El tripart, CiU i una trentena d'entitats signen el Pacte Nacional d'Immigració

Després d'un any i mig de treball, Catalunya ja té un Pacte Nacional per la Immigració. Però hi ha hagut dues sorpreses en la firma: la inesperada absència de CCOO, Sos Racisme i la de diverses entitats que van treballar des d'un inici en el projecte i recolzen el document final. Com s'havia anunciat anteriorment, tampoc no hi eren a la firma ni el Partit Popular ni Ciutadans. El Pacte, signat per les forces que integren el Govern, per CiU, UGT, Foment del Treball i fins a una vintena d’entitats.

El president Montilla ha emfatitzat en el seu discurs que aquest pacte "assegura i garanteix que Catalunya continuï sent un sol poble", i ha defensat la feina que ha estat realitzant la Presidència de la Generalitat en matèria d'immigració durant els últims anys. directe.cat: Conèixer el català serà necessari per aconseguir el permís de residència

eldebat.cat: Els immigrants hauran de saber català per tenir la residència

Ofensiva contra les seleccions catalanes

L’esport espanyol canvia la defensa de posicions per l’entrada en qualsevol Federació Internacional on hi hagi una Catalana per fer-la fora Fa nou anys el llavors portaveu del govern espanyol del PP, Miguel Ángel Rodríguez, va recomanar als catalans que si volien seleccions es dediquessin a les “canicas”. No són exactament bales, però des de llavors l’esport català ha trobat forat en 14 federacions internacionals d’esports petits on Espanya no té representació. L’única excepció ha estat el bowling, però justament a partir d’aquest cas les autoritats espanyoles han canviat l’estratègia i, de mirar de defensar posicions consolidades per evitar l’accés català, han decidit esborrar qualsevol presència catalana a nivell internacional. Han decidit que també els interessen les “canicas”.

Avui: Ofensiva en tota regla contra les seleccions catalanes

Oriol Junqueras: Una noia excepcional

El diumenge 19 de desembre de 1154, a l'abadia de Westminster, Enric Plantagenet (comte d'Anjou, de Maine i de Turena i duc de Normandia) i Elionor (duquessa d'Aquitània) són coronats reis d'Anglaterra i esdevenen la parella més poderosa d'Europa. Es tracta, certament, de dos personatges d'una enorme magnitud política. I, sens dubte, ella ha estat una de les dones més excepcionals del darrer mil·lenni. Tenia uns amplis coneixements de llatí, música i literatura. I, en aquest sentit, hem de tenir present que era néta de Guilhem de Peitieu, el primer autor conegut d'un poema d'amor escrit en llengua vulgar i conegut amb el significatiu sobrenom el Trobador. A més, era una consumada geneta i una experta caçadora, destinada, des de ben jove, a governar el ducat. De fet, els senyors aquitans la juren com a hereva el 1136, quan tan sols tenia 14 anys. Pocs mesos després, el Divendres Sant del 1137, el seu pare mor durant un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. El rei de França aprofita aquest fet per casar-la amb el seu fill, el futur Lluís VII, en un intent de vincular Aquitània al patrimoni de la família reial francesa. Alguns anys després, però, el 1152, ella força l'anul·lació d'aquest primer matrimoni i, tan sols sis setmanes després, es casa amb el futur rei d'Anglaterra, amb qui té vuit fills, entre els quals destaca Ricard Cor de Lleó. A més, però, aquesta reial parella tenia un fillol català, el futur Alfons el Trobador de Catalunya, Aragó i Provença, atès que Elionor era cosina germana de la nostra Peronella d'Aragó. De tal manera que aquest primer comte rei de la nostra història té el mateix sobrenom que el seu mític besavi, amb qui comparteix l'interès per la lírica. Anglesos, occitans i catalans compartim, doncs, una intensa història d'amor.

