Obama truca a ZP

Mal fet ! Quin iu-iu !!! ZP ha mantingut aquesta nit la primera conversa telefònica amb el president electe dels Estats Units, Barak Obama, que li ha tornat la trucada que ZP li havia fet després de la seva victòria. Ha estat una conversa de deu minuts en què ZP ha felicitat una altra volta el nou president nord-americà, i en què tots dos han expressat la voluntat d'estrènyer vincles entre els seus països. Obama li oferirà un puro més gran que el que Bush li va donar a Aznar, quan vagi a la cimera de Washington, ha dit ZP. Els dos mandataris han parlat principalment de la crisi, però també del canvi climàtic i l'Amèrica Llatina (tot, temes optimistes). Obama ha destacat el paper de l'Estat espanyol en la resolució de la crisi financera, un cop confirmat que ZP serà a la cimera de Washington ocupant una de les dues cadires de Sarkozy. Que ZP és gafe, de tots és conegut, però sembla que l'Obama encara no se n'ha assabentat. Avui se'n feia creus quan han sortit les primeres proves de bitllets de la Reserva Federal d'EE.UU. I espereu !!!

Una publicació de la Generalitat contempla el transvasament de l’Ebre

Una publicació de la Generalitat del mes de setembre, segons informa El Periódico, inclou per error el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona com un dels projectes en marxa en l’acció del govern per garantir l’aigua. El llibre, editat pel Departament de Presidència, amb un cost de 6300 euros per a 3000 exemplars, duu per títol Garantir l’aigua del futur. elPeriódico: La Generalitat diu per error que transvasarà aigua de l'Ebre

Dues mil persones surten al carrer a Perpinyà en defensa del català

El president d'ERC, Joan Puigcercós, hi anuncia que el Consell General entrarà oficialment a l'Institut Ramon Llull al desembre Unes dues mil persones han participat avui a la tarda en la manifestació de cloenda del Correllengua a Perpinyà. La marxa ha recorregut els carrers més cèntrics de la ciutat i s'hi han cridat majoritàriament consignes en defensa del català. Joan Puigcercós, president d'ERC, ha anunciat durant la manifestació que al desembre es formalitzarà oficialment l'entrada de la màxima institució nord-catalana, el Consell General dels Pirineus Orientals, a l'Institut Ramon Llull.

La data de la manifestació (que es fa des de 1985) recorda la signatura, per part de les monarquies francesa i espanyola, del tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que va significar la fractura territorial de la nació i el començament de l'assimilació francesa de Catalunya Nord. La clausura del 12è Correllengua, avui a Perpinyà, protesta contra aquest tractat (del qual l'any que ve es commemoraran tres-cents cinquanta anys) i reivindica el paper dels nord-catalans en la defensa de la llengua. A banda la manifestació de la tarda, enguany els organitzadors han introduït un element nou: una marxa de torxes (20.00) des del Castellet fins a la Casa Musical, on hi ha els concerts de Mus-CAT, 100 grammes de tête i la Gossa Sorda.

La Plataforma de la Terra Alta denúncia l'inici d'obres del parc eòlic de Corbera d'Ebre sense els permisos necessaris

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta ha denunciat davant els jutjats de Gandesa l'inici dels treballs per instal·lar un aerogenerador al parc eòlic de Corbera d'Ebre, ubicat a la partida dels Vilavers. Segons ha detallat el portaveu de la Plataforma, Jordi Lluch, s'han iniciat els moviments d'explanació de terres previs sense tenir tots els permisos necessaris per iniciar obres. Concretament, segons denuncien, no està aprovada la declaració d'Utilitat Pública del parc eòlic, el pla especial, ni el projecte executiu. La Plataforma reclama la paralització 'immediata' de les obres, i denuncia 'la connivència' dels ajuntaments de la comarca amb les empreses eòliques. Plataforma en Defensa de la Terra Alta

