Barça 4 - Sevilla 0

Puyal 220409

El Madrid ha rebut avui una puntada molt més dolorosa que totes les que va clavar Pepe. Una puntada d'una elegància sublim que ha tornat a deixar les coses al seu lloc per a aquells que han donat corda a les fantasies. Puyal 220409 resum

Avui, el madridisme ja anirà a dormir una altra vegada a sis punts del Barça, el malson que no el deixa viure i que, més tard o més d'hora, l'acabarà despertant de l'irreal somni que viu. Que se n'oblidi. Aquesta Lliga només pot ser per a l'únic que se la mereix. Per al que se l'ha guanyat jugant com ho ha fet aquesta nit. Per a un Barça prodigiós que ha aixafat el Sevilla (4-0) davant un Camp Nou embogit. I és que tot és una bogeria. Però cap com la que van pregonant des de Madrid i que ha cobrat encara més força per la via èpica, l'única que té, després del miracle davant el Getafe. El Barça també és miraculós, però perquè gairebé tot el que fa és celestial. Uns peguen, els altres acaricien. La il.lusió blanca que hi ha Lliga ha durat menys que el que va trigar el penal de Casquero a arribar mansament a les mans de Casillas. Sense ni una mica de patiment, amb una superioritat descomunal, el Barça s'ha menjat el Sevilla --està a 24 punts i només en queden 18 per disputar-se-- en un moment, confirmant la tesi de Cruyff que els rivals no són petits. Els empetiteix el Barça. El que no s'ha vist mai. Hi ha maneres i maneres de guanyar. El camí del Barça és sempre el mateix. Fidel a un estil, a una filosofia, mai enganya, mai dóna gat per llebre. Juga a cara descoberta i el que es veu, és el que és, sense doble fons, sense més truc que el que amaguen homes com Iniesta en el seu petit cos. Un mag. Dels grans. Per més que intentis frenar-lo sempre s'escapa, sempre et sorprèn. Avui ha trigat dos minuts a dibuixar una paràbola preciosa que ha tirat per terra totes les il.lusions del novell Javi Varas. Un gran regal per a dos culers que el contemplaven embadalits a la llotja, els seus amiguets d'Estopa. Quan Guardiola l'ha substituit, l'estadi sencer s'ha alçat i s'ha rendit als seus peus. Ja era hora. Després, l'ha seguit Xavi. I una altra reverència. El Camp Nou ha complit obedient la pregària de Guardiola, convertit en una mena de líder espiritual. La seva paraula és sagrada. Que s'ha d'anar a l'estadi a donar un cop de mà, doncs hi ha més de 76.000 aficionats, a punt per al que mani. Abans del primer minut, les grades ja cantaven, en un gest inusual. Tot és especial ara, en aquest enamorament que ha unit una altra vegada els de dalt i els de baix, conscienciats per seguir escrivint junts aquesta gran història. "Són ells els que més ganes tenen de guanyar aquest títol", ha dit Begiristain, reforçant la idea que aquest és el títol del triplet que més desitgen. I sembla impossible que se'ls pugui escapar. Faci el que faci el Madrid, que no està per a gaires més miracles, aquest equip no fallarà. ¿Com ho pot fer després de veure'l jugar avui a la nit? Després de veure el gol d'Iniesta, i la paret entre ell i Xavi que Etoo ha convertit en el 2-0, i el remat per l'escaire de Xavi, i el xut creuat d'Henry, i tota la infinitat de detalls des del minut 1 fins al minut 90, i sentir el Camp Nou cantant com poques vegades ho ha fet, lluny d'aquell distanciament que sovint exhibeix. Ara tothom s'ha cordat el cinturó per a aquest viatge de final de curs. I no hi ha cap motiu per tenir por. Ni dissabte a València, ni dimarts contra el Chelsea, ni menys encara al Bernabéu. Ni en la final de Copa. Ni a Roma, si s'hi arriba. I si alguna cosa es torça, mala sort. No serà perquè l'equip no hagi lluitat. De moment, va deixant un rastre històric de rècords. Ja ha batut el rècord de gols del Dream team (92 contra 91) i el de victòries (26) i està només a dues de l'absolut del Madrid de Schuster. Més. Ja van set partits que Valdés no encaixa un gol i ha superat Zubizarreta --només Reina està per davant-- en minuts d'imbatibilitat. O sigui que el Madrid sí que devia tenir ganes aquesta nit de clavar alguna altra puntada de peu. Contra el terra. De ràbia. I d'impotència. Sort que encara queda Lliga. Millor. Més temps per poder disfrutar d'un Barça inigualable. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