Viquipèdia: Elionor d'Aquitània

Bloc d'Àngels: Aliénor d'Aquitaine i l'Abadia de Fontevraud

Zapatero convoca una reunió a la Moncloa per arribar a un principi d'acord sobre finançament aquest cap de setmana

El govern espanyol i la Generalitat de Catalunya pretenen tancar un principi d'acord sobre finançament aquest cap de setmana. Els contactes de les últimes setmanes, que segons fonts pròximes a la negociació s'han fet de forma discreta, han permès avançar en la negociació bilateral i per això el pròxim pas que es vol fer és una reunió dels equips econòmics dels dos governs a la Moncloa aquest dissabte, a la qual s'hi podrien afegir després José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla. directe.cat: Zapatero aprova els pressupostos del 2009 gràcies al vot dels diputats del PSC

VilaWeb/ElPunt: Zapatero aconsegueix que el Congrés li aprovi el pressupost gràcies al PSC

Isabel-Clara Simó: No tenim polítics

No tenim finançament, i sembla que no tindrem altra cosa que una propineta i bons desitjos de Nadal. No tenim Estatut, i la pelleringa que en quedarà ens l'empassarem. No tenim 25 diputats propis del PSC, perquè han jurat amor etern a la casa gran del socialisme, que no és internacional, pobra de mi, sinó espanyola. No tenim tripartit perquè som pocs i estem barallats a mort. No tenim diners, perquè se'ls confiten per apaivagar les protestes dels col·legues, que de cridar en saben més que de treballar. No tenim drets, perquè democràcia a l'espanyola vol dir una democràcia exclusivament castellana. No tenim seleccions, i si fem un esforcet ens diuen que els anuncis són insultants (?!) i els hem de retirar. No tenim vols internacionals, que se'ls va menjar el senyor del bigoti, i a sobre si alguna línia fa servir el català es remou cel i terra per evitar-ho, però si una altra línia diu que no vol usar el català, ens diuen integristes per protestar. No tenim res.

Bé, el que no tenim són polítics.

Els hem donat temps i hi hem posat les nostres esperances.

Hem tingut paciència, fins a ratllar la indignitat.

Els pocs avenços que hem fet, en llengua, en cultura i en negocis, tant financers com de producció, són gràcies a la societat civil tota soleta, no sols sense estímul públic sinó fins i tot malgrat la gestió pública. Si ets escriptor o cantant o trapezista o modista, t'ho fas solet, perquè el teu país no exerceix com a tal. Ara bé, si tens èxit, aleshores ets de l'Estat, i si no mireu el món de l'esport i l'espanyolitat radiant dels triomfadors. Ens insulten a diari i no passa res. Ara bé, si un català diu una paraula més alta que l'altra se'l cruspeixen en dos telediaris. Això és un desastre!

Pujol creu que no hi ha massa social per a la independència i la desaconsella fins que es recuperi la "serietat"

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha afirmat aquest dimecres que ara no hi ha massa social suficient per proclamar la independència, i l'ha desaconsellat fins que Catalunya recuperi la "serietat" i la fortalesa. "Jo no aconsellaria que es proclamés la república catalana, entre d'altres coses, perquè simplement no s'aconseguiria", ha argumentat Pujol, i ha recordat l'experiència de l'Estatut, "que no ha acabat de sortir bé". Per ell, Catalunya ha plantejat coses "amb un punt de frivolitat, lleugeresa i fatxenderia que un país feble no es pot permetre".

Pujol s'ha preguntat si Catalunya va calcular bé tots els seus actius i si estava en condicions de defensar a fons una proposta d'Estatut abans de portar-la a terme. "I parlàvem simplement de la reforma de l'Estatut". Referint-se a la república catalana, ha afegit: "És segur que el dia que la proclamin no seré jo l'últim que s'hi afegeixi".

Recuperen les restes de 35 individus en la primera fase de recollida de restes humanes de la Batalla de l'Ebre a Corbera

La Direcció General de Memòria Democràtica del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha finalitzat la primera fase de la recollida de les restes humanes de la Batalla de l'Ebre localitzades en superfície al terme municipal de Corbera d'Ebre (Terra Alta).

En total, s'han recuperat 394 restes que correspondrien a uns 35 individus. Segons els estudis antropològics, totes les restes recuperades pertanyen a individus masculins i adults, entre 21 i 45 anys. Juntament amb les restes òssies, s'han recuperat fragments de bota, de cinturó, llaunes, una cullera de ferro, una cartutxera i trinxes.

