ICV reclama una reunió per la neteja del pantà de Flix, que es faria el 17 de juliol

El portaveu d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va exigir ahir la convocatòria urgent de la comissió de seguiment del projecte per descontaminar el pantà de Flix. Així, el diputat Daniel Pi va recordar que les obres van adjudicar-se al març del 2008, i que la comissió no s'ha reunit des de fa més d'un any. Segons ICV, la inactivitat de la comissió i la falta d'informació sobre la situació del projecte han coincidit amb els canvis al Ministeri de Medi Ambient, que també han suposat un relleu al capdavant de la comissió, ara presidida pel secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu. Forcadell va recordar que, al marge que la descontaminació siga una urgència mediambiental, els treballs que s'han de fer al voltant de l'embassament poden ser una «bona opció» de treball per als veïns de Flix i del territori que han quedat sense feina. Forcadell i Pi van dir que desconeixien si la visita de la ministra Elena Espinosa, el 14 de juliol, té a veure amb la neteja del pantà de Flix. Fonts properes al govern van explicar, però, que Espinosa vindrà a inaugurar el passeig fluvial de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, i que Puxeu i el conseller de Medi Ambient sí que visitarien Flix uns dies més tard, el 17 de juliol.

Vicent Sanchis: Rita, l’anxovera

Com que l’alcaldessa de València visita cada setmana el Mercat Central de la ciutat, on és la reina de les parades, el subconscient la va trair ahir i la va portar cap al peix salat. Rita Barberà va proclamar que la justícia hauria d’actuar d’ofici contra Rodríguez Zapatero, que una vegada a l’any rep una llauna d’anxoves, obsequi del president socialista de Cantàbria. Per a Rita, el seitó del nord és una “dàdiva” i pot implicar delicte. Els vestits del president Camps estan abocant el PP autòcton al ridícul. No perquè el faci més insensat, sinó perquè l’exhibeix als ulls del món tal com és. Rita Barberà 090709 RAC1

El cas Gürtel pot desgastar més els populars valencians que deu anys d’oposició insípida dels socialistes. Les anxoves de Rita van arribar ahir fins a la Casa Blanca, on estudiaran l’estratègia de l’alcaldessa per si algun dia el president Obama té un problema semblant al de Clinton. A Espanya en va parlar tothom. L’illa de Formentera, gràcies a un anunci de cervesa, i les anxoves del nord, gràcies a Rita Barberà, s’escaparan aquest estiu de la crisi. Al final, el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, va confessar que cada Nadal en regala un pot també al mateix Camps. Ostres! Francisco Camps ho té pagat tot! Vestits i peix menut. Com continuen sortint proveïdors de la Casa Reial Valenciana, més que una sentència caldrà fer-li un monument. Per estalvi de fons públics.

El G-8 no confia en els "brots verds"

Els països del G-8, reunits des d'avui a la ciutat italiana de L'Aquila, creuen que la situació econòmica "segueix sent incerta, malgrat els signes de recuperació que s'han registrat fins ara, i que segueix havent riscos significatius per a l'estabilització econòmica i financera".

Això és el que es desprén de l'esborrany de la declaració final sobre la crisi econòmica que els països participants a la cimera es disposen a aprovar. En l'esborrany, que va en la línia de l'acord al qual van arribar els ministres d'Economia i Finances del Grup el juny passat a la ciutat de Lecce (sud d'Itàlia), el G-8 reconeix "els progressos aconseguits fins ara" en la recuperació de la confiança i l'estabilització dels mercats financers. El G-8 es compromet en l'esborrany de la declaració conjunta a "assegurar la sostenibilitat fiscal a mig termini" i a donar suport al Fons Monetari Internacional (FMI) en la preparació de les estratègies per sortir de la crisi i atendre millor el problema de l'atur.

