A hores d'ara no anirem a descobrir la sopa d'all ni la penicilina. Tots sabem de les virtuts d'aquest "plat" tan nostrat. Però ens agradaria fer una petita observació: Quan les coses s'acomencen malament, difícilment acaben bé.
Si comencem per no triar els ingredients apropiats, el resultat pot ser un altre i la gent que s'ho menja, si no n'ha provat d'altra, pot sortir-ne decebuda, sense saber perquè.
Per què ho diem? (Terribas dixit) Doncs perquè la clotxa s'ha de fer amb tomaques de penjar. No l'hem vista en cap "clotxa popular", i és llàstima perquè és on se'n pot fer més promoció. A la que es va fer a Móra la Nova l'any passat, tampoc. Mireu la foto. Què portava al plat lo Roger? Doncs cuandomenos dues tomaques de "super". Això no és això !!! A veure quines tomaques posaran demà matí !!!
Però és que a la pàgina de promoció de la "clotxa" del Consell Comarcal, "més del mateix", unes tomaques lluentes d'aquelles que no tenen cap gust i que ens les trobem tot l'any a l'inter o super més proper. Mirau-la bé i digueu: Això són tomaques de penjar? Si és que comencem malament des del començament!!!
Mireu aquesta altra "clotxa popular" a Flix, també l'any passat, amb tomaques de super i forquilla de plàstic (all included). No, no i no !!!
Recomanacions: La clotxa, per començar, es menja en petit grup, en colla. Triarem la base agafant pa de forn de llenya, de poble, no de "la casa del pan". Si l'encarregues t'ho preparen pel dia que vols. Tres tomaques DE PENJAR per cap, ceba i alls al gust. Una sardina (arengada) que no estigue "rovellada", ja sabeu, de casco, però fresca. Un cop rostits les tomaques, els alls, les cebes i la sardina, es "netegen", s'esmicolen i es van posant dins del mig pa al que haurem tret la molla. Es barreja bé, afegint un bon xorro d'oli d'auliva.
I el tall?
Molt millor amb un pam de llanguanissa i tres tords, tot ben rostit.
Les aulives: no caure amb la tentació de les aulives enllaunades. Molt millor unes aulives negres acabades de collir, rostides i ben salades.
Mos de clotxa, mos de tall, una auliva, un trago de vi i....
Alegria !!! Però sobretot, amb TOMAQUES DE PENJAR !!!
2 comentaris:
Collons, nen! Quina salivera.
Ara, molt parlar dels tomàquets de penjar però no dius on trobar-los, lladre.
David: Ara ho veig difícil per a que en trobes. Aspera a la propera temporada. Són tomaques que es cullen al final de l'estiu, es pengen en rams i es van consumint a l'hivern. Són genials per a tot ! Prova-les amb sopes escaldades i alls tendres, no hi ha res millor per arreglar lo cos.
on trobar-les? a tots los pobles. pregunta i et sorprendrà la quantitat de gent que en té. Molta gent en fa per casa i venen l'excedent.
Publica un comentari a l'entrada