La tercera hora de castellà desferma de nou la polèmica entre PSC i ERC

La tercera hora de castellà no serà obligatòria el curs que ve. S'ajorna un any, fins al setembre del 2009. El Departament d'Educació, que havia demanat a les escoles que abans del 14 de juny informessin de com pensaven augmentar les 245 hores de castellà a l'educació primària que preveu un decret del govern espanyol, es va veure obligat ahir a retirar les instruccions per complir amb la tercera hora de castellà a causa de les pressions d'ERC i arran de l'amenaça d'una crisi de govern. Per evitar mals majors en el si del tripartit, Educació publicarà aquesta mateixa setmana una altra ordre al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) que deixa per a finals del curs 2008/2009 la presentació dels projectes lingüístics. En definitiva, ajorna un any el conflicte lingüístic i polític. Uriel Bertran 040608 CATr

Click To Play

Els partits de govern havien signat l'acord de no fer obligatòria aquesta tercera hora. El PSC és el partit que ho volia incomplir, no esquerra.

Reunió dels inspectors

Només 24 hores abans d'anunciar-se que s'aturava tot el procés per exigir la tercera hora de castellà, els inspectors d'Educació estaven reunits per saber el sistema informàtic que havien de fer servir per comptabilitzar les hores totals de castellà. El procés s'havia d'acabar el 30 de juny. Els inspectors estan molestos pels canvis continus i demanen que les normes siguin clares.

VilaWeb/ElPunt: Educació endarrereix un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol

El govern modifica el decret de sequera i permet regar jardins i omplir piscines: Ai, ai, ai !!!

Baltasar 030608 CATr

Click To Play

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha anunciat que el govern modificarà el reial decret llei de sequera i, a partir d'ara, permetrà als particulars regar jardins i omplir piscines. Les últimes pluges del mes de maig han millorat la situació hídrica catalana, cosa que ha provocat que es passi a un estat d'excepcionalitat I. Només la conca de la Muga (Alt Empordà) continuarà en estat d'excepcionalitat II, segons ha explicat Baltasar.

D'altra banda, la Generalitat ha demanat al govern espanyol la derogació del decret llei que permetia el transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona. Tal com ha explicat Baltasar en roda de premsa, tot i que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ho suggereix, "el govern no té intenció de construir cap interconnexió entre les conques de l'Ebre i el Ter-Llobregat tampoc en un futur". Baltasar s'ha negat a aclarir com connectaran la dessalinitzadora de Cunit.

La línia de vaixells que fins ara portava aigua a Barcelona des de Tarragona ha quedat anul·lada. Encara es manté la línia de Marsella, tot i que el govern "està estudiant la possibilitat d'una rescissió anticipada".

500 milions d'euros

El conseller Baltasar ha explicat que l'ACA té compromesos més de 500 milions en obres relacionades amb la sequera. En ser preguntat sobre el cost de la sequera, el conseller no ha concretat cap xifra i ha respost que encara s'estan negociant les resissions de contractes.

Baltasar ha remarcat que durant la vigència del decret s'ha avançat en la construcció de les infraestructures hídriques definitives que tindran continuïtat en el futur, per exemple, "bona part dels pous que s'han materialitzat".

Conclusions

Com a conclusió, el conseller ha dit que "el govern ha treballat anticipadament, ha reaccionat i no s'ha quedat de braços creuats, i el sistema hídric de Catalunya n'ha sortit reforçat". Baltasar no ha volgut fer autocrítica i ha que dit que "els que han parlat d'improvisació, crec que s'equivoquen". També ha acusat "de perversió" les crítiques per la canonada de Badalona que perdia aigua, "la qual ara està gairebé arreglada al 100%".

El conseller Baltasar no ha pogut aclarir res sobre "l'aparició misteriosa de les estaques" al municipi de Prats i Sansor, que coincideixen amb la primera idea que tenia el govern de transvasar el Ter.

