Oriol Junqueras amenaça amb portar als tribunals europeus l'estat espanyol

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha amenaçat l'estat espanyol de portar-lo davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) si 'no canvia d'actitud' i 'no respecta' la directiva europea de cel únic, segons la qual 'les companyies aèries poden enlairar-se i aterrar on vulguin'. Junqueras ha denunciat que l'estat espanyol no compleix aquesta directiva quan ha signat una trentena de convenis bilaterals amb estats no membres de la UE 'pels quals s'imposa a les companyies aèries de bandera a aterrar i enlairar-se des de Barajas', en detriment de l'aeroport del Prat. Segons Junqueras, això 'és una clara discriminació de l'economia catalana'.

Josep Maria Sáez (ERC) critica la PDE pel vot nul

No et facis mala sang! El candidat ebrenc d'ERC a les europees i regidor de l'Ajuntament de Miravet, Josep Maria Sáez, va criticar ahir la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) perquè defensa el vot nul. Sáez, en un debat a Ràdio Ebre, va recordar que el programa d'ERC és contrari als transvasaments i va lamentar que la PDE fes la seua proposta sense debatre-la amb les plataformes locals. «És un acord de quatre amics», va dir.

La batllessa d'Hernani, condemnada a un any de presó per enaltiment del terrorisme

L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat la batllessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia Lizarralde, a un any de presó i set anys d'inhabilitació política per haver demanat un aplaudiment pels membres d'ETA Igor Portu i Martín Sarasola en un acte electoral d'ANB el gener del 2008. La condemna és pel delicte d'enaltiment del terrorisme; el jutge ha desestimat que les seves paraules es puguessin acollir al dret de la llibertat d'expressió.

Tot i amb això, Beitialarrangoitia no haurà d'ingressar a presó perquè la condemna és inferior a dos anys, i no té antecents. Pel que fa a la inhabilitació, de moment no es farà efectiva perquè la sentència té un marge per a poder recórrer. El procediment contra la batllessa es va obrir basant-se en les paraules que va pronunciar dies després de la detenció de Portu i Sarasola, acusats de l'atemptat de la T-4 a l'aeroport de Madrid, i arran de les suposades tortures que havien patit durant la detenció. L'acte tenia com a objectiu presentar la candidatura d'ANB, però Beitialarrangoitia també va voler dedicar 'ànims, abraçades i un allau d'aplaudiments' als dos membres d'ETA i 'a tots els presos polítics bascos que es troben dispersats a les presons de França i Espanya'.

El CSN proposa per unanimitat prorrogar l'activitat de la central de Garoña 10 anys

Quina sorpresa! El ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) s'ha inclinat per unanimitat a favor de prorrogar 10 anys l'operativitat de la central nuclear de Garoña (Burgos), segons fonts pròximes a les deliberacions.

Els cinc consellers del CSN --dos a proposta del PSOE, dos del PP i un de CiU-- han conclòs avui l'informe definitiu sobre la pròrroga sol·licitada pel titular de la instal·lació nuclear, i l'han registrat al Ministeri d'Indústria.

L'informe requereix a la central que renovi "molts quilòmetres" de cablejat elèctric, alguns de soterrats, així com mesures per a la purificació de l'atmosfera de la sala de control que assegurin la integritat dels treballadors en cas d'accident.

Aquest informe no és vinculant per al Govern, de manera que serà l'Executiu qui prendrà la decisió sobre la continuïtat de Garoña fins al 5 de juliol del 2019. No obstant, la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten, sí, la que surt al costat de l'ancalde d'Ascó que treballa a la nuclear, no entregarà en mà l'informe al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, fins dilluns que ve, i a continuació compareixerà davant els mitjans de comunicació, juntament amb la resta de consellers, per presentar el contingut i els detalls del dictamen.

La pròrroga "limitada" del funcionament de la central burgalesa podria seguir un esquema similar al de la central José Cabrera, a Almonacid de Zorita (Guadalajara), que va tancar el 2006.

De la Vega assegura que el govern espanyol continuarà "en la mateixa línia" per impulsar el reconeixement del català a la UE

"amb totes les lletres" La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat aquest divendres que l'executiu espanyol continuarà "en la mateixa línia" d'impulsar el reconeixement del català a la Unió Europea.

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, De la Vega ha respost així en ser preguntada sobre si el govern espanyol té previst impulsar durant la Presidència espanyola de la UE l'oficialitat del català "amb el mateix estatus" que altres llengües més minoritàries, com el lituà o el maltès.

