Una d'aquestes ordres diu que la CIA aturi el programa aprovat durant el mandat de George Bush que permetia de mantenir els detinguts acusats de terrorisme en un indret secret durant mesos o anys.
Ahir, Obama ja va ordenar que se suspenguessin durant quatre mesos els processos contra els detinguts de la base militar cubana. Així, ja es van suspendre els processos judicials contra els quatre acusats pels atemptats de l'11-S i contra el canadenc Omar Khadr, que va entrar a Guantánamo quan només tenia quinze anys, acusat de matar un soldat nord-americà a l'Afganistan. Ara caldrà que s'examini cas per cas la situació dels 245 presoners que encara hi ha, per decidir si han de ser alliberats, extradits o processats.
22 de gener, 2009
Obama ordena el tancament de Guantánamo i la fi de les tortures
La campanya 'Deu mil a Brussel·les' s'estén per internet
El Suprem anul·la els plans d'emergència de les centrals nuclears
No obstant això, segons l'AMAC, les centrals no tancaran, però caldrà que els plans d'emergència es tornin a negociar, ara 'tenint en compte l'opinió dels batlles afectats'.
El president de l'AMAC, Marià Vila d'Abadal, ha celebrat la decisió del Suprem i ha dit que, en l'elaboració dels plans, no s'havia tingut en compte la participació dels ajuntaments en situació d'emergències nuclears.
La Institució de les Lletres Catalanes obre un bloc sobre l'exili d'escriptors catalans
Pel setantè aniversari del principi de l'exili la Institució de les Lletres Catalanes ha obert un bloc en què reconstruirà, dia per dia, la ruta que van seguir escriptors que fugiren de Barcelona amb l'entrada de l'exèrcit franquista. La voluntat de la ILC és de fer un dietari amb els testimonis que deixaren molts dels protagonistes: Carles Riba, Anna Murià, Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Clementina Arderiu, Pompeu Fabra...
El bloc, titulat 'La ruta de l'exili. Dia a dia 70 anys després', comença avui amb un relat del 22 de gener del 1939, quan les tropes van entrar a la ciutat, i cada dia s'hi penjarà un apunt nou que repassarà les experiències dels testimonis directes.
El nou pla hidrològic de l'Ebre preveu un cabal mínim inferior a l'actual
VilaWeb/ElPunt: El nou pla hidrològic de l'Ebre recull una proposta de cabal mínim de només 88 m³
El riu Ebre ahir al pas per Tortosa, per on baixaven 144,20 metres cúbics per segon.
21 de gener, 2009
Aspanyol 0 - Barça 0
Més que un derbi, a Montjuïc s'ha viscut un tempteig. I s'ha viscut en pau, el millor d'una nit que només ha deixat això per recordar. Al camp, res de res. No hi ha hagut gols perquè ningú ha rematat, en un llarg piloteig que els periquitos han acabat donant per bo per la por prèvia a una escabetxada. El Barça no ha posat gens de la seva part, en una actuació desconeguda per falta de motivació. Ha estat fred, fred, i així se n'ha anat, com si hagués pujat a la muntanya a entrenar-se.
En la seva estrena, Pochettino ha sortit amb el millor que té. Res de reservar-se, per més que la Copa no sigui la guerra per la qual haurà de lluitar de veritat. El seu primer dia el nou tècnic necessitava un cop de mà, un signe de força enmig de la inquietud que plana sobre Montjuïc. Una frenada a la caiguda lliure que ha col.locat l'equip amb la corda al coll a la Lliga. En el fons, l'aparició del Barça li ha donat un cop de mà en el seu afany de tornar al grup l'autoestima perduda, la fe, la confiança que encara no hi ha res perdut, i que amb mitja Lliga al davant hi ha vida.
Tan bon punt la pilota ha rodat, entre els periquitos hi havia la sensació que alguna cosa havia canviat. Un petit pessigolleig, una espurna, una lleugera eufòria, al contemplar que, lluny de fer-se enrere, l'equip ha fet un pas endavant, com si des de la banqueta sentís una mà empenyent-lo. Al minut, l'Espanyol ja s'ha plantat davant Pinto. Sense complexos. Res a veure amb la patètica actuació de fa una setmana quan el Poli el va tenir contra les cordes una vegada i una altra.
Al davant, és cert, no hi havia el Barça de la Lliga. Ni de bon tros. Aquesta vegada, la roda de canvis de Guardiola no ha tingut l'efecte de sempre. L'equip ha quedat empetitit i s'ha deixat fer, perjudicat prematurament a més per la lesió de Márquez als 8 minuts, i que va obligat a un canvi defensiu. Ha entrat Víctor Sánchez com a lateral i Puyol s'ha ajuntat amb Martín Cáceres, que a l'hora de treure la pilota ha condicionat negativament el joc.
El Barça no hi era. No patia al darrere per més que l'Espanyol mantingués una pressió constant, però era incapaç de controlar el partit. Tampoc ha semblat esforçar-se gaire a canviar aquesta dinàmica, com si en tingués prou d'anar fent. Així, un equip que al cap de mitja hora està acostumat a tenir les coses sentenciades ha trigat mitja hora a xutar a porta. Ho ha fet Iniesta, que s'ha decidit a abandonar una mica la banda per tocar la pilota. El Barça ho ha agraït, però enmig de la davallada periquita, a prop del descans, ha arribat l'ocasió del partit, un remat creuat de Luis García que ha llepat el pal.
I així ha seguit tot, amb un domini més accentuat blaugrana, per la presència més gran del totpoderós Iniesta. El Barça, ara sí, ha començat a jugar tranquil, mentre que l'Espanyol, a poc a poc, s'ha anat quedant cada cop més enrere, lluny de l'ímpetu inicial, esbravat com una graciosa, més a prop de l'equip a qui li tocarà patir a la Lliga. I molt. No hi ha manera que marqui un gol.
Al Barça no li ha quedat més remei que anar deixant córrer el temps, sense res a témer. Xavi ha sortir a escena i la pilota ja s'ha mogut d'allà. I no hi ha hagut res més. Ni quan ha entrat Messi, a qui Guardiola ha recorregut l'últim quart d'hora. Quasi no ha tocat la pilota, però quan ho ha fet li ha donat una velocitat desconeguda, com si no se sentís obligat a resoldre el partit contra rellotge, conscient que queda la tornada i llavors el Barça té les de guanyar.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Obama suspèn temporalment els judicis als reclusos de Guantánamo
Lluís Salvadó: alguns alcaldes encara volen imposar el 'model colonial' a les Terres de l'Ebre
'Hem d'assumir que si podem tenir un macroabocador a Riba-roja, el cementiri nuclear a Ascó, o parcs eòlics és perquè tenim alcaldes que fan el que fan', ha deixat anar Salvadó, tot recordant que cap dels divuit alcaldes que té ERC es postula a favor de projectes d'aquest tipus al territori. 'Hem de fer una reflexió sobre el lloc d'on surten la majoria de projectes que no volem al territori: granges de micos, parcs eòlics, abocadors. Des d'ERC farem força per treballar radicalment cap a un altre model', ha assegurat.
En aquest sentit, Salvadó ha explicat que en els anys que ERC porta al Govern ja s'està 'construint' un model 'ambiciós, coherent i clar' per a les Terres de l'Ebre. 'Estem trencant amb el model colonial on es volia abocar a les Terres de l'Ebre el que no es volia enlloc', ha afirmat.
Així, el republicà ha lamentat que s'hagin trobat dificultats per instal·lar empreses a Gandesa perquè 'no hi ha energia', o que hi hagi una línia d'alta tensió que creui el territori i no hi hagi una subestació elèctrica al polígon Catalunya Sud. 'Hem patit un model d'extracció però no d'inversió, i són problemes gens senzills de solucionar', ha denunciat.
Avui: ERC denuncia que alguns alcaldes encara volen imposar el 'model colonial' a les Terres de l'Ebre
'L'edat d'or', memòries en part inèdites d'Artur Bladé i Desumvila
Cossetània acaba de publicar 'L'edat d'or', cinquè volum de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), una part del qual és inèdita. El llibre memorialístic s'havia publicat pòstumament el 1996, però solament incloïa els records d'infantesa, 'Records de noiesa'. Aquesta edició hi afegeix un text introductori titulat 'Antecedents', i una segona part, els 'Records d'adolescència'.
El fill de l'escriptor, Artur Bladé Font, va trobar el plec de fulls mecanografiats que corresponia a 'Records d'adolescència', entre el material que conserva a casa seva i que va revisar arran de l'inici de l'edició de l'Obra Completa el 2007. Aquestes primeres memòries personals, Bladé les va escriure des de Ciutat de Mèxic els anys 1957 i 1958. A 'Records de noiesa' parla de les seves vivències que van del 1907 al 1919, i 'Records d'adolescència' del 1919 al 1929. 'Són unes memòries que serveixen per argumentar la seva infantesa ('plàcida i un pèl trista') i l'adolescència posterior', segons que explica en la introducció Xavier Garcia, responsable de l'Obra Completa juntament amb Bladé Font. A més, va precedida per les quinze planes d'Antecedents, 'un resum, magnífic, del drama familiar que suposà, quan tenia dos anys, la sortida sense retorn dels seus pares cap a l'Argentina', diu Garcia, que també assegura: 'És una de les seves proses amb més intensitat psicològica, ell que –potser a causa d'aquesta mateixa separació paterna– va dedicar-se sempre a relatar la vida dels altres i dels paisatges abans que furgar en la pròpia ferida.'
3 anys del Pacte Mas-ZP: Recordem
Un article d'El Temps explica que la república catalana d'en Claris va durar més que no crèiem
'Quan el 23 de gener del 1641 les institucions catalanes demanen a Lluís XIII que sigui sobirà dels catalans, en substitució de Felip IV, el país no es converteix pas, automàticament, en una monarquia, perquè calia esperar la resposta del rei francès. I aquesta resposta no arriba fins el 30 de desembre, quan el rei francès presta jurament a les lleis i constitucions del Principat. Per tant, Catalunya serà republicana –sense jerarquia monàrquica, ni castellana ni francesa– mesos i mesos', diu l'article.
Simon considera que la república catalana va durar del 10 de setembre de 1640, quan Pau Claris va convocat la junta general de Braços, al 30 de desembre de 1641.
El Temps: Els catalans del XVII van ser sobirans més temps que no diu la història
Ridao i Bono es reuniran per parlar de nou sobre l'ús del català al Congrés
Josep Maria Terricabras: Viatge en el tren de l'esperança
El seu viatge cap a Washington és, per a molts, un viatge d'esperança. Obliden que també ho va ser el de Bill Clinton. Sembla, però, que aquest viatge, físic i espiritual, té un caràcter simbòlic més fort, sobretot per l'origen del nou president. Ara s'apel.la a la unitat dels nord-americans, es desvetllen tots els bons records de Martin Luther King, i fins i tot es proclama el començament d'una nova època mundial. Rodríguez Zapatero ha dit per la ràdio que "tots hem d'ajudar Obama perquè ell ens pugui ajudar a tots". La veritat és que no sé com ens ho farem --¿com ho faré jo?--per ajudar aquell que diuen que és el més poderós del món, ni sé com s'ho farà ell per ajudar-me --¡tant de bo pogués!--, però és ben clar que el messianisme està servit.
En èpoques de crisi, frustració i malestar generalitzats, la il.lusió i l'esperança són molt importants. Obama ho va entendre. Des de fa mesos, el seu discurs ha generat onades de simpatia. Ahir, centenars de milers de persones van voler presenciar l'acte en directe, tot i que sabien que l'haurien seguit molt millor des de casa. Simplement volien poder dir algun dia: "¡Jo hi era!". Han anat a Lourdes, s'han banyat a la piscina que els podria guarir. Tots en sortiran refets, perquè, si no, ja no hi haurien anat. I la majoria dels que ho han vist a la televisió, també.
El problema és sempre l'endemà, perquè el messies ha de complir les promeses. Obama té la sort d'haver-ne fet poques. Ell només ha dit que ho hem de fer entre tots i que hem de tenir il.lusió. Que sí, que podem. Ell ja ha pogut. ¡I nosaltres hi érem! Amén.
20 de gener, 2009
PDD i Sobirania i Progrés presenten 70.000 firmes per reclamar la capacitat de fer referèndums sense permís estatal
"Ara sempre s'ha de demanar permís a l'Estat, i volem que no s'hagi de fer per convocar qualsevol consulta o referèndum, fins i tot per exercir el dret a l'autodeterminació", ha declarat. En aquest sentit, ha manifestat que van més enllà amb la seva proposta que la normativa que s'està preparant des del departament de Governació. De fet, la normativa que elabora aquesta conselleria inclourà que es necessària l'autorització de l'Estat espanyol per convocar una consulta.
Paluzie ha mostrat la seva satisfacció per com s'ha desenvolupat la campanya de recollida de firmes. "Pensem que és una mostra de la voluntat del poble català per avançar en la via del dret a decidir", ha apuntat. En aquest sentit, ha destacat que "hi ha sobre taula temes delicats com el finançament o la sentència del Tribunal Constitucional a l'Estatut i que la manera d'avançar pel progrés de la ciutadania de Catalunya és consultar el poble". "Necessitem tenir tots els instruments legals per fer-ho", ha afegit.
La representant de Sobirania i Progrés ha indicat que la seva proposta i la llei de consultes populars no són incompatibles. No obstant això, ha lamentat que "sempre es requerirà l'autorització de l'Estat per fer un referèndum". En aquest context, ha insistit en la seva petició que "no hi hagi la necessitat de l'autorització de l'Estat per convocar consultes populars a Catalunya". Per això, la seva reclamació se centra en el traspàs de la competència exclusiva mitjançant l'article 150.2 de la Constitució.
David Sànchez: 'Si no fos per la mobilització, ara seria a la presó Model'
L'Audiència Provincial de Barcelona haurà de resoldre el recurs del vilafranquí David Sànchez. Sobre ell ja no recau cap ordre de cerca i captura, però sí una ordre d'empresonament, que es manté, tanmateix, suspesa fins que l'Audiència no resolgui el cas. En una entrevista a VilaWeb TV, David Sànchez explica com han estat d'importants les mobilitzacions que hi ha hagut aquestes últimes setmanes per a evitar que l'encarceressin.
També fa referència als errors judicials del seu cas, a la persecució política dels moviments socials i diu que no confia en la justícia 'd'un país que ens té sotmesos'. A banda la resolució de l'Audiència Provincial, també s'haurà de resoldre la querella que Sànchez i alguns col·lectius van presentar contra la jutgessa de penal número 15 de Barcelona, per prevaricació. Segons la defensa de Sànchez i el grup de suport, Isabel Gallardo ha actuat per motius polítics.
Tortosa acaba donant suport als polèmics pous de Vinallop
VilaWeb/ElPunt: Tortosa obté més garanties de la neteja del pantà de Flix i dóna suport als pous
VilaWeb/ElPunt: La PDE dubta que Medi Ambient vulga iniciar la neteja
VilaWeb/ElPunt: La PDE desconfia de la titularitat dels pous
Isabel-Clara Simó: Mònica Sabata
No voldria que aquestes paraules molestessin algú, i molt menys aquells que s'hi esforcen de debò: ser diputat a la Unió Europea és una moma de campionat. El salari és molt alt, els privilegis abundants, els viatges de franc, i la feina escassa. Recordo una vegada que una noia jove, que acabava de guanyar les eleccions europees, ens va dir, en un programa de ràdio, la seva immensa alegria perquè era com si li hagués tocat la loteria; després, parlant a soles, li vaig preguntar com s'ho feia quan les consignes del seu partit xocaven amb les seves conviccions; em va mirar sorpresa i em va dir que si el seu partit opinava una cosa, qui era ella per pensar diferent? Llavors vaig entendre que jo mai no em podria dedicar a la política activa, i no sols per honestedat, sinó perquè no estic dotada per a la fe cega, que em destarota del tot.
19 de gener, 2009
Un gran concert obre els actes inaugurals de la investidura del nou president dels Estats Units
Les festes inaugurals de la presidència de Barack Obama van començar ahir amb un gran concert al Mall de Washington. En aquest concert, hi van prendre part artistes com ara Bruce Springteen, que va cantar acompanyat d'un cor gospel, o Tom Hanks, que va llegir fragments de discursos del president Lincoln. Tant el vice-president electe com Barack Obama van parlar davant desenes de milers de persones que omplien la part oriental del Mall de Washington.
El concert va aplegar músics de generacions diferents, de Stevie Wonder o Pete Seeger a U2, Usher o Shakira, i actors o famosos com el jugador de golf Tiger Woods. Fins i tot va haver-hi moments de riure, quan Jamie Foxx va imitar Obama mateix, que reia a uns pocs metres de distància.
El concert a l'aire lliure ha estat el primer dels actes de celebració de la presidència de Barack Obama, que jurarà el càrrec demà.
YouTube: Barack Obama Inauguration Opening
Benach insta Carod i Puigcercós a pactar perquè creu que a ERC no li convenen primàries
En declaracions a Catalunya Ràdio, Benach ha carregat contra els membres del seu partit que filtren als mitjans de comunicació el debat intern del partit: 'les persones que expliquen determinades reunions són unes irresponsables i no són dignes de militar en un partit polític'. En aquest sentit, ha dit que les 'filtracions' són un 'desastre', ja que 'acaba fotent per l'aire hores de sacrifici' dels militants.









































































