VilaWeb/ElPunt: El govern suavitza avui les restriccions

La "riuada" de l'Ebre deixa un rastre de danys en els conreus de fruita

Els agricultors de la zona de les Illetes de Miravet, d'unes 40 hectàrees de superfície i la més afectada per la riuada de l'Ebre, han començat a collir les parcel·les que durant dies han estat sota l'aigua del riu. La sensació dels agricultors és de resignació i indignació ja que la collita, en la majoria dels casos, ha estat molt malmesa. Al mateix temps, tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) van visitar la zona per avaluar els danys de la crescuda. Francesc Vendrell PP 030608 RAC1

Click To Play

Enguany esperaven una collita molt bona, però haurà de ser l'any que ve. Carme Parreu havia de començar a collir la setmana passada a la seva finca d'albercoquers ubicada a la zona de les Illetes, al costat de l'Ebre i a un quilòmetre del nucli urbà, però la riuada ho va impedir. Una setmana després del que ella hauria volgut, va poder accedir a la finca per collir ràpidament la fruita dolça. Parreu estima les pèrdues entre un 40 i un 60 per cent, que s'eleven a un 95 per cent en alguns dels arbres. «Massa madur, massa madur» eren les paraules que una vegada i una altra repetia Parreu mentre triava per segona vegada la fruita. «És una fruita molt delicada, té dolçor i aigua, s'havia de collir la setmana passada», reiterava resignada. Amb expressió trista, la fructicultora denuncia que el gestor del riu Ebre «no ens diu mai la veritat». A Miravet s'assegura que la CHE va alliberar més de 2.200 m3/s durant tres dies, acció que provocà el desbordament del riu, mentre que l'organisme de conca afirma que el cabal màxim només va arribar als 1.800 m3/s. Així ho van tornar a assegurar els dos tècnics que per encàrrec de la CHE van visitar ahir a primera hora de la tarda les finques malmeses. Una d'elles fou la de Josep Ripoll, que diumenge va començar a collir a la seva centenària plantació després d'una setmana coberta per l'Ebre.

En el seu cas, les pèrdues s'estimen en un 30 per cent de la collita de préssec actualment en producció. Les xifres poden ser pitjors en el cas d'una part de la finca que continua encara inundada, «aquí els danys superaran el 40 per cent i hi ha perill que molts arbres morin d'asfíxia». Ripoll també mostra la seva indignació amb la CHE i així ho comunicà personalment als tècnics de l'organisme de conca. «Els he dit que ningú no em podrà pagar els dies d'angoixa, de sofriment, sense dormir ni quasi menjar, que vaig patir la setmana passada». La finca de Ripoll mostrava ahir el rastre del desbordament, amb gran quantitat de restes vegetals arrossegades pel riu i fins i tot peixos de grans dimensions en estat de putrefacció. José Luís Alonso CHE 030608 CATr

Click To Play

Els tècnics de la CHE van examinar les finques de Miravet i van fer-ne fotografies, «però no ens han promès res», assegurava el fructicultor. L'Ajuntament de Miravet defensa la necessitat de realitzar obres estructurals per reforçar els marges del riu i evitar la inundació de la zona de les Illetes.

3cat24: Aubercocs passats per aigua

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, enfrontada amb els pagesos pels desembassaments que inunden camps

José Luís Alonso 030608 CATr

Click To Play

El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), José Luis Alonso, ha anunciat que l'organisme mantindrà el desembassament de 1.600 metres cúbics per segon del sistema de pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix, amb l'objectiu de crear capacitat per absorbir la riuada que baixa pel curs mig del riu. Davant les crítiques a l'organisme per un nou episodi d'inundacions a les Terres de l'Ebre, Alonso ha argumentat que la gestió dels embassament del tram final ha permès evitar que el cabal arribés als 2.800 metres cúbics per segon que haurien baixat en "règim natural".

"El sistema d'avisos ha permès que només quedessin 1.800 metres cúbics per segon dels 2.800 que haurien passat en règim natural", ha assegurat Alonso arran de les crítiques rebudes d'alcaldes i pagesos de les Terres de l'Ebre, que han vist com l'obertura dels embassaments inundava camps de conreu i espais públics d'algunes poblacions.