Segons De la Vega, l'executiu de Zapatero ha fet "avenços importants" per aconseguir a la UE el reconeixement de les llengües cooficial de l'Estat.

De la Vega ha assegurat que seguiran treballant de la mateixa manera com fins ara per impulsar i avançar en aquest sentit.

Berlusconi lamenta que Milà sembli una ciutat "africana" pel nombre d'immigrants...

...i casa seva un "Harem" segons les fotos publicades avui a El País. Berlusconi 050609 CATr

El primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, ha lamentat avui que Milà sembli més una "ciutat africana" que italiana a causa de l'alt percentatge d'estrangers que hi viuen. Berlusconi 050609 RAC1

Segons la "fotografia de la realitat" oferta pel premier, només cal passejar-se pels carrers del centre de la ciutat per comprovar que "el 60% de les persones són estrangeres i el 40% són italianes". Per aquesta raó, "m'he preguntat si aquesta és la Itàlia del futur que volen els italians i la resposta és no", ha afirmat el primer ministre en unes declaracions a la RAI, la ràdio pública italiana. Berlusconi 050609 COMr

Berlusconi ha reprès així una de les idees que va exposar ahir en un discurs electoral celebrat a Milà i en què va defensar les polítiques que ha portat a terme el seu Govern per lluitar contra la immigració il·legal. No pot ser que "quan passegem per les nostres ciutats, i m'ha passat a Milà, ens sembli que estem en una ciutat africana i no en una ciutat europea a causa del nombre d'estrangers", va dir ahir a la nit Il Cavaliere. El País: Las fotos que Berlusconi vetó

Catalunya s'estrena amb pavelló propi a la Biennal de Venècia

Per primera vegada, Catalunya disposa d'un pavelló propi a la Biennal de Venècia, emmarcat en els 'Eventi Collateralli', que acullen les expressions artístiques de territoris amb identitat pròpia. Una presència permet la visibilitat internacional a primer nivell del bon moment de la creativitat catalana. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat aquest divendres el pavelló català a la Biennal de Venècia com un exemple del moment d'innovació artística que viu el país, on passen 'coses molt interessants socialment' segons el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que s'ha aventurat a parlar de trets identificatius d'una 'revolució social en marxa'.

Exhumen les restes del cantautor Víctor Jara per aclarir el seu assassinat

Agents policials i del Servei Mèdic Legal han exhumat les restes del popular cantautor xilè Víctor Jara en el marc d'una investigació per aclarir el seu assassinat tres dies després del cop d'Estat del general Augusto Pinochet, l'11 de setembre de 1973.

Jara va morir tirotejat a l'Estadi Xile de la capital, que després del cop militar van fer servir com a centre de detenció i tortura. L'exhumació, que s'ha allargat més de quatre hores, ha estat ordenada pel jutge Juan Fuentes.

Les restes de Jara, l'assassinat del qual es va convertir en un dels símbols en contra de la dictadura de Pinochet (1973-1990), van ser traslladades des del Cementiri General de Santiago al Servei Mèdic Legal (SML). "És tremendament important per obtenir resultats i establir què és el que va passar fer aquest tipus d'exhumació i fer una autòpsia com cal, ja que no es va fer l'any 1973", ha assenyalat l'advocat Nelson Caucoto, representant de la viuda del cantautor, Joan Turner, d'origen britànic. "Tal com es diu que els llocs dels fets parlen, jo crec que el cos de la víctima també parla", ha afegit. El País: Exhumados los restos de Víctor Jara para investigar su asesinato

ERC aposta per exportar a Europa el model català d'integració

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, creu que el Pacte Nacional per la Immigració i el Projecte de llei d'acollida 'constitueixen un paradigma d'allò que Europa hauria de tendir a fer'. La consellera republicana Carme Capdevila ha reclamat a Europa que 'copiï' la Llei d'acollida que ha impulsat la Generalitat per fer-ne una en el marc de la UE i Junqueras ha apostat per un 'servei universal d'acollida'. Junqueras ha reclamat que la immigració no sigui vista únicament com un 'fenomen econòmic' o 'policial', sinó que necessita d'una 'política ambiciosa, global, coherent, que intenti servir el conjunt de la nostra ciutadania i faci compatible les qüestions econòmiques, socials i polítiques'.

Primera retallada a la llengua basca

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha ordenat la suspensió cautelar parcial dels articles dels decrets d'Educació Infantil i Batxillerat elaborats per l'anterior govern basc que establien el basc com a llengua vehicular.

