A dos dies de l'assemblea del FC Barcelona, l'expresident Joan Laporta ha passat a l'acció. En una carta dirigida als aficionats i als socis blaugrana es defensa de les maniobres indecents que l'actual junta, amb el seu president al capdavant, esta perpetrant contra els seus companys de junta i contra ell mateix.
Davant l’allau de maniobres indecents que l’actual Junta Directiva, amb el seu president al capdavant, estan perpetrant contra els meus companys de junta i en especial contra la meva persona, penso que ha arribat el moment de manifestar-me públicament i directament a l’opinió pública i, en especial, als socis i aficionats del FC Barcelona. No era la meva voluntat inicial atès que el meu desig era no intervenir en la dinàmica del Club. Ara bé, quan evidencio que els atacs i la mala fe contra la meva persona van en augment, i es difonen, amb tota permissivitat i sense cap mena de verificació, falsedats que atempten contra la meva honorabilitat i la dels meus excompanys de Junta Directiva, em veig amb el dret de pronunciar-me.
Per damunt de tot, m’entristeix profundament que s’hagin proposat destrossar la nostra imatge amb dosis tan elevades d’odi, enveja i ressentiment. Estan atemptant contra la imatge i l’honestedat dels meus companys de junta i la meva, amb els riscos i problemes que això ens ocasiona en tots els sentits. Parlo de riscos i problemes personals, familiars i professionals. Hem dedicat temps i esforços en la construcció del millor Barça de la història i no ens mereixem aquest acarnissament, no ens mereixem que els nostres fills hagin de patir les conseqüències d’aquesta tempesta de mentides i atacs ferotges contra nosaltres.
La construcció del millor Barça de la història no és fruït de l’atzar sinó de la correcta aplicació d’un model de gestió que ha estat aplaudit arreu, del treball, la responsabilitat i l’honestedat d’un equip de persones que he tingut el privilegi de presidir.
En primer lloc, vull desemmascarar la gran mentida de la situació econòmica del FC Barcelona, la cantarella que la caixa està buida. No és cert. Els vam deixar en herència un Club sostenible econòmicament. Diuen que no tenen diners, que a la caixa no hi ha ni un euro. Mentida. Els vam deixar un Club que la temporada 2009-2010 va ingressar més de 430 milions d’euros. Els vam deixar un Barça que ingressa 140 milions d’euros cada temporada en concepte de drets audiovisuals. Els vam deixar un Barça que ingressa de Nike prop de 40 milions per temporada. Els vam deixar preparat només per signar un crèdit de 150 milions d’euros amb ‘la Caixa’ i amb el Banc de Santander. Van vendre Touré per 30 milions d’euros (per cert, jo havia tancat l’operació per 32 milions, ells sabran què van fer); Ibrahimovic, per 25 milions d’euros i Txigrinski per 15 milions. I han venut la samarreta a Qatar per 30 milions d’euros. Per tant, que no hi ha diners a caixa? Mentida! Us asseguro que el meu mandat ha generat beneficis. I això tot i les trampetes i maniobres diverses en la reformulació dels comptes així com la imputació a la nostra gestió de pèrdues anteriors per part d’anteriors juntes directives i de les pèrdues posteriors que ens ha aplicat l’actual directiva. D’una manera flagrant i escandalosa, amb absoluta mala fe, ens estan imputant al nostre darrer exercici unes pèrdues deliberadament inflades.
Els vam deixar en herència el millor equip de la història del futbol, amb un planter de futbolistes meravellosos i amb un llarg recorregut. I l’entrenador, en Pep Guardiola, amb el compromís de renovar com a mínim un any més. I tot el seu equip de tècnics renovats. Això vol dir, senyor president i actuals directius, estabilitat esportiva i viabilitat econòmica garantides per uns quants anys. S’hi posin com s’hi posin aquesta és l’herència que els vam deixar.
Els vam deixar un Barça amb una Masia en un moment esplendorós, el millor moment de la seva història. Un planter que ha nodrit el Barça de jugadors excepcionals i que produeix constantment jugadors d’una gran qualitat que ja han tingut una participació activa en el primer equip. Els vam deixar una bona i eficient feina feta en el futbol formatiu que està funcionant a ple rendiment i que segur que farà realitat molts somnis en el futur immediat.
