'Un cop més, el govern espanyol transposa tard i malament una directiva europea, en aquest cas la Directiva Marc de l'Aigua, que obliga a establir plans de conca pels rius i a calcular l'existència de cabals mínims que en garanteixin la diversitat ecològica', es lamenta l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras. Precisament ha estat responent a una pregunta parlamentària de Junqueras, que la Comissió Europea ha afirmat que seguirà de prop el pla de conca de l'Ebre, per assegurar-se que el govern espanyol compleixi el cabal mínim del riu, ja que tant pel que fa al model de càlcul del cabal mínim com als períodes fixats per publicar el pla, l'executiu espanyol incompleix 'molt probablement' la directiva.
Brussel·les considera imprescindible establir un cabal mínim dels rius que garanteixi el bon estat de les aigües superficials i el medi ambient. Per això, la Directiva Marc de l'Aigua estableix que, només després que els plans de conca hagin determinat el cabal mínim necessari per mantenir el bon estat ecològic dels diversos trams fluvials, es poden atorgar noves concessions. Junqueras alerta, però, que 'el govern espanyol calcula el cabal mínim del riu en funció del sobrant d'aigua després d'haver fet les concessions riu amunt. I és evident que decidir primer què es gasta i calcular el cabal ecològic mínim en funció del que et sobra és un incompliment flagrant de la directiva'.
La Comissió Europea ha assenyalat, també, que el govern espanyol hauria d'haver publicat el pla de conca de l'Ebre per a la consulta pública abans del desembre del 2008, i no ho ha fet, igual com tampoc no ha respectat el termini fixat per l'aprovació definitiva del pla, el desembre del 2009. Un fet que suposa un 'retard considerable' en l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua.
El personal de la brigada contra incendis de l'empresa Lainsa, que presta els seus serveis a la central nuclear d'Ascó, ha començat una vaga indefinida a les sis d'aquest matí, segons han informat fonts del sindicat UGT.
La vaga, impulsada pels 25 treballadors de Lainsa -dedicada a la protecció d'incendis en indústries d'alt risc-, s'ha produït per discrepàncies en la negociació del conveni col·lectiu.
Malgrat l'inici de la protesta, l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) ha declarat que la central nuclear d'Ascó està operant amb normalitat i que els serveis mínims els ha dictat l'autoritat competent d'acord amb l'informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).
Els integrants de la brigada contra incendis han mostrat la seva voluntat d'oferir els serveis mínims per garantir la total seguretat de la central i evitar cap mena d'incident.
El Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei de consultes, un dels projectes 'estrella' d'ERC en aquesta legislatura. La llei ha tirat endavant amb el rebuig en bloc de l'oposició. La Llei regula les consultes tant a nivell nacional com a nivell municipal però, en tots els casos, caldrà l'autorització de l'Estat. Aquest és un dels motius que ha provocat el vot contrari de CiU com ja va anunciar considera el text és 'insuficient' i 'poc ambiciós'. Mentre el president d'ERC, Joan Puigcercós, assegura que 'és un instrument perquè aquest país pugui ser un Estat', la diputada de CiU Dolors Batalla puntualitza que el text només regula una de les moltes competències de participació ciutadana que preveu l'Estatut i veu contradictori que ERC impulsi consultes sobre la independència i alhora perdi l''oportunitat' de regular-les introduint la figura de la consulta ciutadana.
Una de les branques del Camí de Sant Jaume a Catalunya tenia la sortida des de la desembocadura de l'Ebre, per on arribaven peregrins de la Mediterrània, que enfilaven Ebre amunt, passant per Saragossa i fins a Santiago de Compostela. Segles enrere, Tortosa, juntament amb Barcelona, eren els ports més importants d'entrada d'aquest pelegrinatge. Aquesta història és la que permet ara que les Terres de l'Ebre s'incloguin en el projecte de senyalització del Camí de Sant Jaume que la Generalitat està impulsant a Catalunya. El tram ebrenc partirà de la ciutat de Tortosa fins a Gandesa i Batea, per endinsar-se per l'Aragó fins a Saragossa.
