Les empreses acullen de mala gana el pacte entre el PP i el Govern central. El sector creu que el magatzem de residus nuclears anirà a València o Castella i Lleó
El principi d'acord en matèria energètica entre el Govern central i el PP ha generat una onada d'«incertesa i malestar» en el sector. A més de per la suspensió de la pujada de la tarifa, les grans elèctriques estan molt enfadades perquè l'Executiu ha ajornat la retallada de les primes a les renovables que havia d'aprovar abans de l'1 de juliol.
Sobretot perquè el Ministeri d'Indústria va demanar fa temps a les principals companyies del sector que «pressionessin» públicament perquè es rebaixessin els incentius a l'energia solar, particularment a la fotovoltaica. Així ho van confirmar ahir diverses fonts empresarials, que van puntualitzar que ja ho estaven fent abans de rebre la petició pel seu propi interès.
El Ministeri ho va negar. Té el mateix sentit, va argumentar, que dir que Indústria impulsa les renovables per atacar les hidroelèctriques i les nuclears, que les companyies verdes consideren amortitzades.
El cert, en qualsevol cas, és que l'expansió de les renovables resta pes a energies tradicionals que són clau en els resultats de les grans elèctriques. Indústria també està interessada a acotar-les, ja que estima que les primes estan generant una bombolla (van arribar als 6.200 milions el 2009).
Aquest volum, defensa Indústria, provoca un desequilibri en el pes de les diferents fonts en la producció elèctrica. I eixampla el ja per si mateix enorme dèficit de la tarifa (diferència entre els costos del sistema i els ingressos de les elèctriques), que podria superar els 20.000 milions d'euros al final d'aquest any.
Indústria ja havia ultimat un acord amb el sector eòlic i el de l'energia solar tèrmica. Segons fonts del sector, fins i tot hi havia un esborrany de nota de premsa conjunta. A l'Executiu li faltava arribar a un acord amb les fotovoltaiques, encara que pensava aprovar la retallada de les primes amb acord o sense. El pacte amb el PP ho ha paralitzat tot.
L'altra gran decisió que s'esperava per a aquests dies però que ha quedat ajornada sine die és la ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. L'Executiu i el PP han acordat consensuar la decisió. En el sector es considera que aquest pacte afavoreix Zarra (València), ja que el Govern autonòmic de la comunitat, del PP, ha estat l'ú nic que no s'ha oposat a acollir la instal·lació.
També podria beneficiar Santervás de Campos i Melgar de Arriba (Valladolid) o Congosto de Valdavia (Palència). La situació, en aquest cas, és més complexa, ja que la Junta de Castella i Lleó ha condicionat el seu suport al fet que el Govern revoqui el tancament de la central nuclear de Garoña (Burgos).
El líder del PP, Mariano Rajoy, va condicionar ahir el seu suport a un pacte d'Estat a l'anul·lació de la decisió, l'ampliació de la vida útil de les centrals, i fins i tot al permís de construir noves plantes. La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va criticar que s'imposin «condicions tan radicals» per al pacte. «No és un bon símptoma» sobre les seves intencions, va afirmar.
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha advertit aquest dilluns que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut és un 'atac a la dignitat i a la llibertat' dels catalans, a més d'una 'estocada mortal' a l'Estatut que fa que avui hi hagi més independentistes. Per Puigcercós, la la resolució demostra que la creació d'un estat català independent és 'l'únic camí realista i viable'. El president d'ERC fa una crida a respondre de forma 'unitària, serena i contundent' al 'xoc de legitimitats' entre la voluntat popular catalana i la de 10 magistrats d'un TC 'fortament desprestigiat' i 'camp de batalla' dels interessos de PP i PSOE. Puigcercós també ha recordat que l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya ja va patir una primera retallada al Congrés espanyol i que ara, després d'una 'segona retallada greu' ha quedat clar que allò que vol una part significativa dels catalans no cap a la Constitució espanyola.