El màxim responsable de la CHE ha avançat que a partir d'aquest dimarts s'obriran les comportes dels embassaments d'Itoiz i Yesa i es tancaran les dels pantans del Segre i del Cinca, perquè Mequinensa pugui aconseguir l'espai suficient. La punta de la segona avinguda de l'Ebre en aquestes últimes setmanes s'espera aquest dimarts al vespre a Saragossa i es podria prolongar unes 50 hores amb un cabal de 1.900 metres cúbics per segon.

Alonso, que ha qualificat d'"atípica" però "controlada" aquesta avinguda, ha explicat que el curs mig del riu tornarà als cabals "normals", d'uns 600 metres cúbics per segon, a partir del proper 8 de juny. Segons la CHE, aquest ha estat el mes de maig més plujós registrat en alguns punts de la conca de l'Ebre.

Reclamació d'ajuts

Els arguments de la CHE han sigut rebutjats per Joves Agricultors de Catalunya (JARC), que ha denunciat la "manca de previsió" de la confederació i ha exigit a José Luis Alonso que aclareixi els criteris per al desembassament dels pantans. El president de JARC a la demarcació de Tarragona, Joan Biosca, ha reclamat també a la CHE que disposi i precisi quin tipus d'ajuts pensa concedir als agricultors afectats per les inundacions, especialment, en camps de fruiters de la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre.

Franki, a prop del tercer grau

Francesc Argemí, Franki, el jove empresonat per ultratge a la bandera espanyola, ha incoat els tràmits per a obtenir el tercer grau penitenciari, segons que ha confirmat el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral. El centre de Can Brians li ho va proposar divendres i Franki ja ha signat la conformitat. Però cal que Institucions Penitenciàries hi doni el vist-i-plau. Fet i fet, doncs, els tràmits burocràtics poden ajornar encara tres setmanes la concessió del tercer grau.

'Hi ha hagut casos similars en què s'ha concedit el tercer grau en un parell de dies', es queixa Majoral, que diu que depèn del Departament de Justícia que els tràmits s'accelerin: 'Depèn de la consellera Montserrat Tura que la fiscalia presenti recurs o no, i també depèn d'ella que el Jutjat de Vigilància Penitenciària s'hi afanyi o no'.

Quan l'empresonat ha signat la proposta de tercer grau, Can Brians ha de notificar-ho al jutjat de vigilància penitenciària i aquest, a la fiscalia, que té tres dies per presentar un recurs si no li sembla bé la decisió del centre penitenciari. 'Tota aquesta burocràcia pot endarrerir unes quantes setmanes el tercer grau', explica el portaveu d'Alerta Solidària.

Alerta Solidària i Suport Antirepressiu de Terrassa (SAT) han convocat una manifestació per a dissabte a la tarda a Barcelona amb el propòsit de tornar a exigir l'alliberament d'en Franki.

Josep Maldonado (CiU) interpel·la al govern de l'Estat pels fets ocorreguts durant l'incident a la central d' Ascó

El senador del grup parlamentari de CiU al Senat per Tarragona, Josep Maldonado, ha demanat explicacions al govern estatal sobre la fuita de partícules radioactives a la central nuclear d'Ascó i ha demanat informacions sobre les actuacions dutes a terme per l'administració en l'accident. El senador ha aprofitat la seva intervenció per recordar els fets, que van succeir el novembre de l'any passat durant una maniobra de neteja de l'edifici on s'ubica la piscina de combustible gastat de la central. Maldonado ha interpel·lat al govern espanyol perquè assegura que, 'tot i no haver-se detectat risc radiològic' per a la població fins al moment, els fets 'han preocupat molt' a la zona.

Les últimes pluges eleven el nivell dels embassaments del Ter-Llobregat al 53%

Les pluges del cap de setmana no han estat tan intenses com les de dies anteriors, encara que han contribuït a augmentar una mica més el nivell dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteix d'aigua l'àrea de Barcelona i que ja freguen el 53 per cent de la seva capacitat.