Concretament, de Tortosa a Roquetes recorrerà la trama urbana, i a partir de Roquetes, per Aldover, Xerta, fins la Fontcalda, aprofitarà la infraestructura de la via verda. De la Fontcalda a Gandesa s'haurà de preveure alternatives per bicicletes perquè el camí no està adequat. Després, des de Gandesa fins a Batea, hi ha dues opcions: pel camí de la Saboga o pel camí que passa per Vilalba dels Arcs. Un cop a l'Aragó, en direcció Saragossa, a Pina de Ebro, el Camí de Sant Jaume de l'Ebre i el tram de Montserrat a Alcarràs s'unifiquen.
Activistes de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i partidaris de la ubicació a Ascó del MTC de residus nuclears s'han concentrat aquest dimarts a la tarda a Ascó per expressar el seu posicionament sobre el cementiri nuclear.
Els partidaris del MTC -catorze veïns de la comarca- i un centenar d'opositors han mostrat pancartes davant de l'Ajuntament d'Ascó, on s'està fent una reunió de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) en què participen els alcaldes de la zona nuclear d'Ascó. Partidaris i detractors del MTC s'han escridassat, tot i que les concentracions han transcorregut sense incidents (no per falta de ganes!).
Mentre que els detractors del cementiri nuclear han cridat consignes com 'L'alcalde d'Ascó, de cap al reactor', 'Catalunya diu que no' o 'No teniu vergonya', els partidaris han respost 'La Ribera diu que sí'. Les dues concentracions han coincidit cara a cara i, tot i els insults d'alguns manifestants, la sang no ha arribat al riu.
El portaveu de la CANC, Sergi Saladié, ha justificat la concentració a Ascó argumentant que els actes de l'AMAC 'tenen un punt de clandestinitat i de provocació, veient que al territori no hi ha consens' a favor del MTC. Saladié ha recordat que set dels tretze municipis de l'àrea nuclear d'Ascó s'han posicionat en contra del MTC, així com ha destacat que una enquesta feta per un gabinet sociològic ha conclòs que 'només el 17% de la població de l'àrea d'Ascó estaria a favor del cementiri nuclear'. 'És evident que no hi ha consens i esperem que això es posi de manifest a la reunió de l'AMAC', ha afegit.
Per la seva banda, el portaveu del grup veïnal de la Ribera d'Ebre a favor del MTC, Manel Mellado, ha manifestat que el MTC 'no perjudicarà la zona' i 'generarà molts llocs de treball en una comarca que té 1.300 aturats'. Segons ha recordat Mellado, a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona hi ha tres centrals nuclears i els residus de Vandellòs I, de manera que 'tenim el 50% dels residus nuclears de l'Estat i és molt hipòcrita enviar-los a un altre lloc, cal ser solidaris'. El portaveu dels partidaris també ha destacat que 'a la Ribera d'Ebre la majoria de gent vol que el MTC es posi a Ascó', tot i que 'fins ara ningú s'havia atrevit a dir-ho'. 'Els que diuen que no només ho diuen perquè ara ve una campanya electoral i és el que han de dir', ha ressaltat.
El govern català ha ignorat la petició de l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal (CiU), de comparèixer al Parlament per argumentar la seva decisió de presentar la candidatura a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), on es dipositaran els residus de les centrals nuclears espanyoles.
Així ho han denunciat avui fonts municipals, que afirmen que el tripartit ha ignorat la carta que el consistori va entrar en el registre del Parlament el 2 de febrer passat reclamant al seu president, Ernest Benach, poder comparèixer en seu parlamentària.
Aquestes fonts han lamentat que no s'escolti la versió del municipi abans que els grups del govern –PSC, ERC i ICV-EUiA– presentin dijous que ve, dia 11, una nova resolució contra la ubicació d'un magatzem de residus nuclears a Ascó.
En la carta de demanda per comparèixer, l'alcalde d'Ascó recorda al tripartit que la decisió de construir un magatzem d'aquestes característiques va ser instada per tots els grups polítics del Congrés del diputats, per unanimitat, al desembre de 2004.
A més, recorda que, durant l'any 2008, es van mantenir reunions amb tots els partits per acreditar "la nostra lleialtat institucional cap al Parlament de Catalunya, a través dels seus representants".