Els experts consideren que les restes, recuperades per un equip interdisciplinar, són de combatents que van ser sepultats al mateix indret de la seva mort i que, amb el temps i l'erosió del terreny, havien sortit a la superfície i eren visibles en alguns indrets de la zona. Estaven ubicades a diferents punts de la serra de ponent del Mas de La Pila del municipi de Corbera d'Ebre, en una extensió de terreny de 27 hectàrees.

En les pròximes setmanes, les restes òssies es dipositaran al Memorial de les Camposines (al terme municipal de La Fatarella, Terra Alta), concebut com un monument a tots aquells que van participar a la Batalla de l'Ebre.

Volen portar residus orgànics de tot Catalunya a la planta de la Conca de Barberà

Hi torna a haver rebombori. Els alcaldes de sis municipis de la Conca de Barberà es neguen a permetre l'entrada de fracció orgànica provinent d'altres comarques del país al centre de tractament de residus –situat al terme municipal de l'Espluga de Francolí–, tal com té intenció de fer el consell d'administració. Els opositors, que ho vinculen a motius econòmics pel dèficit de la planta, no descarten mobilitzacions si no es retira la proposta. Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, David Rovira, avançava que continuaran endavant i atribueix aquest moviment només a raons polítiques. Potser ja està ple lo clot de Móra la Nova? VilaWeb/ElPunt: Alcaldes de la Conca rebutgen l'entrada de fracció orgànica d'altres municipis

Santander retira l'última estàtua eqüestre de Franco a la via pública

Centenars de persones han seguit des de primera hora d'aquest matí els treballs de retirada de l'última estàtua eqüestre de Franco en un espai públic a Espanya, a la plaça de l'Ajuntament de Santander, on ni la pluja ha impedit que els ciutadans es mantinguessin allà observant l'operació.

A les 9.30 hores en punt, tal com havia anunciat l'Ajuntament, cinc operaris han iniciat les tasques de retirada d'aquest símbol franquista, que des de l'any 1964 estava ubicat a la plaça principal de la ciutat, encara que durant un breu període, als anys 80, va ser guardada en un magatzem per les obres de reforma d'aquest espai.

Montilla assegura que amb el veto als pressupostos no s'hagués aconseguit un finançament millor

Montilla 171208 RAC1

Click To Play

El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat al Parlament que amb el veto als pressupostos dels diputats del PSC no "s'hagués aconseguit" un finançament millor del que el govern català està negociant. Per Montilla, la seva "responsabilitat és defensar el present i el futur dels ciutadans de Catalunya", tot i que ha remarcat que "no tenim tot el temps del món ni una paciència infinita, però negociarem amb força encara que no li agradi a tothom".

Per la seva banda, José Luis Zapatero ha minimitzat l'amenaça del PSC sobre un possible "canvi en la relació" amb el PSOE si el govern espanyol no respecta la data del 31 de desembre com a termini màxim per arribar a un acord de finançament. Zapatero ha assegurat en una conversa informal amb periodistes al Congrés que "PSC i PSOE són el mateix".

Pel president espanyol encara hi ha temps per arribar a un acord en matèria de finançament i ha recordat que el vicesecretari del PSC, Miquel Iceta, forma part de l'executiva federal del PSOE i que, per tant, la relació amb els socialistes catalans és molt fluïda.

A més, ha assegurat que els resultats que el PSOE té a Catalunya avalen la seva política.

ERC i PP s’enfronten al Senat per Fraga i s'acusen mútuament de proximitat al franquisme i a Terra Lliure