Els cinc pantans d'aquestes conques acumulen a dia d'avui 323,54 hectòmetres cúbics, una mica menys que el nivell que presentaven fa just un any, quan estaven al 56,5 per cent de capacitat i atresoraven 346 hectòmetres cúbics, segons dades facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

En concret, l'embassament de Susqueda, el de més capacitat de Catalunya, es troba al 37 per cent, mentre que el de Sau està al 62,35; el de la Baells al 77,21; el de la Llosa del Cavall al 40 i el de Sant Ponç al 71,57.

Per la seva banda, el conjunt de pantans de les conques internes, que a principis d'abril van arribar a una situació crítica, han superat ja la meitat de la seva capacitat gràcies al maig més plujós dels últims vint-i-cinc anys, que ha deixat precipitacions abundants en bona part del territori i, sobretot, a la capçalera dels rius.

La recuperació dels embassaments permetrà a la Generalitat donar demà per superada la fase d'excepcionalitat 2 per la sequera, cosa que permetrà aixecar algunes restriccions en l'ús de l'aigua potable, com la prohibició d'omplir piscines o regar jardins.

Superada oficialment l'alerta per la sequera, el govern espanyol procedirà a derogar divendres que ve el decret llei que possibilita la prolongació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona.

Ridao vol que Esquerra reforci el col·lectiu en comptes dels lideratges carismàtics

Ridao 020608 CATr

Click To Play

El portaveu d’ERC al Congrés i candidat a la secretaria general de la formació, Joan Ridao, aposta per reforçar el partit i deixar de banda els lideratges carismàtics, en una clara al·lusió a l’encara president d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira. “Sense partit no hi ha gairebé res, ni Govern ni lideratges carismàtics”. Ridao també ha afirmat que espera que el congrés republicà sigui “clarificador” dels suports que disposen cadascun dels sectors que concorren a les primàries del dissabte.

A més, ha advertit Carod que "és el col·lectiu, l'organització, el partit, el que aconsegueix els objectius", i no únicament els lideratges carismàtics. Ridao advoca perquè el lideratge del partit "no estigui en mans dels representants a les institucions", i aposta per "reforçar el partit i separar clarament les esferes del partit de les de l'Executiu". En aquest sentit, Ridao ha obviat que l’aspirant a la presidència de la seva candidatura, Joan Puigcercós, aspira a ser el proper candidat republicà a la presidència de la Generalitat i, per tant, a entrar al Govern.

El portaveu republicà a la cambra baixa ha justificat la presència del partit al Govern al·legant que “no podem prometre a la gent una travessa al desert” i, per tant, “cal oferir alguns oasis”, com ara formar part de l’Executiu.

Marlaska ordena la retirada de la placa i el monòlit dedicats a l'etarra Pana a Hernani

L'Ajuntament d'Hernani haurà de retirar una placa i un monòlit d'homenatge a un membre d'ETA que van instal·lar al municipi l'any 1982. En una decisió sense precedents, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaksa ha ordenat a l'alcaldessa, Marian Beitialarrangoitia, d'Acció Nacionalista Basca, eliminar qualsevol referència a l'etarra José Aristimuño, Pana, mort el 1981 en un enfrontament amb la policia, dels carrers del municipi. L'alcadessa ha declarat durant una hora i mitja a l'Audiència Nacional arran d'una querrella de l'associació Dignitat i Justícia. La regidora ha afirmat que, quan l'Ajuntament va col·locar els símbols, ella tenia 14 anys i que, des d'aleshores, cap grup municipal n'havia sol·licitat la retirada.

