01 de desembre, 2008
Endesa efectuarà una crescuda controlada de l'Ebre per netejar-lo d'algues
Un viatge per la pandèmia de la sida infantil
Sobre un mapamundi interactiu, punts vermells ens condueixen a relats particulars de criatures que tenen la malaltia i que sobreviuen en entorns familiars marcats per la mort i la pobresa. Són infants de Kenya, el Salvador, la República Dominicana, Ruanda, Uganda, Cambotja, l'Índia..., la majoria orfes per causa de la sida, la malura que els corseca.
La web convida els internautes a col·laborar de diferents maneres a millorar la vida d'aquests infants: amb donacions econòmiques, amb accions d'activisme a la xarxa o sufragant projectes concrets.
Avui, en el Dia Mundial contra la Sida, les ONG del país reivindiquen que els malalts puguin fer pública la seva malaltia sense que siguin discriminats, com passa ara.
L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre mostra la destrucció i reconstrucció de la comarca arran de la Batalla de l'Ebre
Pujol descarta el referèndum com “el camí a seguir”
L'expresident de la Generalitat ha advertit aquest dilluns que el país està "massa sotraguejat" per plantejar-se un altre referèndum com a resposta a la sentència. Tot i que l'actual secretari general de CDC, Artur Mas, ha manifestat que la consulta popular seria la seva opció si la sentència rebaixa la llei catalana, Pujol no avala aquesta proposta. Segons l'expresident, el partit de l'actual president de la Generalitat, José Montilla, té 25 diputats al Congrés i, per tant, "alguna cosa hi pot fer".
El PSC s'aferra al no de Pujol a una consulta popular com a resposta al TC
Al carrer Nicaragua, el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha expressat la seva "satisfacció" per les declaracions de Pujol, que veu com un "estímul" a tota la classe política per "fer un esforç d'unitat i consens" i, alhora, per "donar per feta la constitucionalitat de l'Estatut" mentre no arriba la sentència del TC. "Cal esperar al moment en què es faci pública la sentència per discutir tots junts la millor resposta, de la forma més unitària possible", ha demanat Iceta.
Fa unes setmanes, Montilla i la cúpula d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), encapçalada per Josep Antoni Duran i Lleida, van reunir-se i van pactar una "lectura unitària" de la sentència, que se suposa que ha de frenar els plantejaments de CDC i ERC, partidaris de convocar una consulta popular.
Avui: El PPC diu que s'apunta a la resposta "serena" de Pujol a la sentència del TC contra l'Estatut
Cultura reforça la torre del tresor per reobrir el castell de Miravet, tancat durant tres setmanes per despreniments
La veu de Joan Baptista Humet s'apaga
Joan Baptista Humet-Gemma
Joan Baptista Humet-Clara
S'ha mort Mikel Laboa, músic i poeta basc
Va compaginar sempre la seva carrera musical amb la de metge, desenvolupada fonamentalment a la unitat de neuropsiquiatria infantil de l'hospital Sant Miquel de Sant Sebastià. Va enregistrar una quinzena de discos i algunes de les seves cançons han esdevingut veritables himnes per al conjunt del país, especialment 'Txoria txori'. Viquipèdia: Mikel Laboa
30 de novembre, 2008
Pasqual Maragall ha presentat les seves memòries en un gran acte al Palau de la Música
Pasqual Maragall ha rebutjat tenir cap mena de "ressentiment" amb els seus adversaris, ja siguin del seu partit anterior, el PSC, o de les files nacionalistes, en un acte de presentació de les seves memòries que s'ha convertit en un sentit i íntim homenatge a l'exalcalde olímpic i expresident de la Generalitat.
Maragall ha presentat la seva autobiografia Oda Inacabada. Memòries (RBA-La Magrana) en un acte al Palau de la Música amb 1.500 convidats, entre els quals destacava una nodrida representació del PSC, amb el president José Montilla al capdavant, encara que no hi han assistit cap dels dos ministres catalans del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Tampoc hi ha assistit el president del Parlament, Ernest Benach, i ERC només hi ha estat representada per la seva portaveu parlamentària, Anna Simó. CiU, ICV i PPC hi han enviat als seus màxims representants, Artur Mas, Joan Saura i Alícia Sánchez-Camacho.
Durant la seva al.locució, Maragall ha aprofitat per reivindicar una manera de fer política, que ha expressat en la seva voluntat d'anar "en contra de l'evident i previsible". En referència als seus companys de partit, entre els quals hi havia el president Montilla, Maragall ha instat el Govern a aplicar "aquesta imprevisibilitat".
Així mateix, l'exalcalde olímpic ha expressat que l'Alzheimer, malaltia que se li va diagnosticar, no li impedirà seguir fent tot allò que li agrada.
Acompanyat pel president de RBA, Ricardo Rodrigo, a l'acte de presentació de les memòries de Maragall hi han assistit sobretot familiars, com la seva dona Diana Garrigosa i el seu germà Ernest Maragall, amics, consellers i representants de la societat civil, cultural i econòmica de Catalunya.
Decidim.cat es compromet a fer una consulta popular d'autodeterminació a nivell local
El moviment municipalista Decidim.cat ha reunit avui, per primera vegada, tots els càrrecs electes de l'àmbit municipal que donen suport a la inciativa, creada ara fa un any. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, han passat ara a 1.090 adherits. De la reunió d'avui se'n desprèn el compromís de fer una consulta d'àmbit local i popular sobre l'autodeterminacó.
El batlle de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregues, explica que és un 'moviment transversal, perquè aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i compta amb una força imparable'.En total, Decidim.cat suma ja 1.090 adherits, representants de 477 municipis distribuïts arreu de les 41 comarques d'arreu del país. Entre els adherits amb més pes polític hi ha els barcelonins Xavier Trias (CiU), Jordi Portabella (ERC) i Ricard Gomà (ICV).
Decidim.cat vol aprofitar 'l'escletxa' que atorga la llei en l'àmbit local, que permet de fer consultes populars a cada municipi amb la prèvia aprovació del ple de l'ajuntament. 'Si no ens el donen el fem', assegura Fàbregues. Així, el moviment, 'més enllà de les formacions polítiques, a formalitzar en una mateixa data' una consulta popular d'àmbit local en un futur.
Ara per ara Decidim.cat no planteja una data exacta o un horitzó. El primer objectiu passa per aglutinar a quanta més gent millor, per tal d'assolir una 'majoria suficient' que permeti dotar de prou valor la consulta.
El projecte el van impulsar, ara fa un any, els batlles de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, de Castellterçol, Manel Vila, i de Santpedor, Laura Vilagrà. Fàbrega ha dit a VilaWeb que l'objectiu del moviment era la convocatòria d'una consulta popular als ajuntaments sobre el dret de decidir.
Mestres, pares i alumnes reclamen de nou canvis en la llei d'educació
Els manifestants s'han concentrat davant el Parlament per demanar que la nova llei d'educació reculli les bases del Pacte Nacional per a l'Educació. Sis entitats que representen pares, estudiants i mestres han cridat la ciutadania a participar per rebutjar el projecte.
El nou text de la llei ja ha recollit algunes de les esmenes, però les entitats que avui es manifesten exigeixen, entre altres qüestions, que s'incrementin els recursos destinats a l'educació fins a aconseguir el 6% del PIB. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha admès que algunes de les esmenes presentades són assumibles.
Joan Herrera 301108 CATinfo
VilaWeb/ElPunt: Entre cinc i vuit mil persones reclamen canvis a la Llei d'Educació davant el parlament
elPeriódico: Unes 5.000 persones es manifesten a BCN contra la nova llei d'educació
Toc d'alerta de Pujol i Barrera
Salvador Cot: Entrem, doncs, en l’apartat d’identitat i política. Jo crec que serà un dels que ens ocuparan més esforços i tindran més importància. I, en aquest sentit, els voldria fer una pregunta molt directa: els catalans acabarem, en un termini mitjà-llarg, sent un grup ètnic més dins del territori de Catalunya?
Jordi Pujol: Podria ser, podria ser perfectament, en això no podem amagar el cap sota l’ala. El que passa és que si fas aquesta pregunta hi ha una pila de gent, sobretot en el món progre o bé en el món econòmic, que et dirà que això és igual.
Heribert Barrera: Això podria ser perfectament, el que passa és que nosaltres fins i tot com a grup ètnic tenim complicat de subsistir perquè, a part de la llengua, no tenim cap característica interna important que ens permeti de mantenir l’especificitat. No tenim ni la insularitat d’Irlanda ni una religió pròpia com els jueus o els musulmans... I, pel que fa a la llengua, la nostra no és prou diferenciada de...
JP: ...del castellà.
HB: ...de la dominant, de l’espanyola i, a més a més, per poder mantenir-nos com un grup ètnic en el territori necessitaríem canviar molt la mentalitat de la gent, perquè en la mentalitat general actual, això és el pitjor destí possible. Per damunt de tot volem una sola comunitat.
JP: Sí, però és que podria passar.
HB: Jo crec que podria passar, sí.
JP: Podria passar que hi hagués una sola societat, però mantenint característiques lingüístiques, culturals, no direm ètniques, però de fet comunitàries, diferents. Jo això, a 200 anys vista, ja no ho sé.
HB: Això ja...
JP: A 200 anys vista la pressió que hi hauria sobre aquest nucli, no ho sé. Però ara, els propers 50 anys sí que em sembla que es podria mantenir.
HB: Sí, 50 anys més segurament es mantindria perquè 50 anys vol dir...
JP: ...els que no han nascut encara.
HB: Que els que ara tenen 30 anys encara hi seran, d’aquí a 50 anys.
SC: I els sembla un escenari...
HB: ... possible?
SC: Probable. De possible segur que ho és.
HB: Jo el veig com un escenari probable.
JP: Catalunya té una cosa que és una virtut i un defecte, potser: és molt porosa, té molta porositat, tu que ets químic ja ho saps, hi ha osmosi. Nosaltres els catalans en general hem optat per això, el problema és que en aquesta barreja els nostres, els catalanoparlants, no tenen una actitud prou militant, és a dir, no defensen la llengua...
HB: El problema és allò dels patis d’escola, encara que hi hagi majoria de catalanoparlants entre els nanos, a molts llocs parlen castellà, perquè la minoria de parla castellana s’imposa.
JP: És més natural.
HB: I perquè hi ha el cinema...
JP: ...i la televisió.
HB: I la televisió i la ràdio, això explica aquesta preferència castellana, aquest és el problema. A més, crec que el que complica bastant les coses és que és més difícil d’integrar un llatinoamericà que no pas un andalús.
Cada dia passen pel Camp i l'Ebre més de 7.000 tones de mercaderies perilloses
El Camp i l'Ebre són, pel fet de concentrar el pol químic més important del sud d'Europa i quatre centrals nuclears (una en desmantellament), el territori de Catalunya que suporta anualment el pas d'un volum més elevat de mercaderies perilloses: més de 2,5 milions de tones, segons es dedueix dels càlculs fets a partir de la informació subministrada pels Bombers de la Generalitat. Això significa que cada dia circulen per la demarcació més de 7.000 tones de mercaderies perilloses. La xifra s'obté sumant dos resultats: el de la multiplicació del nombre de camions diaris per les tones que transporten i el de la divisió de les tones transportades anualment per tren pel nombre de dies de l'any. La xifra final no inclou les mercaderies transportades pel feix transvasador (rack) ni per via marítima.
VilaWeb/ElPunt: La demarcació suporta cada dia el pas de més de 7.000 tones de mercaderies perilloses
Fabra: "Si em toca la loteria, em trauré la titola i pixaré a la seu d'IU"
Tot i els nou presumptes delictes pels quals està sent investigat, el president de la Diputació de Castelló i líder del PP en aquella província, Carlos Fabra, segueix buidant el pap de gust contra els seus rivals polítics. Si fa uns mesos va dir "fill de puta" a un diputat provincial del PSOE per haver-se interessat per la seva situació judicial, divendres passat va tornar a carregar, a la seva manera i envoltat dels seus, contra l'oposició.
