lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 de juny, 2010

Els anticementiri intensifiquen la pressió en la recta final del procés de selecció d'una seu per a l'MTC

Els contraris a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó no llancen la tovallola mentre avancen els tràmits per designar la seu definitiva del magatzem temporal centralitzat (MTC) a l'Estat. Una setantena de persones convocades per l'entitat Veïns d'Ascó i amb el suport de la coordinadora anticementiri van protestar ahir amb una xoriçada davant d'un mas propietat del gerent de l'associació de municipis en àrees de centrals nuclears (AMAC), Marià Vila d'Abadal. Amb aquesta protesta, els contraris a l'MTC de residus nuclears volien assenyalar una de les persones que, juntament amb l'alcalde d'Ascó, consideren els responsables de la candidatura del municipi de la Ribera d'Ebre. Malgrat el polèmic lloc de la protesta (el Mas de Vila, al costat de l'antiga estació de Garcia), la concentració va discórrer amb tota tranquil·litat sense que la vigilància dels Mossos d'Esquadra alterés en cap moment els ànims. «Tant ell com l'alcalde d'Ascó estaven convidats a aquest acte, ja que volíem dialogar amb ells, però han optat per no venir», comentava un dels portaveus de Veïns d'Ascó, Julio Manero. La concentració va arrencar amb una sorollosa marxa lenta de vehicles des d'Ascó i Móra la Nova fins a l'estació de Garcia, on els participants van esmorzar els anunciats entrepans de xoriço com a irònica referència als impulsors del projecte. La trobada es va tancar amb una marxa a peu fins a l'entrada del mas, on tant l'entitat que agrupa veïns de diferents poblacions de la Ribera com la Coordinadora Anticementiri Nuclear a Catalunya (CANC) van animar els participants a sumar-se al calendari de protestes dels pròxims quinze dies, en què volen intensificar la pressió davant la imminent publicació de les candidatures finalistes. «Pressionarem perquè Ascó no hi sigui i, si hi és, lluitarem perquè el Consell de Ministres no l'esculli», va anunciar el portaveu de la CANC, Sergi Saladié. Els anticementiri preveuen portar la protesta fins a Barcelona en una acció sorpresa encara per definir, a banda d'altres actes al territori. També es faran arribar cartes certificades a tots els ministres expressant l'oposició a l'MTC. La protesta convocada per Veïns d'Ascó va rebre dures crítiques d'una altra entitat veïnal de la comarca, el Grup Veïnal Ribera d'Ebre, que és partidari de la implantació de l'MTC a la zona. Segons un comunicat d'aquesta darrera associació, l'acte davant del Mas de Vila va ser un «atac» físic, una «provocació en tota regla» i un exemple de «joc brut». L'entitat també va qüestionar el cost públic de les protestes convocades pels anticementiri, que requereixen la presència policial. Els convocants de la protesta, per la seva banda, van defensar que l'acte es va desenvolupar de forma pacífica. «Volem demostrar que nosaltres no som els radicals», va assegurar Manero. L'entitat Veïns d'Ascó va recordar també que el portaveu de la CANC ha estat insultat repetides vegades en diverses pintades procementiri.

Una Catalunya independent despertaria més confiança inversora que l'Estat espanyol, segons un Nobel d'Economia

Finn Erling Kydland assegura que l'Estat propi crearia 'el mateix clima que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys' El Premi Nobel d’Economia de l'any 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat aquest dilluns que 'no seria sorprenent' que, en una Catalunya independent, 'el govern català tingués més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt', en referència a la confiança financera que un Estat és capaç de generar de cara als inversors en temps de crisi econòmica. En el marc d'una conferència en el Parlament de Catalunya, l'economista Kydland ha fet diversos paral·lelismes entre Catalunya i Escòcia, i ha afegit que si la nació catalana assolís la independència 'es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys'. Kydland és professor d’economia de la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara) i assessor econòmic del govern escocès d'Alex Salmond.