Els caps d'Estat i de govern de les set majors economies mundials més Rússia –i els països convidats com Mèxic, Brasil o Espanya– aposten així per la lluita contra l'evasió fiscal i reconeixen com a important la tasca de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

L'FMI pronostica un futur negre per a l'Estat espanyol

Cal marxar com més aviat millor!!*!! El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat dràsticament a la baixa els seus pronòstics per a l'economia de l'Estat el 2009 en augurar una contracció del 4% aquest any, respecte del 3% estimat l'abril, mentre que per al 2010 espera un retrocés del 0,8%. De fet, l'actualització de les perspectives per a l'economia mundial de l'FMI suposa en el cas de l'Estat espanyol la revisió a la baixa més acusada de les projeccions de creixement per al 2009 entre els països desenvolupats, a més de situar l'Estat com l'únic país per al qual l'FMI no ha revisat a l'alça les seves perspectives de cara al 2010, sinó que les ha retallat una dècima.

El tour entra al Principat de Catalunya

Perpinyà, l’emblemàtica ciutat de la Catalunya Nord es va engalanar com avui ho farà Barcelona i a bona part del recorregut s’hi van poder veure moltes senyeres reivindicatives, multiplicades a través de la televisió. És la ressonància del Tour. Per això avui les carreteres catalanes s’ompliran de gent per veure l’esdeveniment, per presenciar de prop la prèvia de la batalla d’Armstrong i Alberto Contador, i Barcelona intentarà una onada humana groga. La serp multicolor del gran grup, la caravana única de 20 km i 300 vehicles, el jersei groc més preuat del món, el Tour de França, arriba avui a Catalunya per recórrer 181,5 km entre Girona i Barcelona. Amb un dur final a l’Estadi Olímpic, la capital catalana rebrà la llegendària cursa, encara més carregada de simbolisme per l’emocionant i incert retorn de Lance Armstrong, l’únic ciclista que la carrera no ha derrotat. Està a 22 centèsimes del liderat, però com està realment? El texà és a l’epicentre de la prova, totes les mirades l’avaluen i els experts inflen la incògnita. A punt de fer 38 anys i després de més de tres temporades retirat, el miracle Armstrong ja és un fet, amb dues etapes de protagonista, però no començarà a quedar definit fins a l’alta muntanya, que arrenca demà amb l’ascensió a Arcalís. Avui n’hi podria haver un tast a Montjuïc, amb el liderat de Fabian Cancellara tan penjant d’un fil que res és descartable. El nord-americà vol vestir-se de groc i potser aquesta tarda en tindrà l’última oportunitat de la seva vida. O potser no.

Comença la restauració del castell de Flix, l'únic de Catalunya que van bastir directament els carlins

L'Institut Català del Sòl va començar aquest dimarts la restauració de la zona perimetral i de l'àmbit interior del castell de Flix, una fortificació que es va bastir l'any 1837 durant la Primera Guerra Carlina i per ordre de Ramon Cabrera. Les obres les executarà l'empresa Construccions Jaén Vallès SL per un cost de 442.683,52 euros i duraran onze mesos. L'Ajuntament de Flix, que va aprovar fa dos anys el projecte de rehabilitació, vol instal·lar al castell un centre d'interpretació del carlisme.

Isabel-Clara Simó: Madrid de copes

Quin goig que feia tanta gent contenta, aplegada al Santiago Bernabéu, homenatjant un jugador que han comprat els madridistes, Cristiano Ronaldo (ara no m’hi poso si l’he pagat jo, perquè paguem les alegries dels altres i ens quedem les nostres penes per a nosaltres). Estaven tan contents, que un comentarista va dir que era com un Barça-Madrid, i jo que penso: però que no vam quedar 2 a 6? I jugant a futbol, no amb un concert sense cantants? I després un altre es va posar xulo i va dir que això valia més que la Champions. I jo que dic: però que en la Champions el Barça no va derrotar el Manchester per 0 a 2, amb l’avinentesa, ai mare, que jugava contra el Cristiano aquest tan car? No hi fa res: els madridistes es volien treure l’espina que tenien clavada al mig del cor, com la Dolorosa, que porta aquelles espasotes clavades al pit que et fa plorar només veure-la, i van dir: doncs per diners que no sigui, i muntarem una festa que els catalans cauran de cul. I apa, a cridar: ostres tu però que bons que som i que bé que juguem (ho deien en present, cosa estranya, car si de cas haurien de fer servir el futur) i com som d’estupends, perquè Espanya té una capital, i és Madrid, i que guanyin els catalans tres trofeus hauria de ser anticonstitucional (veges tu jo ara, aquí donant idees). I un va dir som els millors del món, no jugant sobre la gespa, però sí en els nostres cors ufanosos, i per això anem de blanc, com les núvies, per demostrar que som bons i purs. Jugar a futbol és un accident, però l’essència és ser de la capital del món. La festa quasi els la trepitja el funeral de Michael Jackson, però van estar atents i totes les televisions espanyoles bramaven: “No hem guanyat ni un p... títol, però som els millors!”.

