ERC tanca l’executiva amb la integració de carodistes

Els sectors oficialistes d'ERC -el del president del partit, Joan Puigcercós, i el del vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira- han tancat aquest divendres a la tarda un acord per integrar a l'executiva nacional els carodistes Marina Llansana, Carles Mundó i Lluís Salvadó. Fonts pròximes a la negociació han confirmat que també li reserven la presidència de la Fundació Irla al president del Parlament, Ernest Benach, cosa que li permetrà seguir a la direcció republicana quan deixi de ser el president de la cambra catalana.

El Consell Nacional d'ERC, que aquest dissabte constatarà que la de Joan Puigcercós és l'única candidatura a les eleccions catalanes, també sotmetrà a votació l'acord a què han arribat aquest divendres els dos sectors oficialistes del partit, que, al capdavall, és la torna al gest de Carod quan a l'abril va renunciar a ser candidat en favor de Puigcercós.

PSC i CiU desconfien que l'acord de finançament es tanqui el 15 de juliol

Naltros, ho sabem del cert!!*!! PSC i CiU desconfien que l'acord de finançament es tanqui el 15 de juliol, tal com va prometre el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. La vice-presidenta del PSC, Manuela de Madre, ha dit que Zapatero 's'enganxava els dits' quan fixava dates per tancar un acord de finançament, tot i que, immediatament després ha dit que l'acord era 'a prop'. 'Zapatero té una certa tendència a posar dates i després ell mateix s'enganxa els dits, cosa que no fa el president Montilla, que és la prudència personificada', ha dit De Madre, qui ha confiat que l'acord arribi 'el dia 15, el 13 o fins i tot el 18 de juliol'. Al seu parer, la data del 15 de juliol obliga la Generalitat i el govern espanyol a negociar sota pressió. El president de CiU, Artur Mas, ha donat per fet que el govern incompliria el nou termini. Mas ha destacat que la mesa i la junta de portaveus del parlament ha ajornat fins a final de juliol el ple monogràfic sobre finançament, sol·licitat fa mig any per CiU: 'és un indici més que el calendari fixat no es complirà'.

Avui: Ningú es creu la data del 15-J

Saura torna a revoltar els pagesos

"lo meu cervell sempre barrunta" Saura ha tornat a revoltar els pagesos. Unió de Pagesos (UP) ha convocat una concentració per a aquest dissabte a Tàrrega en considerar "inacceptable" la prohibició del departament d'Interior d'utilitzar maquinària agrícola durant l'horari de migdia a set comarques catalanes per l'alt risc d'incendi. El sindicat agrari ha criticat avui la mesura contra els incendis que els últims dies s'estan repetint als camps agrícoles en considerar que perjudica directament la collita, ja que el cereal cal recol·lectar en hores i dies concrets, quan l'ambient és menys humit, per aprofitar millor el gra. "L'ordre ha estat publicada avui mateix sense tenir en compte les repercussions que pot comportar per al sector agrícola en plena època de recol·lecta", indica el comunicat d'UP.

El 61% dels bascos rebutja el pacte entre el PSE i el PP

El 61% dels bascos s'oposa al pacte de govern entre els socialistes i els populars al País Basc, que ha servit per a fer president Patxi López. Així ho indiquen els resultats de l'últim Euskobaròmetre, corresponent al mes de maig, que s'ha presentat avui. A més el 49% dels enquestats qüestionen la legitimitat del nou govern basc i només el 39% l'accepten. El 58% dels enquestats també es diuen insatisfets pels resultats electorals.

Segons l'enquesta, de fet, entre els enquestats que van votar el Partit Socialista ja hi ha molta divisió: el 43% són favorables al pacte però el 32% hi són contraris. Fins i tot un 60% dels enquestats que no van votar s'oposen al pacte de govern.

Catalunya "celebra" el 40 aniversari del primer peatge

Paga, que és gata!!! Ja fa 40 anys de l'entrada en servei de la primera autopista de pagament de tot l'Estat espanyol que "curiosament" va ser a Catalunya. Es tracta concretament de l'autopista del Maresme. Per commemorar-ho, si és que es pot dir d'aquesta manera, s'han convocat diversos actes de protesta a la comarca. L'acte central de la protesta serà diumenge, amb el tall de la carretera N-II. Segons ha informat, la Plataforma Cívica Camí Ral de Premià de Mar organitza dues manifestacions per recordar que els conductors fa quatre dècades que paguen 'com burros', segons han explicat, per una infraestructura que 'està més que amortitzada'. La plataforma exigeix la 'total gratuïtat' del peatge de la C-32 i l'eliminació de la carretera N-II al seu pas pel Maresme.

Formentera, de moda

Formentera no es ressent de la crisi ni de les previsions més pessimistes que auguraven caigudes importants de l'ocupació turística per a aquest estiu. Catalunya ja ha baixat un 12% d'ocupació aquest 2009 i les Balears esperen un descens encara superior. Però la petita illa sobreviu aliena a la conjuntura econòmica, i en això hi té molt a veure la nova campanya publicitària d'Estrella Damm, que combina una cançó enganxosa i optimista amb el relat de la història d'un estiu perfecte i uns paisatges idíl·lics, els de Formentera.

Aquest ple fora del pic de temporada molesta alguns dels habituals de l'illa, que no volen que s'acabi convertint en una germana petita d'Eivissa, com remarquen moltes de les opinions que ha rebut l'espot a internet.

eMaragall: “CiU ho tindria molt difícil per concertar escoles que segreguin nens i nenes”

eMaragall 020709 RAC1

Un dia després de l'aprovació de la primera llei d'educació de Catalunya, el conseller d'Educació, eMaragall, ha dit que CiU ho tindria “molt difícil” per fer concerts econòmics a les escoles que segreguen l'alumnat en funció del seu sexe. “Prefereixo parlar de principis i no de prohibicions”, afegeix. Una opció que li ha donat el suport de CiU però li ha costat la primera fractura legislativa al govern d'Entesa. eMaragall defensa una llei “de país” que haurà d'aplicar amb els cinc sindicats de l'ensenyament públic en contra. Entrevista al debat.cat

ERC repta tots els grups a impulsar junts la nova llei electoral

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, i CiU han proclamat avui des del Parlament la seva disposició favorable a constituir al més aviat millor una ponència parlamentària per començar a elaborar una llei electoral catalana.

En una interpel·lació al ple de la cambra, Ausàs ha estès la mà als grups parlamentaris perquè s'avinguin a iniciar els treballs per a la redacció de la llei electoral: "Anem junts i constituïm una ponència conjunta que elabori aquesta llei. És l'hora del Parlament", ha afirmat.

A més, Ausàs ha "celebrat" la "disposició" expressada pel diputat de CiU al Parlament de Catalunya Lluís Corominas a impulsar la constitució d'una ponència conjunta.

El diputat de CpC Antoni Comín ha defensat el dret de la seva associació a posar sobre la taula aquesta ILP per implicar directament la ciutadania en l'elaboració de la llei electoral.

El president de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's), Albert Rivera, ha advocat també per obrir el debat sobre la nova llei electoral catalana, que segons el seu parer s'hauria de plantejar llistes obertes i no bloquejades.

Patxi López hissa la bandera espanyola a la seu del govern basc

El Govern basc ha col·locat per primer cop la Ikurriña, la bandera espanyola i la bandera europea juntes a la porta de la seva seu de Lakua, a Vitòria. És la primera vegada en la història de la democràcia que una bandera de l'estat és hissada en aquesta institució del país.

Fins ara, com en d'altres dependències autonòmiques, no hi havia col·locada cap bandera a l'exterior dels edificis.

Al novembre del 2008, el Tribunal Suprem va ordenar a través d'una sentència que la bandera espanyola onegés "de manera permanent" a tots els edificis i establiments de l'administració central, institucional, autonòmica, provincial, insular i municipal de l'Estat". En compliment d'aquesta sentència, el 5 de febrer d'aquest any, el Parlament basc va hissar també per primer cop en la seva història, les tres banderes en l'exterior de la seva seu.

Garoña es prorrogarà fins el 2013

Garoña 020709 RAC1

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha confirmat aquest dijous a la tarda el tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) per al 5 de juliol del 2013, una decisió que ha qualificat de "meditada però que no ha estat fàcil de prendre".

En una roda de premsa acompanyat pel ministre de Treball, Celestino Corbacho, el titular d'Indústria ha justificat el tancament de la central amb quatre arguments. "És políticament coherent, laboralment responsable, tècnicament justificables i energèticament assumible", ha assenyalat. Els socialistes defensen un cicle de dos anys per esgotar la vida útil de la central nuclear i altres dos per refredar els generadors.

Amb aquesta decisió, l'autorització de la central nuclear per operar s'allargarà quatre anys, i no deu, com demanaven els titulars de Garoña i als quals el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) havia donat el vistiplau. D'aquesta manera, es convertirà en la primera central nuclear que opera més de 40 anys a l'Estat espanyol.

Que no passi res!!!

L'Índia despenalitza les relacions sexuals entre homosexuals

L'Alt Tribunal de Nova Delhi ha despenalitzat les relacions sexuals homosexuals. Aquesta sentència serveix per a enfortir els grups de defensa dels drets de les lesbianes i els gais, que lluiten perquè el govern retiri una llei, que data de l'any 1861 (època colonial britànica), que prohibeix i castiga (amb fins a deu anys de presó) les relacions sexuals entre persones del mateix sexe, car considera que són relacions 'contra natura'.

Els jutges han considerat que les relacions sexuals entre adults són legals, fet que inclou les relacions homosexuals. La sentència ha estat molt celebrada per les lesbianes i els gais del país, que feia nou anys que lluitaven, per la via legal, per tal d'aconseguir el reconeixement dels seus drets.

Cal recordar que l'homosexualitat continua essent il·legal en una vuitantena de països, en setanta-cinc dels quals és castigada amb penes de presó i amb la mort als cinc restants: l'Aràbia Saudita, el Iemen, l'Iran, Mauritània i el Sudan.

Barcelona podria multar U2 per assajar durant 11 dies sense permís

El districte de les Corts de Barcelona ha obert un expedient als promotors dels concerts d'U2 (Doctor Music i Live Nation) al Camp Nou per estar 11 dies sense llicència per poder-hi assajar.

Les queixes dels veïns de Les Corts per l'excés del soroll durant els dies previs als concerts han arribat al consistori que aplicarà amb tota probabilitat la sanció al grup irlandès.

Les proves de so van començar el 15 de juny, i amb les primeres queixes dels veïns, el districte va demanar als promotors que tramitessin el permís per poder assajar. El permís es va expedir amb data de 26 de juny i s'hi van afegir dues condicions: que les proves acabessin a les deu de la nit i que es respectés l'ordenança municipal quant als límits de so. D'aquesta manera el grup va incomplir durant 11 dies la normativa de la ciutat.

Les 180.000 signatures per a l'abolició de les curses de braus arriben al Parlament

Aquest dijous està previst que arribin al Parlament les caixes amb les 180.169 signatures a favor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per modificar la Llei de Protecció d'Animals catalana per prohibir les curses de braus a Catalunya. Aquesta iniciativa, promoguda per la plataforma Prou!, ha aconseguit multiplicar per tres el mínim requerit per presentar una ILP. Un cop les signatures entrin al Parlament, la decisió estarà a les mans dels diputats. Tant ERC com ICV ja han anunciat que hi donaran suport però els seus 33 vots no són suficients i els dels diputats de CiU i PSC seran decisius per assolir els 68 necessaris. S'espera que socialistes i convergents donin llibertat de vot. Avui: Iniciativa legislativa popular contra els toros

CiU, PSC i PPC s'uneixen per barrar el pas al debat d'una ILP sobre els transgènics al Parlament

transgènics 020709 CATr

CiU, el PSC i el PP català s'han unit aquest dijous al Parlament per rebutjar, mitjançant esmenes a la totalitat, la proposició de llei per a la prohibició dels transgènics. Així barren el pas a la iniciativa legislativa popular de la plataforma Som lo que Sembrem. ERC, ICV-EUiA i el grup mixt han votat a favor de seguir la tramitació de la ILP.

El vot ha estat secret i el resultat ha estat 95 vots a favor de les esmenes a la totalitat, 35 vots en contra i una abstenció. El membre de la plataforma Som lo que Sembrem Alexis Inglada ha acusat el govern de deixar-se portar "massa vegades per interessos econòmics".

"El govern, en lloc de vetllar per la ciutadania, es deixa portar massa vegades per interessos econòmics o si més no per no entorpir-los", ha indicat Inglada durant la seva intervenció al Parlament. "Sembla que en lloc de governar per al poble ho facin per a un grapat d'empreses", s'ha queixat. VilaWeb: El cultiu de transgènics torna a fer paleses les desavinences del tripartit al parlament

Isabel-Clara Simó: Llengua malalta

No tinc prou paraules per elogiar la feina que fan a Política Lingüística i les moltes destreses del meu amic Bernat Joan. He llegit, a més, l'enquesta que han fet amb l'Institut d'Estadística i he vist la feina acurada i eficaç que fan.

Un cop fets públics els meus aplaudiments, em queden, però, unes preguntes, que no veig qui me les ha de respondre. La llengua està malalta -malalta de mort- i observo analítiques encertades; veig també que el diagnòstic és intel·ligent i segurament encertat. Però el malalt, com el guarirem? On són els remeis? Com els aplicarem i qui els aplicarà? Sabem que el català retrocedeix, sabem que les recuperacions lingüístiques arriba un moment que ja no són possibles, i tenim tota mena de dades. Quin camí, però, hem de fer per evitar-ho? Es tracta d'accions variades, com ara la que proposen a Política Lingüística sobre el seu ús jurídic? Es tracta de resistir les envestides contra la immersió lingüística? Contra la tercera hora en castellà? Es tracta de fer campanyes? Bé: però no ho hem fet ja, tot això, i els resultats són minsos i la llengua continua retrocedint? Diuen que ja ha retrocedit tant al País Valencià i a les Illes que ja no hi som a temps de recuperar-la. A Catalunya encara hi ha qui té esperances. Però, a part de les accions parcials (el peix al cove de la llengua), hi ha alguna decisió política que almenys li abaixi la febre al malalt? Què passaria si, simplement, apliquéssim la llei de normalització lingüística, amb la qual gairebé ens afusellen perquè obligàvem (mira si som malvats) els botiguers a posar el rètol de la seva botiga en català? Estem massa acollonits per posar sancions? Estem cansats? Estem tan malalts com la llengua? Ai, ves!

El parlament aprova la nova llei d'educació de Catalunya amb els vots de CiU, PSC i ERC

En un dia assenyalat, quan els mestres comencen les vacances? Ens trobarem al setembre!!! eMaragall 010709 CATr

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la llei d'educació de Catalunya (LEC), amb els vots favorables del PSC, CiU i ERC. En canvi, el tercer soci de govern, Iniciativa, ha votat en contra d'alguns capítols perquè, entre més raons, considera que reforça l'escola concertada en detriment de la pública. PP i Ciutadans hi ha votat en contra. La LEC 010709 COMr

La llei ha arribat al ple amb l'aval del Consell Consultiu, que es va haver de pronunciar perquè el PP trobava inconstitucional el model d'immersió lingüística. Malgrat l'oposició del PP i de Ciutadans, la llei compta amb el suport de tots els altres grups parlamentaris, és a dir del 90% de la cambra, en deu dels dotze títols. La LEC 010709 RAC1

Però el nucli de la llei no ha estat aprovat per Iniciativa: són els títols IV i XII, referents al model educatiu basat en la coexistència de l'escola pública i l'escola concertada, i al finançament del sistema educatiu. 'La llei no compleix el Pacte d'Entesa, i hem demanat al PSC i a ERC que reflexionin i reconsiderin la seva posició', ha explicat la portaveu parlamentari dels ecosocialistes, Dolors Camats. 'La LEC serà la primera llei de l’estat a establir que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert', ha reblat.

Avui: LEC: Un model propi i obert

el debat.cat: Els sindicats es mobilitzen en contra del desplegament de la LEC

VALORACIÓ D’USTEC·STEs DAVANT L’APROVACIÓ DE LA LEC

Montilla i Mas es reuneixen una hora per escenificar el seu acord en educació

El president de la Generalitat, José Montilla, i el president de CiU, Artur Mas, s'han reunit aquest dimecres al Palau de la Generalitat durant prop d'una hora per exhibir l'acord a què han arribat, juntament amb ERC, per aprovar la llei d'educació de Catalunya (LEC).

Montilla ha rebut Mas a la galeria gòtica del palau de la Generalitat, escenari habitual de les fotografies més solemnes, i tots dos han posat en escena l'acord amb una encaixada de mans davant dels fotògrafs i les càmeres de televisió.

Es tracta de la primera reunió que mantenen el president i el cap de l'oposició a soles des del 21 d'octubre, quan van rubricar el Pacte Nacional per a la Investigació i la Innovació. Dolors Camats 010709 CATr

Tot i aquesta escenificació, la polèmica continua, perquè ICV-EUiA, soci del tripartit, el PP i Ciutadans votaran contra la LEC parcialment o en la seva totalitat. Dolors Camats 010709 RAC1

La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha retret al president de la Generalitat, José Montilla, que hagi preferit fotografiar-se aquest dimecres amb el líder de CiU, Artur Mas, pel seu acord sobre la llei d'educació de Catalunya (LEC), abans que fer-ho amb el tripartit, com es va fer quan es va signar el Pacte Nacional d'Educació.

"La foto d'aquest matí té el preu de trencar la foto de l'any 2006, la del govern tripartit amb els 20 signants del Pacte Nacional per l'Educació. Han canviat una foto per una altra", ha denunciat Camats, que ha negat que aquesta llei sigui "de consens", malgrat que compta amb el suport de PSC, CiU i ERC.

Joan Solà: 'Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre'

El lingüista Joan Solà ha intervingut aquesta tarda al Parlament de Catalunya i ha instat als parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se senti subordinat a cap altre. És la primera vegada que fent ús de l'article 178 del reglament de la cambra es convida a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva 'significació institucional, política, social, científica o cultural'.

Solà ha concretat: 'Els polítics s'han de preguntar si volen o no que siguem un país normal'. La solució és difícil, ha afegit, 'però portem anys sense voler-la afrontar des de l'arrel i posant pedaços'. Joan Solà ha sentenciat que la llengua catalana no està bé de salut política, social ni filològica. Pel que fa a la salut política del català el lingüista ha advertit que és imprescindible i urgent modificar les regles de relació amb Espanya i ha afegit que la negociació de l'Estatut i del finançament han creat una sensació de subordinació i dependència com a poble entre els ciutadans. En relació a la salut social de la llengua, Solà ha dit que es parla català a les aules, però no al pati i que falla un sistema educatiu que no pot promocionar el català. A més, Solà ha observat que fa trenta anys que es reclama el català a Europa perquè no es pot reclamar allà on caldria fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol.

Per últim, en referència a la salut filològica Joan Solà ha subratllat que hi ha una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajuden a millorar-la degut al mal ús que fan del català. El lingüista ha afegit que la mala salut filològica del català no és tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà ha dit: 'Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i Canadà'. directe.cat: Joan Solà canta les quaranta als parlamentaris i avisa que el català 'no està bé de salut'

Barcelona s'acomiada de Vicenç Ferrer

Centenars de persones s'han aplegat aquest vespre a la basílica de Santa Maria del Mar per acomiadar el cooperant Vicenç Ferrer, traspassat el 19 de juny a Antapur, a l'Índia. Seguint el model de comiat de l'Índia, l'acte d'avui ha inclòs els rituals cristià, musulmà i hindú. Milers de persones ja van assistir fa uns dies al soterrament de Ferrer a l'Índia, però la Fundació Vicenç Ferrer volia acomiadar-lo també a Barcelona, car és la ciutat on va néixer.

La vídua del cooperant, Anna Ferrer, ha dit durant el seu parlament que segurament Vicenç Ferrer no descansaria en pau: 'treballarà perquè les portes del cel siguin obertes per tothom'.

Entre els assistents al comiat de Ferrer, hi havia el president de la Generalitat, José Montilla; el vice-president, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller Joan Saura; el president del parlament, Ernest Benach; l'ex-president Jordi Pujol i el batlle de Barcelona, Jordi Hereu.

Arnaldo Otegi: "La sentència d'Estrasburg dóna cobertura a l'estat d'apartheid al País Basc"

El líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi ha qualificat aquest dimecres de "molt mala notícia" i de "greu error" la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que ha rebutjat el recurs contra la il·legalització de Batasuna ordenada pel Tribunal Suprem i avalada pel Tribunal Constitucional.

Per Otegi, la decisió d'Estrasburg "dóna cobertura política a l'estat d'apartheid en què viu el País Basc", i ha reconegut que "l'Estat espanyol ha guanyat una batalla política".

Pel que fa a l'argument de la suposada necessitat de garantir la seguretat al País Basc amb la il·legalització de Batasuna, un dels al·legats en la sentència, Otegi ha advertit que "remet a la guerra preventiva contra el terrorisme" instaurada per George W. Bush amb Tony Blair i José María Aznar.

Tanmateix, pel portaveu de Batasuna la resolució no canviarà els plantejaments de l'esquerra abertzale, que reclama una negociació amb Madrid pel reconeixement del dret a l'autodeterminació dels bascos.

En aquest sentit, ha apostat "pel canvi de l'escenari actual per un de democràtic", per reforçar l'esquerra abertzale, per la suma de forces independentistes i per "la posada en marxa d'un procés de diàleg i negociació".

La junta sortint de la PDD fa autocrítica

La junta sortint de la Plataforma pel Dret de Decidir, que va "perdre la demanda judicial a la justicia española", ha adreçat una carta als socis de l'organització que "malgrat el marc convuls de l’assemblea de Girona de la PDD vàreu decidir fer confiança a un equip de persones per tal que desencallés políticament la PDD". Transcorregut un any de l’elecció d’aquella junta, "les persones que n’hem format part us volem fer arribar la nostra valoració sobre els esdeveniments succeïts i sobre la situació actual de la plataforma".

La junta encapçalada per Mònica Sabata creu "amb convenciment que hem portat a terme iniciatives interessants" com ara "polir el discurs polític de la PDD i concretar els eixos polítics bàsics sobre els que hem de treballar". "Hem millorat la interlocució amb el món associatiu i amb les organitzacions polítiques", reivindiquen, a més d'apuntar que "hem liderat el disseny d’una proposta política davant la sentència del Tribunal Constitucional". "Hem estat a punt de concretar un acord de col·laboració amb el col·lectiu Decidim.cat per portar el dret a decidir al món de la política local", recorden també.

Tot i això, admeten que "és evident que hi ha molts motius per a l’autocrítica. Hi ha coses que no hem fet bé o que hauríem o podríem haver fet millor". "Vàrem pensar que la conflictivitat interna al si de la PDD era quelcom que podíem gestionar, que no afectaria a la cohesió interna de la junta i que les desavinences amb els socis que no van acceptar els resultats de Girona, no serien prou importants com per arribar a paralitzar i bloquejar l’entitat", apunten.

Greenpeace demana a Zapatero que no cedeixi "davant les pressions d'Iberdrola, Endesa i el lobby nuclear"

"No es pot sortir d'una crisi econòmica amb mesures, com les d'alguns governs, que afavoreixen canviar un cotxe de 10 anys que funciona per un altre de nou. A curt termini és bo per l'economia, però no a llarg termini. No estem en contra del desenvolupament, però si d'un sistema que acaba amb els recursos ", diu Gerd Leipold, director internacional de Greenpeace. Leipold està a Espanya per donar suport al tancament de la central nuclear de Garoña (Burgos), que es decideix aquest divendres.