Els vam deixar un Barça amb unes seccions professionals sostenibles econòmicament i esportivament competitives i unes seccions no professionals competint a un gran nivell, promovent la bona imatge del Barça i a un cost perfectament assumible.
Els vam deixar un Barça compromès en la lluita contra els violents als estadis. Un Barça que va rebre el reconeixement internacional per ser paradigma de Club esportiu que va eradicar els comportaments violents del seu estadi. Els vam deixar un Barça sense violents a la grada. I això no és fàcil. Els ho puc assegurar.
Els vam deixar un Barça solidari amb els més desafavorits. Un Barça compromès amb les causes justes, amb els drets humans, amb el civisme, amb la cultura, contra el racisme. Els vam deixar un Barça on l’esportivitat, el respecte, l’esforç, el compromís, la companyonia i la responsabilitat eren valors essencials del Club. El Barça d’Unicef a la samarreta. El Barça en què la Fundació del FC Barcelona, a un cost absolutament raonable, utilitzant com instrument el futbol, desenvolupava a Catalunya i a la resta del món centres solidaris donant un suport integral amb educació, nutrició, salut, i ajut psico-social a milers i milers de nens i nenes vulnerables.
Els vam deixar un Barça sense complexes, plenament compromès amb els seus orígens catalans, amb la seva identitat, amb la llengua i la cultura catalana. Els vam deixar un Barça plenament respectuós amb totes les sensibilitats del barcelonisme, un Barça català i global. Un Barça que promovia la seva imatge per tot el món amb respecte i amb orgull. Amb humilitat, sensibilitat, generositat i dignitat.
Els vam deixar un Barça on els seu president i la seva junta directiva no s’amagaven mai a fi de defensar i protegir els interessos i la imatge del Club, dels seus socis i aficionats i, és clar, dels tècnics i jugadors. Donaven la cara sempre i en tot moment, de forma immediata, implacable i contundent, amb arguments incontestables, per molt complicada que fos la situació, i encara que fos amb risc i cost per a la seva imatge. Primer, el Barça. Se’n recorden?
Aquesta Junta Directiva ha rebut un Barça econòmicament solvent, viable i sostenible. Per tant, president i directius, prou de mentides. No ens expliqueu sopars de duro, no feu concessions als violents a l’Estadi (o és que heu de pagar els serveis prestats en campanya electoral?) i expliqueu el contracte amb Qatar Foundation (no esteu tan segurs que convé al Barça portar durant molts anys el nom d’un país al costat del seu escut?). I deixeu de maniobrar de forma indecent per fer creure que la meva junta i jo vam dirigir malament el Club. Els signes externs són massa evidents per veure que ho vam fer prou bé. La força incontestable dels fets és massa evident per veure que vam crear un model de Club que ha portat al Barça a ser reconegut i admirat com el millor club del món. Tothom hauria volgut rebre un Club com el que us vam deixar!
Estic molt orgullós de la projecció esportiva, social, econòmica i solidària que hem donat al Barça i res em faria més feliç que l’entitat continués per aquest camí d’èxits, però tinc molt clar que no podran esborrar tot allò que s’ha fet en els darrers anys, no podran embrutar, a través d’una campanya plagada de mentides i ressentiments, els millors anys de la història del nostre Barça, que és el Barça de tots.
Reitero que no ens mereixem aquest tracte indecent i ens defensarem les vegades que faci falta per lluitar contra la mentida, la falsedat i la difamació. Tenim dret a fer-ho i més quan els atacs afecten l’àmbit personal, familiar i professional. Els nostres socis tenen dret a saber la veritat.
Visca el Barça i visca Catalunya!
Joan Laporta i Estruch
Un setanta per cent dels ciutadans espanyols no tenen cap interès en l'espectacle dels braus, però això és igual. El nacionalisme d'estat és d'una radicalitat tal que superposa els símbols identitaris a qualsevol consideració de tipus cívic o ètic. Mentre hi hagi Espanya, hi haurà toreros. És la seva opció, però no la de la resta del món.
En aquest cas, el catalanisme ha respost a una demanda animalista d'abast internacional. Ha estat una victòria de les bases, no pas dels partits, que mai no haurien pres la iniciativa en un debat tan simbòlic com aquest. És a dir que, com sol passar en aquest país, és la gent qui s'organitza i qui guanya.
