final del grup d'alt nivell sobre multilingüisme, fet públic aquest dimecres, Dia Europeu de les Llengües. Brussel·les, però, equipara el model català amb el que segueixen les escoles del País Valencià, el País Basc i Galícia, tot i que són ben diferents, i lloa tots quatre sistemes. La Comissió Europea també aposta per prendre com a exemple les polítiques de multilingüisme a les empreses i en l'administració pública que impulsen els governs d'aquests quatre països. El comissari europeu de Multilingüisme, Leonard Orban, ha tornat a deixar clar que Brussel·les no té competències per promoure l'oficialitat del català a la Unió Europea i que és el govern espanyol qui ha de fer-ho.
26 de setembre, 2007
El Barça derrota el Saragossa amb un gran festival de gols (4-1)
Messi, amb dos, Iniesta, i Márquez, pel Barça, i Zapater pel Saragossa, han anotat els gols en un excel·lent partit.
Puyal 260907
Al Camp Nou li ha caigut la bava, encantat com mai amb un Barça excepcional. El Camp Nou ha contemplat entusiasmat un equip deliciós, el millor que s'ha vist en molt temps, a l'altura del campió que va ser i que anava perdut sense que ningú sabés si algun dia tornaria. Ha tornat.
Aquesta nit, el millor Barça ha ressuscitat i ha construït una preciosa obra d'art que trigarà temps a oblidar-se i que obre un futur més que esperançador. Més enllà del recital que ha donat davant un Saragossa empetitit (4-1), que ha patit un càstig terrible, el Barça ha estat molt a prop de la perfecció. Messi ha estat perfecte. Iniesta, gegantí.
Puyal 260907
Aquesta nit, el millor Barça ha ressuscitat i ha construït una preciosa obra d'art que trigarà temps a oblidar-se i que obre un futur més que esperançador. Més enllà del recital que ha donat davant un Saragossa empetitit (4-1), que ha patit un càstig terrible, el Barça ha estat molt a prop de la perfecció. Messi ha estat perfecte. Iniesta, gegantí.
Joan Laporta defensa la Selecció Catalana sense pèls a la llengua.
En una entrevista al caspós programa esportiu El Larguero de la SER, el president blaugrana va fer tota una declaració d'intensions i es posicionà sense pèls a la llengua sobre el seu desig que la Selecció Catalana pugui competir algun dia oficialment. També va tenir paraules per l'actual situació a Catalunya 'complicada des dels últims temps: llargues apagades, trens que s'espatllen i un aeroport que no ens acaben de traspassar. De vegades tenim la sensació que només servim per a pagar'.
El PP diu que ERC "aspira a liderar la revolta contra la Corona"
Acebes demana que el Govern vigili l'incompliment de la llei de banderes.
La batalla dels símbols ha tornat aquest dimecres al Congrés dels Diputats en una sessió en què el secretari general del PP, Ángel Acebes, ha assegurat que ERC 'aspira a liderar la revolta contra la Corona' a Catalunya, i ha advertit que la seva formació presentarà mocions i portarà als tribunals tots els ajuntaments que no col·loquin la bandera espanyola al seu balcó. Les manifestacions dels populars, que acusen el govern espanyol de no fer res per resoldre la situació, han provocat la reacció de la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega, que ha assegurat que el PP prova de fer dels símbols un motiu de discòrdia i confrontació, i ha advertit que amb els símbols, a més de conjugar el verb 'haver', cal intentar declinar el verb 'voler' i això no tan sols val amb el verb 'imposar'. 'No s'és més patriota per imposar –ha dit De la Vega- sinó per convèncer'.
Mira qui parla !!!
Duran critica els polítics amb "ambició de poder".
El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que ha lliurat a Praga la medalla Manuel Carrasco i Formiguera a l'expresident Václav Havel, ha afirmat durant el seu discurs que "la política, per a Havel, sempre ha de ser una política fonamentada en la coherència, en els valors. La política ha de respondre a un ideari i a un compromís, i no ha de ser mai el terreny adobat per al tactisme, per als canvis de rumb en funció de les enquestes, per a la demagògia o per a construir aliances i pactes que vagin en contra d’allò que hom defensa. La política no és, d’entrada, una qüestió de números, sinó una qüestió de principis i de valors. No es pot fer política –o no s’hauria de fer política— defensant alhora el blanc i el negre o intentant acontentar tothom venent-nos els nostres ideals i faltant als nostres compromisos".