L'alcalde d'Ascó destaca que actualment en les piscines i magatzems provisionals de les centrals nuclears espanyoles es troben emmagatzemades 3.700 tones d'urani i altres substàncies radioactives, de les quals un terç són a Catalunya. Aquests residus, en el cas de les centrals d'Ascó i Vandellòs, "estan emmagatzemats en sistemes humits (piscines) que necessiten l'acció de l'home de forma permanent per mantenir les condicions mínimes de seguretat", alerta.
Des d'ahir i durant un període de vint dies hàbils, els municipis, les comunitats autònomes i les entitats interessades ja poden presentar les al·legacions al procés d'emplaçament del magatzem temporal centralitzat al qual aspira Ascó. El municipi de la Ribera competirà amb set candidats, però té un rival menys, ja que, segons el Ministeri d'Indústria, Torrubia de Soria quedarà exclòs de l'elecció perquè el seu terme municipal està catalogat com a zona d'especial protecció d'aus (ZEPA) dins la Xarxa Natura 2000. No obstant això, la designació d'àrees excloses encara no és definitiva perquè és obert el període d'al·legacions. Quan acabi el termini, la comissió interministerial que dirigeix el procés anunciarà els exclosos. L'informe que s'elaborarà en l'última fase ja assenyalarà un possible emplaçament i serà enviat al govern espanyol, perquè l'aprovi el Consell de Ministres.
La Unió de Periodistes Valencians traslladrà a la galeria Tomàs March de València l'exposició 'Fragments d'un any-Imatges 2009', que inclou les fotografies censurades per la Diputació de València. La inauguració serà dijous a les 12 del migdia. Avui, uns cinc centenars de persones s'han concentrat aquest migdia a les portes del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) en suport a Romà de la Calle, que va dimitir ahir per l'escàndol de les fotografies censurades. Treballadors del museu, representants de sindicats, partits polítics, associacions i periodistes han fet costat a un emocionat de la Calle. A la concentració s'han escoltat crits a favor de la llibertat d'expressió i demamant la dimissió de Rus.
L'aparició de Romà de la Calle entre els manifestants ha provocat una onada d'aplaudiments que han durant minuts. Desbordat per una quantitat d'assistents que no esperava l'exdirector del museu ha fet una crida a la llibertat d'expressió i ha defensat el paper de la imatge en la creació de la història.
Per demà s'ha convocat una nova concentració de protesta a les 19.30 a la porta de la Diputació de València en favor de la llibertat d'expressió i per a demanar la dimissió d'Alfonso Rus.
Jornada històrica aquest dimarts a l'Assamblea d'Irlanda del Nord. Els diputats han votat a favor del pacte entre el Sinn Féin i el Partit Unionista Demòcrata (DUP) per la transferència de les competències en Justícia i Interior de Londres cap a Belfast. Els poders se cediran oficialment el 12 d'abril, i signifiquen el pas final del procés de pau i del retorn de l'autogovern a Irlanda del Nord. El Partit Unionista de l'Ulster (UUP), que va liderar el país durant els anys de violència, ha votat en contra de la mesura, en una decisió que situa per primera vegada als considerats unionistes moderats de l'UUP com els opositors de l'autogovern, un paper fins no fa massa atribuït al DUP.
El pres Amadeu Casellas ha sortit cap a l'una del migdia d'aquest dimarts de la presó de Girona, després de 24 anys de reclusió des de finals dels anys 70. El seu empresonament ha provocat en els últims anys nombroses mostres de solidaritat de sectors anarquistes que denunciaven que Casellas era un pres polític i que el còmput de les seves penes era erroni, mentre que ell va seguir diverses vagues de fam. Finalment, s'ha pogut aplicar a Casellas una doctrina del Tribunal Constitucional espanyol que li ha permès sortir en llibertat avui mateix i no el 2016 com fins ara estava previst. Malgrat tot, el pres ha estat a la presó vuit anys més del compte segons el nou còmput del TC.