Joan Carretero: 'Em nego a sotmetre'm a cap judici sumaríssim'

El dirigent de Reagrupament.cat, Joan Carretero, diu que està disposat a parlar amb la direcció d'Esquerra, però que no com si es tractés d'un 'judici sumaríssim'. Carretero parlà ahir amb els periodistes per primer cop des que dissabte es publicà l'article que va fer esclatar la polèmica. Carretero va dir estar disponible 'per parlar amb els dirigents d'ERC quan vulguin i del que vulguin', però 'no com si fos un imputat'.

'Tot el que havia de dir ja ho he dit a l'article. En tot cas, si la direcció (d'ERC) vol parlar amb mi, jo encantat de la vida de parlar-hi. Ara bé, jo em nego a ser sotmès a cap judici sumaríssim i anar a declarar el dia que ells vulguin. Jo ja els he dit que estic disposat a parlar amb ells quan vulguin i del que vulguin', foren les paraules de Carretero. I va afegir: 'Sigui com sigui, jo no faré passos enrere, mai no els he fet'. directe.cat: Carretero no vol sotmetre's a un 'judici sumaríssim' de la direcció d'ERC

Zapatero diu que seria "un bon balanç" tenir el model de finançament al maig

Aquí flippem tots!!! El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha afirmat avui a la sessió de control del Congrés que seria "un bon balanç" tenir el model de finançament al maig.

Zapatero vol tancar en "poques setmanes" dos dels principals temes de la carpeta catalana: el finançament autonòmic i el traspàs de Rodalies, per començar a parlar "seriosament" sobre la gestió dels aeroports.

Zapatero ha fet aquestes manifestacions al ple del Congrés dels Diputats on aquest dimecres ha rebut les crítiques dels partits catalans per la demora de l'acord de finançament. "És veritat que alguns grups que els agradaria que les coses haguessin anat més ràpides en alguns traspassos i en el finançament", ha apuntat, "però les coses van quan es poden fer".

Ridao creu que Catalunya té un problema "d'encaix" amb l'Estat espanyol

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha afirmat que "Catalunya té un problema d'encaix amb l'Estat espanyol", perquè "és difícil encaixar en una Espanya que no reconeix prou la pluralitat", i ha lamentat que "a Espanya no hi hagi federalistes".

Ridao, que ha intervingut al programa de TVE Tinc una pregunta per a vostè, ha recordat que, encara que ERC és un partit independentista, "també és republicà i d'esquerres", i ha recalcat que "en els últims anys hi ha hagut més d'una desena de nacions que s'han constituït en nous Estats independents".

Preguntat sobre la seva opinió sobre el federalisme, Ridao ha apuntat que "federar-se és cosa de dos". Creu que és necessari que hi hagi dues parts que vulguin federar-se, i ha afegit que això no és el que passa en aquest cas, "perquè no hi ha federalistes a Espanya" i perquè "el PSOE va en sentit contrari". També ha afegit que ERC "no té cap inconvenient a donar suport a un Estat federal com una estació transitòria".

¿Cambiaría ERC las comunidades autónomas por un estado federal?

tots els vídeos del programa

Cent escoles catalanes substituiran els llibres per ordinadors portàtils

Osti, tu, com flippo!!!- se li ha sentit dir. Llibres Digitals 220409 CATr

El conseller d'Educació, eMaragall, ha anunciat aquest dimecres que 100 centres de secundària substituiran el curs vinent els tradicionals llibres de text per ordinadors portàtils. El conseller ha "convidat" les empreses editorials a "elaborar" continguts didàctics digitals per als 10.000 alumnes que entraran dins aquesta prova pilot. eMaragall també s'ha referit a l'acord que en matèria d'educació han assolit PSC, CiU i Esquerra.

Hi ha "una tasca en marxa molt avançada i un Parlament exercint plenament la seva sobirania", ha assegurat. Sobre el possible distanciament d'Iniciativa, el conseller s'ha mostrat confiat davant la possibilitat que pròximament "desaparegui qualsevol element de contrast entre partits".

L'Oracle, premiat per Ràdio Associació de Catalunya. Felicitats, Graset!!!

La novena edició dels premis Ràdio Associació de Catalunya ha distingit 'L'Oracle' de Catalunya Ràdio, presentat per Xavier Graset, com a millor programa radiofònic. La distinció al millor programa de ràdio d'àmbit general ha estat per 'L'oracle', dirigit per Xavier Graset, pel seguiment reeixit d'una proposta de debat i tertúlia que ha esdevingut clàssica en aquest temps de ràdio. El jurat també destaca la qualitat de la realització i l'oportunitat que dóna el programa a molts joves sense gaire oportunitat de presència als mitjans.

eMaragall: "Fumen porros abans de classe més alumnes dels que admetem"

El conseller d'Educació, eMaragall, ha mostrat en una conferència la seva preocupació pel fet que hi hagi alumnes d'instituts que "arriben a les nou del matí havent fumat un primer porro". "I n'hi ha bastants més dels que ens diem a nosaltres mateixos", ha assegurat.

Aquestes afirmacions les ha fet durant una conferència de KPMG i Expansión en resposta a una consulta sobre la pèrdua de respecte dels alumnes als docents. "Aquesta manca de respecte ve donada, en part, pel fet que els alumnes saben més que els professors en qüestions com les noves tecnologies", ha explicat. "Com els han de respectar si la relació en la transmissió de coneixements s''inverteix?", es pregunta eMaragall. "En això s'ha de treballar", conclou.

eMaragall ha mostrat la seva preocupació per tot el que passa a les rodalies dels centres educatius. El conseller ha reconegut que la nova llei d'educació de Catalunya (LEC) ha de treballar sobre aquest aspecte que, segons ha reiterat, el preocupa tant com el que passa dins dels instituts.

Chaves promet el finançament al maig i les rodalies abans de l'estiu

Ah, si? El vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, ha anunciat aquest dimarts que la transferència a Catalunya del servei de Rodalies es produirà abans de l'estiu, i ha apuntat al mes de maig, mes en el qual també s'ha compromès a resoldre el finançament, i ha acceptat que l'oferta de Solbes de 1.200 MEUR és insuficient. Després de reunir-se amb el president de la Generalitat, José Montilla, Chaves s'ha compromès a complir amb el desplegament de l'Estatut. Montilla i Chaves han mantingut aquest dimarts una reunió d'unes quatre hores. Montilla ha dit esperar que aquesta reunió serveixi com un 'punt d'inflexió' en les relacions amb l'Estat. En aquest sentit, ha apuntat diverses vegades a esperar els resultats de la reunió que mantindran dijous el conseller Castells i la vicepresidenta econòmica Elena Salgado. Avui: Chaves diu que el finançament i el traspàs de Rodalies seran un fet al maig

eldebat.cat: Chaves promet pel maig un nou finançament en què Catalunya no rebrà menys que la mitjana espanyola

Urkullu diu que el PNB "està superant el tràngol" d'estar a l'oposició

Iñigo Urkullu 210409 RadioEuskadi

En una entrevista concedida a Radio Euskadi, el president del PNB, Iñigo Urkullu ha reconegut que, ara mateix, la seva formació està "superant el mal tràngol que suposa" haver anat a parar a l'oposició.

Segons la seva opinió, el PNB ha d'assumir "aquesta nova etapa" de passar a l'oposició, "on s'ha vist desplaçat per una drecera que ha buscat el PSE-EE, pel govern de drecera del PSE-EE amb el PP". En aquest sentit, ha assegurat que el seu partit "farà política d'una manera pròpia, des del que és la seva vocació de govern, de partit institucional".

Segons Urkullu, "El PSE haurà de demostrar si és capaç de fer govern amb aquesta relació preferent amb el PP del País Basc i si són compatibles els programes electorals amb els quals es presentaven els dos partits", ha apuntat.

Després de subratllar que el PNB "ja està confeccionant els equips de treball", ha mostrat la seva preocupació "per la imatge que s'està transmetent d'aquesta manera de fer política per part del PP i del PSE de cara a la ciutadania, creant una desafecció envers la política". Per altra banda, Urkullu no ha revelat quin serà el futur del lehendakari en funcions, Juan José Ibarretxe, malgrat ser conscient del "morbo" que el tema genera, i ha afirmat que el seu partit respectarà la decisió que adopti el fins ara president del govern basc.