Carretero diu als militants que amenacen de dar-se de baixa que, a ERC, no hi sobra ningú

Un centenar de militants històrics d'ERC, integrants del grup de pressió 1 d'Abril, han dit que es donarien de baixa del partit, si la candidatura de Joan Carretero i Rut Carandell, Reagrupament.cat, no té representació a la nova executiva que es constituirà el 14 de juny. Carretero ha recordat que ERC havia de sumar idees i esforços, i que, per tant, ningú no havia d'amenaçar d'estripar el carnet. 'La nostra candidatura de cap manera no avala posicions com les d'aquest col·lectiu. De suports d'aquesta mena, no en volem', ha sentenciat.

Insinua que darrere el col·lectiu deu haver-hi una altra candidatura: 'Nosaltres recomanem a tots els membres d'RCat, i especialment als d'alguna altra candidatura que potser coneix millor el Col·lectiu 1 d'Abril, que recordin que, a ERC, no hi sobra ningú. Un centenar de militants no poden condicionar l'executiva del partit; això, ho hem de decidir entre tots.' El que és ell, continuarà militant al partit, sigui quin sigui el resultat del congrés.

Els ocells també porten matrícula espanyola

El ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, al·legava la setmana passada que el distintiu territorial de les matrícules dels cotxes s'ha encallat en l'oposició dels fabricants i "d'algunes comunitats autònomes". Mentrestant, a Catalunya no es poden matricular amb un distintiu propi ni els ocells: les anelles que s'utilitzen per marcar les aus que s'estudien científicament duen la inscripció espanyola, que diu, textualment: "Madrid. Ministerio de Medio Ambiente".

La Societat Catalana d'Anellament (SCA), nascuda fa 4 mesos, està impulsant una campanya per aconseguir anellar les aus amb un remitent català. L'objectiu de l'associació és que s'oficialitzi la possibilitat de marcar els ocells amb un anell metàl·lic on hi digui "Catalunya", un remitent que de moment només és utilitzat extraoficialment per alguns ornitòlegs.

Segons el vocal de la SCA Albert Roca, l'associació "no vol que es prohibeixi l'ús del remitent de Madrid, sinó que sigui lícit, de la mateixa manera, fer-ne ús del català a Catalunya".

Oposició de l'Institut Català d'Ornitologia

El punt de vista majoritari i oficial de l'Institut Català d'Ornitologia és totalment contrari. Segons la institució, l'anellament en català "posa en perill el prestigi científic de l'activitat a Catalunya perquè en un mateix territori s'utilitzen dos remitents" i es posiciona, en un principi, com a partidari d'un únic remitent espanyol. Tanmateix, la SCA ha sigut creada per membres de l'institut en desacord amb aquest punt de vista.

Estat i Generalitat tenen gairebé enllestida la derogació del decret d'abastiment d'aigua

El govern espanyol i la Generalitat tenen pràcticament enllestida la derogació del decret d'abastiment a Barcelona. La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, i el president de la Generalitat, José Montilla, han mantingut aquest cap de setmana múltiples converses en què, segons la ministra, han resolt ''tots els problemes''.

Espinosa 020608 CATr

Click To Play

En roda de premsa a La Moncloa, Espinosa ha assegurat que la situació dels embassaments catalans demostra que les obres previstes al decret ''ja no tenen cap sentit''.

Espinosa ha fet aquestes manifestacions després de mantenir a Madrid una reunió amb el Comitè de Crisis dels regants del Tajo-Segura, als quals ha transmès que l'executiu espanyol està disposat a estudiar qualsevol transvasament a excepció del de l'Ebre.

A la reunió també hi ha assistit la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, que divendres va anunciar la derogació del decret d'abastiment el pròxim divendres si el nivell dels embassaments acredita que s'ha superat la situació d'excepcionalitat.

Espinosa ha apuntat aquest dilluns que les últimes dades de què disposa el seu ministeri assenyalen que les conques internes de Catalunya que abasteixen Barcelona ''s'estan recuperant'' i ja han assolit el 55% de la seva capacitat.

L'executiu espanyol, ha dit, espera donar una resposta definitiva sobre la derogació del decret ''en les pròximes hores'' després que al llarg d'aquest cap de setmana la ministra de Medi Ambient hagi mantingut ''bastantes converses'' telefòniques amb el president de la Generalitat, José Montilla.