Els decrets, que havien estat recorreguts per l'anomenada Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística, donaven a la llengua basca el caràcter de "principal llengua vehicular en l'àmbit escolar". Així mateix, els demandants demanaven al tribunal que tutelés el suposat dret dels pares a triar la llengua d'ensenyament, petició que ha estat rebutjada ja que segons el tribunal, aquest no pot fixar "en fase cautelar una mesura dirigida a ordenar a l'Administració com ha d'aplicar" els decrets que han estat recorreguts.

Fonts del Departament basc d'educació han declinat fer declaracions sobre la decisió del tribunal.

Zapatero contradiu Castells

ZP mentider 040609 RAC1

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat aquest dijous a Barcelona que és "molt a prop" el moment en què el seu executiu i la Generalitat tancaran un acord sobre el nou finançament català que complirà l'Estatut. "Som a la recta final, som a prop; jo diria que molt a prop", ha dit quan se li ha preguntat sobre l'estat de les negociacions en la roda de premsa oferta poc abans de dinar amb la junta del Cercle d'Economia, en una reunió a la qual també assistia el president de la Generalitat, José Montilla.

Aquestes declaracions arriben l'endemà que el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat i principal negociador per la part catalana, el socialista Antoni Castells, assegurés que no hi ha "avenços tangibles" sobre el finançament. L'última oferta de Zapatero, segons les dades de Castells, va ser la dels 2.000 milions d'euros addicionals per a Catalunya, molt per sota de les aspiracions catalanes.

Avui: Tremosa diu que la visita de Zapatero li recorda l'època de Franco

Obama ofereix als musulmans una nova relació basada en el respecte mutu

El president dels EUA, Barack Obama, ha afirmat aquest dijous que "ha d'acabar aquest cicle de sospita i discòrdia" en les relacions entre els EUA i el món musulmà i ha ofert a canvi "un nou inici" basat en els interessos i el respecte mutus.

Obama ha parlat així en el seu discurs al món musulmà des de la Universitat del Caire, en el qual ha assegurat: "Mentre la nostra relació es basi en les nostres diferències, estem potenciant els que cultiven l'odi en lloc de la pau, i els que promouen el conflicte en lloc de la cooperació". Estats Units i l'islam "no necessiten competir", sinó que comparteixen principis com la justícia, la tolerància i la dignitat dels éssers vius, ha afirmat.

El president nord-americà ha fet referència a les seves pròpies experiències de l'islam com un nen que va créixer en un país musulmà, a Indonèsia, i com a jove organitzador comunitari en barris de Chicago amb una gran població musulmana.

VilaWeb: La majoria del món musulmà aplaudeix el discurs d'Obama

Medi Ambient considera vulnerables per contaminació de nitrats 20 municipis de l'Ebre

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) presentarà al·legacions a la proposta del Departament de Medi Ambient per declarar zona vulnerable per contaminació de nitrats una vintena de municipis de les Terres de l'Ebre. UP sosté que no s'han justificat les causes de manera rigorosa, ja que hi ha municipis on la restricció és parcial com és el cas d'Amposta o el de Camarles. A més, el sindicat agrari assegura que aquesta delimitació suposarà greus restriccions per a l'activitat agrícola i ramadera.

De la vintena de municipis que el Departament de Medi Ambient ha inclòs en la zona com a vulnerables per contaminació de nitrats, n'hi ha sis que ho són parcialment. «No entenem quin criteri han seguit per determinar que una part del municipi és vulnerable i l'altra no, han trossejat els pobles», va dir Montesó. Aquest és el cas de l'Aldea, l'Ampolla, Camarles, Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa als altres municipis que es consideren zona vulnerable (en aquest cas totalment) són: Aldover, Roquetes, Tivenys, Xerta, Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara, Ulldecona, Benissanet, Miravet, Ginestar, Móra d'Ebre i Móra la Nova. La Terra Alta és l'única comarca que no té cap municipi inclòs.

Concentracions de protesta a totes les plantes del grup químic Ercros

Els treballadors d'Ercros van tornar a mobilitzar-se ahir per manifestar el seu rebuig a l'ERO presentat pel grup químic. La plantilla del centre de Tortosa (l'antiga Polialco) es va afegir a la protesta i al migdia es van concentrar davant la fàbrica, tot i que en aquest cas l'ERO només afecta cinc treballadors. «La fàbrica de Tortosa és moderna i té futur, no estan justificats aquests acomiadaments», va manifestar el delegat d'UGT al comitè d'empresa, Domingo Tomàs. Els treballadors de Flix i els de les plantes de Tarragona també es van manifestar ahir a la porta de les respectives fàbriques. A Flix és on hi ha més treballadors afectats pel pla d'ajust, amb 51 acomiadaments i 24 suspensions temporals de contracte. De fet, en aquest municipi de la Ribera d'Ebre la concentració no va ser només de treballadors sinó que s'hi van afegir veïns de la població.