Les declaracions del senador Manuel Fraga sobre ponderar el pes dels nacionalistes "penjant-los d'algun lloc" ha provocat l'enfrontament en el Ple de la Cambra del senador de ERC, Miquel Bofill i el del PP, Antolín Sanz, després que el primer acusés a l’exdirigent gallec d'haver deixat veure "la seva arrel franquista" i d'haver apel•lat a la violència de manera "més o menys vetllada" contra aquells que se senten nacionalistes. El PP, en la seva rèplica, ha rebutjat "lliçons" d’ERC per ser una formació relacionada amb Terra Lliure. L'altercat s’ha produït mentre es debatia un projecte de llei sobre propietat intel•lectual. Ha sortit a la tribuna el senador d’ERC en nom del seu grup parlamentari, l’Entesa Catalana de Progrés, i ha iniciat la seva intervenció referint-se a les paraules de Fraga, que es trobava en aquest moment a l'hemicicle. Després, el torn de paraula ha recaigut sobre el secretari general del Grup Popular, Antolín Sanz, qui des de l'escó ha contestat Bofill. Primer ha expressat la seva queixa perquè el parlamentari republicà hagi pogut parlar i després ha dit que "el senador Bofill i el seu grup parlamentari no ens han de donar lliçons ni al PP ni a aquest grup de democràcia i de defensa del dret dels ciutadans, perquè en la història de la seva formació política recordarem tot el que va suposar la presència en la política espanyola de Terra Lliure".

Absolts els autors de l'article i la vinyeta sobre el rei caçant un ós

El jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia ha absolt els autors de l'article i de la vinyeta publicats el 2006 als diaris Gara i Deia en els quals es parodiava la mort de l'anomenat ós Mitrofan durant una cacera a Rússia per part de Joan Carles I.

En el fotomuntatge publicat apareixia una imatge del rei al costat de l'ós mort i sobre un barril de licor amb la frase "Bodegas Caza-Illa, para sentirse com un rey". El dibuix també incloïa la frase: "Mitrofan era un ós de fira. Van ficar-lo en una gàbia i a l’abast de l’escopeta del rei després d’emborratxar-lo amb vodka i mel" En el judici que s'ha celebrat aquest dimecres a l'Audència Nacional, Vázquez Honrubia ha avançat la seva decisió i ha absolt els humoristes gràfics José Antonio Rodríguez González i Javier Luis Ripa Jiménez i a l'articulista Nicolás Juan Lococo Cobo del delicte d'injúries greus al rei del qual els acusava el fiscal Pedro Rubira, que demanava per als tres multes de 10.950 euros.

El jutge ha considerat que existeix el "dubte raonable" de que els processats tinguessin intenció d'injuriar la monarquia, encara que els ha advertit que "per poc, per molt poc, no han traspassat" la línia legal que distingeix les paraules emparades en el dret a la llibertat d'expressió de les constitutives d'injúries.

El Parlament Europeu vota contra les 65 hores setmanals

El Parlament Europeu ha bloquejat la norma que permet ampliar la jornada laboral màxima a 65 hores setmanals, que va ser aprovada pels ministres de Treball dels 27 el mes de juny passat. Aquest vot de l'Eurocambra obre ara un nou període de negociació de 90 dies entre el Parlament i el Consell Europeu. Si no s'aconsegueix un acord en aquests tres mesos, es rebutjarà la directiva .

Els eurodiputats han aprovat per majoria absoluta una sèrie d'esmenes que exigeixen que en un termini màxim de 3 anys se suprimeixin totes les excepcions a la jornada laboral de 48 hores setmanals.

A més, l'Eurocambra ha exigit que es consideri temps de treball la totalitat del temps de guàrdia, fins i tot el període inactiu. Aquest punt qüestiona també l'acord a què van arribar els 27, segons el qual el període inactiu de la guàrdia (per exemple quan un metge de guàrdia dorm a l'hospital) no s'ha de considerar com a temps de treball tret que la legislació estatal, un conveni col·lectiu o un acord entre interlocutors socials disposi el contrari.

Les esmenes fonamentals necessitaven la majoria absoluta de 393 vots perquè tiressin endavant, però han obtingut un suport molt més ampli, de més de 500 vots. Això significa que, a més dels socialistes i els grups d'esquerres, també han rebut el suport de molts eurodiputats del Partit Popular Europeu, inclosos els espanyols.

Ai, que encara mos surtirà rana !!!