Unes 10.000 persones, segons l'organització. Entre 3.000 i 5.000, segons els Mossos d'Esquadra. Com acostuma a passar en aquests casos, les xifres ballen. Però més que els números, el que és rellevant és que els ciutadans de les Terres de l'Ebre van tornar a sortir al carrer ahir al migdia per recordar que no volen que Ascó, a la Ribera d'Ebre, aculli el magatzem temporal centralitzat (MTC), també conegut com a cementiri nuclear. La manifestació, que es va celebrar a Móra d'Ebre i que va rebre el suport de més de 150 entitats d'arreu de Catalunya, va aplegar ciutadans de diversos punts de les Terres de l'Ebre i també del Camp de Tarragona. L'acte va servir per demostrar que la instal·lació no compta amb el consens del territori.
El diputat d'ERC i membre de la Coordinadora Nacional de Consultes sobre la Independència, Uriel Bertran, està convençut que el PP està nerviós per la via pacífica que les consultes sobiranistes han obert en l'esquerra abertzale. Això explicaria, al seu entendre, la voluntat del PP de criminalitzar Bertran i la coordinadora mateixa per la reunió que es va mantenir amb Otegi ara fa 9 mesos.
De fet, la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha exigit que el portaveu del PP, Leopoldo Barreda, retiri la demanda de "seguiment judicial" feta per aquesta reunió. Barreda va fer aquesta petició diumenge després de divulgar que Bertran es va reunir amb Arnaldo Otegi el mes de juny passat.
Segons la Coordinadora, la reunió amb Otegi "és, tan sols, una més de les desenes de reunions que a nivell internacional ha mantingut la Coordinadora Nacional, que sempre ha tingut la voluntat d’explicar i difondre la consulta sobre la independència a tot arreu on l'hi han demanat".
I amb aquest esperit, membres de la Coordinadora s’han reunit, segons detallen, amb molts representants de diferents nacions sense Estat, del mateix País Basc, i també de Flandes, Escòcia, Còrsega, Sardenya o el Quebec. De fet, i segons ha explicat Bertran, arran d'aquestes reunions informatives un total de 10 alcaldes bascos es van desplaçar fins a Catalunya per observar tot el procés, i diferents dirigents de l'esquerra abertzale "van començar a reclamar la via democràtica i pacífica per resoldre el conflicte".
És per això que, des de la Coordinadora, troben "del tot incomprensible" que es vulgui criminalitzar i perseguir judicialment una tasca de difusió i d’explicació d’aquest procés democràtic, "i que tan de bo ajudés el País Basc a iniciar un procés d’autodeterminació fonamentat en el diàleg i en les vies exclusivament pacífiques". Al seu entendre, tant el Partit Popular com el govern espanyol prefereixen un escenari de conflicte al País Basc "que els permeti mantenir la il·legalització d’una part significativa de la societat basca per poder seguir governant conjuntament".
Amb els calçots, el romesco i el vinet, també ha vaticinat que guanyarem l'Eurovisió.
El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que Catalunya sortirà abans de la crisi que la resta de l'Estat per la seva capacitat emprenedora, per la fortalesa de la seva indústria i pel consens que hi ha al país. El líder dels socialistes catalans també ha assenyalat l'acord amb els agents socials com un element fonamental per sortir de la crisi i minimitzar els seus efectes. "Aquesta ha estat una pràctica habitual al llarg de les dues últimes legislatures: millorar la indústria i la seva competitivitat, i per a això és imprescindible l'acord social", ha remarcat.
Un estudi del departament d’Economia analitza la política econòmica de sis regions i països punters, propers geogràfica i econòmicament a Catalunya: Baden-Württemberg, País Basc, Roine-Alps, Finlàndia, Irlanda i Massachusetts.
“Els tres elements clau sobre els quals els governs poden incidir per incrementar la productivitat són: una millor educació, una major dotació de capital per treballador o una millor harmonització en els papers dels diferents actors econòmics, per exemple a través de processos de clusterització”, s’explica a l’informe, que subratlla la importància de la definició de polítiques a llarg termini, aïllades del cicle polític.
La primera: Rita Barberá, alcaldessa de València, brama victòria amb la papada desbocada. Al costat, amb un somriure de dreta a esquerra, Francisco Camps, president de la Generalitat, aplaudeix com un rumber. Tots dos celebren el triomf electoral del PP.
