Toni Brosa: L'espina d'Eto'o

Samuel Eto'o ha estat un dels millors fitxatges del Barça, un negoci rodó i una figura destacada per a la història del club. El mínim que es mereix el dia que torni al Camp Nou amb l'Inter de Milà és que l'afició barcelonista li regali una ovació sonada, sentida, generosa, de reconeixement i agraïment per tot el que ha aportat i també, per què no, molta comprensió per les seves paraules, criticant la forma, ignorant els motius, assegurant que tothom menteix menys ell, incapaç de dissimular com de cremat està pel seu adéu forçós. Posi's en la pell d'Eto'o. Si vostè fos indiscutible en un equip que ho guanya tot, si fos el jugador de l'equip que més gols ha marcat a la Lliga, si hagués marcat el gol que fa possible el triomf a la final de la Champions a Roma, si li diguessin que és el millor davanter centre del món i, tot i això, vostè fos l'únic jugador important, titular, del qual el club prescindeix amb l'objectiu de continuar guanyant, és probable que vostè també tingués un atac de banyes o com a mínim una espina clavada al seu ego. Seria d'agrair, per variar, que això no embrutés la relació entre Eto'o i el barcelonisme. El Barça l'ha deixat marxar perquè necessita renovar-se per seguir a dalt i el seu entrenador, Guardiola, aposta per canviar-lo a ell i portar-ne un altre (Ibrahimovic) que enriqueixi els arguments de l'equip. El temps dirà si l'ha encertada o no, però és del tot normal. I que Samu intenti reivindicar-se, que li marqui un gol al seu exequip, que li dediqui a algú o que intenti demostrar alguna cosa, també.