Quin mal gust de boca! Quin regust de cosa antiga, d'un terrible déjà-vu! De nou la notícia d'un etarra que està a l'UCI, amb lesions molt greus: té un pulmó foradat, una costella trencada i un emfisema que va de la regió cervical fins a la pelvis (és a dir, tot al llarg del cos). I de nou llegim les autoritats pertinents dient que si va ser que volia fugir, que si el van haver d'arrestar a la força (home, la pistola la tenia embolicada en cel·lofana)... Em produeix un profund malestar la tortura, practicada sobre qualsevol ésser humà, sense excepcions; i em produeix un profund malestar l'excusa barroera, des de la "llei de fugues" fins avui.
Ara bé, el que és políticament preocupant és el canvi radical d'actitud de Madrid: estan disposats, com antany, a vorejar els límits de la llei. Quan l'opinió pública, majoritàriament, estava al costat de l'Estat i en contra d'ETA, els socialistes van iniciar la guerra bruta, que va tenir un final desastrós; amb Zapatero, es va iniciar la via del diàleg, que mai sabrem per què va fracassar, però tot de sobte els socialistes copien al peu de la lletra el model PP: ho van fer en eleccions, a Navarra, ho han fet amb una llei de partits que és antidemocràtica, i ara estan fent servir la força. Si aquest camí ja va fracassar, per què repetir? ¿També en això hi ha electoralisme? ¿O és que algú ha pensat que va ser així com van guanyar unes eleccions?
Hi ha, però, un aspecte positiu: que ens n'hem assabentat de seguida. Que sabem els fets, sabem els noms i sabem els llocs. És l'única cosa d'aquest desastrós afer que em conhorta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada