El lema serà 'Som una nació i volem un Estat propi'
La Plataforma Sobirania i Progrés convocarà una manifestació “al màxim de multitudinària possible” per al proper 11 de setembre amb el lema Som una nació i volem un Estat propi, segons ha assegurat l’actor i membre de la plataforma Joel Joan aquest dimarts a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent. El punt de trobada l'11 de setembre serà la plaça d’Urquinaona de Barcelona, a les cinc de la tarda, i els convocants mantenen que no esperen ni busquen "el suport dels partits polítics" per a aquest acte, que el consideren de i per a la societat civil.
A la mobilització s'hi convidarà la Plataforma pel Dret de Decidir i totes les entitats que comparteixin l’ideari de la convocatòria. En aquest sentit, els organitzadors ja s’han posat en contacte amb els dos sectors de la PDD, l’anomenada oficial, liderada per Mònica Sabata, i la crítica, al capdavant de la qual hi ha Elisenda Romeu. Pel que fa a Òmnium Cultural, l’organització de la manifestació no veu viable que ara per ara s’hi pugui sumar amb el lema que portarà. En tot cas, la Plataforma té clar que “la societat catalana està demanant aquesta unitat al carrer, i per això sortirem i intentarem sumar consensos”.
La Plataforma Sobirania i Progrés ha justificat el lema de la manifestació perquè “encara que ens tombin l’Estatut, i perquè tot plegat no acabi amb la nostra supervivència, ens cal un Estat”, ha assegurat Joel Joan. “Per garantir que la nació catalana no mori en molt pocs anys, necessitem un Estat”, ha coincidit l’economista Elisenda Paluzié, també membre de la plataforma.
Sobirania i Progrés també prepara un altre acte multitudinari en els propers mesos, al qual esperen que s’hi puguin sumar més entitats. La data no s’ha concretat, però es produirà quan es coneguin els resultats de la negociació del finançament i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
Segons Paluzié, hi ha moltes possibilitats que aquesta segona mobilització sigui un èxit, malauradament pel context complex polític que s’augura. “Quan no hi ha voluntat política per part de l’Estat , no hi ha cap possibilitat per seguir avançant, és per això que aquest lema pot anar sumant voluntats a Catalunya a mesura que es vagin veient els fracassos del finançament i l’Estatut al Constitucional", ha dit. Per l'economista, "sigui quina sigui la sentència del Constitucional, segur que anul·larà els principis fonamentals de l'Estatut, que quedarà reduït només a directrius orientatives”, ha vaticinat.
El 21 d'agost del 1968 les tropes del Pacte de Varsòvia, a les ordres de l'URSS, van envair Txecoslovàquia per acabar amb l'oberturisme que des del 1960 alguns sectors del Partit Comunista defensaven al país i esclafar l'esperit de la Primavera de Praga, iniciat el 5 de gener d'aquell mateix any. El dirigent eslovac Alexander Dubcek havia accedit a la presidència del govern amb el ferm propòsit d'impulsar un "socialisme de rostre humà", davant la vella guàrdia estalinista, representada per personatges com el secretari general del partit, Antonin Novotny.
L'oposició democràtica, formada bàsicament per intel·lectuals, escriptors, professionals i activistes pro drets humans, va recolzar el reformisme de Dubcek. La Primavera de Praga va ser una explosió de llibertat que va posar en un compromís el poder txecoslovac, va enfortir el sector reformista del sistema i va inquietar el Kremlin, que després de la revolta hongaresa del 1956 no estava disposat a deixar que un dels seus satèl·lits construís un socialisme allunyat dels cànons dictatorials del marxisme leninisme.
Les reformes, que van ser aprovades en l'anomenat programa d'acció pel comitè central del partit l'abril del 1968, plantejaven el ple reconeixement de la nació eslovaca, així com lleis a favor de la creació d'uns altres partits, sempre que respectessin l'ideari comunista, el dret de vaga i sindical, la llibertat religiosa, l'alliberament dels presos polítics i reformes en l'àmbit econòmic. En poques setmanes van sorgir nombrosos grups defensors dels drets humans i la democràcia, sindicats i diaris opositors.
L'URSS, que en el context de Guerra Freda que mantenia amb els Estats Units i els seus aliats occidentals travessava enormes dificultats econòmiques i polítiques, no podia tolerar cap obertura política a Txecoslovàquia. Les tropes del Pacte de Varsòvia van començar a fer maniobres militars al país centreeuropeu i els dirigents soviètics van reunir els seus homòlegs de Bulgària, Polònia, Hongria i la RDA per preparar un pla d'invasió que acabés amb la Primavera de Praga.
Viquipèdia: Primavera de Praga