Catalunya ja té la seva 'pilota basca'

Isona Passola 210409 CATr

“Se’m va acudir dirigir-la dinant un dia amb Julio Medem. Ell em va comentar que des que havia fet La pelota vasca estava destrossat per la reacció violenta que havia provocat la pel·lícula. Jo li vaig dir que això aquí no passaria, que creia que els mitjans de comunicació eren més lliures i ventilats”. Així argumenta Isona Passola, la directora de Cataluña/Espanya (Massa d’Or Produccions), el procés de creació del documental que es podrà veure a partir de Sant Jordi a deu capitals catalanes i que és, sens dubte, l’alter ego d’aquella pilota basca de Medem. Setanta minuts de cinta posen de manifest que la qüestió catalana no està ni molt menys tancada, ni a Catalunya ni a Espanya, en vista tant del que opinen una trentena de personalitats interrogades pels impulsors del documental com de les imatges sobre les quals recolza l’anàlisi. La directora, que dedica el film al seu pare, l’empresari i promotor cultural català Ermengol Passola –mort l’1 de gener–, ha concentrat el debat en experts i només ha donat veu a l’actual classe política a través de declaracions ja emeses per televisió. Així, hi ha presències sucoses com Xavier Rubert de Ventós, Albert Boadella, Germà Bel, Alberto Oliart, Ángel de la Fuente, Ramon Tremosa, Luis María Anson, Iñaki Gabilondo, Jesús Ruiz-Huerta, Ignacio Sotelo, José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano, Curri Valenzuela, Borja de Riquer, Toni Soler o Máximo San Juan. Però també doloroses absències com Pilar del Castillo, Federico Jiménez Losantos, Pedro J. Ramírez, Víctor Morlán, Miquel Roca o César Vidal –aquests últims llistats en els crèdits finals.

Professors i personal universitari publiquen el llibre 'La cara fosca del pla Bolonya'

L'assemblea del personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis de les universitats públiques ha editat el llibre 'La cara fosca del pla Bolonya. Contra la Universitat SA, en defensa de la Universitat pública' (editorial Bellaterra), que recull articles d'anàlisi del pla Bolonya i textos sobre els esdeveniments d'aquest curs relacionats amb la qüestió. El format en paper és gratuït, però també pot descarregar-se en pdf.

Aquests últims mesos han estat molt moguts a les universitats catalanes. Assemblees i sindicats d'estudiants contraris al pla Bolonya van començar, el novembre de l'any passat, a tancar-se a força facultats per contestar el procés d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES); també per demanar la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB pels aldarulls de l'abril i del maig de l'any passat. A sobre, el desallotjament de l'edifici històric de la UB, d'ara fa un mes, va portar molta cua per la duresa amb què els mossos d'esquadra van escometre les manifestacions subsegüents. Els membres de l'assemblea del PDI i del PAS diuen que aquest llibre: vol ser 'una contribució a la insubmissió [dels estudiants contraris a Bolonya]'; i també: 'durant tot el temps que els estudiants han intentat desemmascarar el desballestament d'un altre servei públic fonamental –el de l'ensenyament–, tret de poques excepcions, els treballadors de les universitats públiques hem romàs massa callats, en un context universitari sovint dominat per la burocràcia i la tecnocràcia.'

Isabel-Clara Simó: Les mans jacobines de l'Estat

L'ofensiva és clara i evident, i no hi valen els subterfugis: l'Estat ha posat les seves jacobines mans sobre les caixes; l'excusa és el desori d'algunes caixes petites i l'avidesa d'Esperanza Aguirre, però el fet és que l'Estat assegut als consells d'administració de les caixes catalanes -de l'estalvi català- fa esgarrifances, perquè ja em direu quin altre respirador ens queda. Simultàniament, l'Estat ha posat les seves jacobines mans sobre el castell de Montjuïc, després de dècades de reivindicacions ciutadanes i ho fa el ministeri de Defensa, i qui ho vulgui veure més clar que s'hi posi ulleres. Simultàniament el finançament català, i no sols per l'escandalosa demora, sinó per les intencions, se n'ha anat en orris i les il·legals per antiestatutàries engrunes no serviran perquè cap partit polític convenci la gent. Simultàniament hi ha un ministeri de control a l'esport -que el Barça va molt embalat i d'aquí a demanar seleccions hi ha un pas- i una nova ministra de Cultura que ha signat explícitament el seu rebuig al català. De "cultura", he dit, no d'obres públiques ni d'agricultura, és a dir, allà on més mal fa. L'única reacció que fins ara hem tingut els catalans és la renúncia, gairebé heroica, de Carod-Rovira, que ho ha fet sens dubte per salvar un partit que s'estava esmicolant sense remei. Queda en l'aire el dubte de si això servirà per cohesionar el partit, o les lluites internes, a tenor de les darreres declaracions de Carretero, continuaran i si el sacrifici de Carod haurà servit de gaire. A més, l'electorat ho ha de captar amb claredat, i aquesta és tasca de Puigcercós, a qui se li ha girat molta feina. Com sigui, però hem de reaccionar ja. Ens hi va la vida civil.

Carretero deixa plantat Ridao

El líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha declinat aquest dilluns la petició del secretari general d'ERC, Joan Ridao, de trobar-se a la seu nacional d'ERC perquè expliqui quines són les seves intencions, després que hagi plantejat la formació d'una candidatura per al 2010 que tingui com a objecti proclamar la independència de Catalunya. Segons han indicat fonts de la direcció del partit, Ridao i Carretero han mantingut una llarga conversa cordial, però Carretero ha declinat desplaçar-se a la seu nacional per explicar els seus posicionaments.

Després de la reunió de la Permanent Nacional, el secretari general ha informat que trucaria Carretero per emplaçar-lo a que es desplacés a la seu nacional d'ERC per donar explicacions sobre la seva proposta. Segons fonts de la direcció, el secretari general d'ERC i el líder de Reagrupament.cat han mantingut una conversa "molt cordial i molt correcta", on ha sorgit la possibilitat que es produís una reunió més àmplia, amb delegacions de la direcció i del sector crític que lidera Carretero.

Ridao li ha acceptat aquesta possibilitat, segons les mateixes fonts, però reclamen que prèviament es faci la reunió entre ells dos. La direcció no vol que Carretero posi en dubte la seva legitimitat.

VilaWeb: Esquerra afirma que Carretero es nega a donar explicacions a la direcció

Descans: el blog d'un home que descansa: Carretero i manta

Ernest Benach: “Disciplina, disciplina…”

Ernest Benach 200409 RAC1

“ERC ha de ser un partit disciplinat”. Aquesta és l’opinió del president del Parlament de Catalunya i membre de l’executiva nacional del partit, Ernest Benach. Tot, després que Joan Carretero digués en un article a l’Avui que cal un partit polític que aposti per “la proclamació unilateral de la independència de Catalunya”. Segons Benach, “és la primera vegada que el partit fa una trancisió tranquil·la”.

Iceta adverteix el PSOE que amb l'incompliment de l'Estatut 'estan en joc' el govern català i l'espanyol

Quina por em fas !!! (ZP dixit) El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha advertit que si no es compleix l'Estatut estarà en joc l'estabilitat dels governs català i espanyol i la relació entre el PSC i el PSOE, fent referència al nou model de finançament, així com al traspassos pendents. Iceta ha fet aquestes declaracions després de publicar al seu blog l'article 'Hi ha moltes coses en joc' que es 'tracta de l'estabilitat política de dos governs, de la coherència del projecte federal del PSC, del discurs sobre l'Espanya plural de Zapatero, de les relacions entre el PSC i el PSOE, de l'encaix de Catalunya i Espanya'. El dirigent socialista ja ha utilitzat la mateixa advertència en diferents ocasions, que finalment no s'han materialitzat.

Miralles espera que Chaves i Blanco no vinguin a Barcelona de visita “protocol·lària” ni per fer “turisme”

El coordinador general de EUiA, Jordi Miralles, ha confiat en què les pròximes visites dels ministres Manuel Chaves i José Blanco a Barcelona al llarg d'aquesta setmana no siguin "protocol·làries", ni per fer "turisme". Per part seva, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha instat en roda de premsa al vicepresident territorial, Manuel Chaves, a aprofitar el viatge per explicar com i quan desplegarà l'Estatut. Miralles ha afegit que espera que els ministres "siguin lleials" als interessos dels catalans.

El científic Stephen Hawking, ingressat "molt malalt" en un hospital

Un portaveu de la Universitat de Cambridge ha informat avui que el científic Stephen Hawking està "molt malalt" i ingressat a l'Hospital d'Addenbrooke.

El portaveu ha dit que el científic de 67 anys, afectat d'una malaltia motora-neuronal ha estat "indisposat durant dues setmanes", segons informa la BBC. El professor treballa en el departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica a la Universitat de Cambridge des de fa més de 30 anys.

Per la seva banda, el director d'aquest departament de la prestigiosa universitat, el professor Peter Haynes ha definit Hawking com un "excepcional col·lega". "Tots esperem que torni a estar entre nosaltres molt aviat", ha desitjat.

González-Sinde nega que el castellà estigui amenaçat a Catalunya

"Donde dije digo, digo Diego", després d'haver signat el "Manifiesto" La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha assegurat aquest dilluns que el castellà no està amenaçat a Catalunya i ha recordat que ella ha apostat públicament perquè es faci "cinema en català" i que "tingui la difusió que es mereix".

"Hem d'acostumar-nos, d'una vegada per totes, a que vivim en un país on es parlen diferents llengües", ha declarat la ministra de Cultura durant la roda de premsa que ha celebrat aquest dilluns al costat de l'escriptor barceloní Juan Marsé, que aquest dijous rebrà el premi Cervantes 2009. Sobre l'aposta de fer més cinema en català, Marsé ha puntualitzat que "abans que res, han de ser bones pel·lícules". "A mi em sembla tant o més important el que es diu, que la llengua en què es diu", ha indicat Marsé.

"Primer que es facin bones pel·lícules i després és igual en la llengua en la que es facin", ha insistit Marsé, que fa uns dies va declarar que el problema en el cinema espanyol no era la pirateria sinó "la falta de talent".

La PDE es manifestarà a Madrid i vaticina que l'Ebre tornarà a ser un «problema d'Estat»

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i Unió de Pagesos es van unir ahir amb els expropiats pels pous de Vinallop per reivindicar, un altre cop, que darrere d'aquesta infraestructura hi ha grans interessos econòmics i un transvasament encobert. Unes 150 persones van participar en l'acte per denunciar, també, la pressió que els afectats pels pous reben de l'administració perquè es venguin les finques. Durant l'acte, el portaveu de la PDE va anunciar més mobilitzacions. Joan Antoni Panisello, membre de la PDE, va recordar que des de la plataforma demanen «transparència i respostes», però ningú els en dóna: «No sabem qui gestionarà l'obra dels pous, per això pensem que ens volen encolomar una obra que reforci el minitransvasament cap a Tarragona.» A més, Panisello també va insistir en les pressions que els expropiats pels pous reben perquè es venguin les finques, tot i que al principi del procés l'administració es va comprometre a retornar els terrenys un cop acabada la descontaminació del pantà de Flix. «No ens fiem de cap dels polítics», va sentenciar Panisello. Per la seva banda, Sara Ferrando, portaveu dels 106 afectats per les expropiacions, va assegurar que s'han sentit enganyats per l'administració i pels polítics, i va remarcar que el que està en joc «és el futur del territori». Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, va reivindicar que el futur del riu Ebre «està venut, ja que hi ha un acord entre totes les forces polítiques per complir el Pla Hidrològic». És per això que Tomàs va assegurar que l'Ebre «tornarà a ser un problema d'Estat», i va anunciar més mobilitzacions: «Al maig ens trobarem a Madrid, i si fa falta, tornarem a Brussel·les; tornarem a lluitar, i tornarem a guanyar», va sentenciar. PDE: “Pous per a qui i per a que” 19-4-2009

Móra d'Ebre estrena la rehabilitació de la torre fusellera del castell

El conseller d'Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, va inaugurar divendres la torre fusellera del castell de Móra d'Ebre, que ha estat rehabilitada i que albergarà el primer Centre d'Interpretació sobre les Guerres Carlines de les Terres de l'Ebre. Durant l'acte, l'alcalde, Josep Solé, va ressaltar la importància del castell en el patrimoni cultural català, i va emmarcar la restauració, amb l'ajut de l'entitat Amics del Castell, en la millora del nucli antic, que aviat tindrà en obres els carrers Benet i Meseguer, Palla i Santa Madrona. Huguet va lloar el turisme basat en la identitat dels pobles com un motor de desenvolupament.