Rosell mantindrà la cessió del Camp Nou per la consulta sobre la independència a Barcelona

El flamant president del Futbol Club Barcelona ha assegurat aquest migdia que no tirarà enrere la decisió de la darrera junta directiva de Joan Laporta de cedir el Camp Nou a Barcelona Decideix perquè hi instal·li un col·legi electoral durant la consulta sobre la independència que s'ha de celebrar a Barcelona el proper 10 d'abril. Rosell ha donat per presa la decisió, tot i que ha admès desconèixer quin dia i en quines condicions se celebra la consulta, argumentant que li sembla bé 'qualsevol acte democràtic' ja que tothom tindrà la llibertat de votar l'opció que més li plagui. Una altra cosa, ha matisat Rosell, és quina decisió haguessin pres ell i la seva junta si la proposta s'hagués plantejat després de la presa de possessió.

Els sindicats espanyols anuncien una vaga general

La data, la faran pública demà El secretari de comunicació del sindicat CC OO, Fernando Lezcano, ha confirmat avui que convocaria una vaga general i que demà, en una compareixença dels representants de CC OO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, anunciarien oficialment la data. La decisió s'ha pres avui després d'una reunió entre les federacions territorials dels sindicats. La convocatòria oficial arribarà, doncs, vint-i-quatre hores abans que el consell de ministres espanyols aprovi, dimecres, el decret de la reforma laboral. Mentrestant, el ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho, manté contactes amb CiU, ERC i PNB, a la recerca de suport al decret de la reforma laboral. Demà té previst de reunir-se amb el portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro. Un cop fracassat el diàleg social, l'executiu espanyol negocia a contrarellotge les modificacions que s'introduiran al document, que ja va lliurar divendres als sindicats i a la patronal, els quals van oposar-s'hi de ple. Els uns, per considerar que la proposta del govern lesiona els drets dels treballadors i obre la porta a la privatització de la intermediació; i els altres, perquè troben que la reforma és insuficient. El Punt: Els sindicats pensen en el 29 de setembre per convocar la vaga general

:DCAT El distintiu dels aliments catalans

:DCAT, aquesta és la nova marca que definirà un producte agroalimentari o pesquer català de qualitat i que busca tenir presència a l'etiquetatge perquè el consumidor sàpiga que sota aquest disseny hi ha un producte segur, sa, de qualitat i fet a Catalunya.

L'"invent" és del departament d'Agricultura i ja ha iniciat els primers contactes amb les organitzacions de productors de tots els sectors alimentaris perquè hi diguin la seva, ja que interessa la seva implicació en un projecte que convida a sumar-s'hi voluntàriament. Ara bé, qui vulgui posar el :DCAT al seu producte haurà de passar per una auditoria, per garantir la qualitat i també elaborar una carta del producte, un document que descriu les matèries primeres i l'elaboració i que inclou les dades del fabricant o productor.

L'interventor general de la Generalitat diu que no sap si hi va haver pagaments del Palau a partits polítics

L'interventor general de la Generalitat, Josep Maria Portabella, ha assegurat aquest dilluns que en l'anàlisi dels comptes del Consorci del Palau de la Música no ha detectat pagaments de l'entitat cultural cap a partits polítics, tot i que més tard ha concretat que no pot saber on anaven a parar diners dels quals no se'n coneix el destí. Ho ha explicat en la compareixença davant la comissió del Parlament que investiga el desviament de fons del Palau, Portabella ha detallat els diners procedents del Consorci que van anar a parar a destins diferents dels estipulats, principalment les butxaques de Millet i Montull. A preguntes de CiU, ha declarat que no s'hi ha detectat que alguns d'aquests fons anessin a parar a fundacions de partits polítics.

No obstant això, posteriorment, a preguntes del diputat d'ERC Pere Bosch, Portabella no ha assegurat que els diners del Consorci que es van perdre no haguessin anat a algun partit polític, ja que se'n desconeix el destí. L'actual director general del Palau de la Música, Joan Llinares, ha opinat aquest dilluns al Parlament que alguns convenis firmats per l'entitat cultural durant el mandat de Fèlix Millet amb la fundació CatDem, antiga Trias Fargas, eren "estranys" i s'haurien de considerar "fora de lloc", ja que tenen "difícil justificació" perquè una institució musical donava diners a una política, CDC.