Avui els delegats sindicals d'Ercros es concentren davant del Departament de Treball a Barcelona, on està prevista la primera reunió negociadora entre el comitè d'empresa i Ercros. D'entrada, els sindicats rebutgen de ple els acomiadaments.

Vint anys de Tiananmen

Les forces de seguretat de la Xina van desplegar-se ahir per la plaça Tiananmen de Pequín en ocasió del vintè aniversari, avui, d'una de les protestes polítiques més importants, que va acabar amb centenars de morts i milers d'arrestats. El govern xinès vol evitar que cap commemoració d'aquells fets desafiï la seva estabilitat. Per això la policia ha ordenat el confinament a casa de molts dissidents i ha fet tancar la plaça de Tiananmen. 'Enguany, la policia ha adoptat mesures molt més radicals', va dir ahir Nicholas Bequelin, de Human Rights Watch a Hong Kong. Algunes d'aquestes mesures policíaques han estat la censura de notícies de televisions estrangeres sobre Tiananmen i el blocatge de serveis d'internet, com ara el nou motor de recerca de Microsoft (Bing), Hotmail i la xarxa de microblocs Twitter. Tot va començar amb una concentració d'estudiants universitaris a la plaça de Tiananmen de Pequín, el 17 d'abril de 1989, per honorar la memòria de Hu Yoabang, el secretari general del Partit Comunista xinès que acabava de morir. Hu era el símbol, per als manifestants, de l'anticorrupció i de la reforma política, i en nom seu van reclamar llibertat de premsa i canvis democratitzadors a la Xina. Era la llavor d'una protesta que ràpidament es va estendre socialment (s'hi van sumar treballadors) i geogràfica (hi va haver grans manifestacions, l'abril i el maig, en una vintena de ciutats). La democratització del país i la dimissió de Deng Xiaoping i de Li Peng eren els principals motors de la Primavera de Pequín, que va tenir el seu centre neuràlgic i simbòlic en les concentracions pacífiques a la plaça de Tiananmen. La protesta més important en favor dels canvis polítics es va acabar bruscament el 4 de juny de fa vint anys, quan desenes de milers de soldats (hi ha qui parla de 300.000) van assaltar la plaça. Al darrere deixaren centenars de morts (la xifra encara no se sap amb exactitud), deu mil arrestats i els principals capdavanters foren executats. L'assalt també va tancar la porta als dirigents del Partit Comunista xinès que advocaven pel diàleg amb els manifestants i que volien continuar les reformes internes de signe polític liberalitzador. Des d'aleshores, la data del 4 de juny, el dia de la 'rebel·lió contrarevolucionària', és tabú per a les autoritats xineses.

Isabel-Clara Simó: I si són els pares?

Distingits bisbes, excels senyor Rajoy: ¿volen que parlem una mica de la nena de setze anys que va a avortar sense tenir present el permís dels seus diligents pares? (per cert: què li passa a vostè amb les nenes, senyor Rajoy?). Doncs imagini una adolescent que ha quedat prenyada, i que, armant-se de valor, confessa als seus amatents pares la seva situació. Ara escolti la mare que diu: "Nena, això ho hem de resoldre". I el pare que rebla: "Com vols ser mare ara, quan ni tan sols has començat la carrera ni has fet cap Erasmus a Europa?". Vull dir: què passa si són els pares els qui volen que la nena avorti? En què queda la sacralitat de la família, la moral pública i aquest amor boig que senten pels embrions -quan ja caminen no cal: ja els podem matar, en una guerra o en una cadira elèctrica-? Vostès s'imaginen uns pares de conte de fades i uns fills de còmic esbojarrat. Que per què faig aquesta hipòtesi? Sóc de les persones que, durant el franquisme, es van preguntar quantes noies, i dones, anaven a Londres o Amsterdam a avortar. Les enquestes eren imprecises, no cal dir-ho, però vam reunir prou testimonis directes per dir que la majoria de les noies hi anaven acompanyades de la seva progenitora. Encara més: hi havia qui deia que moltes mares eren d'Acció Catòlica, però en això no m'hi posaria forta. Eren amatents mares fent costat a la plorosa filla, que estava plena de dubtes. I aquest que descric és el millor dels casos. Si era filla d'obrers, els pares feien recol·lecta entre les veïns per "ajudar" la nena. Repeteixo: ¿i si són els pares els qui volen que la nena avorti, hipòtesi ben plausible? Potser que descendissin dels seus despatxos i trepitgessin el carrer. És dur i àcid. Però és real.