"La política és un compromís moral. Un compromís tant amb la nostra consciència com amb la nostra societat. El polític que traeix la seva consciència només per ambició de poder no està servint el seu poble. El polític que ara defensa uns valors i després en defensa uns altres, tampoc no està servint la seva comunitat. La història recordarà amb estima les persones coherents, dignes i rectes, i no pas els polítics tactistes i sense objectius que giren segons bufa el vent".
Vilafranca rebutja fer onejar la bandera egspañola
A la votació, el PP es queda sol.
Una trentena de membres de l'esquerra independentista es van aplegar al saló de plens de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, durant la sessió del passat dimarts, amb pancartes on es podia llegir "Espanyola? No. Catalana? Sí". El motiu de la concentració era mostrar "el rebuig a la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular, que demanava que les banderes de Catalunya, Espanya i Europa fossin presents a la façana del consistori i al saló de plens". La CUP, per la seva banda, va presentar una esmena a la totalitat a la moció del PP en què "instava el govern municipal a fer onejar la senyera a la façana del consistori". L'esmena s'aprovà amb els vots favorables de la CUP, CIU, ERC i ICV, l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP.
Una trentena de membres de l'esquerra independentista es van aplegar al saló de plens de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, durant la sessió del passat dimarts, amb pancartes on es podia llegir "Espanyola? No. Catalana? Sí". El motiu de la concentració era mostrar "el rebuig a la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular, que demanava que les banderes de Catalunya, Espanya i Europa fossin presents a la façana del consistori i al saló de plens". La CUP, per la seva banda, va presentar una esmena a la totalitat a la moció del PP en què "instava el govern municipal a fer onejar la senyera a la façana del consistori". L'esmena s'aprovà amb els vots favorables de la CUP, CIU, ERC i ICV, l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP.
En la seva intervenció, el regidor de la CUP Otger Amatller ha assegurat que "la moció del PP tan sols responia a les directrius marcades pel nou president dels populars a Catalunya, Daniel Sirera", i també que "l'esquerra independentista no es quedarà de braços plegats davant d'aquesta mena de provocacions".
El portaveu del PP a Vilafranca, Josep Ramon, ja va presentar una moció similar dos anys enrere, que també va ser rebutjada pel ple. En la roda de premsa que el PP va fer per presentar aquesta nova moció, el regidor popular va anunciar que, "si es tornava a rebutjar la proposta, enviaria un requeriment al delegat del govern i que estudiaria la possibilitat d'emprendre accions legals".
25 de setembre, 2007
El pressupost de la Casa Reial per al 2008 augmenta un 4,5%.
El pressupost assignat a la Casa Reial per a l'any que ve puja a 8,66 milions d'euros, fet que suposa un augment del 4,5% respecte a la despesa del 2007, segons consta en el projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2008.
En els anteriors pressupostos, els del 2007, la despesa assignada a la Casa Reial es va situar en 8,29 milions d'euros, fet que va suposar un increment del 3% respecte a la partida de 8,05 milions de l'exercici passat.
Pel que fa a la resta d'altes institucions de l'Estat, en els pressupostos del 2008 es preveu un increment del 6,5% en la despesa corresponent a les Corts Generals, que se situa en 232,49 milions d'euros.
Uriel Bertran, Héctor López Bofill i Diego Arcos s'autoinculpen dels actes contra el Rei i es posen a disposició de Marlaska.
La monarquia és una institució "imposada pel franquisme".
Graset 250907 CATr
El Diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran, juntament amb l'escriptor i professor de Dret Constitucional Héctor López Bofill, i el dirigent associatiu del Casal Argentí de Barcelona Diego Arcos, ambdós col·laboradors de l'in.directe!cat, han presentat a un quart de dues d'aquest dimarts un escrit davant els Mossos d'Esquadra en què s'autoinculpen d'haver participat en actes de rebuig a la monarquia espanyola, fent referència als fets ocorreguts a Girona amb la crema de retrats dels Reis.