A més, també ha considerat "estranys i sorprenents" alguns documents trobats al Palau, com ara les anotacions en l'agenda de Gemma Montull sobre adjudicacions d'obres de fora del Palau, com ara la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia, i cobraments de part de la constructora Ferrovial. Aquests indicis li fan sospitar que tot estava relacionat per les coincidències de dates i les quantitats, segons ha explicat en la primera sessió de la comissió parlamentària que investiga el cas Millet i la seva relació amb CDC.

El Borbó va passar per la llista d'espera del Clínic?

La intervenció quirúrgica del monarca espanyol al Clínic de Barcelona, que va costar a l'hospital un mínim de 25.000 euros, va estar envoltada d'una sèrie d'interrogants, sobretot referents a la naturalesa i els detalls de la hospitalització. Per tal de resoldre'ls, el grup d'ICV al Congrés ha preparat una bateria de preguntes al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per conèixer, entre d'altres qüestions, si el Borbó es va sotmetre a la llista d'espera del Clínic, tal com ha de fer qualsevol ciutadà, o bé si va gaudir d'algun tracte preferent que el fes passar per davant dels pacients catalans que fa mesos que esperen les seves intervencions.

Amb la seva bateria de preguntes al Govern del PSOE, el portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, vol conèixer si en l'ingrés del monarca a l'hospital barceloní 'es va escenificar' que el rei s'operava com un ciutadà qualsevol 'per fer creure que la intervenció va tenir lloc en un centre de salut públic, quan en realitat va tenir lloc en un centre privat'.

També demanaran si el material hospitalari habitual de Barnaclínic, entre ells els llençols, van ser substituïts pels de la part pública del Clínic 'per poder reforçar aquesta escenografia'.

13 de juny, 2010

El grup intercomarcal Veïns d'Ascó convoca un acte al costat del mas del gerent de l'associació de municipis nuclears

Les informacions i contrainformacions sobre les virtuts i els perills del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears s'han anat succeint en els darrers mesos, a través dels actors principals de la cursa, o també dels actes programats pels diversos grups socials sorgits a la Ribera d'Ebre a favor i en contra de la candidatura asconenca. Un dels grups anticementiri s'ha proposat avui anar un pèl més enllà en la seva campanya de pressió i ha convocat un acte, concretament una xoriçada popular, just al costat d'una finca que és propietat del gerent de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC), l'advocat reusenc Marià Vila d'Abadal, erigit sovint en el portaveu reivindicatiu dels dos candidats a ser la seu de l'MTC avalats per la mateixa AMAC, Ascó i Yebra (Guadalajara). L'associació convocant d'avui, el grup intercomarcal Veïns d'Ascó, és la mateixa que va tallar l'eix de l'Ebre contra el cementiri nuclear fa dos diumenges. Avui, doncs, ha organitzat una doble marxa lenta de vehicles des de Móra i des d'Ascó, fins a l'estació de tren de Garcia on s'ha fet la xoriçada, amb la singularitat que l'estació es troba tot just a tocar d'un mas que és propietat de Marià Vila. Amb aquesta acció, segons les declaracions fetes al diari Avui pel portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) Sergi Saladié, es pretén «denunciar la campanya bruta que ha orquestrat el gerent de l'AMAC per aconseguir que el govern espanyol es decanti per Ascó». Vila, per la seva banda, va comparar «la radicalització i el mal gust» de la protesta, afegint que «entra en el pla personal», amb la radicalització i el mal gust dels grups radicals bascos. Avui: Pressió ecologista al gerent de les nuclears

El Punt: Els anticementiri intensifiquen la pressió en la recta final del procés de selecció d'una seu per a l'MTC

Miravet: XV Festa de la Cirera

Sandro Rosell serà el president del Barça

L'exvicepresident més rebel de Joan Laporta, el que va abandonar primer la directiva del "cercle virtuós", serà el nou president del Barça. El 55% de l'escrutini ja confirma el que apuntava el sondeig a peu d'urna encarregat per TV3 i Catalunya Ràdio. Rosell ha guanyat de llarg amb un 61,5% de vots, a falta del 45% de l'escrutini. En segon lloc hi ha Agustí Benedito, amb el 13,9% de suports. Marc Ingla va tercer, amb un 12,3%, i Jaume Ferrer queda en l'últim lloc, amb un 11,1%, un resultat menys dolent del que li atorgava el sondeig. elPeriódico: Els aspirants feliciten a Rosell i es posen a la seva disposició