El CSN aprova el pla de reforç dissenyat per l'ANAV

El CSN va fer pública ahir l'aprovació del pla de reforç organitzatiu, cultural i tècnic (Procura) dissenyat per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, que gestiona les tres centrals nuclears de la demarcació, per corregir les deficiències que van originar la polèmica fuita de partícules radioactives a Ascó I el novembre del 2007, que va transcendir a partir d'una denúncia de Greenpeace i per la qual la central riberenca ha de fer front a una sanció històrica de 15,4 milions d'euros. El nou document, que s'emmarca en un pla organitzatiu per al període 2009-2013, ha estat avaluat per les direccions tècniques de Protecció Radiològica i Seguretat Nuclear del CSN i «haurà de ser actualitzat en els propers sis mesos a mesura que avancin les activitats de l'ANAV». El Procura estableix cinc línies d'actuació, des de les polítiques de seguretat fins a la identificació i resolució de problemes, per tal de millorar «la seguretat de l'operació de les tres centrals, la fiabilitat i el desenvolupament dels treballadors».

Oh, que bé!!!

Independentistes savoians demanen a l'Oriol Junqueras que els representi a l'Eurocambra

L'eurodiputat Oriol Junqueras s'ha reunit avui amb una delegació de l'organització independentista Savoie Europe Liberté, propera a la Lliga Savoiana, que ha demanat al català Junqueras, a l'eurodiputat corç François Alfonsí i la futura eurodiputada gallega Ana Miranda que actuin com a representants de Savoia al Parlament europeu. La trobada s'emmarca en les reunions que l'eurogrup de l'Aliança Lliure Europea impulsa perquè els diferents partits independentsites d'arreu de la Unió Europea puguin treballar conjuntament. Junqueras, a més, s'ha compromés a visitar la Savoia durant el 2010 quan es commemoren els 150 anys de l'annexió d'aquest territori a l'Estat francès.

Viquipèdia: Savoia

Bronca entre CiU i ERC al Congrés pel sostre de despesa de Zapatero

El govern espanyol ha aconseguit reeditar la mateixa majoria amb què va aprovar fa quinze dies els objectius d'estabilitat pressupostària de l'Estat per al 2010. Els comptes han retornat a la cambra baixa procedents del Senat, que els va rebutjar amb els vots del PP, ERC i PNB, i han prosperat novament gràcies a les abstencions de CiU i ICV. Ha estat durant la discussió prèvia a la votació que el diputat d'ERC Joan Tardà ha criticat al PSOE la seva capacitat per "burxar en les debilitats del nacionalisme català" i fer possible que CiU, amb la seva abstenció, permeti al govern espanyol "sortir-se'n " amb la seva proposta de sostre de despesa.

El republicà ha vinculat el pressupost del pròxim any al finançament de Catalunya i ha criticat que l'executiu de Zapatero no hagi augmentat el sostre de despesa en 10.000 milions per complir amb el finançament català.

Segons Tardà, Convergència i Unió "juga amb foc" en no donar suport "al primer govern catalanista i d'esquerres des que es van recuperar les llibertats, i l'ha acusat de posar les coses "molt difícils" al tripartit. Pel diputat d'ERC, sembla que CiU vulgui "tornar a la dialèctica del postfranquisme". És a dir: un partit espanyol pactant amb el nacionalisme conservador català i el nacionalisme basc. La resposta de CiU ha arribat en forma d'esbroncada del diputat Josep Sánchez Llibre. Amb to irat i clavant copets a la tribuna amb les mans, ha demanat a Tardà que no doni "lliçons de nacionalisme català a CiU" i que sigui "rigorós i seriós" en les seves crítiques. Finalment, ha convidat ERC a "deixar els seus càrrecs en el tripartit" de la Generalitat.