Segons Espinosa, existeix la possibilitat que encara es produeixi alguna altra conversa en les pròximes hores, però el bon nivell d'entesa fa que ''potser no hi ha ni necessitat'' de fer la reunió prevista amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. ''Amb trucades i correus han quedat resolts tots els problemes'', ha dit.

Les obres ja no són necessàries

Espinosa ha fet ús del text del decret per assenyalar que les obres del transvasament a Barcelona no es faran realitat. La ministra ha recordat que el text estipulava dues situacions que fan ''decaure automàticament'' el decret: el compliment dels 30 dies posteriors a l'entrada en funcionament de la dessaladora del Prat o la desaparició de les ''circumstàncies que en van motivar l'aprovació''.

''Si tenim aigua per a la població'', ha dit, ''automàticament no fa falta esperar a que entri en funcionament la dessaladora perquè decau la norma que tenim en vigor''. Per tant, segons Espinosa, les obres previstes 'no tenen cap sentit'' perquè ''eren el mecanisme per subsanar unes necessitats d'aigua''.

Els embassaments ja són mig plens

Els embassaments que proveeixen d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona, els de les conques del Ter-Llobregat, ja són mig plens; han arribat al 50,12% de la seva capacitat, 348 hectòmetres cúbics. Segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'embassament de Sau és al 50,96% de la seva capacitat, la Baells al 75,81%, Susqueda al 36,81%, la Llosa del Cavall al 39,19% i Sant Ponç al 71,33%. L'any passat a principis de junt els embassaments eren un 56,29% plens però, tot i que no s'ha arribat a aquesta xifra, amb les últimes pluges s'han doblat les reserves d'aigua que hi havia fa tot just un mes i mig.

Les reserves d'aigua són suficients perquè, segons el decret de la sequera que el govern va aprovar l'abril de l'any passat, Catalunya sortís del nivell d'excepcionalitat 1. Actualment, encara és vigent el nivell 2, que impedeix de fer servir aigua per a regar horts i jardins, per a netejar carrers o per a usos ornamentals, perquè el govern va modificar el decret poc abans que s'hagués de desactivar el nivell 2, a mitjans de maig.

Unió de Pagesos s'independitza d'Espanya

Unió de Pagesos de Catalunya (UP) ha decidit dissabte 31 de maig donar-se de baixa de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders espanyoles (COAG) després que aquesta aprovés unes modificacions que, segons el parer del sindicat català, "suposen una ingerència clara i una vulneració de la sobirania de UP".

El sindicat majoritari dels agricultors catalans, va prendre la decisió durant el seu Consell Nacional, celebrat dissabte 31 de maig a Vilafranca del Penedès (Barcelona), a causa de l'aprovació en la XII Assemblea de la COAG d'una sèrie de modificacions estatutàries que "suposen l'abandó del model de confederació d'organitzacions sobiranes".

Segons va assenyalar UP en un comunicat, el sindicat també va tenir en compte el fet que "COAG ja no representa de forma adequada els interessos dels agricultors catalans". Així mateix, va explicar que va intentar iniciar, sense obtenir resultats, un procés de diàleg "perquè COAG tornés a respondre als seus objectius i a la cultura democràtica, i respectés la sobirania dels seus membres". "La resposta de l'actual direcció de COAG no només ha estat ignorar-nos sinó que ha suspès els drets de la Unió de Pagesos de Catalunya, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i la Unión de agricultors i Ramaders de La Rioja", va sentenciar UP.

El sindicat va anunciar, així mateix, que treballarà per a impulsar una alternativa que doni resposta a les necessitats dels agricultors catalans a nivell estatal i europeu.