VilaWeb: L'enquesta de TV3 dóna la victòria a Sandro Rosell amb un 62% dels vots

directe.cat: Rosell mantindrà la cessió del Camp Nou per la consulta sobre la independència a Barcelona

Els nacionalistes flamencs del N-VA es converteixen en la primera força de Flandes

El fins ara minoritari N-VA, jove partit dels nacionalistes conservadors flamencs, es converteix en la força més votada a Flandes, on altres grups independentistes com l'ultradretà Vlaams Belang perden suports, mentre que els socialistes s'imposarien a Valònia, segons els sondejos a peu d'urna i els primers resultats parcials publicats avui en tancar dels col·legis electorals.

Més de 7,7 milions de belgues estaven cridats a les urnes en unes eleccions anticipades convocades després de la caiguda del segon govern del democratacristià flamenc Yves Leterme, incapaç d'alleujar les tensions entre les dues principals comunitats del país, la flamenca i la valona.

Els primers resultats en diversos cantons flamencs concedeixen més del 20% dels vots a Nova Aliança Flamenca (N-VA), liderada per Bart de Wever, que defensa la independència de la regió nord del país però que s'ha declarat disposat a donar suport a un líder való per dirigir el futur Executiu federal.

VilaWeb: Victòria històrica del partit independentista flamenc, segons els primers resultats

Geli diu que el govern investigarà si a Barcelona es fan teràpies per "curar" l'homosexualitat

Marina Geli PSC 130610 RAC1

La consellera de Salut, Marina Geli, ha reaccionat davant la notícia d'aquest diumenge del diari El Periódico en què es destapa el fet que diversos psiquiatres de Barcelona apliquen teràpies per "curar" l'homosexualitat a joves gais que no l'accepten per motius religiosos o de rebuig social.

En declaracions al programa 'Via Lliure' de RAC1, Geli ha assegurat que el govern investigarà si a la capital catalana es fan teràpies contra l'homosexualitat. 'Vull pensar que és esbiaixat el que comenten. En tot cas, la pròpia Societat Catalana de Psiquiatria, n'estic totalment convençuda, donarà alguna resposta a aquest tema. I, per descomptat, nosaltres ho investigarem", ha assenyalat la consellera de Salut.

Igualment, Geli ha recordat que el Pla Director de Salut Mental no fa cap referència a l'homosexualitat perquè "de cap manera l'homosexualitat és una malaltia". elPeriódico: Psiquiatres de Barcelona apliquen teràpies per 'curar' l'homosexualitat

laVanguardia: Abren un expediente a una clínica de Barcelona que aplica terapias contra la homosexualidad

5 anys sense Jesús Moncada

Jesús Moncada és un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament, és l'escenari de la seva obra literària. "—Dinamiten el pont— va mussitar l'Aleix, observant el riu des de la galeria del convent—. Els feixistes deuen ser a prop.

...

—Vés a Barcelona, a casa de la tia Assumpta —va cridar ell—. Aniré a buscar-t'hi.

Algú va arrencar en plors al seu costat però un estrèpit enorme, com un redoblament de tambors, ofegà els planys: les cavallades de les mines de la vídua de Salleres a les quals el vell quadrer acabava d'obrir les portes dels estables abans d'anar-se'n, galopaven pel mur de l'Ebre embogides per l'aldarull i pel tro de les explosions cada vegada més properes.

El llaüt lliscava per les aigües negroses, la figura de l'Aleix s'esvania en la foscúria. Quan doblaven la confluència de l'Ebre amb el Segre, una flamarada esbandí la nit i ensangonà la vall com un alba esgarriada i efímera. Volaven el pont. Al cap d'un moment, l'ona provocada per l'explosió estigué a punt de fer sotsobrar el llaüt. Però Malena no va sentir els crits d'esglai dels fugitius amuntegats a la nau ni la blasfèmia del Nelson. Enmig del desori va colpir-la un pressentiment terrible: no tornaria a veure l'Aleix." (Fragment de Camí de Sirga)