eldebat.cat: Intercanvi de retrets entre Tardà i Sánchez Llibre per la votació del sostre pressupostari

Joan Ridao es reuneix amb Elena Salgado i li transmet que ERC 'no va de farol'

Elena Salgado-Joan Ridao 080709 RAC1

La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, i el portaveu d'ERC al Congrés i secretari general d'aquesta formació, Joan Ridao, han mantingut una reunió aquest dimecres a la cambra baixa en què han discutit l'estat actual de les negociacions i les reticències d'ERC a un hipotètic acord de finançament que atorgui a Catalunya menys de 3.800 milions al tercer o quart any d'aplicació. Ridao ha volgut aclarir a Salgado que ERC 'no va de farol', i li ha demanat 'un esforç' pel que fa a la xifra i la definició del model. Segons Ridao, ha estat una conversa 'interessant i cordial' en què el portaveu republicà ha transmès a la ministra que la seva formació 'no va de farol' en les seves peticions. 'Si ERC pressiona', ha dit Ridao, és perquè 'és exigent' i 'exigeix un esforç addicional en números però sobretot en model'.

directe.cat: Saura fa extensiu a tot el Govern el rebuig d'ERC a l'última proposta de la Salgado

Avui: Saura diu que el govern rebutja l'última proposta de Salgado, tot i admetre que ha "mogut fitxa"

Maragall reclama primàries i llistes obertes en el nou sistema electoral català

L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha recollit aquest dimecres firmes per donar suport a la iniciativa legislativa popular (ILP) per una llei electoral a Catalunya i ha advocat per un sistema de llistes obertes per fer que la política sigui més pròxima a la ciutadania. Maragall ha recorregut al costat dels impulsors de la ILP, la presidenta de Ciutadans pel Canvi (CpC), Carme Valls, i el diputat del PSC-CpC, Toni Comín, el centre de Barcelona, on CpC té repartides pel carrer meses i fedataris encarregats de recollir firmes per obrir el debat al Parlament sobre una llei electoral per a Catalunya. L'expresident de la Generalitat ha defensat un sistema de llistes obertes, tal com proposa la ILP en les seves línies mestres, per poder votar el candidat que més agradi al votant.

Maragall ha demanat que "les llistes siguin obertes, i que per tant tu no hagis de votar tota una llista", un sistema que permetria als electors escollir directament als representants de cada formació política al Parlament.

Avui: El PSC cedeix i el tripartit anuncia que està disposat a debatre el projecte de llei electoral a la tardor

El parlament espanyol vota el decret que instaura una Loapa financera sobre les caixes

CATALANS!, la pela és la pela!!*!! X.Graset 080709 CATr

El congrés espanyol votarà avui, al tard, el decret llei proposat pel govern espanyol, amb el controvertit Fons de Restructuració Ordenada Bancària (FROB) sobre fusions de caixes. Les conseqüències polítiques del decret, més la possibilitat, expressada dijous pel conseller Castells, que envaeixi competències de la Generalitat, ha encès l'alarma al si dels partits catalans, que a última hora d'ahir encara no sabien quina decisió prendre. Ahir a la tarda només el PSC, que hi votarà a favor, juntament amb el PSOE, i ERC, que ja s’havia declarat contrària al decret, ja tenien el vot decidit. ICV-EUiA va decidir a última hora que hi votaria en contra. Fins i tot el PP, que d’entrada havia aplaudit la norma i que tan sols en criticava el retard, va evitar ahir de definir el vot argüint que les negociacions continuarien ‘tota la nit’ i durant el dia d’avui. CiU, un dels grups més crítics amb el FROB al parlament, no revelarà el seu vot, previsiblement entre l’abstenció i el no, fins poc abans de la votació. L’aprovació del FROB al consell de ministres espanyol, el 26 de juny, despertà, d’entrada, els recels dels partits catalans, sobretot d’ERC i CiU, perquè el decret deixa al Banc d’Espanya la capacitat de decidir fusions de caixes catalanes i, en última instància, d’assumir-ne el control. Però no ha estat fins aquests darrers dies, amb l’aparició de veus crítiques de la societat civil, empresarial, de les caixes mateixes i del conseller Castells, que els partits s’han vist obligats a definir-se en un afer cada vegada més polític. Avui: El Congrés dóna llum verda al Fons de Reestructuració Bancària