El director de Greenpeace afirma que és possible dotar d'energia a un país desenvolupat sense dependre de les nuclears i dóna l'exemple que Garoña produeix "només un 1,2% de l'electricitat". A nivell mundial, afegeix, les nuclears generen un 16% de l'electricitat que es consumeix. L'expert apunta que "el que necessiten els països rics és tenir un consum més eficient" i valora la decisió que es prengui sobre la central com "un símbol que ens dirà si Espanya segueix pel camí correcte" o "si serà un país del passat " en no apostar per les renovables.

Camposines tanca la ferida de ferralla

La Venta de Camposines ha passat a la història de la Guerra Civil espanyola pel fet de ser un dels enclavaments més importants de la batalla de l'Ebre, l'escenari de sang en què va decidir-se la caiguda de la Segona República i la victòria de Franco. Com en altres llocs de la Terra Alta, les penúries econòmiques de la postguerra van fer que moltes persones es dediquessen a buscar la ferralla que havia quedat als camps, per vendre-la. De fet, encara és habitual trobar restes d'artilleria i explosius soterrats a les finques. Per això, el consorci que promou el polígon industrial de Camposines ha decidit netejar completament la zona de bales i projectils.

Baltasar Porcel es mor als 72 anys

La Nit 010709 COMr

L'escriptor Baltasar Porcel s'ha mort avui als 72 anys a l'Hospital Clínic com a conseqüència del tumor cerebral pel qual ja va ser operat fa tres anys. Una capella ardent al Palau Moja acollirà les restes mortals de l'escriptor, que serà enterrat a la seva localitat natal, Andratx. Aquests últims anys, Porcel havia rebut el Premi Nacional de Literatura per 'L'emperador o l'ull del vent' (2002), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2007) i el juny de l'any passat, el Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per la novel·la 'Cada castell i totes les ombres'.

Fou després de superar la primera batalla amb el càncer, el 2007, quan Porcel va rebre el reconeixement del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou l'encarregat de fer el discurs de cloenda de la Fira de Frankfurt. Més tard, el 2008, li fou concedida la Medalla d'Or del Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona.

Porcel ha compaginat la seva tasca d'escriptor de ficció i d'assaig amb la columna diària que ha escrit durant una vintena d'anys a La Vanguardia. Entre les seves novel·les destaquen 'La lluna i el Cala Llamp' (1963), 'Els argonautes' (1968), 'Difunts sota els ametllers en flor' (1970), 'Cavalls cap a la fosca' (1975), 'Les pomes d'or' (1980), 'Les primaveres i les tardors' (1986), 'Ulisses a alta mar' (1997), 'El cor del senglar' (2000), 'L'emperador o l'ull del vent' (2001), 'Olympia a mitjanit' (2004) i 'Cada castell i totes les ombres' (2008). David Castillo: Adéu, mestre (Avui)

Vicenç Villatoro: Porcel. Llengua. Llibertat (Avui)

Viquipèdia: Baltasar Porcel

Els U2 fan saltar 90.000 persones al Camp Nou

U2 - No Line On The Horizon

El quartet irlandès ha donat el tret de sortida aquest dimarts al vespre a la seva gira mundial amb un concert al Camp Nou de Barcelona per presentar el seu darrer disc,'No Line on the Horizon'. En un espectacular escenari giratori, anomenat 'the claw' (l'urpa), la banda ha ofert un concert d'unes dues hores de durada, on ha interpretat més de vint temes, entre els quals hi havia alguns dels clàssics com 'Ultraviolet', 'Unforgettable Fire', 'I'll go crazy', 'One', 'Where the streets have no name', 'Sunday bloody Sunday' o 'Beautiful day', a banda d'algunes cançons del nou treball que ja havien assajat durant aquests dies a l'estadi. Més de 90.000 persones han seguit l'estrena mundial de la gira d'U2, '360º Tour'. VilaWeb: La xarxa s'omple de vídeos del concert d'U2 al Camp Nou