12 de juny, 2010

La reivindicació del referèndum, al carrer

Representants d'Amer, d'Arenys de Munt, d'Argentona, del Baix Llobregat, de Cruïlles, de Lleida, dels Pirineus, de Reus, de Sabadell, de Sant Cugat del Vallès i de Terres de l'Ebre, en representació de totes les consultes de Catalunya han obert la marxa d'aquest dissabte que organitza la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), i que ha aplegat milers de persones: 5.000, segons la policia, 50.000, segons els organitzadors. La mobilització, a Barcelona, amb el lema Autodeterminació és democràcia, ha començat a les sis de la tarda a la plaça d'Urquinaona. Amb la marxa es volia donar suport a les consultes populars sobre la independència; mostrar el rebuig absolut a qualsevol tribunal que vulgui decidir el futur de Catalunya; reclamar "el dret a l'autodeterminació del poble català perquè és una nació i perquè autodeterminació és democràcia", i fer palès que la via autonomista i estatutària està esgotada. A la segona línia hi anaven representants d'entitats de la societat civil i persones conegudes del país. S'han adherit a la marxa Catalunya Lliure, CUP, ERC, Entesa pel Progrés Municipal, JERC, JNC, Maulets, PSAN, Reagrupament, algunes agrupacions locals de Convergència i Unitat nacional catalana. La presentació de l'acte ha estat a càrrec de Gerard Sesé. Hi han intervingut la coral Poble que ha interpretat Cant del Poble i l'Estaca, i l'actriu Montserrat Carulla ha recitat La campana de Sant Honorat, entre d'altres intervencions. La manifestació, preparada des de fa setmanes, ha coincidit amb la setmana en què el Parlament ha acceptat a tràmit la iniciativa popular per organitzar un referèndum d'independència oficial. VilaWeb: Milers de manifestants reclamen el dret d'autodeterminació

Puigcercós assegura que la independència és "la millor manera" per sortir de la crisi

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat avui que la independència de Catalunya és "la millor manera" per sortir de la crisi durant un acte de partit per celebrar l'admissió a tràmit al Parlament de la iniciativa popular que sol·licita la celebració d'un referèndum d'independència.

"Espanya és crisi i porta crisi. Com més aviat en sortim abans sortirem de la crisi", ha subratllat davant de desenes de simpatitzants i quadres del partit.

El president d'ERC ha lamentat que Catalunya tingui Espanya "en contra" per canviar el model laboral, energètic i fiscal, per la qual cosa un país amb millors oportunitats passa per la independència, ha reiterat.

En aquesta línia, ha precisat que els impostos dels catalans serveixin per pagar "la deriva econòmica" de l'expresident del govern José María Aznar i de l'actual líder de l'executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

Puigcercós: 'Cada signatura per a la IP és un pas més cap a la independència' (directe.cat)

Un referèndum és la via perquè la UE reconegui un nou estat, segons un investigador de Lovaina

L'única possibilitat perquè una nació dins d'un estat membre de la Unió Europea pugui declarar la independència i sigui reconeguda per la resta d'estats membre és a través d'un referèndum, tal i com ja es demana al Principat amb el procés de la Iniciativa Popular. Així ho ha explicat l'investigador de la Universitat Catòlica de Lovaina, Vincent Laborderie, després d'haver fet un estudi comparatiu sobre diversos processos d'independència. A pocs dies de les eleccions legislatives federals a Bèlgica, en què els sondejos preveuen la victòria dels independentistes flamencs, Laborderie creu que avui per avui la independència de Flandes és encara 'irrealitzable' i que Escòcia és la nació europea que està més a prop d'assolir la independència.

Cornellà: s'hi fa l'acte central de campanya del 20-J

Montserrat Nebrera, Iu Forn, Alfred Bosch i Uriel Bertran participen aquest vespre en l'acte central de campanya de Cornellà Decideix amb vista a la consulta sobre la independència del 20 de juny. L'acte es fa a la plaça de l'Església, i hi ha també actuacions musicals. Cornellà és una de les poblacions més grans que votaran diumenge vinent, quan mig milió d'electors tindran la possibilitat de votar en algun dels quaranta-quatre municipis que votaran.

A Cornellà, el popular locutor de ràdio Justo Molinero ha fet campanya per votar; la Federació d'Associacions de Veïns també, i ho ha fet pel no.