VilaWeb: L'aliança PSOE-PP imposa la Loapa financera sobres les caixes

ICV veu “espantats” als partits que s’oposen a les consultes populars

“Jo crec que estan espantats”, ha dit aquest dimecres la portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats, en referència als partits que critiquen la determinació dels ecosocialistes de sotmetre la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i el cultiu de transgènics a una consulta popular. Amb aquestes paraules responia en particular el president de CiU, Artur Mas, que ha qualificat d’“esperpèntic” que ICV proposi aquesta via per dues qüestions ja abordades al Parlament.

Per a Camats, que les escoles que segreguin per sexe els alumnes es beneficiïn dels fons públics i que a Catalunya es pugui cultivar transgènics “va en contra del sentit comú i majoritari de la gent”, que no ho entén. “Els hi fa por”, ha replicat els partits que critiquen ICV per la seva actitud.

El Parlament debatrà la ILP que vol prohibir els toros a Catalunya

La Comissió de control de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per l'abolició de la tauromàquia, que pretén prohibir les curses de toros a Catalunya, ha constatat avui que els promotors de la proposta han més que triplicat les 50.000 firmes necessàries perquè la ILP sigui debatuda al Parlament.

El president de la Comissió, el magistrat Sebastián Moralo, ha felicitat l'entitat Prou!, impulsora de la ILP, per haver superat "àmpliament" les firmes necessàries, que han estat validades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). A partir d'ara, els grups parlamentaris hauran de decidir a través dels òrgans de govern del Parlament quan es farà el debat a la cambra catalana, que en tot cas, serà a partir de setembre.

Basant-se en les 180.000 firmes recollides, el portaveu de la plataforma Eric Gallego ha destacat que la societat catalana demana "de forma aclaparadora" que els diputats debatin sobre les curses de toros, un assumpte que, segons la seva opinió, "sempre s'ha intentat evitar".

Carles Sechi: 'El futur del català a l'Alguer és a les nostres mans, no pot venir ningú de fora a salvar-nos'

Carles Sechi és un activista cultural i polític alguerès. Ha estat el cap de l'Obra Cultural de l'Alguer i síndic de l'Alguer per la coalició de centre-esquerra Sardenya i Llibertat el 1994. Des d'aquest càrrec va promoure l'oficialitat del català a la ciutat, la retolació bilingüe, els espectacles en català i la creació d'emissores municipals de ràdio en català. Va subscriure convenis de col·laboració amb universitats catalanes per aconseguir l'ensenyament de la llengua a l'Alguer i per això va rebre la Creu de Sant Jordi el 1996. En una entrevista al directe.cat conversa sobre la situació del català a l'Alguer, la Barceloneta de Sardenya, quin futur hi té la llengua i quin és el paper que tenen, o haurien de tenir, les relacions de Catalunya amb l'Alguer. directe.cat: entrevista amb Carles Sechi

L'informe final de la fuita d'Ascó conclou, com no podia ser d'una altra manera, que no hi va haver impacte en les persones

El Consell de Seguretat Nuclear espanyol (CSN) ha remès al Congrés dels Diputats l'informe radiològic final sobre el succés de la fuita de partícules radioactives ocorregut a finals del 2007 a la central nuclear Ascó I (Ribera d'Ebre). Segons ha donat a conèixer aquest dimarts el CSN, l'informe confirma, com no podia ser d'una altra manera, 'l'absència d'impacte radiològic real' en les persones, 'l'abast limitat de l'emissió a l'exterior' i el 'progrés en la normalització radiològica de l'emplaçament', amb la detecció i la retirada de les partícules. L'informe detecta diversos incompliments de la reglamentació vigent que haurien estat els causants de la fuita, que justifiquen la sanció rècord de 15,4 MEUR que el Ministeri d'Indústria espanyol va imposar als titulars de la central.