El president electe d'EUA, Barack Obama, fa de conta-contes als nens d'una escola bilingüe de Chicago Encara recordem l'11-S quan Bush llegia un llibre cap per avall en una altra escola. elPeriódico: 'Time' designa Obama personatge de l'any 2008 per "superar segles d'ordre jeràrquic social"

El Govern adquireix una finca del Delta de l'Ebre que és l'únic ambient d'aigua dolça del Parc Natural

El Govern ha aprovat l'adquisició de la finca anomenada els Ullals de Baltasar, un espai d'alt valor ecològic per ser l'únic ambient d'aigua dolça del Parc Natural del Delta de l'Ebre. La finca, situada entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita (ambdós del Montsià), ocupa unes 17 hectàrees i té unes característiques molt específiques ja que concentra diversos espècies d'amfibis poc habituals de la resta del Delta. Està constituïda per un grup d'uns quaranta petits llacs formats per aigua dolça subterrània procedent de la pluja que arriba de les serres del Montsià i dels Ports de Beseit. Per això té característiques pròpies a nivell botànic i zoològic. L'espai dels Ullals de Baltasar es va reduir molt durant el segle XX per posar-hi conreus d'horta. Els estanys estan envoltats de terra fosca i rica en matèria orgànica i amb nenúfars a les seves aigües. Els ullals són punts de sortida a l'exterior de l'aqüífer de diàmetres compresos entre els cinc i els cinquanta metres, generalment de forma circular i la seva fondària oscil·la entre 2.5 i 6 metres. Ullals de Baltasar(pdf)

Jutgen dos joves que van canviar la bandera espanyola per l'estelada al castell de Montjuïc

José Alberto García exerceix el càrrec de director del museu militar de Montjuïc amb l’entusiasme de l’irreductible, abanderant constitucionalisme. Amb aquest ànim, i també amb el posat d’home que ha sofert una gran ofensa, el museòleg es va plantar ahir al jutjat penal número 10 de Barcelona per declarar en un judici contra dos joves independentistes que el 25 d’abril del 2007 van tenir l’ocurrència –i curiosament l’èxit en l’intent– de substituir la bandera espanyola que presideix l’entrada del recinte militar per una estelada. La fiscalia els acusa d’ultratge a la bandera i demana per a ells una multa.

García va il·lustrar el jutge en el sentit que l’ensenya espanyola ha d’ocupar “per protocol el número u” en els pals, i va lamentar que els dos acusats “van llançar –subratllant el verb amb indignació castrense– la bandera de tots els espanyols”. El director va recordar la “dignitat impressionant dels treballadors del museu que em van portar la bandera que immediatament va ser restituïda al lloc que la Constitució li atorga”.

Els dos acusats no van parlar de Constitució, però sí de “judici polític” i van defensar el seu acte que van definir com “un exercici de dignitat i rebel·lió”. Per a la història menuda i per a la valoració del jutge quedaran els instants en què l’estelada va coronar el cel de Montjuïc un matí de primavera.

Isabel-Clara Simó: Quina setmana!

Una setmaneta carregada d'actes tan constitucionals que hom es pregunta si els patricis que manen saben llegir. Perquè al País Basc han fet una tupinada, ja que la voluntat "del pueblo soberano" els ha semblat una marca de conyac, amb els seu toro i els seus atributs virils, pels quals Fraga Iribarne pensa penjar els nacionalistes no espanyolistes; no sé què farà amb les dones nacionalistes; potser ens penjarà directament pel coll. Però això no és enaltiment del terrorisme. Us recomano un article genial de Vicent Partal a internet, on explica qui és Fraga i què va fer; tampoc no ens podem perdre l'article d'Iñaki Anasagasti a Público, on explica qui són els tres presidents del Parlament espanyol durant el franquisme, la foto dels quals és honorada a la "casa de la democràcia", no et fot, molt en especial Esteban Bilbao, amb les mans xopes de sang. Però és que el terrorisme d'Estat, per als exultants constitucionalistes, és un pecadet de l'antigor i l'amnèsia històrica l'única manera de deslliurar-se dels seus fantasmes, que, com al Ricard III de Shakespeare, espero que els persegueixin en els seus malsons. I és la setmaneta en què al president Bush, potser el més funest de la història d'Estats Units, li han tirat unes sabates al cap a l'Iraq, on cal molta barra per deixar-se veure, tan ben amagat que estava quan va passar allò terrible de les Torres Bessones! I és la setmana en què un dels homes més rics i famosos del món, Bernard L. Madoff, ha estafat la gent més privilegiada, i el forat que ha deixat és tan gros que hi cabem tots plegats. I el pagarem vostès i jo, aquest foradot. A poc a poquet i amb molta suor, però algú ho ha de pagar. I no serà la banca, i ara!