Per tot, es posen a disposició de l'Audiència Nacional i del jutge Grande-Marlaska perquè se'ls imputi igual que al centenar de ciutadans que s'ha ordenat investigar per aquest fet per un delicte d'injúries a la Corona. Tots tres, que diuen actuar a títol personal, reclamen el dret a la llibertat d'expressió i titllen la monarquia d'institució 'imposada pel franquisme' que no té 'cap legitimitat democràtica'.
Graset 250907 CATr
Per tot, es posen a disposició de l'Audiència Nacional i del jutge Grande-Marlaska perquè se'ls imputi igual que al centenar de ciutadans que s'ha ordenat investigar per aquest fet per un delicte d'injúries a la Corona. Tots tres, que diuen actuar a títol personal, reclamen el dret a la llibertat d'expressió i titllen la monarquia d'institució 'imposada pel franquisme' que no té 'cap legitimitat democràtica'.
Els botiflers de 'La Vanguardia' censuren la "charlatanería" de Joel Joan i López Tena.
'La Vanguardia' ha condemnat l'actitud mantinguda per l'actor Joel Joan durant els actes de la Diada. El diari dirigit per José Antich ha publicat un editorial en la qual denuncia "algunos personajes pintorescos: aquel celebrado actor que no consigue diferenciar los ingeniosos balbuceos de su personaje televisivo de la lamentable charlatanería de sus mítines", en referència a Joel Joan; "o aquel destemplado jurista que ha conseguido notoriedad denunciando a un Estado de cuyo aparato participa", en referència a López Tena.
L'editorial de 'La Vanguardia' manifesta que "de un tiempo a esta parte, proliferan las manifestaciones de un soberanismo de corte maniqueo, con frecuencia maleducado e hiriente, que envenena las relaciones de Catalunya con el resto de España estableciendo una relación de vasos comunicantes con el españolismo catalanofóbico, su gran beneficiado. La comprensión o el silencio que han rodeado la quema de fotos del Rey en Girona y la conversión del engreído treintañero incendiario en mártir de una supuesta España represora son el último capítulo de un bochornoso serial ideológico. Protagonistas de tal serial son las plataformas independentistas - que obtienen un tratamiento periodístico muy por encima de su representatividad- y algunos personajes pintorescos: aquel celebrado actor que no consigue diferenciar los ingeniosos balbuceos de su personaje televisivo de la lamentable charlatanería de sus mítines; o aquel destemplado jurista que ha conseguido notoriedad denunciando a un Estado de cuyo aparato participa".
A criteri de la capçalera de Godó "se trata de un soberanismo de vuelo gallináceo, tan estridente como irreflexivo, fundado en los tópicos de la visión romántica de la historia. Su relato es sentimental y sus acusaciones no alcanzan sólo al Estado, a los políticos españoles o a España en general, sino también a políticos y miembros relevantes de la sociedad civil catalana, acusados de connivencia culpable y de cobardía, cuando no de traición. Esta visión de las cosas se divulga con sospechosa redundancia, a veces en tono sarcástico e insidioso, a través de unos medios públicos que deberían respetar escrupulosamente todas las sensibilidades ciudadanas".
"Este soberanismo visceral acostumbra a reclamar del Estado español, con grandes aspavientos, el pleno reconocimiento de la pluralidad interna, pero es incapaz de reconocer, siquiera de respetar, la enorme pluralidad que anida en la compleja y cambiante sociedad catalana. La desacomplejada parcialidad con que desde los medios públicos se comentan los acontecimientos deportivos es el ejemplo más popular de la falta de respeto a la pluralidad catalana. La visión despectiva de las selecciones españolas o el tradicional barcelonismo de estos medios, ya de entrada discutible (según las estadísticas, un 40% de los catalanes son forofos de otros equipos), ha derivado en los últimos años en inaceptables formas de antimadridismo. No vale la excusa de que en algunos medios públicos de Madrid se cometen los mismos errores. Los extremismos extremismos se necesitan y alimentan mutuamente, pero Catalunya –que ha salido muy fatigada del reciente cambio estatutario– necesita cordura, seriedad e inteligencia para poder plantear sus justas reivindicaciones y debe exponer sus necesidades armándose de razón, no de excesos. Nada puede perjudicarla más que aparecer identificada con posiciones infantiles, extremistas", afegeix 'La Vanguardia'.