Si voleu un CS, per la nit aneu al lavabo i, sense encendre la llum, mireu l'espill. Si hi veieu una cosa com el Gusiluz que us mira, és que us ha tocat una partícula d'abast limitat d'emisió a l'exterior. Enhorabona!!! El Punt: L'informe sobre la fuita de partícules a Ascó conclou que no hi va haver impacte radiològic en les persones

Esquerra augmenta la pressió

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va informar de l’estat de les negociacions amb l’Estat espanyol els líders d’Esquerra, Joan Puigcercós i Joan Ridao, que van traslladar-li que pressioni el govern espanyol perquè arribi a la xifra dels 3.800 milions per al tercer any d’aplicació, el mínim que ha fixat Esquerra per avalar un acord.

Durant la reunió –un esmorzar al departament d’Economia–, els dirigents republicans van demanar que se’ls proporcionin documents per avaluar el model que es proposa, ja que asseguren que encara no han pogut estudiar cap paper. A la trobada, que va ser intensa, es va constatar que l’última xifra que hi ha damunt la taula és lleugerament superior a la d’uns dies enrere. Podria rondar els 2.100 milions d’euros per al primer any. No es descarta que els recursos augmentin per la via d’una caixa B, amb partides específiques per a Mossos i presons, competències exclusives de Catalunya que no tenen els altres territoris.

De fet, la consellera Mar Serna, que va actuar com a portaveu del govern, va obrir la porta a la caixa B i aquesta possibilitat pren força entre els negociadors. Esquerra rebutja aquesta possibilitat, que situa les partides fora del model.

El president de l'eurocambra diu a Benach que no defalleixi en la reivindicació del català a Europa

El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, s'ha avingut finalment a rebre el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, a Brussel·les. Segons Benach, Pöttering li ha aconsellat de 'no defallir' i 'tornar a la càrrega' en la reivindicació d'usar el català a l'eurocambra, la institució comunitària on el català és més arraconat. Tanmateix, fa només uns mesos el mateix Pöttering defensava que no es parlés català al plenari.

A la reunió, Benach ha preferit no retreure a Pöttering que els seus dos anys i mig de presidència no hagin servit perquè el català es pugui usar al Parlament Europeu: 'No es tracta de recriminar res a ningú; venim a fer amics i a intentar convèncer i fer del català una causa simpàtica, que la gent s'hi apunti per convenciment, tenim arguments de sobres.'

Benach també ha avançat que aviat faria pública una proposta per normalitzar l'ús del català en les institucions europees, tot i que no ha volgut explicar-ne cap detall. El president del Parlament de Catalunya vol aprofitar que 'hi ha un debat obert sobre les llengües en les institucions europees en general' per 'col·locar el català com un dels elements a normalitzar.'

Maragall donarà suport explícit a la ILP que promou Ciutadans pel Canvi per una llei electoral de Catalunya

L'expresident de la Generalitat i exmilitant del PSC Pasqual Maragall farà demà explícit el seu suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou Ciutadans pel Canvi (CpC) per a dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia. Visitarà algunes de les taules que el col·lectiu cívicopolític té a Barcelona per tal de recollir les 50.000 signatures necessàries perquè la ILP sigui debatuda al Parlament. Tot i que CpC comparteix grup parlamentari amb el PSC, l'aparell del partit veu la iniciativa amb recel. Maragall, al seu torn, ja va instar a l'abril els cinc diputats de l'associació a 'fer valer algun dia els seus vots decisius' si el PSC l'obstaculitza.

directe.cat: El Parlament només ha aprovat un 19% de les ILP's que li han arribat

Carod recorda els catalans que van lluitar per la independència cubana

Cuba és la darrera parada del programa La Petjada Catalana al Carib, que es va iniciar al febrer amb activitats a la República Dominicana i Puerto Rico i que es tancarà el 2010 a Catalunya. Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat l’“encert positiu” que ha estat la posada en marxa del programa La Petjada Catalana al Carib per part de l’IRL i la Casa Amèrica Catalunya, ja que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”. Durant l’acte ha recordat "els lligams històrics i culturals i la forta relació emocional” entre Catalunya i Cuba, que “ha estat terra d’emigració econòmica i d’exili polític”.