Després que hagi circulat per internet un fotomuntatge que representa Fabra com el famós calb de la loteria de Nadal al costat del número 27.931, el dirigent popular va responsabilitzar del pasquí la parlamentària d'Esquerra Unida per Castelló Marina Albiol. Segons va informar ahir el diari Levante, en un acte de partit, Fabra va ironitzar: "He comprat el 27.931 i, si em toca, em trauré la titola i pixaré a la seu d'IU". Va assegurar, a més, que ha comprat una sèrie sencera d'aquest número, que va localitzar a l'administració 199 de Madrid.
La curiosa rèplica és sucosa en la mesura que el líder popular ja ha estat premiat, almenys, en quatre sortejos de loteria. Una casualitat sospitosa segons l'oposició, que recorda que comprar dècims premiats és una de les fórmules més utilitzades pels blanquejadors de diners.
En el seu discurs, no obstant, Fabra va carregar contra gairebé tothom. Als socialistes els va qualificar directament de lladres: "¿Sabeu com es diu la web del PSOE? A robar, a robar, a robar.com", va dir fent broma després d'acusar "els zapateristes" de "robar als pobres i als rics".
I de cara al futur, Fabra, a qui Mariano Rajoy va definir al seu dia com un "ciutadà exemplar", va començar a perfilar la seva herència política. Va confessar que espera que la seva filla, Andrea Fabra --diputada al Congrés i casada amb el conseller madrileny de Sanitat, Juan José Güemes-- el succeeixi a la presidència de la Diputació provincial. "Seria la sisena generació de la meva família", va postil.lar.
29 de novembre, 2008
Sevilla 0 - Barça 3
De ciment armat ha arrebossat Jiménez el seu equip, amuntegant tot el múscul que tenia a la plantilla. Fins i tot ha posat un tercer central, Fazio, com a centrecampista, per frenar Touré, mentre Maresca perseguia per tot el camp Xavi. Ha prescindit fins i tot de Diego Capel, l'únic que podia taponar Alves. Una estratègia d'equip menor; comprensible fins a cert punt davant la visita del líder, però inútil si no mana al marcador. Ho hauria pogut fer, perquè Luis Fabiano ha rematat tres vegades i Kanouté s'ha escapat sol --Piqué ha comès un possible penal-- i ha rematat després al travesser en una badada defensiva blaugrana.
Amb molt poc, el Sevilla ha estat a punt de fer un gol; amb res, l'ha aconseguit el Barça en l'única oportunitat que ha tingut al primer temps. En realitat, no ha estat ni oportunitat, perquè Etoo ha caçat una pilota rebutjada per afusellar Palop. La determinació del camerunès en la jugada ha contrastat amb l'apatia d'Henry. Els blaugranes han dominat sense intimidar en cap moment, perquè mai han trobat cap escletxa per acostar-se a l'àrea.
Desactivat pràcticament Xavi, limitat a participar en el joc de passades, sense temps per aixecar el cap, la construcció del joc ha recaigut en Piqué. El central ha provat en curt i en llarg, però el Barça mai s'ha estirat al camp. Quan el Barça perdia la pilota, s'ha observat llavors un error estructural en l'equip. Piqué estava escorat a la dreta, amb Alves més avançat, i no arribava amb prou rapidesa per tancar la defensa a prop de Márquez, el millor enrere. Tampoc ho ha fet Puyol, que ni ha atacat davant l'insubstancial De Mul --amb el sancionat Navas les hauria passat de tots colors--, ni ha ajudat a l'eix de la defensa. Els defectes s'han corregit després de la visita al vestidor al descans.