El FesTOUR comença la gira a les Terres de l'Ebre amb Obrint Pas

Obrint Pas-Som

Click To Play

El FesTOUR comença la tercera gira itinerant aquest dissabte a les Terres de l'Ebre amb Obrint Pas, el cap de cartell del festival. El tour fa la primera parada a Deltebre (Baix Ebre) en el pavelló del centre cívic Deltebre, amb els valencians Obrint Pas, que compartint escenari amb les bandes de Tercera Via, Sotazero, Kayo Malayo, Aspencat i Sva-Ters, a més de l'actuació de la banda local Crator. La principal novetat d'aquesta edició és el creixement del festival, que s'amplia a quatre dates i s'allarga la gira durant tot l'any 2008.

Els quatre sectors d'ERC confronten avui les seves idees al debat central de la campanya

Les quatre candidatures a la presidència i a la secretaria general d'Esquerra (ERC Futur, Gent d'Esquerra, Reagrupament.cat i Esquerra Independentista) fan avui a les cinc de de la tarda el debat central de la campanya, just una setmana abans que els militants votin qui trien per a cada un dels càrrecs. Uns cinc-cents militants han confirmat que hi assistiran, per bé que el partit espera que se n'hi aplegaran gairebé el doble. La setmana passada, ja van fer dos debats a València i Palma.

El d'avui tindrà dues parts, d'una hora cadascuna, moderades pel director de VilaWeb, Vicent Partal: l'una reservada als candidats a secretari general (Rafel Niubò, Joan Ridao, Rut Carandell i Uriel Bertran) i l'altra, a president (Ernest Benach, Joan Puigcercós, Joan Carretero i Jaume Renyer).

Dissabte vinent, 7 de juny serà el dia de la votació, en urnes independents i separades, i el següent, dia 14, serà el del congrés en què els militants decidiran quina estratègia política haurà de seguir el partit fins el 2012.

Durant aquesta setmana, els quatre sectors han fet públic quins militants o simpatitzants els donen suport. El secretari d'Indústria i Empresa del departament d’Innovacio, Universitat i Empresa, Antoni Soy, va dir ahir que era favorable a la candidatura d'Ernest Benach i Rafel Niubò, com també ho fan fet l'ex-president del partit, Jordi Carbonell, el dibuixant Juste de Nin o el periodista Miquel Sellarès. Gent d'Esquerra també ha vist com el secretari de Cultura del govern, Eduard Voltas, deia que donava el seu suport moral a Joan Puigcercós, com també ho fan una trentena de càrrecs.

El periodista Víctor Alexandre i l'economista Ramon Tremosa es decanten per Reagrupament.cat, mentre que Esquerra Independentista fa avui al vespre l'acte central de campanya amb l'economista Elisenda Paluzie i el professor de dret constitucional Héctor López Bofill.

Pasqual Maragall entra a la coordinadora de Ciutadans pel Canvi

L'ex-president Pasqual Maragall entrarà avui a la coordinadora de Ciutadans pel Canvi (CpC), l'òrgan de direcció política del col·lectiu. La candidatura de Maragall i la de Martín Curletto són les úniques que s'han presentat per als dos llocs buits que queden a la coordinadora i és previst que totes dues s'aprovin sense problemes a la novena convenció general de CpC, que es fa avui mateix al Prat de Llobregat amb el títol 'El repte federal'.

CpC també escollirà avui la seva junta rectora, l'òrgan executiu que gestiona l'entitat i s'hi han presentat deu candidatures tot i que només poden formar-ne part set persones. Finalment, només s'ha presentat una candidatura a la presidència de CpC, Carme Valls, que ja ocupa aquest càrrec des del maig del 2006.

861 càrrecs municipals pel dret a decidir

El manifest que va promoure a finals de l’any passat un grup d’alcaldes i regidors per treballar des dels ajuntaments a favor del dret de decidir suma ja 861 adherits, entre els quals hi ha càrrecs de CiU, ERC, ICV-EuiA i també del PSC. Els promotors tenen previst reunir-se al juliol per consensuar un document que fixi les actuacions que han de dur a terme a partir d’ara, amb l’objectiu de constituir-se en assemblea a la tardor.