En el terreny històric, Carod ha recordat que “els catalans han tingut un paper d’implicació molt fort en la història de Cuba, com ho demostra el fet que més de 300 catalans van morir combatent a la guerra d’independència de l’illa el 1898 amb l’exèrcit d’alliberament cubà, o que 3 presidents cubans tinguessin ascendència catalana". "Així mateix, la ciutat de L’Havana també va implicar-se amb Catalunya i amb la defensa de la seva llengua. Durant el franquisme es va convertir en la segona ciutat, només per darrere de Barcelona, amb el major nombre d’afiliats d’una associació clandestina de defensa de l’ensenyament de la llengua".

"Els vincles entre els dos territoris es fan palesos però sobretot en la història quotidiana de l’illa i els seus habitants". De fet, tal com ha explicat Josep-Lluís Carod-Rovira, “el 1948 la primera producció de sucre a l’illa la va fer un català, al segle XVI el primer metge que va actuar professionalment a cuba era català, al XVIII el primer cafè el va organitzar un català. I la primera gran fàbrica de cigars la va muntar un català”. "De fet, a L’Havana hi ha l’entitat catalana més antiga fora de Catalunya, fundada el 1840".

Actualment l’illa, on resideixen 800 catalans, compta amb sis comunitats catalanes a l’exterior reconegudes pel Govern de la Generalitat i un lectorat de català a la Universitat de La Habana.

La campanya de suport a Núria Pòrtulas presenta el manifest per l'absolució i les primeres adhesions

Núria Pòrtulas serà jutjada dilluns a l'Audiència espanyola per presumpta col·laboració amb banda armada. Per aquest motiu, ahir al vespre hi va haver a Sants un acte de suport a aquesta noia de Sarrià de Ter, detinguda fa dos anys sota la llei antiterrorista. L'advocat Benet Salellas, el filòsof Josep M. Terricabras i l'activista Enric Duran van intervenir en l'acte, que va servir per presentar el manifest de suport i les primeres adhesions. 'Aquest no és més que un cas entre molts de persones imputades per causes polítiques, fet que retalla greument la llibertat d'expressió', diuen els signataris del manifest, entre els quals hi ha el dramaturg Alfonso Sastre, el cantant Cesk Freixas, l'actor i director de teatre Martí Peraferrer, la periodista Rita Marzoa, el músic Cris Juanico i l'escriptor Víctor Alexandre. La recollida de signatures continuarà fins el dia del judici. Pòrtulas va ser detinguda per ordre de l'Audiència espanyola a petició dels mossos d'esquadra, sota l'acusació de tinença d'explosius i de col·laboració amb banda armada. Els mossos li havien trobat una llibreta amb informació sobre la campanya de suport a Juan Surroche, anarquista català, pres a Itàlia, i actualment absolt de pertinença a una organització terrorista. Tot i que d'entrada fou acusada de tinença d'explosius, el jutge va arxivar aquesta causa perquè no se'n va trobar cap prova.

Greenpeace veu "desgavellat" extreure més petroli del Delta de l'Ebre

Greenpeace ha titllat avui de "desgavellat" el projecte de Repsol d'extreure 8.000 barrils diaris de petroli de dos nous pous, situats al mar de Tarragona, davant de la desembocadura de l'Ebre.

El responsable de les campanyes de contaminació de Greenpeace, Julio Barea, ha criticat avui la incompatibilitat del projecte de Repsol amb la "necessària" protecció d'un enclavament natural com el Delta de l'Ebre. Durant la presentació del novè informe Destrucción a Toda Costa, Barea ha expressat el seu desig que les obres no passin l'avaluació d'impacte i ha insistit que "sempre hi ha la possibilitat de recórrer a la legislació europea", tradicionalment "més sensible" a aquests temes.

Els dos nous pous de petroli Montanazo i Lubina que Repsol té previst explotar se situen a 45 quilòmetres de les costes de Tarragona. Les primeres proves de producció apunten una xifra de gairebé 8.000 barrils al dia, fet que suposa multiplicar per quatre l'actual producció de l'Estat.