Isabel-Clara Simó: Creure en fantasmes

El meu escepticisme davant de fenòmens paranormals és, per ara, inamovible. He conegut, al llarg dels anys, bona gent que hi creuen amb una fe entusiasta i expliquen complexes teories de la conspiració per explicar, per exemple, que el Pentàgon amaga proves sobre extraterrestres. Però, i els radars? Tothom té radars, no només els ianquis. O conspiracions dels metges, que escampen verins a les estacions de tren perquè estiguem malalts i ells guanyin diners. O gent que escampa polls entre els caps tendres de les criatures per fer negoci. O conspiracions mundials per amagar el Sant Calze (que és a la catedral de València, a la vista del públic, podeu comprovar-ho). Al meu escepticisme de pedra picada hi ha ajudat molt un llibre, Lo bueno, lo malo y lo falso, del genial matemàtic Martin Gardner, un llibre que ha estat molt important a la meva vida. Ara bé, de tots els fenòmens paranormals, els que més perplexitat em causen són els de fantasmes: esperits que es comuniquen amb els vius, psicofonies que registren dubtoses màquines reproductores, cops misteriosos de l’altre món que anuncien la mort, ànimes que romanen al món i coses per l’estil. La meva incredulitat es basa en un fet merament físic: com pot parlar o cridar o sospirar un ésser que no té aparell fonador, vull dir que no té gola ni cordes vocals ni laringe? El so es produeix pel frec de l’aire en algun canal sòlid. Com pot un esperit colpejar la paret i fer caure objectes, si no té cos (i no pot bufar perquè no té pulmons)? I a més, per què no hi ha mai proves? Per què les intervencions fantasmals són sempre confuses i difuses? Entre totes aquestes preguntes, la més important és: per què hi creu tanta gent, arreu del món?

La cannabiscultura floreix als boscos catalans

El cultiu de marihuana per a l'autoconsum sol anar associat a la imatge d'uns testos discretament col.locats al balcó de casa perquè les plantes rebin llum. No obstant, cada vegada proliferen més a Catalunya les plantacions de cànem situades enmig de zones boscoses a les quals difícilment accedeix la policia.

No és senzill trobar al bosc un lloc on les plantes de marihuana puguin passar desapercebudes i, a més, tinguin les condicions adequades d'aigua, terra i llum. Els cannabiscultors més experimentats busquen vessants amb una mica d'inclinació, per evitar que el terreny s'entolli, i orientats cap al sud, per rebre la màxima quantitat de llum possible. Normalment es tracta de plantacions autosuficients que disposen d'un regadiu propi i d'un dipòsit en què s'emmagatzema l'aigua. Si la terra és adequada i proporciona a les plantes els nutrients que requereixen, només és necessari atendre-les un cop per setmana per aplicar-hi els tractaments per lluitar contra les plagues d'insectes, fongs o altres malalties que puguin tenir.

Una vegada completada la collita, els cannabiscultors preparen les plantes per iniciar els processos de curació i assecament, que es porten a terme en un lloc ventilat i fosc. El període d'assecament varia en funció de les condicions d'humitat i temperatura ambient, però el més habitual és que tingui una durada d'unes tres setmanes. Passat aquest temps, la marihuana ja està a punt per ser emmagatzemada.

L'Estat destina 253.977 euros a rehabilitar el castell de Flix

A Flix el coneixen com el castell nou, ja que el van construir els carlins per ordre del general Cabrera durant la Primera Guerra Carlina (1833-1839). «A diferència d'altres indrets no van aprofitar l'antiga fortificació medieval», explica Jaume Massip, regidor de Patrimoni de l'Ajuntament de Flix. Per Massip, l'aprovació per part de la Comissió Mixta de l'1% Cultural que integra els ministeris de Foment i Cultura, d'una partida de 253.977,92 euros per al castell de Flix, és una molt bona notícia, ja que permetrà tirar endavant un projecte encallat des de fa anys i que ja tenia una aportació idèntica del govern català a través també de l'1% cultural de la Generalitat. Les dues aportacions sumen 507.955,84 euros, que és el pressupost global de l'actuació. Segons va assenyalar Jaume Massip, l'obra consistirà bàsicament a consolidar les parets del castell, molt malmeses durant els bombardejos de la batalla de l'Ebre. «Sabem com era de fora però no de dins», va especificar Massip, tot precisant que s'instal·larà una passarel·la de fusta al voltant de tot el recinte emmurallat, es posaran serveis i s'adequarà un espai com a sala d'exposicions. De fet, el consistori té previst instal·lar en aquesta sala d'exposicions un centre d'interpretació del carlisme. El projecte museístic encara no està redactat però el consistori disposarà de l'assessorament del professor d'història de la URV Josep Sánchez Cervelló per redactar-lo. La previsió és que les obres puguen començar el 2009, però primer s'ha de signar el conveni amb Foment.