La segona: l’arquebisbe de València, Carlos Osorio, fa posat estricte, de gravetat cardenalícia. Enfront, Francisco Camps tiba el coll, creua les mans i eleva la mirada mística al cel.
Al darrere, un retaule ple de marededéus en una sala noble del Palau de la Generalitat de València.
La tercera: l’exvicepresident de la Generalitat Víctor Campos crispa la mà i agafa un objecte que tapa el respatller d’una cadira situada entre ell i l’objectiu. Al seu davant, assegut a la mateixa terrassa del mateix hotel, clandestí, Álvaro Pérez, àlies el Bigot, endureix el gest amb la mateixa contundència.
La quarta: el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el vicepresident Vicente Rambla, i el portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa, es corden alhora un botó de l’americana, que tanquen, amb cares idèntiques plenes d’arrogància i desafiament, al començament d’una sessió de control a les Corts Valencianes. Són quatre de les deu fotografies que el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (quina?) ha retirat de l’exposició Fragments d’un any, muntada per la Unió de Periodistes Valencians.
L'anomenada Declaració i Plataforma d'Acció de Pequín, impulsada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) el 1995 a la capital xinesa, proposava als estats d'actuar en una dotzena d'àmbits amb la idea última d'assolir el desenvolupament, la pau i la igualtat home-dona. La Unió Interparlamentària (UIP) observa anualment la presència de dones als parlaments de cent quaranta estats del món i n'elabora un rànquing. En l'última actualització, del final de gener, la primera posició sorprendrà segurament molta gent.
Al capdamunt del rànquing hi ha Ruanda, on des de les eleccions del setembre de 2008 45 dels 80 membres del parlament són dones. És l'unic país de tot el món on hi ha més parlamentàries que no parlamentaris, amb un 56,3%. Hi ha uns quants motius que ajuden a explicar el cas ruandès. D'una banda, la constitució aprovada després del terrible genocidi de tutsis i hutus moderats de 1994 va imposar per llei una quota mínima del 30% de dones al parlament, el senat i el govern.
D'una altra banda, la visió i el pes de les dones en la societat ha canviat també des del genocidi, quan moltes d'elles van quedar vídues i van esdevenir de la nit al dia caps de família en una societat fins aleshores patriarcal.
Al Parlament de Catalunya, de 128 parlamentaris, 52 són dones. Això representa un 40,6% del total.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
'Un cop més, el govern espanyol transposa tard i malament una directiva europea, en aquest cas la Directiva Marc de l'Aigua, que obliga a establir plans de conca pels rius i a calcular l'existència de cabals mínims que en garanteixin la diversitat ecològica', es lamenta l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras. Precisament ha estat responent a una pregunta parlamentària de Junqueras, que la Comissió Europea ha afirmat que seguirà de prop el pla de conca de l'Ebre, per assegurar-se que el govern espanyol compleixi el cabal mínim del riu, ja que tant pel que fa al model de càlcul del cabal mínim com als períodes fixats per publicar el pla, l'executiu espanyol incompleix 'molt probablement' la directiva.
Brussel·les considera imprescindible establir un cabal mínim dels rius que garanteixi el bon estat de les aigües superficials i el medi ambient. Per això, la Directiva Marc de l'Aigua estableix que, només després que els plans de conca hagin determinat el cabal mínim necessari per mantenir el bon estat ecològic dels diversos trams fluvials, es poden atorgar noves concessions. Junqueras alerta, però, que 'el govern espanyol calcula el cabal mínim del riu en funció del sobrant d'aigua després d'haver fet les concessions riu amunt. I és evident que decidir primer què es gasta i calcular el cabal ecològic mínim en funció del que et sobra és un incompliment flagrant de la directiva'.
La Comissió Europea ha assenyalat, també, que el govern espanyol hauria d'haver publicat el pla de conca de l'Ebre per a la consulta pública abans del desembre del 2008, i no ho ha fet, igual com tampoc no ha respectat el termini fixat per l'aprovació definitiva del pla, el desembre del 2009. Un fet que suposa un 'retard considerable' en l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua.