Jordi Pujol: "Ens hem de negar a acceptar les quatre veces que ens donen des de Madrid"

Pujol ha fet una crida als catalans perquè mantinguin la dignitat i no acceptin qualsevol oferta de finançament. En Mas, que hi era, ha pres nota i no ho farà com amb l'estatutet. Veces, veces, veces, veces 200409 RAC1

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha reclamat avui que Catalunya refusi de ple “les quatre veces que ens volen donar des de Madrid”, durant la celebració del Dia del Partit, que ha tingut lloc a Vic-Gurb i a la qual han anat unes onze mil persones.

Pujol ha rebutjat “el que ara ens proposen: donar-nos infraestructures, competències, serveis o aigualir TV3, a canvi que ens portem bé, que no reclamem més poder polític, que no reclamem ser tractats com una nació...; hem de ser capaços de resistir això sinó estem perduts com a nació i com a poble”. Així, Pujol ha fet una crida als catalans perquè mantinguin la dignitat i no acceptin qualsevol oferta de finançament.

CDC ha homenatjat, durant la festa del Dia de Convergència, els alcaldes i regidors d’aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics.

Josep-Lluís Carod-Rovira: "El gest que he fet, ben mirat, l'hauria pogut fer abans"

Carod ha tancat una etapa política amb la decisió de no optar a tornar ser el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, després d’haver-ho estat tres vegades, en dues de les quals ha arribat al govern. Josep-Lluís Carod-Rovira en una entrevista a l'Avui arran del seu anunci de no competir amb Joan Puigcercós per a ser cap de llista explica que "personalment, la decisió la tenia presa des de l'estiu passat. Després del congrés. Era molt difícil no admetre que qui tenia el lideratge orgànic del partit no el tingués també com a cartell electoral". Però insisteix també que no pensa abandonar la primera línia política i que fan tàndem: "dos cavalquen junts, amb una diferència. Un és al partit i l'altre al govern. Però no és un invent meu, es va aprovar en l'últim congrés. Renunciant a la presidència, rebutjava el lideratge orgànic, i ara calen les condicions mínimes per treballar".

Fins i tot no descarta invertir els papers després de les eleccions del 2010, però "abans hi ha eleccions, cal veure quines llistes presenta ERC, com valora l'electorat les llistes, quines majories de govern poden sortir... És política ficció, ningú ho sap". Entrevista a l'Avui

El dia que els pobles van ser més lliures

Avui fa 30 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, amb els independents com a protagonistes El 19 d'abril de 1979, avui fa 30 anys, es van constituir els primers ajuntaments democràtics al Camp i l'Ebre, i a tot l'Estat espanyol, després de la dictadura franquista, sorgits de les eleccions del dia 3. Feia 45 anys de les anteriors municipals democràtiques (1934) i els nous representants s'enfrontaven als reptes de posar fi a inèrcies autoritàries i vetllar per la transparència administrativa, unes tasques que van impulsar plens d'il·lusió però també d'una inexperiència política que obligaria la majoria de càrrecs electes a anar-ne aprenent sobre la marxa. Els nous ajuntaments tenien molt pocs recursos econòmics i el repte de treure els seus municipis d'un subdesenvolupament històric. Molts pobles no tenien ni xarxa d'aigua potable, ni clavegueram, ni carrers asfaltats i enllumenats.

Pere Muñoz: A Flix érem tots novells i calia fer gestos perquè es veiés el canvi

El flixanco Pere Muñoz va ser un dels alcaldes més joves de Catalunya i també de l'Estat espanyol. Pere va arribar al govern de Flix amb 24 anys i sense experiència en política municipal. L'abril del 1979, Muñoz encapçalava la llista de l'Entesa per Flix, una candidatura d'esquerres que tenia el suport del PSC i del PSUC. L'Entesa per Flix va assolir vuit regidors, molt per davant dels 4 d'UCD i de CiU, que només va aconseguir un regidor. En la seua presa de possessió Pere, que és professor d'història, va parafrasejar un discurs del grec Pèricles sobre la democràcia. "Al nou ajuntament érem tots novells", recorda Pere, que també destaca que van haver de fer front a la marxa del secretari municipal al cap d'un any, i també la falta de recursos econòmics. El pressupost del 1979 va ser de 39 milions de pessetes, i les primeres accions de govern van ser canviar els noms dels carrers, catalanitzant-los i recuperant els noms anteriors a la dictadura. "Calia fer gestos perquè la gent visualitzés que s'havia produït un canvi", hi afegeix. Pere posa l'exemple de la recuperació de la festa del riu dins de la festa major de Flix. "Era una època amb molta il·lusió i expectació ja que no sabíem on aniria a parar la democràcia", explica. D'altra banda, les seues primeres obres van ser la reforma de la plaça de l'Esglèsia, amb la retirada de la Creu als Caiguts; la construcció de la llar de jubilats, i les obres de l'escola bressol, de la biblioteca i d'alguns carrers de Flix que encara s'havien d'urbanitzar.