L'Estat espanyol veta el Carnet Jove català a Europa

Catalunya no pot ser membre de l'Associació Europea del Carnet Jove perquè l'Estat espanyol ho impedeix. Fa mesos que la secretaria de Joventut preparava la candidatura perquè Catalunya esdevingués membre de ple dret de l'associació (European Youth Card Association, EYCA en les sigles en anglès), però el camí es va estroncar dijous quan el Consell Interterritorial de Joventut i l'Institut de la Joventut d'Espanya (Injuve) van decidir en una trobada a Madrid vetar-l'hi l'entrada.

El veto imposat pels dos organismes dependents del govern espanyol impossibilitarà que el comitè executiu de l'EYCA aprovi l'ingrés de Catalunya, on hi ha més de 500.000 titulars del Carnet Jove. Una situació que ha generat malestar i desconcert a la Generalitat. Entre els arguments que justificarien l'accés de Catalunya com a membre de ple dret destaquen que l'EYCA és una associació de caràcter privat i que, a més, entre els seus membres hi ha nacions sense Estat com Escòcia, Flandes, Valònia i la comunitat lingüística alemanya de Bèlgica. Fa un any, el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i el director de l'Agència Catalana de Joventut, Julià Fernàndez, van sol·licitar la integració a l'EYCA al director de l'entitat, Wolfgang Shick. Al febrer, el director general de l'Institut de la Joventut d'Espanya, Gabriel Alconchel, també va escriure a Shick per advertir-lo que "l'Estat espanyol representa les disset comunitats autònomes" i que "només si l'Estat espanyol l'abandonés les comunitats en podrien formar part". En el darrer paràgraf, amenaça que si Catalunya és admesa, la Injuve es retirarà "de manera automàtica" de l'associació.

Un informe jurídic del bufet Ramón Hermosilla de Madrid avala la possibilitat que Catalunya hi ingressi com a membre de ple dret.

L'empresari sard Roberto Oronti llança un diari digital en català i italià

L'empresari i advocat sard Roberto Oronti és un entusiasta de les possibilitats comercials que genera Internet. La seva última iniciativa és llançar a mitjan juliol un diari digital en català i italià per obrir ponts de negoci i intercanviar experiències culturals entre Itàlia i Catalunya. Oronti ha explicat que el projecte compta amb el suport de la delegació de la Generalitat a l'Alguer, però que el finançament inicial prové íntegrament de fons propis. La seva idea és començar a donar a conèixer el diari digital bilingüe a través de Facebook i després fer una presentació formal a institucions i empreses de Catalunya i Sardenya per obtenir finançament.

L'objectiu és posar en marxa un diari digital que tractarà temes d'economia, turisme, cultura i espectacles, que serà bilingüe (italià i català) i que a partir d'aquesta eina "es podran crear ponts de comunicació entre els dos territoris del mediterrani, que tenen interessos recíprocs".

El PSC obre la porta a la llibertat de vot sobre la prohibició dels toros

El PSC obre la porta a donar llibertat de vot en la discussió final sobre la prohibició de les corrides de toros al Parlament. La direcció socialista s’ha començat a mostrar sensible a la petició que la setmana passada va fer el conseller d’Economia, Antoni Castells, en aquest sentit. La posició també té el suport d’uns 320 militants del partit, aglutinats al voltant del regidor socialista de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), Carles Marco.

Durant el debat parlamentari de la ILP, el PSC es va posicionar de manera fèrria a favor dels toros, i quan es va debatre la prohibició en comissió hi va votar en contra al costat del PP i Ciutadans. Però la mesura va tirar endavant, pendent només de l’aprovació en el plenari al mes de juliol, amb el suport de CiU, ERC i ICV.

Tot i això al si del grup socialista hi ha diputats que són contraris a les corrides de toros, com es va posar de manifest en la votació inicial de la ILP. Quan es va discutir si s’admetia a tràmit el PSC va permetre llibertat de vot, però en prosperar la iniciativa antitaurina va ordenar a partir d’aleshores disciplina en contra de la supressió dels toros. El PSC tem la reacció que hi haurà a Espanya si se suprimeixen les corrides, i a més un sector del partit és vivament protaurí