La justícia francesa fa cas d'Espanya i denega el reingrés del rugbi català en la federació internacional

L'anhel de la Federació Catalana de Rugbi de recuperar la seva condició de membre de ple dret de la Federació Internacional (FIRA) ha rebut aquest dimarts un cop ben dur, després que un tribunal de París de la primera instància de la justícia francesa ha fallat en contra de la demanda catalana. I no només això, ja que la sentència deriva el pagament de totes les costes del procés, que són gairebé 6.000 euros, a la part demandant.

La Federació Catalana va ser una de les vuit federacions que el 24 de març de 1934 van fundar la FIRA. Tanmateix, amb el decret franquista de 1941 que donava totes les competències esportives a la Falange, la FCR va ser esborrada com a membre de la FIRA. Amb l'argument de no legitimar una resolució d'una dictadura va iniciar la FCR aquest procés sentenciat avui. El cas s'ha resolt a París perquè és on té la seu la FIRA.

La Federació Espanyola de Rugby s'ha personat voluntàriament en el cas, i de fet és de l'argumentari espanyol d'on el jutge n'hauria tret el principal punt de la sentència. Segons els espanyols, la Federació Catalana va desaparèixer com a tal el 1941 i per tant no és el mateix organisme el que ara sol·licita la readmissió. Cal destacar que aquest informe el va elaborar per a la Federació Espanyola l'advocat Josep Domingo Valls mentre encara era president del Tribunal Català de l'Esport.

El govern de la Generalitat, a través de la secretaria general de l'Esport, esperarà a conèixer en detall la sentència per dissenyar el recurs que presentarà.

Viquipèdia: Selecció Catalana de Rugbi

La decisió del PSC decep els seus socis de govern

La decisió del PSC de votar en favor dels pressupostos de l'estat ha decebut els seus socis de govern. Joan Ridao, secretari general d'ERC, ha dit que 'la deslleialtat institucional del govern espanyol respecte Catalunya' es mereixia el veto als pressupostos' i ha criticat l'incompliment per part del govern espanyol de l'estatut i dels terminis previstos per aprovar el nou sistema de finançament.

ICV ha demanat 'una reflexió conjunta' sobre com 'pressionar' el govern espanyol perquè compleixi l'estatut. El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha criticat que el PSC es 'refugiï' en la disposició addicional tercera de l'estatut o en la por al PP per a justificar el suport als pressupostos. I també ha lamentat que els socialistes 'alimentessin' la idea que podia votar contra els pressupostos. Sense sorpreses, el PSC ha anunciat avui que votarà a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) a través d’una declaració que ha llegit el portaveu del partit, Miquel Iceta, en roda de premsa. Ara bé, també ha advertit que l’any s’ha d’acabar amb un acord que produeixi un nou sistema de finançament que “respecti totalment l’Estatut i sigui just per a Catalunya”. En cas contrari, “les relacions entre PSC i PSOE no tornaran a ser com abans”, adverteix l’esmentada declaració.

ZP: -Ui, quina por que em fas!!!

Avui: El PSC votarà a favor dels pressupostos per "responsabilitat" VilaWeb/ElPunt: El PSC amenaça de canviar la relació amb el PSOE si no hi ha finançament el 2008

Veto a 'Una nació, una selecció'

La Plataforma Pro Seleccions és obligada pels tribunals a no utilitzar en anuncis de TV el lema “Una nació, una selecció”. Nascut arran dels fets de Fresno per donar nom a un grup d’entitats osonenques, l’eslògan ha arrelat a tot el país. El substitut presenta una curiosa ambigüitat. Avui: "Volem patir"

Avui: Pro Seleccions veu en el veto al seu lema un atac a Catalunya com a nació