BLOC DE PERE MUÑOZ: 500 MIL EUROS PER AL CASTELL DE FLIX

El Tribunal Suprem tomba altre cop el secessionisme lingüístic de la Generalitat Valenciana

El Tribunal Suprem ha avalat un cop més la unitat de la llengua catalana en desestimar el recurs presentat per la Generalitat Valenciana contra la sentència del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que permet a la Universitat de València utilitzar la denominació acadèmica de llengua catalana als seus estatuts. En una sentencia dictada el passat 13 de octubre i feta pública aquest divendres, el TS desestima el recurs de casació interposat pel govern valencià i recorda que el Consell Jurídic Consultiu autonòmic, en el seu dictàmen no vinculant del 24 de març de 2004 ja va considerar que no procedia fer cap mena d'observació a la legalitat de l'expressió "acadèmicament català". La Sala Tercera del Tribunal Suprem indica que en dues sentències de 2006 i 2008 s'ha pronunciat sobre si el valencià i el català són o no llengues diferents, acceptant que aquest problema "no està resolt" a l'Estatut d'Autonomia valencià. El 30 de juliol de 2004, el govern valencià va aprobar un decret pel qual es van aprovar els Estatuts de la Universitat de València amb la modificació de l'apartat segon de l'article 6 i el primer apartat de l'article 9, referits a la denominació acadèmica de llengua catalana i a l'àrea lingüística catalana. El TSJCV va dictar sentència el 18 d'octubre del 2005 en la que estimava parcialment el recurs de la universitat contra el decret del Consell, l'anul·lava per ser contrari a dret i el deixava sense efecte pel que fa a les modificacions dels articles 6 i 9. VilaWeb/ElPunt: La justícia avala que el valencià es denomini 'acadèmicament català'

L'Audiència Nacional atura l'obertura de fosses ordenada pel jutjat de Baltasar Garzón

La sala penal de l'Audiència Nacional ha decidit paralitzar cautelarment, per deu vots a favor i cinc en contra, l'obertura de fosses comunes de la Guerra Civil i del franquisme fins que no es decideixi si el jutge, Baltasar Garzón, és competent per investigar els fets. La decisió s'ha pres en una reunió d'urgència per estudiar un recurs de la fiscalia, que assegura que vol evitar "danys irreversibles" i que cal limitar les diligències que es poden practicar fins a aclarir si la investigació ha de continuar o no. La fiscalia manté que les diligències s'haurien de limitar de moment a les que fossin "essencials", i l'obertura de fosses, creu la fiscalia, no és urgent. Aquesta demanda del fiscal arriba tan sols un dia després que el jutge Santiago Pedraz, en substitució de Garzón que està de baixa per malaltia, ordenés l'exhumació de restes en 25 punts de tot l'Estat, inclòs el lloc on està enterrat García Lorca i algunes fosses del Valle de los Caídos.

VilaWeb/ElPunt: El Fòrum per la Memòria recorrerà la decisió d'aturar l'obertura de fosses

Oriol Junqueras: Albert Camus

El 7 de novembre del 1913 neix Albert Camus. Quan tan sols té un any, el seu pare mor per les ferides que rep a la primera batalla del Marne, de tal manera que és educat per la mare (Caterina Sintes) i per l'àvia materna (Catalina Cardona), néta i filla d'emigrants menorquins a Algèria. Durant el batxillerat, el jove Albert s'interessa especialment pel pensament de Nietzsche i, finalment, es llicencia en filosofia a la Universitat d'Alger el 1935.