Oriol Junqueras aposta per sotmetre a referèndum el Tractat de Lisboa

Oriol Junqueras 030609 COMr

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha apostat aquest dimecres perquè el Tractat de Lisboa sigui sotmès a referèndum per part dels ciutadans europeus, tal com es va fer amb la fallida Constitució europea.

Junqueras ha acusat alguns Estats de mirar de "modificar lleument la proposta" que va ser rebutjada per França i Irlanda i "no consultar a la ciutadania perquè tenen por de tornar a perdre". "Nosaltres no tenim por a la democràcia i som partidaris de tornar a consultar", ha dit.

Junqueras ha proposat perquè les "decisions estratègiques" de la UE siguin sotmeses a consulta dels ciutadans.

En un acte al Parc de la Ciutadella, davant del Parlament, Junqueras ha denunciat "dèficits democràtics" a les institucions europees i que els estats "han construït una Europa d'esquena a la ciutadania". Entre aquests "dèficits", Junqueras ha posat com a exemple que el Parlament europeu té "una capacitat de control sobre la Comissió Europea molt limitada". "Des de quan un executiu està fora del control del legislatiu?", s'ha preguntat.

Oriol Junqueras: "El Parlament Europeu avala que avancem cap a la independència" (elPeriódico)

Més de 20.000 alumnes participaran a partir del setembre en la primera fase de desplegament del llibre digital

Llibres Digitals 030609 RAC1

Un total de 20.780 alumnes de 202 centres de secundària de Catalunya participaran en la primera fase de desplegament dels llibres digitals a l’aula a partir del proper curs. El nombre de centres que s’hi ha inscrit per participar-hi és, doncs, el doble del que es preveia en un principi.

Tots els centres s’han compromès a emprar el material digital en, com a mínim, el 25% del currículum. A més, 76 dels 200 centres han optat per la modalitat del pla en la qual cada alumne/a comptarà amb un ordinador personal per fer el seguiment de la classe i el percentatge de continguts que impartiran amb material digital augmenta fins al 60%.

Els altres 126 centres, en canvi, combinaran els continguts digitals amb els materials tradicionals en format paper i s’han compromès a fer servir els llibres digitals en el 25% de les matèries, tot i que podran incrementar aquest percentatge en el moment que considerin oportú. Entre totes dues modalitats, el pla s’implantarà en 745 aules d’ESO.

L'OEA acorda la readmissió de Cuba

Els ministres d'Exteriors que participen en la 39a Assemblea General de l'Organització d'Estats Americans (OEA) han arribat avui a un acord per derogar de forma consensuada la suspensió a Cuba, aprovada el 1962.

El canceller de l'Equador, Fander Falconí, ha anunciat en declaracions als periodistes la decisió adoptada avui per consens. "Ja s'ha aprovat en aquests moments per tots els cancellers, per consens, això és una molt bona notícia, reflecteix el canvi d'època que s'està vivint a Amèrica Llatina", ha afirmat Falconí. "S'ha arribat a un consens sobre un text que no condiciona i el que planteja (...) és eliminar l'exclusió de Cuba que s'havia pres l'any 62", ha especificat el ministre equatorià.

"Molts de nosaltres no havíem nascut en aquell moment i el que està fent aquesta generació és bàsicament esmenar la història i aquí tenim un repte de construir una història diferent", ha afegit.

Castells avisa que la negociació del finançament continua encallada per culpa de Madrid

Antoni Castells 030609 CATr

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha admès que en les últimes setmanes no s'ha avançat en les negociacions amb el govern espanyol sobre el nou model de finançament.

En declaracions al programa L'oracle de Catalunya Ràdio, dirigit per Xavier Graset, Castells ha explicat que el tripartit fa el que pot però que Madrid no respon amb cap gest, tot i que el mateix Zapatero ha anunciat que abans del 15 de juliol es convocarà el consell de política fiscal i financera perquè tots els territoris firmin el nou model.

“En les últimes dues setmanes he vist la senyora vicepresidenta i ministra d’Economia i Hisenda, dissabte a Sitges, per exemple. Va ser molt agradable, vam parlar de moltes coses, no del finançament. I que jo sàpiga, i jo crec que d’aquest tema en sé alguna cosa, doncs no s'ha avançat gaire”, ha dit.