Finalment, el diari barceloní conclou que"es evidente que este soberanismo ruidoso y ensimismado perjudica a la causa de Catalunya, pues provoca más recelo entre los propios catalanes que seducción. ¡Flaco favor se hace a la expansión de la lengua catalana si los medios que hacen bandera de ella desprecian a tantos catalanes que sienten o piensan de otro modo! Alegrarse de la derrota de la selección de Gasol, comprender o relativizar la quema de fotografías de los Reyes, insistir desde los medios públicos en el mapa pancatalanista olvidando el masivo sentir de los valencianos o aprovechar los graves problemas infraestructurales para promocionar la enésima plataforma soberanista no resuelve nada: complica más las cosas de lo que ya están. Si el independentismo en el Govern y el nacionalismo moderado en la oposición siguen manteniendo una relación ambigua, amable o acomplejada frente a estas minorías, lo pagarán caro. En este momento grave, la sociedad catalana exige seriedad, pragmatismo y moderación. También el socialismo que lidera las principales instituciones catalanas puede pagar caro su silencio concesivo y pragmático. A Catalunya le sobra hervor, pero le faltan palabras sensatas. Falta valentía para defender el principal legado del catalanismo: la defensa de los intereses materiales y culturales de Catalunya y la voluntad de hacerlos compatibles con el progreso de España".
-Amb amics com aquests (els de La Vanguàrdia, cal aclarir-ho, no fos cas que ho tornessin a malinterpretar) no ens calen enemics.
Mas: Jo no he sigut !!!
Mas nega que pactés la destitució de Maragall
El president de CiU, Artur Mas, ha negat que exigís la renúncia de Maragall a canvi de pactar l’Estatut a La Moncloa. En relació a un article de l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, Mas ha reclamat, en aquest cas, que Zapatero, Montilla i Maragall “s’aclareixin entre ells” en una qüestió que fa mesos que es discuteix sense treure'n l'entrellat. En una entrevista a Els Matins de TV3, el líder de la federació nacionalista considera que el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha passat a ser “un decebut més amb el senyor Zapatero”. És més, el líder nacionalista s’ha sumat a aquest sentiment assegurant que “jo en tinc a cabassos de decepcions per part de Zapatero”.
El president de CiU, Artur Mas, ha negat que exigís la renúncia de Maragall a canvi de pactar l’Estatut a La Moncloa. En relació a un article de l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, Mas ha reclamat, en aquest cas, que Zapatero, Montilla i Maragall “s’aclareixin entre ells” en una qüestió que fa mesos que es discuteix sense treure'n l'entrellat. En una entrevista a Els Matins de TV3, el líder de la federació nacionalista considera que el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha passat a ser “un decebut més amb el senyor Zapatero”. És més, el líder nacionalista s’ha sumat a aquest sentiment assegurant que “jo en tinc a cabassos de decepcions per part de Zapatero”.
Mas interpreta que Joan Laporta ha acabat tenint “la mateixa percepció que jo respecte del projecte polític de Zapatero” i ha acusat l’actual president del govern espanyol i líder del PSOE “de desnaturalitzar tot allò que toca”.
Vascos y catalanes
Felipe González, según nos recuerda Patxo Unzueta, dijo hace años que respetaría el Estatuto que los vascos hubiesen aprobado con la sola condición de respetar la Constitución. En nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat. Pero añadió una condición: el presidente de la Generalitat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será que siempre se termina así?
Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no impedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid.
¿Qué ha pasado? Que el PNV ha tomado la propuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.
Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se aprobó en referéndum. Veremos los vascos.
Pero ahora resulta que el TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo que nos pondría a los pies de los caballos frente al pueblo que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por ejemplo, recurrir el defensor del pueblo? ¿Cómo acabará todo esto?
Estamos expectantes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