Durant aquests anys escriu l'impactant assaig Misère de Kabylie (La misèria de la Cabília), s'oposa al pacte germano-soviètic i defensa l'autonomia del Partit Comunista d'Algèria enfront del PCF. Un cop iniciada la Segona Guerra Mundial, es trasllada a París, col·labora amb el diari Le Monde Libertaire, milita a la Federació Anarquista Francòfona i entra en contacte amb Jean-Paul Sartre. Les seves obres expressen una profunda desconfiança cap a Déu, la raó i la història, i, tal com posa especialment de manifest a L'home rebel, s'oposa a totes les ideologies, des del cristianisme fins al marxisme, passant per l'existencialisme. De fet, considera aquestes abstraccions com una veritable "filosofia de l'absurd" que allunya l'home de la seva condició humana, fins al punt que, el 1952, per indicació de Sartre, un article de Francis Jeanson acusa Camus de practicar tan sols una revolta "deliberadament estètica".

En realitat, Camus no deserta mai del compromís cívic i, el 1956, en plena guerra d'Algèria, llança la seva "crida a la treva civil". Un any després, en rebre el premi Nobel de literatura "per la seva important producció literària que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època", recorda el seu antic mestre Jean Grenier i afirma que "Ma patrie, c'est la langue française". Viquipèdia: Albert Camus

Dani Alves vol que la gent li parli en català

Ja es veu que Dani Alves és gran, molt gran, dins del camp. Però ara també demostra ser una gran persona en afirmar que demana a la gent que quan es dirigeixin a ell ho facin en la llengua del país que l’acull. El brasiler reconeix que ‘no li ha costat’ adaptar-se a la vida barcelonina i revela que ja se sent ‘com un català més’.

En una entrevista a l'Sport, explica també que li agradaria tenir un professor particular de català. Acaba afirmant que s’atrevirà a parlar català més endavant.

Sense dubte això és un exemple a seguir per molta immigració sud-americana a Catalunya que de ben segur segueix el Barça i coneix en Dani Alves. Ell mateix afirma: ‘La meva obligació és adaptar-me a la cultura del lloc en el qual visc’.

Fumando espero ...

Zapatero espera amb "prudència i paciència" la invitació de Bush "Cal respectar el que ha fet Sarkozy, li agraeixo la tasca, però aquesta reunió la convoca Bush, i és l'amfitrió a qui correspon adoptar les decisions oportunes." Amb aquestes paraules, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha fugit d'estudi quan se li ha preguntat aquest divendres a la tarda per l'oferta del president francès, que minuts abans havia anunciat que ofereix una de les seves cadires al seu homòleg de Madrid. Com a president de torn, Sarkozy pot ocupar la plaça de la Unió Europea i cedir la cadira francesa. Tanmateix, per al govern espanyol aquesta opció seria poc honorable, perquè representaria entrar a la cimera per la porta del darrere. De fet, el PP ja ha expressat les seves reserves a acceptar aquesta invitació, que era oficiosa fins a avui, perquè pot ser perjudicial per a la "dignitat" de l'Estat espanyol. eldebat.cat: Sarkozy confirma que cedirà un seient a Zapatero a la reunió del G-20

Heribert Barrera alerta contra "l'enemic opressor i colonitzador", que identifica amb PSOE i PP

L'històric dirigent d'ERC Heribert Barrera, durant la seva intervenció en l'acte del sindicat d'estudiants FNEC, ha fet una crida als catalans a "no agenollar-se" davant "dels seus opressors, que són la gran majoria dels espanyols", i que estarien representats pels dos partits majoritaris de l'Estat, PSOE i PP. Per al també expresident del Parlament, "per nosaltres és igual que governi el PP o el PSOE, no s'ha de caure en l'error de creure que el nostre enemic és la dreta espanyola, ja que els uns i els altres són els nostres enemics fonamentals". Una explicació que ha argumentat dient que, tot i que entre PSOE i PP "hi ha algunes diferències", tots dos partits coincideixen "en allò més fonamental", en el fet que "uns i altres volen la nostra desaparició; uns la voldrien brutal, els altres preferirien l'eutanàsia, però tots volen que Catalunya desaparegui".