Bloc de Pere Muñoz: FLIX: RECORDS DEL 19 D'ABRIL DEL 1979

Actors i escriptors denuncien les agressions al català

Actors, escriptors i d’altres persones públiques han llegit aquest migdia, als Jardinets de Gràcia de Barcelona, poemes i textos satírics per recordar les agressions a la llengua sofertes els darrers setanta anys, des de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Han recordat els edictes, normes i lleis franquistes promulgades contra la llengua i la cultura catalanes en un acte emotiu en què hi ha assistit mig miler de persones. L'acte, organitzat per la Comissió de la Dignitat, l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, ha criticat la llei de la memòria històrica perquè gairebé ni tan sols s'anomena la persecució lingüística vers el català. A més, també s'hi ha reclamat el retorn dels documents confiscats per les tropes franquistes i que encara són a l'Arxiu de Salamanca, tot i que molts ja s'haurien d'haver lliurat als propietaris legítims. 'El català no ha arribat a la plena normalitat' ha assenyalat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió. L'acte, que han conduït Carme Sansa, Carles Arquimbau i Enric Rodríguez, ha tingut com a moment àlgid l'enlairada d'un estel amb la forma de l'estàtua de la victòria franquista, que és als peus del monòlit situat en l'encreuament del Passeig de Gràcia i la Diagonal. Per commemorar la victòria a la guerra, els franquistes van posar-la a canvi de la que feia homenatge al polític i escriptor Francesc Pi i Margall, que ara és a la plaça de Llucmajor, a Nou Barris. 'Volem restablir aquella estàtua, que estava en el monument que originàriament retia homenatge' ha explicat Cruanyes. Els organitzadors han escollit els Jardinets de Gràcia com a escenari de l'esdeveniment per la proximitat al Palau Robert, que havia acollit la conselleria de cultura durant l'etapa republicana i on els franquistes van instal•lar el centre de les forces d'ocupació liderat pel general Álvarez Arenas. Enric Cassasses, Jordi Coca, Josep Maria Murià, Jordi Llavina, Gemma Llienas, Ignasi Riera i Isabel-Clara Simó són alguns dels autors que hi han participat. A més però, també s'han llegit textos d'Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Joan Oliver, entre molts més.

Més d'un centenar de persones homenatgen els represaliats pel franquisme al cementiri de València

Un centenar de persones ha participat a l'acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades en foses comunes que s'ha fet al Cementiri de València. Durant l'acte Maria Conca, professora de Filologia Catalana de la UV i familiar de represaliats, ha llegit un manifest i, en acabat, s'ha fet un minut de silenci. Després s'ha interpretat la Muixeranga i els assistents que ho han volgut han llegit els noms dels soterrats a les foses.

Finalment, la Societat Coral el Micalet ha tocat l'himne de Riego.

Rosa Cañadell: Religió i educació

És lícit que amb diner públic l’església catòlica d’aquest país faci proselitisme? És lícit que en els centres religiosos que funcionen amb diners públics s’adoctrini als nens i nenes en els dogmes religiosos? És lícit que professors/es, directors/es, que cobren del Departament d’Educació eduquin als nois i noies en la por i la mentida?

Centres educatius, subvencionats amb diner públic que passen vídeos terrorífics sobre fetus, que pengen a la porta cartells antiavortistes, que confonen als nostres joves i infants amb realitats falses i intenten crear temor davant un fet tan delicat com són els embarassos no desitjats. Són coses que estan passant, i no pas molt lluny de nosaltres. I què hi diu el Departament d’Educació?

Què passaria si una mestra musulmana intentés convèncer a les seves alumnes que es posessin el vel o acceptessin la poligàmia?

...

Cal que els responsables públics de l’educació posin fre a aquestes actituds i, urgentment, deixin de subvencionar aquest tipus de centres.

article sencer al debat.cat