Ni tan sols amb el 0-1 i amb l'entrada de Capel, ha canviat l'onze andalús, potser confiat que el plantejament inicial era igualment vàlid. La temuda allau blanca per enganxar-se a la Lliga i agrupar el grup capdavanter no ha aparegut en cap moment. Al contrari, Kanouté encara s'ha endarrerit uns metres per despenjar els melons que enviaven els defenses i Palop. Perquè, al davant, el Barça ha mantingut també una encomiable pressió. Ha pressionat Etoo, tot i participar poc en el segon temps; ha pressionat Henry, inofensiu amb els seus trets fluixos; ha pressionat Messi, que a la segona part ha fixat els centrals, i després de perdre el cap amb l'àrbitre s'ha centrat en el seu fort. S'ha cosit la pilota a la bota, ha mirat Palop i li ha fet dos gols.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
ERC i ICV es plantaran demà davant el Parlament contra la LEC
El partit es disposa a “intercanviar opinions amb els representants de les entitats convocants”, amb les quals ja es va reunir dimarts passat en una trobada on també hi era el president del partit, Joan Puigcercós. “Aquesta és més una llei de continguts que d’aparador”, ha manifestat Freixanet, que ha recordat que ERC es disposa a “impulsar i presentar esmenes a la LEC durant el seu tràmit parlamentari” malgrat que dóna suport al projecte de llei i va aprovar-ho al Govern.
A la concentració també assistirà ICV-EUiA, que rebutja la llei i manté una posició diferent que els seus socis de Govern. Ahir, la portaveu parlamentària d’ICV, Dolors Camats, i els joves del partit, Joves d’Esquerra Verda (JEV), van manifestar-se enfront d’un col•legi públic de Barcelona amb una pancarta on podia llegir-se: Maragall, aquesta llei no l’escriguis amb la dreta. Segons va explicar la coordinadora de les JEV, Janet Sanz, reclamen al conseller d’Educació que pacti el text amb la comunitat educativa que va firmar el Pacte Nacional i no cedeixi a les “exigències de CiU”.
eMaragall creu que la presència de partits desmereix la manifestació contra la Llei d'Educació. Si, si..., ja et fotran !!!
El conseller d’Educació, eMaragall, considera que la presència de ICV-EUiA i ERC a la manifestació d’aquest diumenge al Parlament per demanar solucions sobre l’educació a Catalunya treu valor a la convocatòria. “La presència de partits no em sembla que enriqueixi la manifestació sinó que li fa disminuir el valor de representació de la comunitat educativa”, ha reflexionat eMaragall.
Decideixo decidir exigeix als polítics catalans un gest de sobirania davant el Tribunal Constitucional
L’abril de 2007, la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés van iniciar la campanya Decideixo Decidir, amb el propòsit d’emplaçar els parlamentaris catalans a "recuperar per al poble català el poder d’expressar-se i decidir en referèndum popular sobre tot allò que és fonamental per a la vida col·lectiva del país". Un equip de voluntaris va anar recollint signatures dels ciutadans perquè l'estat transfereixi al Parlament la capacitat de convocar referèndums, tal com preveu l'article 150.2 de la Constitució espanyola.
Avui, un any i mig després, més de 50.000 persones han participat a la campanya, i de manera simbòlica, perquè el registre del Parlament avui és tancat, es fa l'entrega de les signatures davant la cambra catalana. "Aquestes signatures certifiquen que volem decidir per nosaltres mateixos, sense la llosa i la imposició que representa la Constitució espanyola, la qual ens impedeix un dret essencialment democràtic com és el dret i la llibertat de convocar referèndums", ha apuntat l'organització en el discurs d'agraïment als voluntaris de la campanya.
Els voluntaris han fet una crida als polítics catalans perquè aprofitin l'oportunitat de fer un acte de sobirania davant la previsible retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional i que convoquin un referèndum. "Si el poble va votar un Estatut i ara en serà un altre, ha de ser consultat de nou. I ho ha expressat clarament un polític que no és sobiranista, l'expresident Pasqual Maragall", ha recordat Elisenda Paluzie, de la Plataforma Sobirania i Progrés.
VilaWeb/ElPunt: La PDD tanca la campanya per la convocatòria de referèndums i llima conflictes interns
Cent mil persones demanen a València la dimissió del conseller d'Educació
VilaWeb/ElPunt: Cent mil manifestants ocupen València contra la política educativa de Font de Mora









































































