Zapatero promet ara a Montilla que hi haurà acord sobre el nou finançament abans de cap d'any

El president de la Generalitat, José Montilla, ha explicat que el president espanyol li va prometre ahir, en la reunió informal que van mantenir a Madrid, que miraria que Catalunya tingués un nou sistema de finançament abans de cap d'any, després de l'incompliment per part seva del termini que marcava l'estatut, el 9 d'agost d'enguany. Ha dit que hi havia possibilitats, per tant, que el nou sistema entrés en vigor l'any vinent.

'José Luis Rodríguez Zapatero s'ha compromès a donar instruccions al seu equip econòmic per a accelerar les converses perquè arribem a un acord', ha dit Montilla. A final d'agost, ICV i el govern espanyol van pactar que arribarien a un acord sobre finançament en tres mesos, és a dir, abans de final de novembre. A canvi, ICV va retirar la petició de compareixença del president espanyol perquès expliqués el motiu de l'incompliment del termini. Amb l'acord d'ahir entre Montilla i Zapatero, doncs, el nou model de finançament s'ajorna de nou, fins el primer de gener de 2009.

Isabel-Clara Simó: Els jutges

Una vegada un jutge catòlic em va dir: "Estic en contra de l'avortament i no sols perquè ho digui la llei (eren anys previs a la precària llei de l'avortament, vigent a l'Estat espanyol), sinó per conviccions religioses. Ara bé: mai no condemnaré una dona avortista fins que no vegi, davant meu, com a tribunal, una dona rica detinguda i jutjada". Vaig entendre que un jutge també pensa, que no és una màquina d'aplicar lleis. Vaig entendre perquè a Nuremberg es van blasmar els jutges alemanys que al·legaven que ells es limitaven a complir la llei dels nazis. Vaig entendre que la justícia, abans que res, és un requisit de convivència. Davant d'aquell mateix jutge vaig veure un desgraciat, molt jove, detingut per intentar assaltar La Caixa, amb la mala fortuna que, en saltar el mostrador (eren anys en què no hi havia vidres protectors en els caixers), va ensopegar i es va fer un cop al cap i va caure estabornit; l'acusat, drogoaddicte, deia sense parar: "Rehabilitació, no, senyor jutge, sisplau, senyor, no em condemni a rehabilitació". És el mateix jutge que va haver de jutjar uns independentistes, acusats de ser de Terra Lliure i, acabat d'arribar d'Aragó, i declarant els detinguts en català, va dir que els va jutjar en francès, perquè creia que el francès s'assemblava més al català que no l'espanyol. També he conegut jutges que, en ple franquisme, aixecaven les causes dels periodistes reus de delictes d'opinió. Però també jutges que aixecaven el dit dient, en posa hieràtica, "Lex dura, sed lex", davant d'un xicot que havia enlairat una bandera catalana. És difícil ser jutge. I més encara, ser jutge de jutges. ¿Encara batega, aquell cor humà, en la boca sentenciosa dels jutges?

VilaWeb/ElPunt: L'Audiència espanyola confirma la condemna a Roura i Stern per injúries a la corona

El món aplaudeix el canvi i la primera elecció d'un negre per presidir els Estats Units d'Amèrica

Barack Obama 051108

Click To Play

De Caracas a Ramala i de Barcelona a Teheran. Els governs del món han aplaudit i respirat alleujats per la victòria de Barack Obama en la cursa a la presidència als Estats Units. Després de vuit anys d'una política internacional imperialista agressiva i ofensiva de George Bush, el món espera que el canvi promès per Obama no sigui fum i no defraudi l'expectativa generada pel 'yes, we can'. El senador d'Illinois ha fet història amb una campanya digna d'estudi que ha col·locat un ciutadà negre a la Casa Blanca amb més d'un 52% del vot popular, més de quatre milions i mig de vots d'avantatge sobre el candidat republicà, John McCain.