Atesa l’agitació que marca el panorama polític actual, un dels trets més significatius de la iniciativa és que es tracta d’una acció unitària, en què hi ha fins i tot set càrrecs socialistes, quatre dels quals alcaldes. El manifest es pot consultar a la web decidim.cat i també té el suport de càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona. Xavier Trias, Jordi Portabella, Joaquim Forn, Jaume Ciurana i Ricard Gomà són alguns dels dirigents que ja han firmat. El document defensa el dret dels catalans a decidir el seu futur, i els portaveus són Jordi Fàbrega, Laura Vilagrà i Manel Vila.

Els promotors han decidit esperar que passin els congressos d’ERC i CDC per fixar les pròximes línies d’actuació i el rumb que ha de prendre el grup. En principi no compten a incidir més enllà del món municipal, però no es descarta que hi hagi alguna mena d’emplaçament al Parlament o altres administracions catalanes.

El grup es va donar a conèixer poc després de la macromanifestació de l’1 de desembre, que també reclamava el dret a decidir i a la qual van donar suport CiU, ERC i ICV.

Els embassaments dels sistema Ter-Llobregat ja freguen el 50 per cent

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat ja freguen el 50 per cent de la seva capacitat. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, els pantans que abasteixen l'àrea metropolitana de Barcelona estan al 49,8 per cent, gairebé dos punts més que fa 24 hores, quan estaven al 48 per cent. En total, els pantans del sistema Ter-Llobregat (Sau, Susqueda, Sant Ponç, la Llosa del Cavall i la Baells) arriben a 305 hectòmetres cúbics d'aigua.

Tot i la poca pluja caiguda durant el dijous, les conques internes de Catalunya han incrementat el nivell d'aigua embassada, que ha arribat a més del 48 per cent de la capacitat dels embassaments i a 335 hectòmetres cúbics d'aigua. A principis de setmana, els pantans estaven al 39 per cent de la seva capacitat, deu punts menys que ara.

El pantà de Boadella puja una mica i se situa al 28,55% de la seva capacitat (estava al 28%); el de Sau, al 59,87% (fa 24 hores estava al 59%); Susqueda puja un punt i mig i se situa al 34,45% (33% fa 24 hores); la Baells arriba al 72,48% (dos punts i mig més que fa 24 hores); la Llosa del Cavall puja fins al 37,36% (al 36% fa 24 hores); i San Ponç, al 70,49% (puja mig punt).

El govern espanyol derogarà el transvasament divendres vinent

De la Vega diu que la situació d'urgencia s'ha acabat i que es rescindirà el contracte amb les empreses que havien de construir la canonada

La vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, preveu que el consell de ministres de divendres vinen derogui el transvasament de l'Ebre a Barcelona. 'El ministeri de Medi Ambient es reunirà amb la Generalitat per fixar els criteris oportuns de derogació del decret llei', ha dit. De la Vega també ha recordat que la derogació del decret comportarà la rescissió dels contractes amb les empreses encarregades de construir la canonada.

Tot plegat, quan els cinc embassaments que proveeixen d'aigua Barcelona i l'àrea metropolitana ja acumulen 305,6 hm3 d'aigua, suficients perquè, segons el decret de la sequera que el govern va aprovar l'abril de l'any passat, Catalunya sortís del nivell d'excepcionalitat 1. Actualment, encara és vigent el nivell 2, que impedeix de fer servir aigua per a regar horts i jardins, per a netejar carrers o per a usos ornamentals, perquè el govern va modificar el decret poc abans que s'hagués de desactivar el nivell 2, a mitjans de maig.

Fa tan sols un mes i mig, a la primera quinzena d'abril, els cinc pantans (Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) acumulaven 126 hm3, molt a prop dels 122 que fixava el decret originari per entrar en situació d'emergència. Aleshores el govern espanyol va aprovar un decret-llei per autoritzar el projecte de transvasament de l'Ebre, com a mesura d'urgència.

Però durant el maig el nivell dels embassaments ha anat augmentant al mateix ritme que les protestes de nombroses entitats i de sectors dins d'ICV i ERC en contra del projecte.